Viatge al coneixement

"The world is a book, and those who do not travel read but a page."

Saint Augustine

Una mica més a prop, la Ruta Pirineu Comtal proposa recórrer els territoris d'onze dels antics comtats que van ser l'escenari de la configuració i naixement del nostre país:

-Comtat de Berga: a l'ombra del Pedraforca

-Comtat de Besalú: la cort d'en Tallaferro

-Vescomtat de Cardona: els reis sense corona

-Comtat de Girona: la frontera de l'imperi carolingi

-Comtat d'Osona: clau de volta de la Catalunya vella

-Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya

-Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes

-Comtat de Ribagorça: la llum de les imatges

-Comtat de Ripoll: terra de comtes i abats

-Comtat d'Urgell: una catedral entre heretges i sants

-Comtat d'Empúries: el comtat independent

La ruta Pirineu Comtal s'emmarca en el context de les Rutes del Naixement de Catalunya, que la Direcció General de Turisme de la Generalitat promou d'acord amb les determinacions del Pla Estratègic.

"Iuris et de iure"

Sobren les paraules...

Si d'aquí al 9 d'agost no s'aconsegueix desenrocar el tema del finançament a l'Estatut (cosa improbable), ja cal que anem pensant en estratègies més efectives i contundents per superar les constants dilacions a les quals el Govern de l'Estat està sotmetent la qüestió (una suposada implementació al 2010?, retallada per tots els costats i de totes les maneres possibles..., negociada a nivell de totes les altres CCAA i no bilateralment (ja hi tornem al "café para todos" ...). Així no aconseguirem arribar en les condicions desitjables al 2014. Cal negociar i reclamar el que és de justícia, el dèficit econòmic i d'infraestructures és cada cop més insostenible. Prenguem nota del govern basc, que sempre van un pas endavant nostre.

No volem les engrunes, volem el que ens correspon per dret, no estem demandant res que no hagi estat aprovat democràticament i pels ciutadans de Catalunya, seguint les regles del joc. Si no es compleix la llei, és que aquesta democràcia és una falàcia, només ho és en la forma però no en el contingut i aquest sistema no pot continuar, té els dies comptats...

Heu vist aquest gag?

És boníssim!

Frankfurter Buch Messe

140 actes literaris amb la literatura catalana com a la gran protagonista. La participació de la cultura catalana gira al voltant de 3 eixos bàsics: les traduccions de clàssics de la llengua catalana a l'alemany, la presentació de traduccions d'autors contemporanis a l'alemany, i l'intercanvi entre autors catalans i germànics. Vegeu programa

La mostra finalitzarà el proper 14 d'octubre, quan l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel pronunciï el discurs de cloenda, acte amb el qual es cedirà el testimoni a la literatura turca.

Interessant discurs amb ritme i cadència frenètics d'en Quim Monzó, llargament aplaudit, molt diferent del poc innovador discurs institucional del president Montilla.

La fira col.loca la cultura catalana a l'aparador de les cultures universals i cal aprofitar-ho al màxim, donat que rarament rebem el recolzament necessari, és en ocasions com aquestes que hem de fer-ne la més àmplia difusió per tal que es conegui arreu l'especificitat de la nació catalana.

Mentrestant arriba la notícia que la Generalitat promourà una croada per fomentar la lectura, vist el dèficit de lectors en edat adulta..., i sembla ser que destinarà 24 milions a una campanya amb obsequis de llibres i subscripcions a diaris.

Si la gent llegís una mica més en les estones que dedica a veure els culebrons i realities de sempre que fan a la tele, seríem una societat molt més il.lustrada i s'aprofitaria millor el temps lliure.

REIVINDIQUEM ELS NOSTRES DRETS. FEM PAÍS!

El descontentament, la ràbia i la impotència per l'actual situació d'estancament de l'Estatut, del finançament, de la inversió en infraestructures i del futur de la sobirania de Catalunya es van viure en la Diada d'ahir.

