"Jaleo": De cavalls i cavallers

Les festes de Sant Joan són les més antigues de Menorca. Es remunten al segle XIV, on ja es celebraven a Ciutadella. Un total de 263 cavalls i 177 cavallers participen aquest any en la Colcada. El més gran de 82 anys i el més jove de 8. Les festes en sentit estricte comencen però el diumenge abans de la diada de Sant Joan: el dia des Be on un pagès amb un xai recorre el carrers de Ciutadellla, acompanyant dels caixers (els genets), també a peu. Es reprenen el 23 a les 14 h quan el flabioler entra al palau del caixer senyor i li demana permís per iniciar la festa.

Els principals protagonistes dels actes festius són els cavalls, convenientment guarnits, i els caixers, vestits de blanc i negre, que passen pels carres del poble tot demostrant les seves habilitats a cavall (jaleo).

Unes celebracions que atreuen turistes d'arreu (aquest any també l'anunci d'una coneguda cerves convida a anar-hi...). Cal recordar però, que no només per Sant Joan hi ha jaleo, sinó que també al llarg de l'estiu diferents pobles de Menorca celebren les seves festes majors on també podem ser testimonis d'aquestes exhibicions de cavalls i caixers.

Un gènere teatral diferent

El Teatre Negre (o černé divadlo, en txec; black light theater, en anglès) és molt típic dels escenaris de Praga. Es tracta d'un tipus de representació teatral de caràcter mut que té lloc en un escenari a fosques, amb grans cortines i diferents efectes especials d'il.luminació que donen lloc a jocs de llum i ombres. La llum només il.lumina allò que volen que veiem, de manera que es produeixen uns originals efectes visuals. Moltes vegades sembla que els objectes i els propis actors estiguin volant.

Una obra que s'està representant al teatre Ta Fantàstika és Aspects of Alice, una recreació una mica sui generis del famós conte Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll, per al gaudi especialment dels nens i d'alguns grans.

Europa, vint anys després de la caiguda del Mur

La caiguda del mur de Berlin (construït el 13 d'agost de 1961) el 9 de novembre de 1989 va suposar l'esperança d'un món menys dividit i lliure de totalitarismes? Si més no, va transformar la política i l'economia dels països del centre i de l'est d'Europa, però també va esdevenir una fita simbòlica i cultural que va transcendir aquests límits.

Tot i això, al cap de 20 anys, la democràcia pren forma de capitalisme salvatge a l'est del continent, mentre es multipliquen els murs socials i polítics en una Europa formalment unificada?

Debat al CCB de Barcelona dilluns 9 de novembre , a les 19 h:

Els vells i els nous murs d'Europa (amb Juan Goytisolo, escriptor, i Tzvetan Todorov, crític, historiador i filòsof). Presenta i modera Monika Zgustová, escriptora.

La caiguda del mur de Berlin

Another brick in the wall (Pink Floyd)

Viatge al coneixement

"The world is a book, and those who do not travel read but a page."

Saint Augustine

Una mica més a prop, la Ruta Pirineu Comtal proposa recórrer els territoris d'onze dels antics comtats que van ser l'escenari de la configuració i naixement del nostre país:

-Comtat de Berga: a l'ombra del Pedraforca

-Comtat de Besalú: la cort d'en Tallaferro

-Vescomtat de Cardona: els reis sense corona

-Comtat de Girona: la frontera de l'imperi carolingi

-Comtat d'Osona: clau de volta de la Catalunya vella

-Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya

-Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes

-Comtat de Ribagorça: la llum de les imatges

-Comtat de Ripoll: terra de comtes i abats

-Comtat d'Urgell: una catedral entre heretges i sants

-Comtat d'Empúries: el comtat independent

La ruta Pirineu Comtal s'emmarca en el context de les Rutes del Naixement de Catalunya, que la Direcció General de Turisme de la Generalitat promou d'acord amb les determinacions del Pla Estratègic.

