Yes, we can! Som una nació. Nosaltres decidim...

La nostra sentència: la Independència!

Las sentència emesa pel Tribunal Contitucional espanyol ha certificat la mort anunciada de l'autonomisme: espanya és irreformable. Tot i el fracàs de l'autonomisme, encara hi ha il.lusionistes que ens volen entretenir amb l'enèsim intent de pactar amb l'Estat. S'ha acabat el bròquil: aquesta gent ja no enganya ningú.

Per sortir d'aquest cul de sac només hi ha un camí: la ruptura amb l'Estat espanyol:

Dir adéu a trenta anys d'autonomisme esclau i iniciar el camí de la llibertat. Dir adéu a l'espoli fiscal i a les polítiques neoliberalsi de construir un Estat al servei dels ciutadans de Catalunya, que augmenti les pensions, els salaris mínims, la despesa en serveis públics, en infraestructures, etc..., etc... Dir adéu a la supremacia lingüística de l'Estat espanyol i convertir el català en una llengua necessària i de cohesió social.

Castanyes a dojo

Encavalcament de casos de presumpta corrupció (comissions il.legals, canvis d'usos urbanístics, desviament de fons, fraus i estafes diverses...) que estan sortint a la llum últimament: Gürtel (que per cert, vindria a ser "Correa" en alemany), Palma Arena, El Ejido, afer Millet, etc.. i ara Santa Coloma de Gramenet.

“Corrupció, la paraula de moda a Espanya”. Així va titular fa poc la BBC un article sobre la quantitat d'escàndols que estan apareixent a l'Estat i que esquitxen partits polítics, administracions públiques i importants empreses privades.

Acusacions mútues, crispació i desànim en aquest escenari que està posant de manifest les mancances dels mitjans de control de la gestió econòmica i com no han funcionat de manera eficient en aquests casos els mecanismes de fiscalització de l'actuació d'aquests ens.

La acumulación de casos de corrupción siembra la desolación en el Congreso

Aquí hi hauran castanyes ...

D'un altre tipus són les que menjarem aquest cap de setmana de celebració de Tots Sants o l'anglosaxó Halloween, que cada cop s'està implantant més suplantant les nostres tradicions.

La festa de Halloween, que es celebra la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre, té el seu origen en una celebració dels pobles celtes que vivien a Irlanda fa 2.500 anys, coneguda com a Samain o Samhuin. Es celebrava l 'arribada de l'hivern. Els immigrantes irlandesos que emigraren a Estats Units van instaurar la tradició de la carbassa anomenada "Jack-o’-lantern" . La nit anterior a la festa de Tots los Sants (traduïda com All hallow’s even) va derivar amb el nom amb què es coneix actualment.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Una versió històrica esmenta que la castanyada consta des de finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que no fossin llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panellets.

Destacats de la setmana

Sorpresa provinent de l'Acadèmia noruega. El Nobel premia prematurament l'actitud d'Obama d'estendre la mà al món, no sense precipitar-se donada la brevetat fins ara del seu mandat (9 mesos) i la incògnita de saber quin enfoc donarà a la seva política a partir d'ara i de si tindrà continuïtat o no la seva predisposició a la resolució de conflictes a nivell internacional i el seu idealisme en la recerca d'una societat més justa i plural.

Personalment, les meves preferències i les de molts internautes que van crear plataformes per tal d'impulsar la seva candidatura, anaven adreçades cap a la figura de Vicenç Ferrer, la dedicació del qual als menys desafavorits de la Índia és inqüestionable, tot i que volgudament passava més desapercebut a nivell mundial . Interessos polítics però fan que aquest preuat guardó hagi recaigut en l'actual president dels EEUU, la qual cosa afegirà més pressió a la ja difícil conjuntura política que està vivint el seu país i hauria de servir d'estímul per intentar assolir les promeses electorals que va defensar enèrgicament durant la seva campanya.

