Castanyes a dojo

Encavalcament de casos de presumpta corrupció (comissions il.legals, canvis d'usos urbanístics, desviament de fons, fraus i estafes diverses...) que estan sortint a la llum últimament: Gürtel (que per cert, vindria a ser "Correa" en alemany), Palma Arena, El Ejido, afer Millet, etc.. i ara Santa Coloma de Gramenet.

“Corrupció, la paraula de moda a Espanya”. Així va titular fa poc la BBC un article sobre la quantitat d'escàndols que estan apareixent a l'Estat i que esquitxen partits polítics, administracions públiques i importants empreses privades.

Acusacions mútues, crispació i desànim en aquest escenari que està posant de manifest les mancances dels mitjans de control de la gestió econòmica i com no han funcionat de manera eficient en aquests casos els mecanismes de fiscalització de l'actuació d'aquests ens.

La acumulación de casos de corrupción siembra la desolación en el Congreso

Aquí hi hauran castanyes ...

D'un altre tipus són les que menjarem aquest cap de setmana de celebració de Tots Sants o l'anglosaxó Halloween, que cada cop s'està implantant més suplantant les nostres tradicions.

La festa de Halloween, que es celebra la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre, té el seu origen en una celebració dels pobles celtes que vivien a Irlanda fa 2.500 anys, coneguda com a Samain o Samhuin. Es celebrava l 'arribada de l'hivern. Els immigrantes irlandesos que emigraren a Estats Units van instaurar la tradició de la carbassa anomenada "Jack-o’-lantern" . La nit anterior a la festa de Tots los Sants (traduïda com All hallow’s even) va derivar amb el nom amb què es coneix actualment.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Una versió històrica esmenta que la castanyada consta des de finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que no fossin llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panellets.