THE GIRL WHO PLAYED WITH FIRE coming soon...

A punt d'estrenar-se la 2a part de "Els homes que no estimaven les dones" (traducció per cert ben diferent del títol original), d'Stieg Larsson, la intriga, el suspens i la necessitat de conèixer el desenllaç de la trilogia han convertit Millennium en un fenomen de masses i Lisbeth Salander en la seva heroïna particular, una protagonista atípica, allunyada dels estereotips femenins: una "hacker", asocial, que es manté al marge de l'ordre establert i vulnera la llei constantment però que en el fons cau bé i enganxa els espectadors, i que actua com a contrapunt d'un Mikael Blomkvist, periodista d'investigació, amb el qual forma realment una peculiar parella en la lluita contra la corrupció. Aquests dos personatges mantenen durant tota la trilogia una denúncia constant contra l'abús de poder i a favor de la veritat i la justícia.

L'autor va saber plasmar sense tabús, tot i les llicències que es va permetre a l'hora d'escriure les novel.les, un rerefons que permet reflexionar sobre l'abús continuat del més fort cap al més dèbil, fent incís en els maltractaments a les dones; els excessos que genera el poder en polítics i empresaris d'alta volada; així com la llibertat de premsa i l'ètica periodística. Uns temes, desafortunadament d'àmplia actualitat. No hem d'anar gaire lluny per veure polítics i empresaris posant els seus interessos particulars per davant del bé general i enriquint-se il.lícitament a costa dels ciutadans...

Al fil de les diferències entre homes i dones, de les quals l'Eduard Punset n'ha parlat sovint en els seus llibres, aquesta nit TV3 emet al programa 30 Minuts el reportatge Quan manen les dones, que intentarà analitzar aquest tòpic sovint discutit. Per altra banda, recordem que dijous 24 s'estrena, també a TV3, el programa "Sexes en guerra" (un títol potser una mica desafortunat), una sèrie documental de divulgació científica que intentarà abordar les diferències entre homes i dones i explicar perquè es comporten de forma diferent, partint de les diferències biològiques i/o educacionals.

8a Festa de la Primavera

Aquest càmping va obrir les seves portes l'1 d'agost de 1966 i no ha tancat mai al llarg de tots aquests anys. Obert tot l'any i amb un immillorable tracte familiar, ofereix 160 parcel.les, amb vistes al mar, aigua calenta gratuïta, dues piscines i zona d'esports. L'any 1992 es va posar una depuradora biològica. Al 2007 va ser declarat càmping de l'any d'Espanya i segon d'Europa per l'ANWB mediambiental. L'any 2008 se li concedí al propietari i director la medalla de plata al mèrit turístic de la Generalitat de Catalunya.

Avui ha tingut lloc la vuitena Festa de la Primavera, dedicada a la natura, al mar i a la muntanya, on s'ha estrenat una sardana cantada, "La natura és la nostra mare", realitzada especialment per a aquest esdeveniment pel compositor calellenc Joaquim Soms, amb lletra de Maria Serrat i cantada per Josep Cordón, i on cal destacar la participació d'una representació de les agrupacions de defensa forestal (ADFs).

En definitiva, un dia assolellat, amb un matí de sardanes, interpretades per la cobla Ciutat de Girona i un dinar de germanor entorn d'una paella gegant, que ha servit per celebrar aquesta festa dedicada als campistes i, en general, a tota la gent que tingui una sensibilitat especial envers la natura.

Sempre fent pàtria, respectuosos amb el medi, la cultura i les nostres arrels.