Canviant de registre, segons alguns mitjans de comunicació l'arribada de la grip A ja ha esdevingut una "epidèmia" a Catalunya. Google ha creat un web on es pot observar amb una certa exactitud l'estat de l'evolució del virus per països i zones del món. Mentrestant està circulant per Internet un article on la metgessa i monja Teresa Forcades recomana mantenir la calma i fins i tot no vacunar-se d'aquest virus que, segons es comenta, els efectes del qual serien més febles que la veritable grip estacional.

Finalment divendres va arribar a les pantalles de cinema l'esperada Àgora, d'Alejandro Amenábar, situada a l'Egipte del s. IV AD, sota la dominació de l'Imperi Romà, on les revoltes als carrers d'Alexandria (famosa, entre d'altres, pel seu llegendari far, setena meravella del món antic), arriben a la seva mítica biblioteca. La filòsofa i astrònoma Hipàtia, considerada la primera matemàtica de la Història, lluita per salvar la saviesa del món amb l'ajut dels seus deixebles. La seva violenta mort marcarà un punt d'inflexió entre el pensament racional grec i l'obscurantisme de l'època medieval.

THE GIRL WHO PLAYED WITH FIRE coming soon...

A punt d'estrenar-se la 2a part de "Els homes que no estimaven les dones" (traducció per cert ben diferent del títol original), d'Stieg Larsson, la intriga, el suspens i la necessitat de conèixer el desenllaç de la trilogia han convertit Millennium en un fenomen de masses i Lisbeth Salander en la seva heroïna particular, una protagonista atípica, allunyada dels estereotips femenins: una "hacker", asocial, que es manté al marge de l'ordre establert i vulnera la llei constantment però que en el fons cau bé i enganxa els espectadors, i que actua com a contrapunt d'un Mikael Blomkvist, periodista d'investigació, amb el qual forma realment una peculiar parella en la lluita contra la corrupció. Aquests dos personatges mantenen durant tota la trilogia una denúncia constant contra l'abús de poder i a favor de la veritat i la justícia.

L'autor va saber plasmar sense tabús, tot i les llicències que es va permetre a l'hora d'escriure les novel.les, un rerefons que permet reflexionar sobre l'abús continuat del més fort cap al més dèbil, fent incís en els maltractaments a les dones; els excessos que genera el poder en polítics i empresaris d'alta volada; així com la llibertat de premsa i l'ètica periodística. Uns temes, desafortunadament d'àmplia actualitat. No hem d'anar gaire lluny per veure polítics i empresaris posant els seus interessos particulars per davant del bé general i enriquint-se il.lícitament a costa dels ciutadans...

Al fil de les diferències entre homes i dones, de les quals l'Eduard Punset n'ha parlat sovint en els seus llibres, aquesta nit TV3 emet al programa 30 Minuts el reportatge Quan manen les dones, que intentarà analitzar aquest tòpic sovint discutit. Per altra banda, recordem que dijous 24 s'estrena, també a TV3, el programa "Sexes en guerra" (un títol potser una mica desafortunat), una sèrie documental de divulgació científica que intentarà abordar les diferències entre homes i dones i explicar perquè es comporten de forma diferent, partint de les diferències biològiques i/o educacionals.

La crisi econòmica d'Espanya vista des de fora

The New York Times: " Durant més d'una dècada, Espanya ha viscut un gran boom de la construcció. Arà s'ha acabat. Com a herència ha deixat un fort increment dels preus i dels costos en relació a la resta de l'eurozona. S'haurà de produir una deflació, cosa que ja és difícil amb temps normals"

Le Monde: " Malgrat l'hemorràgia de l'ocupació, el carrer continua en silenci" (només alterat per la manifestació presumptament anti Bolonya...)

Herald Tribune: "A Espanya ara es competeix per aconseguir feines que s'havien abandonat per anar a treballar a la construcció, a l'hostaleria i al comerç"

Financial Times: "S'ha acabat la fiesta"

Alguns missatges que hem escoltat aquests dies per superar l’actual context de crisi econòmica:

• “ Cal esforç, risc, iniciativa i imaginació ”.

