Caiguda simbòlica representada per fitxes de dòmino en un multitudinari i plujós dia de celebracions a Berlin.
A Barcelona, l’edifici del Goethe Institut es va quedar petit: llargues cues per entrar-hi i escoltar i veure, entre d’altres events, una interessant conversa entre l’expresident Jordi Pujol i l’Albert Peters, director del Cercle de Directius de Parla Alemanya.
A Barcelona, l’edifici del Goethe Institut es va quedar petit: llargues cues per entrar-hi i escoltar i veure, entre d’altres events, una interessant conversa entre l’expresident Jordi Pujol i l’Albert Peters, director del Cercle de Directius de Parla Alemanya.
El Molt Honorable recordà com un malentès amb les paraules del portaveu del Govern de la RDA va donar peu, va precipitar, el fet que els ciutadans consideressin que ja tenien via lliure per passar a l’altra banda sense cap tipus d’impediment. Tot això, esdevingué també amb l’ajut d’un règim comunista soviètic cada cop més afeblit i d’un Gorbatxov que no es caracteritzava massa per la seva fortalesa de caràcter i que va entendre que el comunisme tenia ja els dies comptats. Quan va caure el Mur, el MH President es trobava en una reunió de govern i li passaren una nota anunciant-li que ja es podia passar de la zona Est a l’Oest. El MH era, entre d’altres, amb una coneguda ministra francesa, jueva, qui en assabentar-se va plorar d’emoció. Pocs dies després en Pujol i la seva dona van viatjar per motius de feina a Dresde, on van poder copsar l’ambient que s’hi vivia. La senyora Ferrusola va voler visitar Berlin i observà com de la nit al dia els aparadors de les botigues de la part Est canviaven els seus productes pels de l’Oest. El MH també va reiterar la seva admiració i simpatia per Alemanya (pel caràcter de la seva gent, la seva cultura, la literatura, l’economia, etc.). Recordem que el seu pare el va matricular, quan tenia 5 anys, al Col.legi Alemany de Barcelona, situat al carrer Moià. Per altra banda, també va destacar el paper que van jugar com a detonant de la caiguda del Mur països com Polònia o Hongria.
Un actor alemany, resident a Barcelona, va introduir en català els noms dels ponents i va fer riure/reflexionar amb les seves anècdotes al llarg de la tarda/nit de la celebració al Goethe.
No hi van faltar evidentment els parlaments de rigor de les autoritats: la directora del Goethe, la cònsol a BCN, representants de la Generalitat, de l’Ajuntament, etc., alternant entre el català, el castellà i una mica d’alemany. També, diferents passis de documentals i pel.lícules relacionades amb els fets, tot amanit de menjar i begudes típiques.
Emoció a flor de pell, fins i tot, en les cares dels convidats alemanys (que els tòpics sovint ens descriuen com a individus freds i distants).
No hi van faltar evidentment els parlaments de rigor de les autoritats: la directora del Goethe, la cònsol a BCN, representants de la Generalitat, de l’Ajuntament, etc., alternant entre el català, el castellà i una mica d’alemany. També, diferents passis de documentals i pel.lícules relacionades amb els fets, tot amanit de menjar i begudes típiques.
Emoció a flor de pell, fins i tot, en les cares dels convidats alemanys (que els tòpics sovint ens descriuen com a individus freds i distants).