La revolució silenciosa

A partir del 19 d'abril El Periódico ofereix la possibilitat de comprar el llibre "La revolució silenciosa", la biografia de Vicente Ferrer, fins al 26 d'abril. El periodista Alberto Oliveras narra la vida del recentment elegit Català de l'Any. Des de la seva infantesa jugant als carrers del casc antic de Barcelona (interessant relat costumista sobre la capital catalana dels anys 20) fins al reconeixement de la seva obra a Anantapur, una de les zones més deprimides de l'Índia, on la Fundació Vicente Ferrer ajuda més de dos milions de persones. Tanmateix, s'acaba de publicar també "Un pacto de amor" de la seva dona, Anne Perry. Dues possibles recomanacions de cara al proper dia de Sant Jordi, que ja ens estant recordant des de fa dies.

"The Saint Jordi festivity, which takes place the 23rd of April, is one of the most beautiful holidays in Catalonia. During this day, the streets are full of colours thanks to the book shops and roses stands. Many citizens and curious tourists walk through the city. Men give a rose as a present to their partners and women give a book to men (but can be a book for another book! :-) This day is also the Day of the Books, which is a remembering of Cervantes death and Shakespeare birthday.

The legend tells Saint Jordi was a lord who was born in Capadocia (Turkey nowadays). The Catalonian tradition believes that it happened in Tarragona, in a small town called Montblanc. In Montblanc there was a dragon that feared the people. The town wanted to sacrifice one person every day in order to avoid the monster to attack everybody. Naturally the problem was that there was nobody who wanted to be eaten by the dragon. Therefore, each day they picked one person from the population of the town. The system was very effective until one day the person who had to be delivered to the monster was the beautiful princess. The daughter of the king had to be sacrificed like the rest of his citizens. Fortunately, a gentleman appeared in front of the princess and killed the dragon with a spear (Saint Jordi, of course) and this tale has already been finished..."

A l'esquerra, foto de Lakshmi (una imatge que m'han passat recentment).

Deesa molt venerada a l'Índia que simbolitza la riquesa i prosperitat, tant material com espiritual. Dona del déu Vishnu, símbol de la bellesa i de la bona sort, segons la tradició va néixer de l'escuma del mar, un mite similar al naixement de Venus a la mitologia grega.

Any Nou Xinès

El dia 26 de gener del nostre calendari els xinesos de tot el món van celebrar l'entrada d'un nou any, el 4707 del calendari tradicional xinès. En aquest calendari, regulat per la posició de la Lluna i del Sol a la vegada, els anys són designats per determinats animals: rata, bou, tigre, llebre, drac, serp, cavall, ovella, mico, gall, gos i porc. Ara som a l'any del Bou, un animal que simbolitza els valors de la constància, de la perseverança, de l'esforç i de la determinació, molt necessaris als temps de crisi que patim...

Aquesta setmana se celebra a Barcelona la segona edició de Xinafest, un cicle d’activitats de diàleg i intercanvi sobre la cultura xinesa.

L'eix de la comunitat xinesa de Catalunya és la família: la reagrupació familiar és habitual. Curiosament, el 70% dels xinesos instal·lats a Catalunya prové del mateix indret: Qingtian, un districte muntanyós de la província de Zhejiang, amb una tradició migratòria que es remunta als anys 1920-1930.

L'horòscop xinès té milers d'anys d'antiguitat, molts més que els signes del zodíac que s'utilitzen a Occident. I és que mentre l'astrologia d'Occident es fonamenta en els dotze mesos de l'any, l'horòscop xinès es basa en un cicle lunar de dotze anys. Cadascun dels dotze signes de l'horòscop xinès rep el nom d'un animal. Explica una llegenda que, fa milers d'anys, Buda, quan era a punt de morir, va fer un crida a tots els animals perquè l'anessin a visitar. Però solament s'hi van presentar dotze, i per aquest ordre: la rata, el búfal, el tigre, la llebre, el drac, la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el senglar. Això explicaria el nom que reben els anys xinesos.

Setmana medieval de Montblanc

Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha.
El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei.
El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia.
I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa.
El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien.
Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la...