• 1. Pensar en positiu: La vida no s'acaba amb aquesta etapa. S'ha de començar a pensar en aquells projectes que sempre havíem desitjat fer 2.- Renovar-se : Un canvi de vida i de look és important. També s'ha de renovar 3.- Cercar suports : Aquesta etapa no es pot passar sol/a. Tampoc és bo dependre d'algú, però és convenient cercar col.legues, amics/amigues i renovar xarxes de contactes 4.- Mantenir-se actiu: Fer exercici per millorar l'estat anímic. Iniciar nous projectes. Fer activitats creatives, etc.

• "Control dels recursos públics que han rebut les entitats financeres. La banca ha de fer arribar aquests diners a les famílies i a la petita i mitjana empresa "

Propostes d'ATTAC (Justícia econòmica global)

Al mal temps, bona cara... divendres passat va començar la primavera astronòmica

DIGUEM PROU

Una dada: el Ministeri de Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat a Catalunya. Per contra, a Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps s’ha fet més del doble de la seva xarxa d'autovies amb diners estatals. I el futur no és tampoc gens esperançador per a nosaltres: la previsió de la ministra Magdalena Álvarez no passa per millorar aquesta situació de claríssima inferioritat de la xarxa d’autovies catalanes respecte a la resta de l’Estat.

Sense un finançament just i adequat no podrem salvar mai aquest greuge comparatiu i ens veurem obligats a continuar recorrent a la iniciativa privada (fins quan?), amb el conseqüent encariment dels projectes d’infraestructures i la repercussió en les economies familiars dels catalans, que veiem disminuïdes les nostres rendes com a conseqüència, entre d’altres coses, d’haver de pagar uns peatges considerables cada cop que volem anar a la platja, a la muntanya o simplement, visitar familiars o amics que viuen en alguna altra ciutat o poble de Catalunya. Estaria molt bé que vinguessin alguns andalusos o castellans a comprovar in situ la realitat de les carreteres i autopistes catalanes, enlloc de parlar tant sense coneixement de causa. A veure què els hi semblaria haver de pagar cada dos per tres, per ex, per cada 20 o 25 quilòmetres que facin. Un “robatori” amb majúscules...

Per altra banda, segons una auditoria independent elaborada cada dos anys per l'Associació Espanyola de Carreteres (AEC), les vies catalanes que no són de pagament i són estatals són les que estan en pitjor estat. La mala conservació de les vies que depenen de l'Estat situen Catalunya per sota de Castella i Lleó, que és la que ha tret més mala nota.

Veure article Avui

Tarifes autopistes catalanes

I què hem de dir del disseny radial de la xarxa de línies de l’AVE. PSOE i PP coincideixen (com no podia ser d’una altra manera!). El projecte del nacionalisme espanyol és situar totes les capitals de província del país a 3 hores de Madrid. Una mostra: per anar de Barcelona a València, cal passar per Madrid. El mateix, per exemple, que per anar de Barcelona al País Basc.El disseny radial té una forta càrrega ideològica i és contrari a l’eficiència i a la racionalitat econòmica. Dues de les línies més rendibles de l’Estat serien el corredor de l’Ebre (Barcelona - Saragossa - Pamplona - Bilbao) i l’eix del Mediterrani (Barcelona - València - Alacant - Múrcia), però cap de les dues no està prevista. I no ho estan perquè no parteixen de Madrid i, per tant, això no els interessa, no beneficia la capital del reino i sí, en canvi, beneficiaria l’economia i la connectivitat entre aquests indrets que suposaria un major desenvolupament econòmic, comercial, industrial i de serveis.

La planificació de l’AVE s’ha fet clarament amb criteris de centralisme polític, i no d’eficiència econòmica (punt de vista centralista amb el quals coincideixen tant un partit com l’altre, això ens demostra que no estan tant lluny l’un de l’altre en la seva percepció d’una “España grande y única”).

