Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia. Mostrar tots els missatges

dimecres, de novembre 18, 2009

Va de vins

El proper dilluns 23 de novembre a les 17h el Palau de Congressos de Catalunya acollirà l’entrega dels premis Cartaví 2009, el concurs de cartes de vins dels restaurants de Catalunya. Seran premiats el restaurants de Catalunya que compten amb una carta de vins més elaborada a partir de criteris com la presència de marques associades a les DO catalanes, l’existència d’una carta exclusiva d’aquests vins, el preu, la traducció a diversos idiomes i les condicions de conservació i de servei del vi. Durant el lliurament hi haurà l’exposició-degustació vinícola-gastronòmica més important de bodegues i restaurants catalans.

Alguns dels establiments de Barcelona on trobar els millors vins:
Neyras Vins
Celler de La Boqueria
Celler de Gelida
Vilaviniteca
Le carte des vins
Lavinia
Onofre Vins
Colmado Quílez

Altres adreces d'interès: Vadevi, Tasts de vins als centres cívics, INCAVI, Denominacions d'origen catalanes

I aquest Nadal tasta Catalunya... Un dels establiments adherits a aquesta iniciativa és Casa Gispert, fundada al segle XIX, especialistes en fruits secs. Aquí podem trobar tota mena de delicatessen i productes de qualitat per elaborar magnífiques paneres de cara a les festes de Nadal.

dilluns, d’agost 11, 2008

Una mica de tot... (a glimpse of events)

Un dia de platja

Redescobrint indrets de la costa catalana: una agradable cala, un petit poble, un port esportiu i un interessant conjunt monumental modernista, en un dia que començava ennuvolat i va acabar aclarint-se.

Un sopar japonès

Sembla ser que la tempura no és una tècnica japonesa, sinó que la van implantar els missioners portuguesos en els seus viatges al Japó al segle XVI. Al restaurant Tempura Ya (Eixample Esquerre) n’és lògicament una de les seves especialitats (de verdures, de llagostins i vieires, de calamar…) Recomanable agafar un variat de cada (de rotllos, de naguri, de sushi, sashimi i makis, etc.) i després que cadascú triï un altre dia el que més li hagi agradat. Les postres també molt bones… i el preu pot estar entre els 25 i els 30 €.

Una pel.li en V.O

Fluixeta però divertida adaptació del musical del mateix nom. Curiosa de veure pels coneguts protagonistes (en un paper molt diferent al que ens tenen acostumats) i les magnífiques vistes de les illes gregues. Un punt d’excentricitat i comicitat en aquest film que no té cap altra pretensió més que satisfer les demandes dels qui siguin fans d’ABBA de tancar la trilogia (cançons, musical, pel.lícula).

dimarts, d’abril 29, 2008

Setmana medieval de Montblanc







Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha.
El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei.
El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia.
I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa.
El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien.
Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la...

(Petit extracte de "St Jordi i el Drac dels quatre elements", d'Anna de Valldaura)

dijous, de febrer 14, 2008

Menorca més a prop

Per fi s'han inaugurat les noves instal·lacions de la Casa de Menorca a Barcelona (c. Diputació, 215, darrera de la Universitat de Barcelona). La Casa de Menorca, de llarga tradició a la ciutat, però que passava desapercebuda per a molts, aplega els menorquins residents a Barcelona en activitats socials i culturals, i també disposa d’una residència d’estudiants per als universitaris que cursen estudis aquí. Ara han inaugurat oficialment el Punt i l’Espai Menorca, una sala i un cafè-bar, tot i que ja funcionaven des de desembre passat.


Una oportunitat de sentir-nos més a prop de sa illa i de gaudir del formatge de Maó, les ensaimades de Ca´s Sucrer, el gin Xoriguer, la sobrassada o altres embotits com la carn i xua, per exemple. En definitiva, un petit racó a Barcelona per a tots aquells que s'estimen/ens estimem l'illa de la calma.

diumenge, de novembre 18, 2007

Hora del te

El te vermell o Pu-Erh , és considerat per la medicina tradicional xinesa com un remei per gaudir de bona salut i per aprimar. Les seves virtuts son tantes que se’l coneixia com el “Te dels Emperadors”.
És en realitat un te verd que al ser guardat en barriques i gràcies a un tractament especial al que es veu sotmès fa que es torni vermell i que tingui tantes propietats. Desintoxica i depura, activant el metabolisme del fetge. Reforça el sistema immunitari, prevenint contra les infeccions i els bacteris. Facilita la digestió dels greixos i disminueix el nivell de colesterol.

