CycleMeHome: De Madrid a Budapest amb bicicleta.

Si t'agraden les iniciatives diferents, l'aventura, conèixer gent i aprofitar per gastar el teu temps d'oci a passar unes vacances diferents, divertides i a més acompanyat de gent sana i esportista, no t'ho pensis dues vegades i uneix-te a l'original i interessant iniciativa del jove estudiant hongarès LEVI.
CycleMeHome és el projecte ideat per Levi i totalment obert, al qual et pots unir, ja sigui en l'etapa de sortida o bé al llarg del recorregut amb bicicleta que travessa diferents ciutats i països. CycleMeHome és una "road movie" realitzada per estudiants de cinema hongarès i espanyol. Levi, després d'acabar el seu semestre d'Erasmus a Madrid, tornarà a casa seva, Budapest, amb bicicleta amb els seus companys de classe, al mateix temps que aniran filmant el recorregut.

El trajecte començarà a Madrid el 4 de juliol: Durant els 38 dies del recorregut amb bicicleta i els seus 2.800 quilòmetres, travessarà ciutats com Barcelona, Marsella, Cannes, Venècia, etc. i arribarà finalment a Budapest el proper 10 d'agost. Concretament la destinació final serà l'esdeveniment de fama internacional Sziget Festival, que se celebra tots els anys a Budapest.

Principals parades del recorregut:

4 de juliol - MADRID
9 de juliol - BARCELONA
16 de juliol - MARSEILLE
19 de juliol - CANNES
20 de juliol - NICE
24 de juliol - TORINO
29 de juliol - PADOVA
30 de juliol - VENEZIA
1 agost - TRIESTE
2 agost - LJUBLJANA
7 agost - Balaton
10 d'agost - BUDAPEST, Sziget FESTIVAL

Contactar amb LEVI : cyclemehome@gmail.com

17 M: Dia de celebracions

El Barça va oferir tota una demostració de poder davant l'Stuttgart i la premsa internacional no ha dubtat a rendir-se al joc blaugrana i a la brillant actuació de Leo Messi i, per descomptat, de la pedrera en general (Pedro, Bojan, Iniesta...)

Messi però centrà els titulars de la premsa internacional:

La premsa nacional veu el Barça al Bernabéu "Al Barcelona només es malgasta futbol, no es malbarata diners" Gabi: "El Barça és el millor equip del món ... i amb diferència"

La premsa italiana s'ha posat als peus d'un Messi estel.lar i diaris com el Corriere dello Sport o la Gazzetta dello Sport han centrat la seva atenció en l'actuació del crac argentí. "Molt Barça, Molt Messi" o "Messi Show, 4-0" són els titulars que centren les portades d'aquests dos diaris de referència italians.

El gran partit del Barça tampoc ha passat desapercebut per a la premsa anglesa, meravellada per la maquinària blaugrana. 'The Times' titula "Un Messi màgic inspira el Barcelona" i afegeix una peça complementària a la que enfronta el crac argentí amb un altre dels jugadors del moment com Wayne Rooney assenyalant que "Messi accepta el repte de Rooney amb una classe magistral".

Per altra banda, el 'Daily Mirror' no dubta a assenyalar que "El Barça posa la clau a través de Messi", igual que el diari 'The Sun' que exalça l'instint golejador de l'argentí titulant "El matador Leo guia el Barça" .

A França, el diari L'Equipe segueix la tendència marcada a la resta de la premsa internacional amb "Bon Barça, Gran Messi".

Els compatriotes de Messi lloen el joc del 10 del Barça i el seu gran moment de cara a porteria titulant "El golejador de l'any". El diari argentí Olé ofereix xifres que demostren l'eficàcia golejadora de Messi en aquest nou any assenyalant que "el crac argentí aporta 15 gols en 14 partits el 2010".

Per altra banda, el dia coincidia amb una celebració cada cop més difosa arreu del món no anglòfon: Saint Patrick's day. Nombrosos pubs irlandesos guarnits amb globus verds i shamrocks mostraven el verd de la bella Irlanda, commemoració del sant patró de l'illa, responsable de fer fora les serps del país (suposadament els pagans...).

“Let’s go have some craic”

Un gènere teatral diferent

El Teatre Negre (o černé divadlo, en txec; black light theater, en anglès) és molt típic dels escenaris de Praga. Es tracta d'un tipus de representació teatral de caràcter mut que té lloc en un escenari a fosques, amb grans cortines i diferents efectes especials d'il.luminació que donen lloc a jocs de llum i ombres. La llum només il.lumina allò que volen que veiem, de manera que es produeixen uns originals efectes visuals. Moltes vegades sembla que els objectes i els propis actors estiguin volant.