La petició d'un estat propi es barrejava amb algunes declaracions com les del president Montilla tornant a demanar confiança en que se solucionaran els problemes (com?, per art de màgia?, "fets, no paraules") a uns ciutadans que ja hem perdut la paciència.

Algunes notes positives: missatges altament reivindicatius de sobirania per part d'ERC, i fins i tot, dels Molts Honorables Pujol i Maragall, cadascú dins la seva línia però, així com l'anècdota, al meu barri, d'uns paquistanesos que havien penjat la senyera al balcó en una lloable demostració de recolzament al país que els ha acollit.

ELS SEGADORS

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
Tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!

Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors,
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Nova beguda isotònica

Ja tenim el nou "Red Bull" català, anomenat com el famós crit dels almogàvers.

A veure si el tasten alguns i serveix perquè s'espavilin una mica!

Rosa & Llibre

Les arrels de la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi es remunten al segle XIV. El 1378, el Consell de Cent barceloní va declarar dia festiu el 23 d'abril, i el Parlament català ho va ratificar el 1459. Per aquella època, va popularitzar-se una fira de roses que fins al 1840 va tenir lloc al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume, fira coneguda com la dels enamorats, ja que, com avui, els homes regalaven un ram de roses a les seves companyes. També cap al segle XV, les dames que assistien a la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també eren obsequiades amb la flor.

Ja començat el segle XX, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona establir una diada dedicada als llibres, diada que inicialment es va fixar el 7 d’octubre amb ànim commemoratiu, atès que era una de les suposades dates de naixement de Miguel de Cervantes, a hores d’ara encara sense concretar. El govern espanyol, dirigit dictatorialment pel general Miguel Primo de Rivera, va fer-se ressò de la idea i el 6 de febrer de 1926 el rei Alfons XIII va firmar un Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, esdevinguda el 1616 tot coincidint amb la de Garcilaso de la Vega i la de William Shakespeare, tot i que la mort d’aquest va ser com a mínim deu dies més tard, ja que l’Anglaterra del període es regia pel calendari julià quan a Espanya ja funcionava el gregorià i el seu 23 d’abril es correspondria al 3 o 4 de maig del calendari reformat.

No deixa de ser irònic que una data significativament marcada per la cultura i el catalanisme arrenqués enmig d’una etapa caracteritzada per la repressió de la llengua i de les institucions.

La XVIII Conferència General de la UNESCO, reunida a París, va aprovar el 15 de novembre de 1995 la creació del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor tot estipulant que havia de celebrar-se cada any el 23 d’abril, cosa que reforçava la tradició sorgida a Catalunya feia segles.

Per cert, Felicitats als Jordis i a les Georgines !!! (encara que sigui amb retard)

Cop d'efecte

Ens arriba ara la notícia que en Xavier Vendrell (foto, en el Congrés Nacional d'ERC) ha reptat CIU a convocar un referèndum per a l'autodeterminació a Catalunya com a condició per canviar les aliances al Govern en cas que el TC revoqui o retalli l'Estatut. Una proposta certament una mica sorprenent, però que demostra que la situació que estem patint per part de Madrid en diversos àmbits s'està tornant insostenible.

Mentrestant s'hauria agraït que el President Montilla es pronunciés en defensa del manifest dels empresaris l'altre dia a l'IESE en favor de l'aeroport, que no s'oblidés també de defensar l'oficialitat del català en el 50è aniversari de la UE, que respongués a la cacicada del PP valencià contra TV3, etc..., etc... Està clar que cal fer un esforç més gran i dur a terme polítiques més agosarades si volem defensar el progrés de Catalunya.

Setmana del llibre en català

Avui comença a la carpa instal.lada a Plaça Catalunya la 25a setmana per promocionar el llibre en català. Cal conscienciar i animar les editorials que publiquin més en llengua catalana ja que costa trobar certs títols en català, les tirades són més curtes o de vegades t'has d'esperar uns mesos fins que surt l'edició catalana.
Canviant de tema, l'Institut d'Estudis Baleàrics es suma al govern andorrà amb la seva presència a la Fira de Francfort. Bona notícia.