El te verd també s’utilitza en dietes de control de pes, per evitar l’acumulació de greixos, ajuda a augmentar la vitalitat, és molt antioxidant i té una acció antienvelliment. També disminueix el colesterol, i es també molt diürètic.

El te blanc s´obté dels brots tendres de la planta del te escollits curosament i cuits al vapor per a frenar-ne l´oxidació i, posteriorment, són assecats a l´ombra. Té menys teïna que el te verd i és el que té més propietats antioxidants.

Si el que volem és estar ben desperts, optarem per un te negre. És el que passa per més processos d'elaboració, que inclouen la fermentació, té un grau d'oxidació més alt i, en conseqüència, és més estimulant.Entre la gran varietat de tes d'aquest tipus es recomana el Darjeeling, conreat a la regió homònima de l'Índia a més de dos mil metres d'altura, als vessants de l'Himalaia. També els més comuns Earl Grey o Ceylan.

Els flavonoides i les catequines li confereixen al Te verd propietats diürètiques i antioxidants (ens protegeixen de l'acció dels perjudicials radicals lliures, endarrerint l'envelliment), que cada cop són més objecte d'estudi.

Segons la manera d'elaboració, els diferents tipus de te contenen més o menys catequines. El te negre, la fermentació del qual és major, presenta menys del 10% de catequines del seu pes total en sec. L’oolong, que està semifermentat, arriba al 20% com a màxim. Només el te verd, que no està fermentat, pot contenir fins a un 30% de catequines, deixant de banda el te blanc, amb el màxim poder antioxidant.

L'any 1904, el comerciant de cafè i te Thomas Sullivan de Nova York, va enviar per primer cop als seus clients diferents barreges de te servides en petites bosses de musselina. S'havia inventat el te en bosses.


Algunes adreces de botigues i teteries per recomanar a Barcelona:

L'omnipresent cadena de Tea Shops, Momentum Te (botiga virtual), T-Room (a Gran de Gràcia), Baraka (al carrer Valldonzella) o les teteries: Caj Chai (en el Call), el Bliss (a l'amagada placeta de Sant Just i Pastor), el Teashaker (al costat del cine Verdi), el Cafè Arabia (molt a prop de la Rambla del Poblenou) o la Tete (al costat del Harlem Jazz Club).

Si voleu però comprar te, en especial blanc, i no gastar-vos tants diners com és el cas d'algunes botigues, sempre queda el recurs dels paquets de te o les capses amb 20 bossetes Hacendado a 1,25 € aprox., que no estan gens malament, per gaudir d'aquest petit plaer que cada cop té més adeptes.

Suggèrencies diverses per prendre el te: te verd amb una fulla de menta i pinyons (a la manera tunisiana), amb rodanxes de llimona o taronja (per paliar la interferència del te en l'absorció del ferro) o amb gerds o mores (que ajuda a potenciar encara més les propietats antioxidants), amb anís i sàlvia (més digestiu), amb espècies com canyella, gingebre o cardamom (més aromàtic)

dissabte, de setembre 08, 2007

Curiositats gastronòmiques i marineres

Una companya de feina ens ha portat unes petites ampolles de xarop d'auró ("arce" en castellà) del seu viatge al Canadà (producte nacional). És un xarop extret a partir de l'aigua de l'auró del sucre (aceràcia) o de la saba d'auró de començaments de la primavera, que ha estat concentrada amb ebullició. Es fa als boscs d'Amèrica del Nord (sobretot Ontario, Quebec i Vermont) i es distribueix avui arreu del món.

La tècnica ja la dominaven les tribus autòctones del Canadà abans que arribessin els europeus i el feien servir majoritàriament com a aliment tònic, a la primavera.

Nombroses llegendes ameríndies escenifiquen el xarop d'auró.

