Les eleccions alemanyes més incertes

El 27 de setembre pot passar de tot a les urnes i la cancellera Merkel, representant del CDU (Unió Cristianodemòcrata alemanya) actua amb cautela intentant mobilitzar els votants després de la desfeta del seu partit fa unes setmanes a les eleccions regionals del Saarland i Turíngia. La confiada CDU va encaixar una sonora derrota que li ha fet perdre la majoria absoluta en aquests dos estats i el seu home fort a l’Est (el fins ara primer ministre de Turíngia, Dieter Althaus). Les eleccions celebrades el passat 30 d’agost a tres lands alemanys anuncien un canvi de fase en la principal potència europea.

Els socialdemòcrates comencen a cedir pas clarament a l'esquerra (Die Linke) i la CDU baixa, encara que la tirada d'Angela Merkel potser li permeti allargar el seu cicle. La crisi ha tingut finalment el seu impacte en la política, una cosa que no estava tenint lloc fins ara en la UE, com va poder apreciar-se en les eleccions al Parlament Europeu. A Alemanya l'alternança política ha trigat més que a altres llocs de l'Europa Central.

Aquesta alternança es diu Die Linke (la formació liderada per Oscar Lafontaine i Gregor Gysi) que ha aconseguit superar les seves barreres, tant físiques com generacionals, amb la presentació en societat de polítics que quan va caure el Mur, fa ara 20 anys, aleshores en tenien poc més de 18. De cara a les eleccions generals del 27 de setembre, s'haurà de confirmar que el suport demanat a Saarland (País de Sarre), Sachsen (Saxònia) i Thüringen (Turíngia) anuncia realment un canvi de cicle en part de la societat alemanya, que atorga la seva confiança a l'esquerra fins a situar-la en situacions reals de poder institucional. Aquest és el repte de Die Linke, resultat de la fusió del Linkspartei, PDS i de la WASG de Lafontaine (expresident del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya) el 16 de juny 2007, fusió que els està permetent guanyar espai polític i ideològic en la societat alemanya després d'anys de transició.

Amb motiu de les eleccions alemanyes, aquesta tarda a les 19.30 h té lloc a l'Institut Goethe de Barcelona, una taula rodona que promet ser interessant sobre Federalisme i Democràcia, organitzada per la Fundació CatDem i que comptarà amb la presència de l'exministre de l'Interior de l'antiga RFA Gerhart Baum, així com de l'expresident Jordi Pujol.

Característiques de l'Estat Federal Alemany

Organització territorial d'Alemanya

Petites pinzellades del debat

Petites pinzellades del debat d’ahir a TV3, l’únic entre els cinc caps de llista catalans (i el que més interès despertava per a molts de nosaltres):

Debat articulat en 4 blocs : polítiques socials, econòmiques, reptes de futur i la relació Catalunya-Espanya, que podien interrelacionar-se.

Breu presentació dels candidats per part d'en Josep Cuní, exercint d'estricte moderador en un debat molt pautat .

Enfrontament personal Carme Chacón-Dolors Nadal, reflexe d’en què estan basant les seves respectives campanyes electorals. Excessius somriures i moviments amb les mans (potser aconsellada pels seus assessors) de la ministra de l’Habitatge en contrast amb la manca de rialles i el rictus tens de la seva oponent.

El candidat d'ERC, Joan Ridao, recorda la baixa inversió acumulada en infraestructures catalanes, tant en època de governs socialistes com del PP. Ridao, a més, va emplaçar Chacón a aclarir quan aceptarà el PSOE traspassar, como es va comprometre Zapatero, la gestió del servei de Rodalies de Renfe i quan es decidiran a publicar les balances fiscals.

Ridao, en preguntar a la ministra Chacón si acceptarà José Bono com a president del Congrés, no va rebre resposta d’aquesta en el seu torn de paraula. Costa molt de creure, com s’ha demostrat ja altres vegades al Congrés, que el PSC es salti la disciplina de vot en el supòsit suggerit pel candidat d'ERC (sucursalisme a Madrid, acatament de les decisions del partit mare...).

Duran i Lleida, que sembla que no es trobava gaire bé en arribar als estudis de TV3, va intentar mantenir les distàncies entre PSOE i PP i defugir la confrontació evident entre Carme Chacón i Dolors Nadal. En un moment donat, va voler cridar l’atenció en mostrar un pamflet amb consells sobre el cultiu i ús del cannabis, editat pel Departament de Salut.