(Petit extracte de "St Jordi i el Drac dels quatre elements", d'Anna de Valldaura)

Construim una nació sobirana, cohesionada i moderna

Interessant trobada la d'ahir al Palau de Congressos de Barcelona, totalment necessària, on es van definir les línies a seguir en els propers anys i que acabaran de perfilar-se en el proper Congrés Nacional. A la tarda, ja des del començament, es va intuir que el debat seria animat amb l'anècdota del militant responsable de la primera esmena a la totalitat de la ponència, qui va decidir renunciar als cinc minuts de què disposava per defensar-la.

Alguns van parafrasejar Raimon "Al meu país la pluja no sap ploure" i van ser replicats amb un "A Occident ningú regala res, la independència és molt més lenta, necessita del consens de totes les forces socials. ERC es declara independentista pròpiament dit des del 1993" (sic conseller Huguet).

D'altra banda, també es va fer referència a les paraules que havia dit al matí el conseller de justícia basc "Us recordo que les convocatòries les fan els governs...", per comentar que no s'entenia el referent del 2014 si no s'explica com i amb quin govern ho farem...

De les 26 esmenes, algunes van ser retirades i altres acceptades, sense necessitat de debatre-les, i la resta no van tenir prou suport per ser aprovades per la majoria, tot i que especialment una d'elles, defensada per Uriel Bertran, va tenir un resultat força ajustat (des de l'àmplia visió de l'auditori de la llotja del primer pis, les votacions de les esmenes d'EI semblaven en ocasions molt més equilibrades entre els vots a favor i en contra, la qual cosa dóna un important toc d'atenció a la direcció del partit dels diferents corrents d'opinió i que s'han de tenir en consideració).

Finalment, després d'unes quantes hores de debat, s'aprovà la nova ponència, amb les esmenes finalment incorporades, consensuada per gairebé un 83 % dels militants presents aquella hora a la sala.

Va cloure l'acte el discurs d'en Josep-Lluís (que no don José Luis, segons s'entestaven a dir-li dos nacionalistes espanyolistes al programa "Tengo una pregunta para Ud." de dilluns passat).

I aquest assolellat matí de diumenge, hem pogut gaudir d'una trobada poètico-musical, a l'embolcallant escenari de la plaça Masadas, dins el X Cicle Cultural de Tardor, que s'organitza al districte de Sant Andreu. Música i paraules amb títols tant suggerent com "Mentides que són veritat", "Notes emparaulades" o "Aucells, bones herbes i bolets: lírica natura!" (on podrem veure la Lloll Bertran i el seu company, el Celdoni Fonoll).

Recitals gratuïts de contes, poemes i fragments literaris d'autors heterogenis, acompanyats de música, normalment de guitarra, que té lloc del 19 al 28 d'octubre a diferents escenaris del districte.

Frankfurter Buch Messe

140 actes literaris amb la literatura catalana com a la gran protagonista. La participació de la cultura catalana gira al voltant de 3 eixos bàsics: les traduccions de clàssics de la llengua catalana a l'alemany, la presentació de traduccions d'autors contemporanis a l'alemany, i l'intercanvi entre autors catalans i germànics. Vegeu programa

La mostra finalitzarà el proper 14 d'octubre, quan l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel pronunciï el discurs de cloenda, acte amb el qual es cedirà el testimoni a la literatura turca.

Interessant discurs amb ritme i cadència frenètics d'en Quim Monzó, llargament aplaudit, molt diferent del poc innovador discurs institucional del president Montilla.

La fira col.loca la cultura catalana a l'aparador de les cultures universals i cal aprofitar-ho al màxim, donat que rarament rebem el recolzament necessari, és en ocasions com aquestes que hem de fer-ne la més àmplia difusió per tal que es conegui arreu l'especificitat de la nació catalana.

Mentrestant arriba la notícia que la Generalitat promourà una croada per fomentar la lectura, vist el dèficit de lectors en edat adulta..., i sembla ser que destinarà 24 milions a una campanya amb obsequis de llibres i subscripcions a diaris.

Si la gent llegís una mica més en les estones que dedica a veure els culebrons i realities de sempre que fan a la tele, seríem una societat molt més il.lustrada i s'aprofitaria millor el temps lliure.

MÚSICA SOTA LA PALMERA PELS DRETS HUMANS

Amnistia Internacional amb la col.laboració de l'Ateneu Barcelonès presenta un cicle de músiques solidàries pels drets humans al Jardí Romàntic de l'Ateneu, on les fusions musicals de diferent procedència animen les nits dels divendres durant els mesos de juliol, agost i setembre, donant vida a un lloc emblemàtic de la ciutat que fins fa pocs anys passava desapercebut per a molts de nosaltres.

És una oportunitat per a Amnistia de comunicar els seus missatges a través del llenguatge universal de la música, de promoure la consciència contra la tortura, la pena de mort, la discriminació i la violació sistemàtica de drets humans a molts països.

Una mica de relax...

Ara que ja han començat les vacances per a alguns ;-) , algunes alternatives per passar l'estona...

Diversons, Nits al MNAC, La Pedrera de nit, Nits d'estiu al Palau Robert, Festival del Grec, Senglar Rock Lleida 2007, Acampada jove, Més festivals...d'estiu, Festes majors, and so on...

Incògnites humanes i espècies que lluiten per sobreviure

Va bé anar de tant en tant a sopar a un vegetarià (cada cop n'hi ha més, però pocs que valgui la pena recomanar). N'hi ha un al centre, que fa poc que van obrir, on s'amenitzen els sopars amb vetllades literàries, concerts, conferències, i a més a més, tenen una petita botiga. Un menú amb 3 plats que està prou bé, on destaca la sopa de remolatxa amb crema de llet, el taboulé de verdures amb falafel, l'hamburguesa de tofu, la lassanya d'espinacs amb seitan, etc. Fins aquí tot bé si no fos per l'escarabat tropical que va aparèixer per sorpresa sense haver estat convidat i es va estar passejant tranquil.lament durant una bona estona per sota de diferents taules.

"Aquí, a Ciutat vella, això passa sovint, és normal perquè són cases molt velles. Ja hem fumigat altres cops i no hi ha res a fer, tornen a sortir..." , va dir el cambrer en to de conya després d'haver demanat disculpes per l'incident (una parella, que acabava d'arribar a la taula on en aquell moment s'hostatjava el "convidat", va marxar de seguida que el va veure). Més val no ficar-se a la cuina...

Un llibre per recomanar on es plantegen, entre moltes altres coses, les diferències en la intel.ligència i aprenentatge dels diferents mamífers, l'etern debat sobre què és més determinant en l'evolució d'un individu: els gens o l'entorn, si el que ens suggereix el nostre incoscient és el que veritablement som, si l'ànima es pot entendre com el resultat de reaccions químiques o elèctriques...

Mentrestant els cervells de grans especialistes intenten crear màquines que processin la informació com ho fan els propis cervells humans, però a uns nivells superiors, més fiables, més perfectes.

La quantitat d'interrogants que genera el cervell i la seva manera de funcionar és infinita i només coneixem una ínfima part. Científics, filòsofs, metges, psicòlegs, artistes, etc. s'han sentit atrets per aquest enigma que tot just comencem ara a destapar. El que està clar és que a l'hora d'estudiar-lo, cal tenir una visió de conjunt, global, interrelacionant-la amb altres disciplines i no fixant-se només en un aspecte específic sense tenir en compte la visió d'altres àrees científiques i socials.

Setmana de "ficcions"

Recuperats ja de la ressaca de les municipals (alguns ens hem donat a la beguda ;-) ), el report de la setmana supera la ficció, en la tònica dels últims temps, amb notícies gens engrescadores: disturbis a Alemanya contra els G-8, bombardejos sense treva de l'exèrcit libanès a camps de refugiats palestins, un grup terrorista que planejava atemptar al JFK de NY, el muntatge d'un suposat reality show on es "sortejava" un ronyó, la visita de la Condi -per als amics- Rice a Espanya, etc.

Més a prop nostre una notícia sorprenent: l'Ajuntament ha demandat als propietaris de 3 pisos del carrer Sotstinent Navarro, al costat de la Via Laietana, per fer millores no permeses en els seus habitatges i els exigeix que les desfacin i deixin l'immoble en l'estat en què estava inicialment (és dir, amb uns banys i cuines deplorables, indignes per viure-hi).

Una de cine: interessant peli on, entre d'altres coses més profundes, ens expliquen com n'és d'important posar-li al fill un bon nom (foto).

I per acabar, aquest cap de setmana s'ha tancat la Bridal Week. Sembla que està tenint força èxit, tot i el comprovat descens en el nombre de casaments. Aquest tema atreu l'atenció de la nostra profe d'anglès (la classe es converteix en un monogràfic d'hora i mitja al voltant del qual "we spoke about why traditional marriage has ceased to be the preferred living choice in most households". I encara continuarem la setmana vinent... (sembla que dóna molt de si el tema).

Per si ens serveix d'ajuda en el difícil món de les relacions, podem escoltar els consells d'un actor argentí que ens dóna pistes sobre què tenen els homes al cap o una escriptora que ens informa sobre el cervell femení :-)

Rosa & Llibre

Les arrels de la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi es remunten al segle XIV. El 1378, el Consell de Cent barceloní va declarar dia festiu el 23 d'abril, i el Parlament català ho va ratificar el 1459. Per aquella època, va popularitzar-se una fira de roses que fins al 1840 va tenir lloc al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume, fira coneguda com la dels enamorats, ja que, com avui, els homes regalaven un ram de roses a les seves companyes. També cap al segle XV, les dames que assistien a la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també eren obsequiades amb la flor.

Ja començat el segle XX, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona establir una diada dedicada als llibres, diada que inicialment es va fixar el 7 d’octubre amb ànim commemoratiu, atès que era una de les suposades dates de naixement de Miguel de Cervantes, a hores d’ara encara sense concretar. El govern espanyol, dirigit dictatorialment pel general Miguel Primo de Rivera, va fer-se ressò de la idea i el 6 de febrer de 1926 el rei Alfons XIII va firmar un Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, esdevinguda el 1616 tot coincidint amb la de Garcilaso de la Vega i la de William Shakespeare, tot i que la mort d’aquest va ser com a mínim deu dies més tard, ja que l’Anglaterra del període es regia pel calendari julià quan a Espanya ja funcionava el gregorià i el seu 23 d’abril es correspondria al 3 o 4 de maig del calendari reformat.

No deixa de ser irònic que una data significativament marcada per la cultura i el catalanisme arrenqués enmig d’una etapa caracteritzada per la repressió de la llengua i de les institucions.

La XVIII Conferència General de la UNESCO, reunida a París, va aprovar el 15 de novembre de 1995 la creació del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor tot estipulant que havia de celebrar-se cada any el 23 d’abril, cosa que reforçava la tradició sorgida a Catalunya feia segles.

Per cert, Felicitats als Jordis i a les Georgines !!! (encara que sigui amb retard)

Setmana del llibre en català

Avui comença a la carpa instal.lada a Plaça Catalunya la 25a setmana per promocionar el llibre en català. Cal conscienciar i animar les editorials que publiquin més en llengua catalana ja que costa trobar certs títols en català, les tirades són més curtes o de vegades t'has d'esperar uns mesos fins que surt l'edició catalana.
Canviant de tema, l'Institut d'Estudis Baleàrics es suma al govern andorrà amb la seva presència a la Fira de Francfort. Bona notícia.

