Europa, vint anys després de la caiguda del Mur

La caiguda del mur de Berlin (construït el 13 d'agost de 1961) el 9 de novembre de 1989 va suposar l'esperança d'un món menys dividit i lliure de totalitarismes? Si més no, va transformar la política i l'economia dels països del centre i de l'est d'Europa, però també va esdevenir una fita simbòlica i cultural que va transcendir aquests límits.

Tot i això, al cap de 20 anys, la democràcia pren forma de capitalisme salvatge a l'est del continent, mentre es multipliquen els murs socials i polítics en una Europa formalment unificada?

Debat al CCB de Barcelona dilluns 9 de novembre , a les 19 h:

Els vells i els nous murs d'Europa (amb Juan Goytisolo, escriptor, i Tzvetan Todorov, crític, historiador i filòsof). Presenta i modera Monika Zgustová, escriptora.

La caiguda del mur de Berlin

Another brick in the wall (Pink Floyd)

THIS IS IT

Demà s'estrena el documental amb els últims assaigs que va fer dos dies abans de morir, que promet no deixar indiferent ningú. "This is it", el títol de la gira de concerts que tenia previst realitzar...

Esdeveniments d'estiu

"Les mil i una Índies", una interessant exposició de fotos i audiovisuals de Iara Houghton i Dailos Batista, que es pot veure al Centre Cívic Sagrada Família, de l'1 al 26 de juliol. Pretén representar una Índia en miniatura, a través de fotos de diverses zones del país i de la projecció de sis reportatges que ens hi traslladen directament. Aquest treball és fruit de les experiències viscudes pels autors en un viatge durant 6 mesos arreu de l'Índia.

El grup Slàinte neix el 1993 i agafa el nom del famós brindis gaèlic que significa "Salut". És el grup més veterà de l'anomenada música celta a Catalunya, centrant-se en les cançons populars d'Hibèrnia i Caledònia (Irlanda i Escòcia), fent incursions, de tant en tant, també en la música bretona i balcànica. Els membres del grup són Pello Garcia (uillean pipe i low whistle), Flavie Louesdon (acordió diatònic i violí), Quim Lamarca (violí, veu, mandolina i bodhran) i Jordi de Diego (bouzoki irlandès i guitarra acústica).

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va engegar la 47a edició amb tot un clàssic del rock de les darreres tres dècades. The Pretenders, amb Chrissie Hynde al capdavant de la banda, va presentar-hi les cançons del seu nou disc, "Break up the concrete", així com va fer un petit recordatori d'alguns clàssics, en l'únic concert que fan a Catalunya.

Els dissabtes de juliol i divendres d'agost al vespre podem gaudir de les sessions de Mecal i Sushi, una proposta diferent per als caps de setmana d'estiu a Barcelona. Curtmetratges, música i sushi a l'aire lliure són els ingredients d'aquest cocktail d'estiu. El Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona i el Poble Espanyol s'han unit per oferir unes vacances en format curt per a qui vulgui escapar de la ciutat sense sortir d'ella. Un exclusiu chillout amb hamaques i una gran varietat de propostes musicals i audiovisuals acompanyades d'un exquisit tast de menjar japonès.

I finalment, un petit suggeriment d'algunes de les millors terrasses d'estiu, segons la revista "Time out Barcelona" i l'Ajuntament:

* Terrasses de Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample

* Terrasses d’Horta Guinardó i Nou Barris

* Les millors terrasses de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi

* Terrasses de bars de Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc

* "Xiringuitos" de nit
* La ciutat de les terrasses

Ja ha arribat l'estiu!

Summer Cat- Billie the Vision & The Dancers

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you…'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

Barcelona més cara que Londres

La llista de ciutats més cares del món que elabora "The Economist" situa Barcelona i Madrid, en el 18è i 20è lloc , respectivament, per davant de Londres. Barcelona "guanya" així un lloc en el rànquing respecte l'any passat, mentre que la capital anglesa (tradicionalment considerada com una de les més cares d'Europa) baixa del 8è al 27è! Tòquio, com ja és habitual, recupera la posició com la més cara del món. En 2n lloc, Osaka, seguida de Paris, Copenhague, Oslo, Zurich, Francfort, Helsinki i Ginebra (les capitals escandinaves sempre estan amunt).

Per contrarrestar els preus cada cop més elevats per als barcelonins, si volem sortir i no gastar gaire les nits del cap de setmana, sempre ens quedarà l'alternativa de menjar-nos un entrepà. Altres suggeriments d'algunes activitats encara gratuïtes o gairebé a Barcelona i també a Londres (els museus, of course).

I ja sabem que, de moment, hi haurà un únic concert a Barcelona d'U2, el 30 de juny (i potser un altre més, al dia següent...) amb 10.000 entrades al mòdic preu de 30 € (les més barates) i la resta no s'especifica clarament (només es diu que costaran menys de 95...). No line on the horizon

En record d'en Carles Sabater

Demà ja fa 10 anys que en Carles Sabater ens va deixar. En acabar un concert a Vilafranca se li apagà la veu per sempre més. Un mite del rock català que marcà una època a tots els d'una generació que vam crèixer amb les seves cançons.



El cantant de Sau només tenia 36 anys, i s'ha convertit en un icone del panorama musical català, així com altres cantants, a nivell internacional, com per exemple, Kurt Cobain, Jim Morrison o Bob Marley.

La seva veu i la seva capacitat de seducció a dalt d'un escenari (com a cantant i com a actor) van ser determinants, juntament amb les melodies de Pep Sala, per convertir Sau en la banda més popular de la música en català de la dècada dels noranta, juntament amb Sopa de Cabra i Els Pets. Deu anys després de la seva desaparició a causa d'una inesperada aturada cardiorespiratòria, tothom encara recorda les seves cançons, algunes de les quals s'han convertit en veritables himnes a l'amor, en contra de la guerra, etc...

Programes de ràdio i televisió especials, discos de tribut i la desena trobada de fans aquest diumenge a Llançà, on està enterrat, són alguns dels actes en la seva memòria. Televisió de Catalunya emetrà demà, coincidint amb el desè aniversari, un documental especial dirigit pel periodista Pep Blay.

La Marató

Un any més, fent un petit esforç col.lectiu podem posar el nostre gra de sorra a una molt bona causa i deixar ben alta la imatge de Catalunya, i en especial de Barcelona, com a lloc de trobada de gent emprenedora i conscienciada en el camp de la recerca, tant important per a contribuir al progrés de la societat en l'àmbit de la salut.

Interessant d'escoltar el disc de La Marató de TV3, sobretot cançons com "Somriu" o "Ja surt el sol".

Vicky, Cristina...

Després de tanta promoció de la pel.lícula, a vegades és normal que t'acabi decebent una mica. No és de les millors d'en Woody Allen (molt més interessant "Match Point", per exemple), tot i que abunden els diàlegs enginyosos i la fina ironia a que ens té acostumats el director. Imatges de llocs emblemàtics de Barcelona es barregen amb un guió que comença bé però que va perdent pistonada. Una relació a tres bandes, amb les imatges de la Barcelona més turística de fons, vista des d'una perspectiva de dues nordamericanes, amb els tòpics habituals. Un viatge sobtat a Oviedo, arran d'una sorprenent proposició, dóna inici a la trama de la pel.lícula. Estranya barreja de músiques: "El noi de la mare" que sona de fons quan són a Astúries, i el so d'una guitarra espanyola a Barcelona. La Pe molt histriònica, interpretant un paper extrem, que més aviat sembla extret d'un culebró sudamericà.

Divertida a estones, es deixa veure però res més...

A Barcelona també s'ha inaugurat el nou restaurant del pizzero de Llívia, el "Taxi Keys", que és més modest, per prendre pizzes "tradicionals" a preu "normal". Més endavant obriran altra pizzeria d'alt standing (com la de La Cerdanya) on oferirà les seves creacions com la pizza aspirada, la de tòfones o la pizza amb or, que poden arribar a costar uns 100 € (no aptes per a la butxaca d'una servidora...).

Infinitat d'actes per a la Mercè. Molt bé, però també seria d'agrair una mica d'estalvi (ara que estem en època de retallades) en màrqueting i promoció de les festes (pamflets, mocadors, llapissos, pins, enganxines, catifetes per al ratolí de l'ordinador, etc...) i dedicar aquests diners a actuacions més urgents per als ciutadans com eliminar els barracons d'algunes escoles a Barcelona, per ex, que ja porten uns quants anys fent classes en aquestes circumstàncies, o invertir més en sanitat o habitatge públic. "La ciutat de les persones"... a veure si és veritat.

Esperem però que la pluja ens doni una treva i no s'hagin de suspendre alguns concerts.

Sempre ens quedarà la festa del cel...

Una mica de tot... (a glimpse of events)

Un dia de platja

Redescobrint indrets de la costa catalana: una agradable cala, un petit poble, un port esportiu i un interessant conjunt monumental modernista, en un dia que començava ennuvolat i va acabar aclarint-se.

Un sopar japonès

Sembla ser que la tempura no és una tècnica japonesa, sinó que la van implantar els missioners portuguesos en els seus viatges al Japó al segle XVI. Al restaurant Tempura Ya (Eixample Esquerre) n’és lògicament una de les seves especialitats (de verdures, de llagostins i vieires, de calamar…) Recomanable agafar un variat de cada (de rotllos, de naguri, de sushi, sashimi i makis, etc.) i després que cadascú triï un altre dia el que més li hagi agradat. Les postres també molt bones… i el preu pot estar entre els 25 i els 30 €.

Una pel.li en V.O

Fluixeta però divertida adaptació del musical del mateix nom. Curiosa de veure pels coneguts protagonistes (en un paper molt diferent al que ens tenen acostumats) i les magnífiques vistes de les illes gregues. Un punt d’excentricitat i comicitat en aquest film que no té cap altra pretensió més que satisfer les demandes dels qui siguin fans d’ABBA de tancar la trilogia (cançons, musical, pel.lícula).

Detingut per fi el criminal de guerra més buscat!

Radovan Karadzic (a la foto amb aparença de boig predicador) vivia a Belgrad amb una identitat falsa i sota el nom de Dragan Davic treballava en un centre de medicina alternativa per a un metge de capçalera privat (compadeixo els pobres pacients que es devien posar a les seves mans...)

L'antic polític serbobosnià (psiquiatre de titulació), acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra es trobava en parador desconegut des de feia tretze anys, tot i que després de la guerra, durant molt de temps, se'l va veure a la localitat de Pale, en territori de la Republika Srpska de Bòsnia.

Sobta però que s'hagi trigat tant de temps a trobar-lo, tan a prop com era i exercint lliurement la medicina sense que ningú se n'adonés (és clar però que estava totalment canviat: amb el cabell blanc, ulleres i una llarga barba que recorda als talibans).

Karadzic, perseguit pel genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes bosnians musulmans van ser assassinats per les forces sèrbies el 1995, i pel setge de Sarajevo, on van morir 12.000 persones, va ser interrogat davant el jutge d'instrucció de la Sala de Crims de Guerra del Tribunal de Belgrad. La seva mà dreta, el general Ratko Mladic, que liderava les tropes serbobosnianes durant la guerra i també inculpat per genocidi, es troba encara desaparegut. Els dos estan considerats com els principals responsables de la massacre de Srebrenica, la pitjor comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i del setge de Sarajevo.

L'arrest de Karadzic era una de les condicions que la Unió Europea posava a Sèrbia per avançar cap a l'adhesió

Sumari del cas a l'ONU

Al setembre del 2002 vaig ser a Sarajevo, amb un grup de gent de la UB, participant a la Joint Summer University Barcelona - Sarajevo (Barcelona va participar activament en la reconstrucció de Sarajevo, com a ciutat agermanada, i a través de nombrosos intercanvis culturals i econòmics). Vam poder comprovar els terribles efectes que deixa una guerra, conèixer la informació de primera mà per part dels seus ciutadans sobre l'inacabable setge que patí la ciutat, especialment entre 1992 i 1993, i comprovar com n'era de difícil encara la recuperació econòmica i (la més important) l'emocional. Un cop signats els acords de pau de Dayton l'any 1995, a partir de 1997 es va reemplaçar la IFOR (força d'implementació de Nacions Unides) per una força d'estabilització (l'SFOR) per garantir el compliment dels acords de pau; les ferides no obstant encara es mantenien/es mantenen obertes...

Resulta curiós però com comença a sorgir a alguns indrets l'anomenat turisme de la guerra. Alguns fan visites en pla ruta turística dels llocs emblemàtics durant la guerra: l'hotel on s'allotjaven els corresponsals (tirotejat i amb les marques dels trets de bala a la seva façana); l'edifici destruït dels mitjans de comunicació, al costat de la residència d'estudiants (Studentski dom Nedzarici); la maltreta Biblioteca Nacional (anteriorment una meravella arquitectònica); el túnel que construïren per connectar el Parlament amb l'aeroport; els cementiris...

Esperem que per fi es faci justícia i els criminals de guerra siguin jutjats com els correspon. L'únic tema a millorar seria la lentitud i la poca eficiència que han demostrat en ocasions els Tribunals Penals Internacionals, creats amb molt bona voluntat, però que no sempre han pogut exercir les seves competències plenament i de la manera més ràpida i efectiva, restant a l'espera de vegades dels llargs i feixucs processos d'extradició dels criminals per part dels seus països d'origen.

Miss Sarajevo, d'U2 i Pavarotti (emblemàtica cançó, una de les meves preferides...)

Alemanya vs Espanya

Tokio Hotel - Monsoon

Fins a 1.500 € han fet pagar algunes agències per anar a veure la final de la "roja" (quin negoci, quina manera de timar la gent!). Per posar alguns exemples, per aquest preu podem anar de circuït 10 dies a Rússia (tot inclòs) o 16 dies a Costa Rica (i encara ens sobren diners...)

Eufòria desfermada en algunes ciutats d'Espanya pel trencament de la maledicció dels "quarts" de final en aquesta Eurocopa, torneig que serveix de mercat per descobrir i "comprar" nous fitxatges.

Mercadeig de jugadors abans d'iniciar la lliga... I amb Ronaldinho, què fem??? (la pregunta del milió). Ara ja no val res i tampoc és recuperable. Aquesta i altres difícils decisions haurà d'afrontar en Laporta o qui sigui qui guanyi la moció de censura...

Per cert, a veure si pronunciem bé el nom d'en Cesc Fàbregas. No és "Cés" com s'encaparren a dir alguns (altres ja desisteixen i prefereixen anomenar-lo només pel cognom, que és més fàcil...).

Per si és d'interès, s'han escollit els jugadors més atractius de l'Eurocopa, entre d'altres, són a les primeres posicions: Iker Casillas, Cesc Fàbregas, Cristiano Ronaldo, el "niño" Torres (hi ha gustos per a tot). S'accepten opinions... ;-)

Per què es celebra cada cop més Saint Patrick's Day?

Saint Patrick's Day ha vingut a associar-se amb tot allò que és irlandès incloent el gold pot, els arcs de Sant Martí, leprechauns, shamrocks, així com el color verd. Es celebra simplement per tots aquells que només volen una excusa per passar-s'ho bé així com per aquells devots de Sant Patrici.

Es creu que es celebra aquest dia perquè es commemora la mort, el 17 de març, de Sant Patrici. Així doncs, els irlandesos que emigraren a altres indrets van voler mantenir les tradicions, la història i les creences de la seva terra d'origen, especialment el dia de Sant Patrici, que es celebra molt també als Estats Units, sobretot a Boston, Chicago o Nova York. Tot i que el Sant va néixer fa 1600 anys aproximadament, la seva presència se sent encara avui en dia per tot el món, gràcies en gran part al merchandising. Només cal passejar-se pel centre de Dublin i veure les botigues de regals carregades de banderes, leprechauns, trèvols per plantar (per cert, a mi no em van crèixer), barrets i gerres de cervesa amb logos diversos.

Article La pinta de Sant Patrici de La Vanguardia

Aquest cap de setmana, amb ocasió d'aquesta festa celta, hem pogut assistir a la sala Apolo a un interessant concert del grup Kila (que per cert actua avui a Dublin) i que ens va fer ballar i aplaudir amb una dinàmica fusió de sons amb el regust de fons de les verdes terres d'Eire i la presència dels teloners Qui hi ha (de Sant Boi de Llobregat), un grup que semblava realment Irish.

Glen Hansard & Markéta Irglová "Falling Slowly" (Once)

MÚSICA SOTA LA PALMERA PELS DRETS HUMANS

Amnistia Internacional amb la col.laboració de l'Ateneu Barcelonès presenta un cicle de músiques solidàries pels drets humans al Jardí Romàntic de l'Ateneu, on les fusions musicals de diferent procedència animen les nits dels divendres durant els mesos de juliol, agost i setembre, donant vida a un lloc emblemàtic de la ciutat que fins fa pocs anys passava desapercebut per a molts de nosaltres.

És una oportunitat per a Amnistia de comunicar els seus missatges a través del llenguatge universal de la música, de promoure la consciència contra la tortura, la pena de mort, la discriminació i la violació sistemàtica de drets humans a molts països.

Fusions del Magrib

1. Jomed Montuno Noreño (Algeria/Cuba)
2. Samira Saeid Aal Eah (Morocco)
3. Amr Diab Nour El Ain (Egypt)
4. Faudel Si Tu le Veux (Algeria)
5. Rhany Un Mot de Toi (Morocco/Tunisia)
6. Amina Dis-Moi Pourquoi (Tunisia)
7. Cheb Jilani Bahebbak (Libya)
8. Hamid Baroudi Sidi (Algeria)
9. Khaled Ya-Rayi (Algeria)
10. Cheb Mami Viens Habibi (Algeria)
11. Mohamed Mounir Hanina (Egypt)
12. Eastenders feat. Shady Sheha On the Ride
(Egypt/Germany)

http://www.putumayo.com

Probably the most interesting celtic music...
http://www.u2.com
http://www.capercaillie.co.uk
http://www.cranberries.ie
http://www.thechieftains.com
http://www.thecorrswebsite.com
http://www.salsaceltica.com