Això no és democràcia

El dia en què:

• El Govern no impedeixi l'emissió d'un canal de TV, creat legalment, i que veuen milers de persones en un territori des de fa més de 20 anys.
• S'admetin a tràmit unes preguntes presentades legítimament per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableix el Reglament del Congrés, demanant una informació a la qual té dret, sobre el pressupost assignat a la Casa Reial, dotació que paguem els contribuents.
• Un Tribunal (que ha de ser "independent" segons la Constitució) no desacrediti una llei orgànica, "norma suprema" d'un territori, ja pactada i aprovada legalment pel Govern, Parlament i ciutadans...

Aquest dia començarem a pensar que la democràcia funciona i que els principis que enumera la Constitució realment es compleixen, sinó em sembla que estem més a prop de l'Espanya del reportatge de TV3 d'ahir a la nit que no pas, per posar un exemple europeu, del model suec amb el qual per cert juga a inspirar-se l'alcaldable Trias de cara a les properes municipals.

Dret a la llibertat d'expressió

És totalment desproporcionada i inexplicable la petició de la Fiscalia d'una multa de 21.600 € per a Rubianes per considerar que va incórrer en delicte d'ultratge contra la "nació espanyola", arran de la querella presentada en el seu dia per la DENAES (Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola), presidida pel parlamentari basc del PP Santiago Abascal i de la que formen part entre d'altres, el sociòleg Amando de Miguel i "l'amic" Alejo Vidal-Quadras (autors de perles com “cada unidad de España puede separarse sólo con la decisión de todos los españoles y con una gran mayoría. Si no se cumple, vamos a tener una guerra civil... ¡Sobreviva España! o “Si la víbora enroscada en el hacha (ETA) emponzoña este árbol frondoso (el logo de DENAES) yo ya no seré español, pero tampoco querré ser catalán”, respectivament.

Aquesta mesura posa de manifest que la suposada llibertat d'expressió és més fictícia que real i que les opinions polítiques es mesuren de manera diferent segons d'on provénen. Per aquesta regla de tres, també s'hauria de condemnar alguns comunicadors com la COPE amb la seva màxima "estrella mediàtica" (en Jiménez Losantos) per les barbaritats i difamacions que fa contínuament contra els catalans, que inciten a la catalanofòbia i que no han rebut cap càstig jurídic. Anàlogament haurem de crear també una Fundació per a la Defensa de la Nació Catalana.

També fa reflexionar la decisió discutible de l'Audiència Nacional sobre el cas De Juana Chaos, condemnat a més de 12 anys de presó per un delicte d'opinió.

Continuo pensant, com sempre, que les coses no han canviat tant en aquests gairebé 30 anys de " Democràcia Cuirassada " (com diria en López Bofill).

Contra la pena de mort

Per a qui vulgui conèixer una mica més tot el procés que va dur a l'execució d'en Salvador Puig Antich. Anarquista català (militant del MIL), un dels últims executats per Franco. Arrestat el 25 de setembre de 1973, essent greument ferit al cap. Amb la confusió, un policia va resultar mort per cinc trets. Sense haver quedat demostrat qui en va ser el responsable, se n' atribuí l'autoria a Puig Antich. El 7 de gener de 1974, es va demanar per a ell la pena de mort, tot i haver defectes ostensibles en el cas. Manifestacions demanant el seu alliberament van tenir lloc a Barcelona i per tota Europa o, fins i tot, a l'Argentina. Els esforços populars demanant un indult no van servir però per aturar la seva execució pel mètode del garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974, als 24 anys.

Molt emotiva i reflex fidel del tardofranquisme. Un al.legat contra la repressió i la pena de mort. Molt recomanable per a tots aquells que creiem en la llibertat, els drets civils, la democràcia i la defensa d'uns ideals polítics.

La Llibertat, columna de la fruita, fa clara la diada de la lluita, que a poc a poc va esdevenint filó.
Rellotge sempre de la gent que lluita, obres la gàbia a muntanyes. No has caigut pas! Puig Antich, Salvador!
Joan Brossa(1919-1998) de"Elegia" a Poesia Rasa