Una dada: el Ministeri de Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat a Catalunya. Per contra, a Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps s’ha fet més del doble de la seva xarxa d'autovies amb diners estatals. I el futur no és tampoc gens esperançador per a nosaltres: la previsió de la ministra Magdalena Álvarez no passa per millorar aquesta situació de claríssima inferioritat de la xarxa d’autovies catalanes respecte a la resta de l’Estat.
Sense un finançament just i adequat no podrem salvar mai aquest greuge comparatiu i ens veurem obligats a continuar recorrent a la iniciativa privada (fins quan?), amb el conseqüent encariment dels projectes d’infraestructures i la repercussió en les economies familiars dels catalans, que veiem disminuïdes les nostres rendes com a conseqüència, entre d’altres coses, d’haver de pagar uns peatges considerables cada cop que volem anar a la platja, a la muntanya o simplement, visitar familiars o amics que viuen en alguna altra ciutat o poble de Catalunya. Estaria molt bé que vinguessin alguns andalusos o castellans a comprovar in situ la realitat de les carreteres i autopistes catalanes, enlloc de parlar tant sense coneixement de causa. A veure què els hi semblaria haver de pagar cada dos per tres, per ex, per cada 20 o 25 quilòmetres que facin. Un “robatori” amb majúscules...
Per altra banda, segons una auditoria independent elaborada cada dos anys per l'Associació Espanyola de Carreteres (AEC), les vies catalanes que no són de pagament i són estatals són les que estan en pitjor estat. La mala conservació de les vies que depenen de l'Estat situen Catalunya per sota de Castella i Lleó, que és la que ha tret més mala nota.
Sense un finançament just i adequat no podrem salvar mai aquest greuge comparatiu i ens veurem obligats a continuar recorrent a la iniciativa privada (fins quan?), amb el conseqüent encariment dels projectes d’infraestructures i la repercussió en les economies familiars dels catalans, que veiem disminuïdes les nostres rendes com a conseqüència, entre d’altres coses, d’haver de pagar uns peatges considerables cada cop que volem anar a la platja, a la muntanya o simplement, visitar familiars o amics que viuen en alguna altra ciutat o poble de Catalunya. Estaria molt bé que vinguessin alguns andalusos o castellans a comprovar in situ la realitat de les carreteres i autopistes catalanes, enlloc de parlar tant sense coneixement de causa. A veure què els hi semblaria haver de pagar cada dos per tres, per ex, per cada 20 o 25 quilòmetres que facin. Un “robatori” amb majúscules...
Per altra banda, segons una auditoria independent elaborada cada dos anys per l'Associació Espanyola de Carreteres (AEC), les vies catalanes que no són de pagament i són estatals són les que estan en pitjor estat. La mala conservació de les vies que depenen de l'Estat situen Catalunya per sota de Castella i Lleó, que és la que ha tret més mala nota.
I què hem de dir del disseny radial de la xarxa de línies de l’AVE. PSOE i PP coincideixen (com no podia ser d’una altra manera!). El projecte del nacionalisme espanyol és situar totes les capitals de província del país a 3 hores de Madrid. Una mostra: per anar de Barcelona a València, cal passar per Madrid. El mateix, per exemple, que per anar de Barcelona al País Basc.El disseny radial té una forta càrrega ideològica i és contrari a l’eficiència i a la racionalitat econòmica. Dues de les línies més rendibles de l’Estat serien el corredor de l’Ebre (Barcelona - Saragossa - Pamplona - Bilbao) i l’eix del Mediterrani (Barcelona - València - Alacant - Múrcia), però cap de les dues no està prevista. I no ho estan perquè no parteixen de Madrid i, per tant, això no els interessa, no beneficia la capital del reino i sí, en canvi, beneficiaria l’economia i la connectivitat entre aquests indrets que suposaria un major desenvolupament econòmic, comercial, industrial i de serveis.
La planificació de l’AVE s’ha fet clarament amb criteris de centralisme polític, i no d’eficiència econòmica (punt de vista centralista amb el quals coincideixen tant un partit com l’altre, això ens demostra que no estan tant lluny l’un de l’altre en la seva percepció d’una “España grande y única”).
Per altra banda, s’ha demostrat que RENFE ha invertit en dos anys el doble a Madrid que a Catalunya, un altre greuge comparatiu. Només cal veure com continuen estant els trens de Rodalies (els problemes no s’han sol.lucionat encara, tot i que ja no se’n parli tant...), la freqüència de pas i les constants avaries degudes a problemes amb la catenària, caigudes diverses i incidències meteorològiques, logístiques i qualsevol altra imaginable.
Vist com està anant de malament la negociació del finançament de l’Estatut, està clar que el que hem de fer (i ràpid) és un referèndum per demanar el concert econòmic.
DIGUEM PROU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada