Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertats. Mostrar tots els missatges

dimarts, de novembre 10, 2009

"Fest der Freiheit"


Caiguda simbòlica representada per fitxes de dòmino en un multitudinari i plujós dia de celebracions a Berlin.

A Barcelona, l’edifici del Goethe Institut es va quedar petit: llargues cues per entrar-hi i escoltar i veure, entre d’altres events, una interessant conversa entre l’expresident Jordi Pujol i l’Albert Peters, director del Cercle de Directius de Parla Alemanya.

El Molt Honorable recordà com un malentès amb les paraules del portaveu del Govern de la RDA va donar peu, va precipitar, el fet que els ciutadans consideressin que ja tenien via lliure per passar a l’altra banda sense cap tipus d’impediment. Tot això, esdevingué també amb l’ajut d’un règim comunista soviètic cada cop més afeblit i d’un Gorbatxov que no es caracteritzava massa per la seva fortalesa de caràcter i que va entendre que el comunisme tenia ja els dies comptats. Quan va caure el Mur, el MH President es trobava en una reunió de govern i li passaren una nota anunciant-li que ja es podia passar de la zona Est a l’Oest. El MH era, entre d’altres, amb una coneguda ministra francesa, jueva, qui en assabentar-se va plorar d’emoció. Pocs dies després en Pujol i la seva dona van viatjar per motius de feina a Dresde, on van poder copsar l’ambient que s’hi vivia. La senyora Ferrusola va voler visitar Berlin i observà com de la nit al dia els aparadors de les botigues de la part Est canviaven els seus productes pels de l’Oest. El MH també va reiterar la seva admiració i simpatia per Alemanya (pel caràcter de la seva gent, la seva cultura, la literatura, l’economia, etc.). Recordem que el seu pare el va matricular, quan tenia 5 anys, al Col.legi Alemany de Barcelona, situat al carrer Moià. Per altra banda, també va destacar el paper que van jugar com a detonant de la caiguda del Mur països com Polònia o Hongria.

Un actor alemany, resident a Barcelona, va introduir en català els noms dels ponents i va fer riure/reflexionar amb les seves anècdotes al llarg de la tarda/nit de la celebració al Goethe.

No hi van faltar evidentment els parlaments de rigor de les autoritats: la directora del Goethe, la cònsol a BCN, representants de la Generalitat, de l’Ajuntament, etc., alternant entre el català, el castellà i una mica d’alemany. També, diferents passis de documentals i pel.lícules relacionades amb els fets, tot amanit de menjar i begudes típiques.

Emoció a flor de pell, fins i tot, en les cares dels convidats alemanys (que els tòpics sovint ens descriuen com a individus freds i distants).

diumenge, de gener 28, 2007

Dret a la llibertat d'expressió

És totalment desproporcionada i inexplicable la petició de la Fiscalia d'una multa de 21.600 € per a Rubianes per considerar que va incórrer en delicte d'ultratge contra la "nació espanyola", arran de la querella presentada en el seu dia per la DENAES (Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola), presidida pel parlamentari basc del PP Santiago Abascal i de la que formen part entre d'altres, el sociòleg Amando de Miguel i "l'amic" Alejo Vidal-Quadras (autors de perles com “cada unidad de España puede separarse sólo con la decisión de todos los españoles y con una gran mayoría. Si no se cumple, vamos a tener una guerra civil... ¡Sobreviva España! o “Si la víbora enroscada en el hacha (ETA) emponzoña este árbol frondoso (el logo de DENAES) yo ya no seré español, pero tampoco querré ser catalán”, respectivament.
Aquesta mesura posa de manifest que la suposada llibertat d'expressió és més fictícia que real i que les opinions polítiques es mesuren de manera diferent segons d'on provénen. Per aquesta regla de tres, també s'hauria de condemnar alguns comunicadors com la COPE amb la seva màxima "estrella mediàtica" (en Jiménez Losantos) per les barbaritats i difamacions que fa contínuament contra els catalans, que inciten a la catalanofòbia i que no han rebut cap càstig jurídic. Anàlogament haurem de crear també una Fundació per a la Defensa de la Nació Catalana.
També fa reflexionar la decisió discutible de l'Audiència Nacional sobre el cas De Juana Chaos, condemnat a més de 12 anys de presó per un delicte d'opinió.
Continuo pensant, com sempre, que les coses no han canviat tant en aquests gairebé 30 anys de " Democràcia Cuirassada " (com diria en López Bofill).