Any nou i vells conflictes

Quina manera d'acabar l'any! (atemptat a Barajas i execució televisada d'en Saddam). I per canviar de to, el dia de Reis (nova data) la comitiva del Dakar ja enfila cap a Àfrica. El controvertit rally nadalenc (aquest cop, Lisboa-Dakar) té la seguretat com a principal prioritat, segons els organitzadors, després que en l'edició de l'any passat morissin un nen i un participant.

Mentrestant, i seguint una curiosa tradició, a Arenys de Mar un any més els napaires i les penjacols han sortit la Nit de Reis a penjar-se naps i cols, recíprocament, en una mena de terapia col.lectiva. Originàriament les víctimes eren les dones (com acostuma a passar al llarg de la Història), acusades pels seus propis veïns. Una manera de denunciar-les públicament...

Afortunadament, l’evolució en les últimes dècades del concepte de moralitat i, sobretot, el canvi de mentalitat respecte a la sexualitat, ha fet que l’acció de penjar un nap hagi modificat el seu significat. Potser perquè el "delicte" denunciat ja no té aquella condemna social que tenia aleshores. Ara s’obsequia amb un nap totes les noies que es coneixen o que es voldria conèixer, acompanyat d’una nota poètica, de contingut eròtic, tot i fent conya. I el mateix fan les noies, les penjacols, amb els nois. Sembla ser que fins i tot la broma es pot estendre als capellans o a qualsevol "tibat" del poble!

Mercat medieval passat per aigua

Des del 6 (dia de Sant Nicolau) fins al diumenge 10 de desembre es celebra un any més el tradicional mercat medieval de Vic. Vam recórrer els centenars de parades instal.lades al casc antic i a la rambla, on vam poder gaudir des d'espectacles de flautistes i grups de xaranga a demostracions diverses de fabricació artesanal de pa o d'articles de pell, fets amb vidre, cera, fusta o d'altres matèries primeres. Tot això en un ambient rodejat de flaires a encens, botifarres a la brasa, embotits de la terra o anís provinent de les coques (boníssimes) i rosquilles. Un matí passat per aigua que va deslluir una mica la jornada, aguantant-se però el temps durant la tarda, amb una evident baixada de les temperatures. Visita recomanable també a la catedral, la muralla i els ponts medievals, i a l'exposició de pessebres de diversos indrets de Catalunya.

XIII Setmana cultural "Gràcia amb Bòsnia"

Del 20 al 25 de novembre tenen lloc a diversos espais de Gràcia (La Sedeta, Centre Cívic El Coll, Casal Cardener i la pròpia séu del districte) una sèrie d'activitats dedicades, un any més, al projecte de solidaritat amb Bòsnia i Herzegovina, on es poden veure interessants exposicions de fotos i documentals, així com assistir a xerrades-col.loqui o escoltar actuacions musicals de grups autòctons. Val la pena d'anar-hi, és una oportunitat per conèixer una mica aquest país tant desconegut per a molts europeus, saber què s'hi està fent actualment, com es viu el dia a dia, com ha canviat i quines expectatives de futur tenen.

www.fundacioperlapau.org/agenda/interior_agenda.php?ID=228

Tot recordant el viatge que vaig fer al setembre del 2002 (probablement un dels més interessants i didàctics que recordo), em vénen al cap les imatges de Sarajevo, amb les seves mesquites, les aromes del barri turc (foto d'adalt), la Biblioteca Nacional, el riu amb una aigua freda i transparent (foto abaix), els baretos amb els "cevapi" (plat nacional, una mena d'empanada farcida de carn, ceba i espècies) i les "pivos" (cerveses), l'hospitalitat i les ganes de conèixer gent dels seus habitants; també, les belles imatges de la ciutat de Mostar amb el riu i el pont antic (aleshores en procés de reconstrucció, Patrimoni de la Humanitat); i tants altres records que de ben segur tenim a les nostres retines tots els que hi vam anar, una llarga ruta (34 hores d'autocar) per passar uns dies ben intensos i plens de visites i emocions de tota mena.

www.sarajevo.ba/ba/index.php