Per altra banda, s’ha demostrat que RENFE ha invertit en dos anys el doble a Madrid que a Catalunya, un altre greuge comparatiu. Només cal veure com continuen estant els trens de Rodalies (els problemes no s’han sol.lucionat encara, tot i que ja no se’n parli tant...), la freqüència de pas i les constants avaries degudes a problemes amb la catenària, caigudes diverses i incidències meteorològiques, logístiques i qualsevol altra imaginable.

Vist com està anant de malament la negociació del finançament de l’Estatut, està clar que el que hem de fer (i ràpid) és un referèndum per demanar el concert econòmic.

DIGUEM PROU!

Insatisfacció política i econòmica a Espanya i a Catalunya

A finals de juliol s'han publicat els últims baròmetres d'opinió i de satisfacció política corresponents al 3er trimestre del 2008: del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).

Com era de preveure la satisfacció dels ciutadans amb els polítics en general ha baixat de manera significativa. Augmenta el percentatge d' enquestats que consideren la situació econòmica a Catalunya com a dolenta i que aquesta, juntament amb la situació política, és bastant pitjor respecte l'any passat. Creix també considerablement el nombre de desvinculats insatisfets (aquells qui es troben insatisfets tant estructuralment com conjuntural) i baixa el d'integrats satisfets i el de desvinculats satisfets.

La lluita pel finançament establert a l'Estatut, que no s'acaba d'assolir (desafortunadament, tal com era de preveure...), està afectant molt la credibilitat del Govern estatal per part dels catalans. L'Estatut (la norma de màxim rang a Catalunya i d'obligat compliment per part de l'Estat) sembla a la pràctica paper mullat. Quina democràcia és aquesta? Fets no paraules.... (Però on estan els fets?) Molta demagogia hi ha per part d'alguns polítics i alguns que s'autoproclamen d'esquerres ben bé podrien estar formant part de les files del principal partit de dretes de l'Estat (i resulta curiós que un Govern, presumptament d'esquerres, ara busqui el centre).

A nivell estatal, la majoria dels enquestats consideren la gestió del PSOE al govern com a regular o dolenta i l'actuació política que està fent el PP a l'oposició com a dolenta. A destacar el fet que si actualment es celebressin eleccions al Parlament de l'Estat l'estimació de vot, segons l'enquesta del CIS, seria la següent:

PSOE - 29,3%

PP - 22,8%

IU-ICV - 4,3%

CIU - 2,3%

UPyD - 1,7%

PNV - 1%

ERC - 1,2%

BNG - 0,5%

CC- 0,2%

Na Bai - 0,1%

Per altra banda, els ciutadans no confien que la situació econòmica s'arregli properament: un 47,4% dels enquestats creu que dintre d'un any la situació serà pitjor i un 26,6% pensen que continuarà igual que ara.

Pel que fa a la crisi immobiliària, experts economistes afirmem que sí, que l'any vinent es preveuen baixades en els preus dels pisos, però que aquestes seren lleugeres (no baixaran de manera escandalosa, no ens fem il.lusions de veure grans rebaixes...).

Ara, a l'estiu, la crisi econòmica s'està notant també en molts àmbits, per ex., en l'ocupació hotelera. A la costa catalana no s'arriba ni de bon tros al 100% i en alguns llocs de l'interior encara és pitjor (i això que molts catalans han decidit no fer viatges a l'estranger o tan llargs per estalviar-se els alts costos del carburant...). Fa uns dies, per ex., em va sobtar trobar diversos hotels i restaurants de la zona del Montseny tancats per vacances (a finals de juliol!, en plena temporada) quan altres anys no tancaven durant tot l'any o bé feien només uns dies de vacances a la tardor (fora de temporada).

També l'1 d'agost, tradicional dia d'operació sortida, no ha estat tan terrorífic com altres anys i no s'ha notat tant la massificació de turistes ni a les carreteres catalanes ni als aeroports.

Ous passats per aigua

Un altre cap de setmana de pluja, que ajuda a omplir una mica més els embassaments, però que no permet encara abaixar la guàrdia i aixecar les prohicions establertes al decret de la sequera, malgrat alguns ho reclamin insistentment.

