Interessant trobada la d'ahir al
Palau de Congressos de Barcelona, totalment necessària, on es van definir les línies a seguir en els propers anys i que acabaran de perfilar-se en el proper
Congrés Nacional. A la tarda, ja des del començament, es va intuir que el debat seria animat amb l'anècdota del militant responsable de la primera esmena a la totalitat de la ponència, qui va decidir renunciar als cinc minuts de què disposava per defensar-la.
Alguns van parafrasejar Raimon "Al meu país la pluja no sap ploure" i van ser replicats amb un "A Occident ningú regala res, la independència és molt més lenta, necessita del consens de totes les forces socials. ERC es declara independentista pròpiament dit des del 1993" (sic conseller Huguet).
D'altra banda, també es va fer referència a les paraules que havia dit al matí el conseller de justícia basc "Us recordo que les convocatòries les fan els governs...", per comentar que no s'entenia el referent del 2014 si no s'explica com i amb quin govern ho farem...
De les 26 esmenes, algunes van ser retirades i altres acceptades, sense necessitat de debatre-les, i la resta no van tenir prou suport per ser aprovades per la majoria, tot i que especialment una d'elles, defensada per Uriel Bertran, va tenir un resultat força ajustat (des de l'àmplia visió de l'auditori de la llotja del primer pis, les votacions de les esmenes d'EI semblaven en ocasions molt més equilibrades entre els vots a favor i en contra, la qual cosa dóna un important toc d'atenció a la direcció del partit dels diferents corrents d'opinió i que s'han de tenir en consideració).
Finalment, després d'unes quantes hores de debat, s'aprovà la nova ponència, amb les esmenes finalment incorporades, consensuada per gairebé un 83 % dels militants presents aquella hora a la sala.
Va cloure l'acte el discurs d'en Josep-Lluís (que no don José Luis, segons s'entestaven a dir-li dos nacionalistes espanyolistes al programa "Tengo una pregunta para Ud." de dilluns passat).
I aques
t assolellat matí de diumenge, hem pogut gaudir d'una trobada poètico-musical, a l'embolcallant escenari de la plaça Masadas, dins el
X Cicle Cultural de Tardor, que s'organitza al district
e de Sant Andreu.
Música i paraules amb títols tant suggerent com "
Mentides que són veritat", "
Notes emparaulades" o "
Aucells, bones herbes i bolets: lírica natura!" (on podrem veure la Lloll Bertran i el seu company, el Celdoni Fonoll).
Recitals gratuïts de contes, poemes i fragments literaris d'autors heterogenis, acompanyats de música, normalment de guitarra, que té lloc del 19 al 28 d'octubre a diferents escenaris del districte.
Dir adéu a trenta anys d'autonomisme esclau i iniciar el camí de la llibertat. Dir adéu a l'espoli fiscal i a les polítiques neoliberalsi de construir un Estat al servei dels ciutadans de Catalunya, que augmenti les pensions, els salaris mínims, la despesa en serveis públics, en infraestructures, etc..., etc... Dir adéu a la supremacia lingüística de l'Estat espanyol i convertir el català en una llengua necessària i de cohesió social.