Menys harmonitzar i més desenvolupar

El manifest d'harmonització autònomica que ha elaborat el govern de Zapatero de cara a les eleccions municipals limita clarament l'abast de les reformes territorials i prima la negociació multilateral del finançament autònomic. Els socialistes catalans inexplicablement avalen aquests criteris restrictius (amb quin fonament?) , ERC i també CIU evidentment estan en contra d'una proposta que suposa una regressió competencial. Una més que vulnera les nostres potestats. El que cal fer ara més que mai és pressionar perquè el Govern de l'Estat rectifiqui i en lloc d'harmonitzar acceleri el desenvolupament de l'Estatut, que ja toca!!!

Més traves a l'Estatut

El Govern de l'Estat ha decidit paralitzar el desplegament de l'Estatut.

Això és l'últim que ens faltava sentir dins d'aquesta legislatura, després de les demandes d'inconstitucionalitat que ens han presentat contra un bon grapat d'articles, aprovats legalment pel poble de Catalunya i refrendats per les Corts. Això sí, l'Estatut d'Andalusia en té 26 de calcats als nostres i el PP ha arribat a un acord amb el PSOE andalús per no impugnar-los (Ells sí que saben!). Mentrestant, amb alguns articles impugnats, ens trobarem amb una situació curiosa, de buit legal, donat que aquests no poden ser aplicables mentre estiguin impugnats i no ens podem remetre a l'EAC del 1979 donat que lògicament ja està derogat.

La pressió política i mediàtica, diuen, que està exercint el PP i l'ala més conservadora del PSOE ha ficat la por al cos al Govern i aquest no s'atreveix a perdre electorat de cara a les properes votacions, impedint-li realitzar algunes de les polítiques més "agosarades" que tenia a l'agenda. Alguns sectors continuen preferint la involució: posar traves, sabotejar projectes, evitar la pau, etc., abans que anar cap endavant i millorar, dialogar, proposar, ajuntar esforços, tirar endavant, modernitzar, endegar nous projectes, etc... A sobre, només ens faltava la recusació d'un dels membres "progres" del Tribunal Constitucional. Tot plegat sembla un complot digne de pel.lícula on el/la protagonista és injustament acusat d'un crim que no ha comès i pateix totes les injustícies i drames possibles. Espero que tingui final feliç.

I un apunt curiós: avui s'ha publicat al DOGC l'acord pel qual el Govern de la Generalitat crea el Consell per a l'impuls i el seguiment del desplegament de l'Estatut (Quina ironia!). O li posem més ganes a l'assumpte o ens quedarem sense res....

D'esquerres i catalanistes.com tu

Contra la pena de mort

Per a qui vulgui conèixer una mica més tot el procés que va dur a l'execució d'en Salvador Puig Antich. Anarquista català (militant del MIL), un dels últims executats per Franco. Arrestat el 25 de setembre de 1973, essent greument ferit al cap. Amb la confusió, un policia va resultar mort per cinc trets. Sense haver quedat demostrat qui en va ser el responsable, se n' atribuí l'autoria a Puig Antich. El 7 de gener de 1974, es va demanar per a ell la pena de mort, tot i haver defectes ostensibles en el cas. Manifestacions demanant el seu alliberament van tenir lloc a Barcelona i per tota Europa o, fins i tot, a l'Argentina. Els esforços populars demanant un indult no van servir però per aturar la seva execució pel mètode del garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974, als 24 anys.

Molt emotiva i reflex fidel del tardofranquisme. Un al.legat contra la repressió i la pena de mort. Molt recomanable per a tots aquells que creiem en la llibertat, els drets civils, la democràcia i la defensa d'uns ideals polítics.

La Llibertat, columna de la fruita, fa clara la diada de la lluita, que a poc a poc va esdevenint filó.
Rellotge sempre de la gent que lluita, obres la gàbia a muntanyes. No has caigut pas! Puig Antich, Salvador!
Joan Brossa(1919-1998) de"Elegia" a Poesia Rasa