I l'economia que està com el temps, en situació de borrasca contínua, i sembla que va per llarg... Pujada del gasoil sense precedents, dels aliments, de l'euríbor, crisi immobiliària, increment de l'atur (d'un 52% en el sector de la construcció...), etc... I els nostres sous, que no estan gens en consonància amb l'IPC (aquesta cistella de la compra, per cert, és una mica bizarre, que dirien els francesos...)

Diuen que l'únic que va bé és el turisme. I què? Com beneficia això a les economies domèstiques ? Ben poc, ans el contrari, a la pràctica produeix un efecte inflacionista....

(Sí, fem més propaganda de Barcelona perquè vinguin més guiris, què bé..., què bé que en Woody Allen ha donat més rellevància a la ciutat, què fashion, som cada cop més "cool", es respira disseny per tot arreu... BCN s'està convertint en una ciutat "pija progre" (o hauríem de dir "pobre"... en infraestructures, en escoles, en habitatges assequibles, etc...)

Tornant al gasoil... sort que alguns comencen a mobilitzar-se, encara que tímidament (els nostres pescadors han decidit per fi copiar els sempres reivindicatius francesos, quan veuen els efectes que comporta l'augment del carburant en la seva professió...)

Les economies familiars estan patint les conseqüències a l'hora de menjar i de pagar la hipoteca del seu habitatge (potser ha arribat per a molts l'hora de començar a fer dieta i de pensar a viure en parella o, fins i tot, de tornar a casa amb els pares!).

Està clar que els tipus d'interès no baixaran fins que no ho faci també la inflació, així doncs el Govern cal que porti a terme una política més contundent i agosarada en diferents àmbits per contrarrestar aquesta situació de crisi, que s'hauria hagut de preveure en el seu moment (ara hi ha molta feina a fer...)

"Iuris et de iure"

Sobren les paraules...

Si d'aquí al 9 d'agost no s'aconsegueix desenrocar el tema del finançament a l'Estatut (cosa improbable), ja cal que anem pensant en estratègies més efectives i contundents per superar les constants dilacions a les quals el Govern de l'Estat està sotmetent la qüestió (una suposada implementació al 2010?, retallada per tots els costats i de totes les maneres possibles..., negociada a nivell de totes les altres CCAA i no bilateralment (ja hi tornem al "café para todos" ...). Així no aconseguirem arribar en les condicions desitjables al 2014. Cal negociar i reclamar el que és de justícia, el dèficit econòmic i d'infraestructures és cada cop més insostenible. Prenguem nota del govern basc, que sempre van un pas endavant nostre.

No volem les engrunes, volem el que ens correspon per dret, no estem demandant res que no hagi estat aprovat democràticament i pels ciutadans de Catalunya, seguint les regles del joc. Si no es compleix la llei, és que aquesta democràcia és una falàcia, només ho és en la forma però no en el contingut i aquest sistema no pot continuar, té els dies comptats...

Catalunya esclata per fi públicament!

Èxit aclaparador d'assistència. Catalunya per fi ha dit prou! Consignes ben clares contra la mala gestió de les infraestructures per part de l'Estat, per un aeroport digne, contra la manca de publicació de les balances fiscals, per la reivindicació d'un finançament propi, etc., com a eix vertebrador de la gran trobada d'ahir a la tarda a Barcelona, on grans i petits, famosos i ciutadans anònims, i ideologies polítiques diverses, ens vam unir per defensar cívicament però amb contundència la nostra dignitat davant una situació reiterada de malestar que té el seu punt culminant amb el caos de Rodalies, detonant de la manca de manteniment i d'inversió de les nostres infraestructures.