CC fent patent l’eslògan de la seva campanya considera que vivim "un moment històric" pel que fa a inversions de l'Estat a Catalunya i, a més, augura "un futur esplèndid" (baixem d'Utopia, toquem de peus a terra...).

DN donant la “matraca” (sic Joan Herrera) per enèsima vegada amb el tema de la llengua i la segregació a les aules, tipus apartheid. El candidat d’IC-V, força incisiu (es nota que va agafant més confiança com a orador) va centrar-se bastant en reclamar al PSOE, com sempre, més polítiques d'esquerres i en reiterar el tema de l'ecologia.

Cadascun amb els seus gràfics de colors, interpretant de manera diferent la realitat, i tots reivindicant el seu torn de paraula quan eren interromputs per un altre candidat

Com a anècdota, rebequeria de l’Albert Rivera, que va donar la nota instal.lant-se per veure el debat, amb una cadira i un televisor als jardins de TV3, en senyal de protesta.

TRET DE SORTIDA: EL MÉS CALENT AL FRONT DE MADRID

En una setmana on per fi s'ha donat el toc d'inici a la campanya electoral 2008 al Congrés dels Diputats, crida l'atenció a Barcelona una notícia que intenta mostrar-nos que el color del vot a cada barri sembla que és proporcional a l'import dels ajuts econòmics que rebran del govern municipal les entitats de la zona. Aquest és un principi detectat segons els grups de l'oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Discriminació per districtes?

Mentrestant, ahir amb l'objectiu de concentrar el vot independentista, Joan Ridao, el candidat d'Esquerra al Congrés va tornar a recordar als assistents a un míting que Duran i Lleida no té com a horitzó per a Catalunya la independència de cap de les maneres. Per altra banda, insistir que l'objectiu principal d'ERC és un finançament transparent, acabar amb l'espoli fiscal i més polítiques socials per a Catalunya.

Com diem molts: Tenim uns impostos de primera, un aeroport de segona i molts serveis de tercera (hi estem d'acord, oi?). Així doncs, objectiu: un país de primera (per això volem la independència).

Recomano llegir El més calent...al front de Madrid, per ajudar a reflexionar a alguns indecisos... Ens juguem massa per llençar ara la tovallola.

9 M: Comença la cursa...

Sense deixar de banda la mediàtica campanya electoral dels EEUU, on hi ha sorpreses constants, que culminen la renyida lluita demòcrata Barack Obama vs Hillary Clinton, comencen uns mesos moguts a l'Estat Espanyol. Tornem-hi "que no ha estat res"...

Després de diferents comicis tan seguits la curiositat i l'interès rau, entre d'altres coses, a conèixer l'índex d'abstenció que hi haurà aquest cop i els possibles càstigs a les diferents formacions en funció de "si han fet els deures" o no.
Mentrestant ens podem entretenir amb les diferents enquestes sobre intenció de vot , veient que els % poden variar considerablement depenent de quina agafem com a model.

Tanmateix el Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat ara al gener l'Índex de satisfacció política a Catalunya.

P.S.Esperem que els polítics d'aquí no facin shows mediàtics com el Sr. Sarkozy amb la Srta. Bruni per desviar l'atenció dels problemes del país cap a una altra banda...

Una nit per oblidar

L’abstenció (a BCN un 50,42 % contra un 40,76 % al 2003) guanya a Catalunya i, a més, arriba acompanyada de la irrupció, puntual però contundent, de fenòmens preocupants com els resultats de la candidatura xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha entrat amb força en alguns ajuntaments. És cert que cal destriar entre els municipis petits i alguns de mitjans, i els grans. És en aquests darrers on el cansament i la protesta s’han fet més evidents, precisament perquè en aquestes poblacions la política municipal es mira en clau més general.

"Esquerra és conscient de les dificultats de tornar a fer una gran pujada tan espectacular com fa quatre anys", va assegurar en Carod dient que aquell salt s'ha complementat ara amb una resistència moderada i sostinguda.
Ara però caldrà un canvi d'estratègia i més empenta que mai de cara a les properes eleccions estatals, per tornar a revifar i aconseguir uns millors resultats.