Una obra que s'està representant al teatre Ta Fantàstika és Aspects of Alice, una recreació una mica sui generis del famós conte Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll, per al gaudi especialment dels nens i d'alguns grans.

Gaudeix de l'encant de Budapest: cada cop més a prop

La capital d'Hongria, ciutat de referència de la dinastia dels Habsburg, juntament amb Viena i Praga (però més acollidora que aquestes últimes), està formada per tres poblacions: Buda i Òbuda, a la llera oest del Danubi i la plana Pest, a l'est. Hi ha nombrosos indrets d'interès històric, com el Parlament neoclàssic, el Pont de les Cadenes, el Palau Reial, l'Òpera, la Sinagoga, la basílica de Sant Esteve, els banys turcs, nombrosos balnearis (com el famós Gellért, foto esquerra) o les ruïnes d'Aquincum, als afores de la ciutat, per esmentar només uns quants llocs a destacar d'aquesta encantadora ciutat, capital d'un país cada cop més proper des del punt de vista del turisme i de les relacions comercials. Un lloc ideal per anar de vacances o passar uns dies, amb un preus certament més econòmics que aquí.

Un web català interessant per recomanar, on es pot trobar més informació: BUDAPEST DREAMS

Vicky, Cristina...

Després de tanta promoció de la pel.lícula, a vegades és normal que t'acabi decebent una mica. No és de les millors d'en Woody Allen (molt més interessant "Match Point", per exemple), tot i que abunden els diàlegs enginyosos i la fina ironia a que ens té acostumats el director. Imatges de llocs emblemàtics de Barcelona es barregen amb un guió que comença bé però que va perdent pistonada. Una relació a tres bandes, amb les imatges de la Barcelona més turística de fons, vista des d'una perspectiva de dues nordamericanes, amb els tòpics habituals. Un viatge sobtat a Oviedo, arran d'una sorprenent proposició, dóna inici a la trama de la pel.lícula. Estranya barreja de músiques: "El noi de la mare" que sona de fons quan són a Astúries, i el so d'una guitarra espanyola a Barcelona. La Pe molt histriònica, interpretant un paper extrem, que més aviat sembla extret d'un culebró sudamericà.

Divertida a estones, es deixa veure però res més...

A Barcelona també s'ha inaugurat el nou restaurant del pizzero de Llívia, el "Taxi Keys", que és més modest, per prendre pizzes "tradicionals" a preu "normal". Més endavant obriran altra pizzeria d'alt standing (com la de La Cerdanya) on oferirà les seves creacions com la pizza aspirada, la de tòfones o la pizza amb or, que poden arribar a costar uns 100 € (no aptes per a la butxaca d'una servidora...).

Infinitat d'actes per a la Mercè. Molt bé, però també seria d'agrair una mica d'estalvi (ara que estem en època de retallades) en màrqueting i promoció de les festes (pamflets, mocadors, llapissos, pins, enganxines, catifetes per al ratolí de l'ordinador, etc...) i dedicar aquests diners a actuacions més urgents per als ciutadans com eliminar els barracons d'algunes escoles a Barcelona, per ex, que ja porten uns quants anys fent classes en aquestes circumstàncies, o invertir més en sanitat o habitatge públic. "La ciutat de les persones"... a veure si és veritat.

Esperem però que la pluja ens doni una treva i no s'hagin de suspendre alguns concerts.

Sempre ens quedarà la festa del cel...

Setmana medieval de Montblanc

Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha.
El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei.
El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia.
I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa.
El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien.
Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la...

(Petit extracte de "St Jordi i el Drac dels quatre elements", d'Anna de Valldaura)

Per què es celebra cada cop més Saint Patrick's Day?

Saint Patrick's Day ha vingut a associar-se amb tot allò que és irlandès incloent el gold pot, els arcs de Sant Martí, leprechauns, shamrocks, així com el color verd. Es celebra simplement per tots aquells que només volen una excusa per passar-s'ho bé així com per aquells devots de Sant Patrici.

Es creu que es celebra aquest dia perquè es commemora la mort, el 17 de març, de Sant Patrici. Així doncs, els irlandesos que emigraren a altres indrets van voler mantenir les tradicions, la història i les creences de la seva terra d'origen, especialment el dia de Sant Patrici, que es celebra molt també als Estats Units, sobretot a Boston, Chicago o Nova York. Tot i que el Sant va néixer fa 1600 anys aproximadament, la seva presència se sent encara avui en dia per tot el món, gràcies en gran part al merchandising. Només cal passejar-se pel centre de Dublin i veure les botigues de regals carregades de banderes, leprechauns, trèvols per plantar (per cert, a mi no em van crèixer), barrets i gerres de cervesa amb logos diversos.