Un gran toc d'atenció al govern central (manifestació que per cert van silenciar la resta de televisions de l'Estat!). Un gran èxit però per als ciutadans de Catalunya, cada cop més emprenyats per una situació totalment injusta i que no tenim el deure de suportar i que per fi hem manifestat obertament, tots units, durant tota la tarda d'ahir des de les 17 h (a les 19 h encara hi havia gent que sortia de la pl. Catalunya) fins passades les 20 h del vespre. Una autèntica lliçó de civisme, reflectida per la manca d'incidents violents durant tot el recorregut. Xiulets davant les seus de CCOO i UGT (els defensors dels proletaris absents de la manifestació), senyeres, globus gegants, cants dels segadors i música de fons d'un traller van ser alguns dels elements d'una mani pacífica però multitudinària que finalitzà a l'estació de França, amb una aplaudida lectura d'un manifest que recollia el sentiment de cabreig i impotència dels catalans.

VOLEM SOLUCIONS NO NOMÉS DISCULPES!

Sí, es tracta d'una obra del "Gobierno de España" però que paga i pateix Catalunya. I encara hem d'explicar perquè som independentistes! (com ha dit algú...).

Centenars de persones s'han concentrat aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume (haurien d'haver estat moltes més...) per les contínues molèsties, retards i esvorancs, sobretot a Bellvitge i Gornal, així com membres de la plataforma Ave pel Litoral disconformes des de fa molt temps amb el traçat proposat, que cada cop s'intueix més insegur. Dimecres compareix en Zapatero al Congrés. A veure què dirà Mr. Marshall en època de precampanya... (Volem solucions i una mica més d'atenció a les persones, no només entonar el "mea culpa")

Mentrestant la "Maleni" (nom que li han adjudicat alguns...) Álvarez, el cap de setmana s'amagava a Sevilla, sota la protecció del PSOE andalús....

Resum: Segona setmana sense trens per als usuaris de Rodalies de RENFE, que comporta, entre d'altres maldecaps, que hagin de matinar molt més per intentar arribar d'hora o el menys tard possible, això sense comptar amb l'estrès i l'ansietat que aquesta situació provoca en la gent i la imatge tercermundista que estem donant de la Barcelona postolímpica, "cool" i suposat destí turístic de primera.

Per què no apostem quan trigarà a restablir-se el servei amb total normalitat i seguretat? Jo dic que tenim com a mínim per Nadal... (temps al temps)

Mentrestant podem entretenir-nos veient els anuncis següents:

El tren de los valores (publicitat a la web de RENFE):

"LAS EMPRESAS CON MÁS FUTURO. Excelencia en Creación de Valor. EL ESTUDIO PRESENTA UNA SELECCIÓN DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS CON UN GRAN FUTURO, ENTRE LAS QUE SE ENCUENTRA RENFE (premiada per la seva responsabilitat social!!!)
"Todas las empresas participantes en el proyecto han sido examinadas con un cuestionario minuciosamente elaborado por Deloitte
CRF España presenta una selección de las principales empresas nacionales que liderarán el futuro, atendiendo al cumplimiento de cinco criterios: una buena implantación en el mercado, una estrategia coherente, una sólida posición financiera, una atención prioritaria a las personas y un proceso de innovación consolidado."

Per a qualsevol suggerència o observació sobre el funcionament de Rodalies o trens de llarg recorregut, podeu enviar les vostres reclamacions a:

clientebarcelona@renfe.es

clientbarcelona@renfe.es

posant el vostre nom i cognoms i la vostra suggerència o observació sobre el servei.

També:

Telèfon d' Informació : 902 24 02 02

Telèfon del Servei de Reclamacions : 93 495 62 33 (Dilluns a divendres de 9 a 14 h.)

Telèfon d'Atenció al Client i Coordinació de Grups : 93 495 60 42 (Dilluns a divendres de 9 a 14 h)

Adreça Postal:
Plaça Països Catalans, s/n. Estació de Sants. 08014 BARCELONA

Molta sort i que el calvari s'acabi aviat!

Heu vist aquest gag?

És boníssim!