La cita del lector: (per reflexionar)
Aquest augment de l'abstenció ha perjudicat la democràcia. Ja són molts els electors que voldrien votar i no ho fan perquè estàn decebuts de la política i dels polítics, i pensen que ells ja no decideixen res.

Resultats a BCN

Resultats al districte de Sant Andreu

Amb el cap i amb el cor

Quina Barcelona volem: Una més justa, on es distribueixi millor la RIQUESA? On els ingressos provinents del turisme reverteixin en els ciutadans en forma de serveis? Un pacte amb les entitats financers per evitar que el cost de les hipoteques superi el 45% dels ingressos familiars? On s'impulsin les borses d'HABITATGE de lloguer i es creïn més habitatges públics assequibles? On es pugui negociar amb fermesa com volem gestionar l'AEROPORT i aconseguir un hub amb vols intercontinentals? Una Barcelona ben comunicada i sense problemes de RODALIES i amb un traçat de l'AVE segur i eficaç? Amb ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA en la teva pròpia llar quan sigui necessari? On es defensin els nostres interessos com a ciutats i com a PAÍS?

Una societat forta i cohesionada, segura i assequible, d'emprenedors i sostenible?

Una ciutat amb projecció internacional però que alhora tingui cura dels BARRIS, de les PERSONES, de la nostra LLENGUA... Una Barcelona on s'intentin solucionar els problemes de la gent per arribar a final de mes, una Barcelona que doni la SEGURETAT als seus ciutadans de trobar un lloc on viure, una feina on realitzar-se, una escola per als seus fills, assistència social i sanitària de qualitat quan es requereixi, on sigui segur passejar per qualsevol lloc sense perill de robatoris, on es disminueixi la contaminació i es millori el transport públic, en definitiva, UNA CIUTAT PER VIURE i no només per ensenyar a un grapat de turistes que potser no hi tornaran més !

Acte final de la campanya a BCN: Divendres 25 de maig 20 h (Plaça Catalunya). Amb Jordi Portabella i Josep Lluís Carod-Rovira. Jocs infantils, actuacions musicals i sopar a l'aire lliure

Pros i contres del tripartit

CONDEMNATS A ENTENDRE'S DURANT 4 ANYS

El govern de l'Entesa Nacional pel Progrés, vol fer el possible perquè no torni a assemblar-se al malaguanyat govern anterior, tot ideant mecanismes per resoldre els possibles conflictes d'interessos entre els seus membres (que n'hi hauran!).

Màxima coordinació i, en la mesura del possible, majoria i unitat d'acció (permeteu-me que sigui una mica escèptica, vista l'experiència).

De moment, els portaveus dels tres partits, Miquel Iceta (PSC), Joan Ridao (ERC) i Joan Boada (ICV-EUiA), s'han reunit al Parlament per analitzar, d'una banda, un protocol d'actuació de la majoria i, de l'altra, les possibilitats d'aplicar les regles de proporcionalitat més favorables a fi que hi hagi majoria d'esquerres.

Esperem que s'aconsegueixi realment un govern d'esquerres unit i estable que pugui tirar endavant, sense problemes de gestió ni interferències del govern estatal, les polítiques socials que demandem els ciutadans i puguem evolucionar com a país i arribar més enllà de les possibilitats (poques) que ens deixa aquest Estatut, pel que fa al desenvolupament de la llengua, a l'autonomia financera, a les infraestructures (per ex. RENFE, i sobretot la gestió de l'aeroport del Prat, de la crisis del qual (no ho oblidem!!!) els socialistes: Clos, Maragall, Montilla, Zapatero i companyia, es van desentendre totalment), i a un llarg reguitzell de drets i serveis al ciutadà.

Esperem que aquest cop no ensopeguem dos cops amb el mateix roc. Aquest nou govern estarà sotmès a una pressió i escrutini constants per part dels ciutadans, de l'oposició i dels mitjans de comunicació. Que no es pensin que el suport al tripartit és gratuït. Ja cal que s'escarrassin i treguin bona nota, ja que el nivell que se'ls exigirà per arribar a convèncer és molt alt. Si no es compleixen les expectatives generades alguns ho podrien pagar molt car en les properes eleccions.