Article La pinta de Sant Patrici de La Vanguardia

Aquest cap de setmana, amb ocasió d'aquesta festa celta, hem pogut assistir a la sala Apolo a un interessant concert del grup Kila (que per cert actua avui a Dublin) i que ens va fer ballar i aplaudir amb una dinàmica fusió de sons amb el regust de fons de les verdes terres d'Eire i la presència dels teloners Qui hi ha (de Sant Boi de Llobregat), un grup que semblava realment Irish.

Opcions diverses per al cap de setmana

Una petita selecció per planificar el cap de setmana si no sortiu de Barcelona:

Últims dies per visitar al Palau de la Virreina l'interessant exposició sobre el Che: Revolució i mercat. Una ruta des de l'icònica foto del Che Guevara al fetitxisme derivat de la famosa imatge mundialment coneguda, representada en fotos, posters, roba o objectes de tota mena.

Referent a la mítica i controvertida figura, divendres 25 de gener a les 19:30 h hi ha programada la presentació del llibre Darreres hores amb el Che, a la Casa Amèrica.

Fins al 27 de gener, a La Pedrera, també darres dies per visitar Passió i Negoci: l'art a la Venècia dels segles XVII i XVIII (pintures, dibuixos, escultures i il.lustracions de diversos artistes en l'època daurada de la ciutat, d'entrada lliure).

De teatre, multiculturalitat present en dues obres ben diferents: trobada de cultures a Homebody Kabul, al Romea, que versa sobre l'Afganistan i la relació històrica i actual d'Occident amb aquell país. Dirigida per Tony Kushner, un dramaturg en el punt de mira de molts (americà, jueu, homosexual i antisionista, que sempre fica el dit a la llaga...). Al Club Capitol, en Rubianes dóna la seva particular visió de l'Àfrica Negra, amb humor i ironia, acompanyat de cinc ballarines etíops, a La sonrisa etíope. Per cert, una adreça del primer restaurant etíop obert a Barcelona: Abissínia. C/ Torrent de les Flors 55, a Gràcia.

Música:

Tot just acaba de començar el Festival Barnasants, de música d'autor, a diversos escenaris de la ciutat i voltants, que dura del 10/1 al 21/3 i on destaquen Tomeu Penya, Jabier Muguruza, Ana Belén, Ismael Serrano, Marina Rossell, Luis Eduardo Aute, Albert Pla, Sanjosex, etc...

També el Festival Internacional de Percussió de Catalunya, del 26 de gener al 29 de febrer, amb infinitat de propostes heterogènies, a destacar el concert solidari 2000 Tambors per l'Àfrica, a l'Auditori, el 24 de febrer.

Com sempre, les jam session i música en viu al Taller de Músics, Jazz sí club, amb entrada entre els 4 i 8 €, consumició inclosa.

Una altra opció: contes per a adults a les 21 h i després continuar a les 23.30 h amb sessions de jazz, afrofusió, música cubana, blues, flamenc fusió, salsa, etc... al Harlem Jazz Club.

Una Guinness (per als qui els agradi...) i escoltar música o veure partits de futbol en pantalla gegant en els pubs irlandesos del carrer Ferran i voltants (Temple Stone, Flagerty's, The Quiet Man...). Si es prefereix una de belga, millor anar al Belchica (Esquerra de l'Eixample).

De pelis:

Noves estrenes, per ex., Els crims d'Oxford, oportunitat de veure l'Elijah Wood (d'El Senyor dels Anells) en un registre molt diferent, en una peli d'intriga amb el món de les matemàtiques com a rerefons, acompanyat de la Leonor Waitling i dirigits per l'Àlex de la Iglesia, amb l'interessant escenari de la Universitat d'Oxford).

Per altra banda, l'esperada adaptació d' El amor en los tiempos del cólera, de García Márquez, amb Javier Bardem de protagonista i un repartiment multicultural.

Per sopar quelcom diferent: menjar nepalès al Kathmandú, creps salades i dolces a la Via Laietana, peix i marisc fresc triat d'una parada de mercat, unes fondues de formatge o cuina tradicional d' Indonèsia i el sudest asiàtic.

Després potser ens animem/us animeu a fer una copa freda...