Parole, parole, parole

Després de les promeses d’en ZP en l’ajornada visita llàmpec de dijous a Barcelona (l’AVE a BCN el 21 de desembre (de quin any?), 500 milions d'euros, que es preveïa per al 2010, per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, 150 milions per al port i 600 milions per al transport per carretera, a més, de la creació d'una "unitat de seguiment de les inversions a Catalunya", que supervisarà "personalment" cada tres mesos).....(“Aprobaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”)... “qualsevol nit pot sortir el sol....” :-).

Ho sento però la seva credibilitat està cada cop menys demostrada (El PSOE impedeix als socialistes navarresos un govern amb Nafarroa Bai. L'Executiva Federal del PSOE descarta que els socialistes navarresos formin govern amb Nafarroa Bai per "divergències" politiques. L'única solució viable" (sic PSOE) que eviti tornar a repetir eleccions és que "el partit amb més escons assumeixi la responsabilitat de formar govern", per tant, presidirà UPN en un govern en minoria. El PSOE però ha assegurat que el seu vot en l'investidura de Miguel Sanz, el candidat de la formació germana del Partit Popular serà "crític però responsable"!!!).

Altres inquietuds (dels banyistes) aquest estiu...

Alguns consells pràctics per a picades de meduses (Font: Recerca en acció)

Una vegada s'ha produït la picada cal:

1.- Sortir de l'aigua.
2.- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb tovalloles ni amb sorra.
3.- No heu d'utilitzar amoníac.
4.- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.
5.- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els nematocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.
6.- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts. Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.
7.- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

Aquestes mesures s'han de prendre com més aviat millor. El 90% de les incidències que es produeixen a les platges poden ser solucionades d'aquesta manera. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, cal acudir a un centre sanitari.

Les meduses són Cnidaris, nom que prové del mot grec cnida, que vol dir ortiga. Les meduses són, doncs, les "ortigues del mar". Òbviament ortigues i meduses son dos organismes molt diferents, però que tenen en comú la seva capacitat urticant.

En el cas de les meduses, això es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles. Aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrotllat. Quan un banyista (o un peix, o un crustaci planctònic...) pren contacte amb la superfície de la medusa, s'obren els nematocists, els filaments surten disparats i penetren a la pell, tot injectant el verí que contenen. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se.

Això no és democràcia

El dia en què:

• El Govern no impedeixi l'emissió d'un canal de TV, creat legalment, i que veuen milers de persones en un territori des de fa més de 20 anys.
• S'admetin a tràmit unes preguntes presentades legítimament per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableix el Reglament del Congrés, demanant una informació a la qual té dret, sobre el pressupost assignat a la Casa Reial, dotació que paguem els contribuents.
• Un Tribunal (que ha de ser "independent" segons la Constitució) no desacrediti una llei orgànica, "norma suprema" d'un territori, ja pactada i aprovada legalment pel Govern, Parlament i ciutadans...

Aquest dia començarem a pensar que la democràcia funciona i que els principis que enumera la Constitució realment es compleixen, sinó em sembla que estem més a prop de l'Espanya del reportatge de TV3 d'ahir a la nit que no pas, per posar un exemple europeu, del model suec amb el qual per cert juga a inspirar-se l'alcaldable Trias de cara a les properes municipals.

Cop d'efecte

Ens arriba ara la notícia que en Xavier Vendrell (foto, en el Congrés Nacional d'ERC) ha reptat CIU a convocar un referèndum per a l'autodeterminació a Catalunya com a condició per canviar les aliances al Govern en cas que el TC revoqui o retalli l'Estatut. Una proposta certament una mica sorprenent, però que demostra que la situació que estem patint per part de Madrid en diversos àmbits s'està tornant insostenible.

Mentrestant s'hauria agraït que el President Montilla es pronunciés en defensa del manifest dels empresaris l'altre dia a l'IESE en favor de l'aeroport, que no s'oblidés també de defensar l'oficialitat del català en el 50è aniversari de la UE, que respongués a la cacicada del PP valencià contra TV3, etc..., etc... Està clar que cal fer un esforç més gran i dur a terme polítiques més agosarades si volem defensar el progrés de Catalunya.