Donarem, de moment, un vot de confiança condicionat però a l'assoliment amb escreix de les nostres demandes, essent però menys permissius i més exigents que mai en l'execució de les polítiques i reclamant la quota de benestar que ens mereixem com a treballadors i contribuents.

Està d'acord que PSC, ICV i ERC reeditin el Govern tripartit?

www.elperiodico.cat/encuestas.asp

Mas ha d'obrir el "ball negociador"

Una de les abstencions més altes dels últims comicis (43,3 %) va marcar la jornada electoral que tots estàvem esperant. CIU guanya (com era previsible segons les últimes enquestes) en vots i escons a les quatre circumscripcions però ha de pactar amb PSC o ERC si vol evitar que es reediti el tripartit.

Esquerra manté posicions amb 21 diputats i segueix sent clau. Cal ser hàbil ara a l'hora de pactar i posar sobre la taula els punts mínims que haurien de garantir els convergents per gaudir de la confiança d'ERC i aconseguir així un govern catalanista i de progrés, que desenvolupi al màxim les possibilitats de l'Estatut i garanteixi que Catalunya rebrà el finançament necessari per tirar endavant les polítiques socials que calen i invertir en les infraestructures necessàries. Només ERC pot contrarrestar les polítiques més "dretanes" de CIU i configurar un gran eix catalanista que defensi al màxim els nostres interessos com a país. A més no és creïble ni estaria ben vist que ERC pactés amb qui l'ha fet fora del Govern, després de 3 anys de bon govern de les conselleries d'Esquerra, i fes president en Montilla, el gran perdedor de les eleccions.

Ja no hi ha excusa ara: CIU+ERC (El millor pacte possible per a un govern catalanista que vetlli pels nostres interessos i no depengui de Madrid)

Avanços de participació
Resultats provisionals
Llistats

www.jocspolitics.cat/eljocdelacadira.html

Crònica de l'1 N des d'un col.legi electoral

Des de la visió com a coordinadora d'un col.legi electoral de BCN, la jornada va transcórrer amb normalitat, amb la novetat de la transmissió de dades dels avanços de participació i escrutini mitjançant una PDA, que va permetre que els resultats es coneguessin amb més rapidesa.

Cal dir que l'abandonament d'una de les vocals d'una mesa, que es va sentir marejada i amb nàusees, va ser un dels incidents que va marcar la jornada en aquest col.legi, donat que no es va permetre la seva substitució pel vocal suplent, al.legant la Junta Electoral que ja s'havia constituït la mesa.

La conseqüència és que en aquesta mesa van quedar únicament 2 persones (el mínim necessari de membres que han de romandre en tot moment), que no van poder fer torns per anar a dinar, amb la conseqüent emprenyamenta per una normativa totalment kafkiana que no permet la substitució dels membres pels suplents un cop constituïda la mesa. O sigui, que un cop presents els titulars, més val que s'ho mirin dos cops abans d'abandonar la mesa, que no els passi res durant la jornada, perquè si es troben malament i han de marxar, faran una mala jugada als seus companys, deixant-los en inferioritat de condicions respecte a la resta de meses. Una normativa totalment surrealista que caldria revisar donat que no és la primera vegada que passa aquest tipus d'incidents durant una jornada electoral.

Una altra anècdota la va donar una apoderada del PP que va "ajudar" gentilment a una senyora qu no tenia clar a qui votar i li va demanar que li triés la papereta que ella volgués. Naturalment, la representant pepera no va dubtar a ficar-li en el sobre la llista de la candidatura a la qual representava. Sort que vam arribar a temps per recordar-li allò que el vot és personal i intransferible i que no es pot influir en el vot dels electors durant la jornada electoral. Una actitud reprobable...

Sorpresa, per altra banda, per l'aparició, amb una certa representació, de Ciutadans de Catalunya (partit que pot donar lloc a confusions, tant pel seu nom com pel que prediquen).

Una evident inexperiència d'alguns membres de les meses, ajudats per la bona voluntat i predisposició d'alguns interventors, apoderats i representants de l'Administració, sobretot en l'escrutini i a l'hora de guardar la gran quantitat de paperassa utilitzada en els sobres corresponents, per enviar als jutjats i a la comissaria de la Guàrdia Urbana, i apa!, amb ganes d'anar cap a casa... que la jornada va ser llarga.