Aquí el podem utilitzar acompanyant gofres, creps, mató o torrades. Té un gust semblant entre la mel i el caramel líquid i té molts nutrients.


Altres apunts gastronòmics, de les illes gregues:


Escultures vegetals (petites obres d'art) fetes per un cuiner indonesi del vaixell (una manera de passar les hores lliures...)


Petros, el Pelicà, mascota de Mykonos (pregunteu per ell a la Taverna Nikos)
La principal font d'ingressos de Grècia ve donada per la seva flota naval i pesquera, seguida del turisme


Aprofitem per recordar, ara que ve la Diada, que cal fer una visita també a la mostra de productes de la terra que s'instal.la cada any a l'Arc de Triomf.

dissabte, de juny 16, 2007

Incògnites humanes i espècies que lluiten per sobreviure









Va bé anar de tant en tant a sopar a un vegetarià (cada cop n'hi ha més, però pocs que valgui la pena recomanar). N'hi ha un al centre, que fa poc que van obrir, on s'amenitzen els sopars amb vetllades literàries, concerts, conferències, i a més a més, tenen una petita botiga. Un menú amb 3 plats que està prou bé, on destaca la sopa de remolatxa amb crema de llet, el taboulé de verdures amb falafel, l'hamburguesa de tofu, la lassanya d'espinacs amb seitan, etc. Fins aquí tot bé si no fos per l'escarabat tropical que va aparèixer per sorpresa sense haver estat convidat i es va estar passejant tranquil.lament durant una bona estona per sota de diferents taules.


"Aquí, a Ciutat vella, això passa sovint, és normal perquè són cases molt velles. Ja hem fumigat altres cops i no hi ha res a fer, tornen a sortir..." , va dir el cambrer en to de conya després d'haver demanat disculpes per l'incident (una parella, que acabava d'arribar a la taula on en aquell moment s'hostatjava el "convidat", va marxar de seguida que el va veure). Més val no ficar-se a la cuina...



Un llibre per recomanar on es plantegen, entre moltes altres coses, les diferències en la intel.ligència i aprenentatge dels diferents mamífers, l'etern debat sobre què és més determinant en l'evolució d'un individu: els gens o l'entorn, si el que ens suggereix el nostre incoscient és el que veritablement som, si l'ànima es pot entendre com el resultat de reaccions químiques o elèctriques...

Mentrestant els cervells de grans especialistes intenten crear màquines que processin la informació com ho fan els propis cervells humans, però a uns nivells superiors, més fiables, més perfectes.

La quantitat d'interrogants que genera el cervell i la seva manera de funcionar és infinita i només coneixem una ínfima part. Científics, filòsofs, metges, psicòlegs, artistes, etc. s'han sentit atrets per aquest enigma que tot just comencem ara a destapar. El que està clar és que a l'hora d'estudiar-lo, cal tenir una visió de conjunt, global, interrelacionant-la amb altres disciplines i no fixant-se només en un aspecte específic sense tenir en compte la visió d'altres àrees científiques i socials.


dimecres, de maig 16, 2007

Nova beguda isotònica


Ja tenim el nou "Red Bull" català, anomenat com el famós crit dels almogàvers.
A veure si el tasten alguns i serveix perquè s'espavilin una mica!

dilluns, de juliol 10, 2006

Sopars a la fresca


Se m'oblidava....
L'altre dia vam estar a un lloc que m'havien recomanat: l'Spiritual (molt xulo i d'aire exòtic, per sopar a l'estiu). Està ubicat dins el jardí del recinte gòtic del Museu Marítim. Durant el dia és un restaurant vegetarià i per la nit es transforma també en bar de copes amb catifes índies, coixins, actuacions de ballarines de dansa del ventre, música chill out i espectacles diversos. També es pot fumar amb shishes. Cuina creativa amb menús que surten per uns 30 €: gaspatxo amb meló i taronja, couscous, crema de pastanaga amb gingebre, polenta cremosa amb ceps confitats, amanida de ruccula amb fruits del bosc, ragout de bolets amb formatge de cabra i tomàquet confitat, arròs amb llet amb escuma de pinya, "brocheta" de fruites amb xocolata..., com a exemple.