"Jaleo": De cavalls i cavallers

Les festes de Sant Joan són les més antigues de Menorca. Es remunten al segle XIV, on ja es celebraven a Ciutadella. Un total de 263 cavalls i 177 cavallers participen aquest any en la Colcada. El més gran de 82 anys i el més jove de 8. Les festes en sentit estricte comencen però el diumenge abans de la diada de Sant Joan: el dia des Be on un pagès amb un xai recorre el carrers de Ciutadellla, acompanyant dels caixers (els genets), també a peu. Es reprenen el 23 a les 14 h quan el flabioler entra al palau del caixer senyor i li demana permís per iniciar la festa.

Els principals protagonistes dels actes festius són els cavalls, convenientment guarnits, i els caixers, vestits de blanc i negre, que passen pels carres del poble tot demostrant les seves habilitats a cavall (jaleo).

Unes celebracions que atreuen turistes d'arreu (aquest any també l'anunci d'una coneguda cerves convida a anar-hi...). Cal recordar però, que no només per Sant Joan hi ha jaleo, sinó que també al llarg de l'estiu diferents pobles de Menorca celebren les seves festes majors on també podem ser testimonis d'aquestes exhibicions de cavalls i caixers.

17 M: Dia de celebracions

El Barça va oferir tota una demostració de poder davant l'Stuttgart i la premsa internacional no ha dubtat a rendir-se al joc blaugrana i a la brillant actuació de Leo Messi i, per descomptat, de la pedrera en general (Pedro, Bojan, Iniesta...)

Messi però centrà els titulars de la premsa internacional:

La premsa nacional veu el Barça al Bernabéu "Al Barcelona només es malgasta futbol, no es malbarata diners" Gabi: "El Barça és el millor equip del món ... i amb diferència"

La premsa italiana s'ha posat als peus d'un Messi estel.lar i diaris com el Corriere dello Sport o la Gazzetta dello Sport han centrat la seva atenció en l'actuació del crac argentí. "Molt Barça, Molt Messi" o "Messi Show, 4-0" són els titulars que centren les portades d'aquests dos diaris de referència italians.

El gran partit del Barça tampoc ha passat desapercebut per a la premsa anglesa, meravellada per la maquinària blaugrana. 'The Times' titula "Un Messi màgic inspira el Barcelona" i afegeix una peça complementària a la que enfronta el crac argentí amb un altre dels jugadors del moment com Wayne Rooney assenyalant que "Messi accepta el repte de Rooney amb una classe magistral".

Per altra banda, el 'Daily Mirror' no dubta a assenyalar que "El Barça posa la clau a través de Messi", igual que el diari 'The Sun' que exalça l'instint golejador de l'argentí titulant "El matador Leo guia el Barça" .

A França, el diari L'Equipe segueix la tendència marcada a la resta de la premsa internacional amb "Bon Barça, Gran Messi".

Els compatriotes de Messi lloen el joc del 10 del Barça i el seu gran moment de cara a porteria titulant "El golejador de l'any". El diari argentí Olé ofereix xifres que demostren l'eficàcia golejadora de Messi en aquest nou any assenyalant que "el crac argentí aporta 15 gols en 14 partits el 2010".

Per altra banda, el dia coincidia amb una celebració cada cop més difosa arreu del món no anglòfon: Saint Patrick's day. Nombrosos pubs irlandesos guarnits amb globus verds i shamrocks mostraven el verd de la bella Irlanda, commemoració del sant patró de l'illa, responsable de fer fora les serps del país (suposadament els pagans...).

“Let’s go have some craic”

Castanyes a dojo

Encavalcament de casos de presumpta corrupció (comissions il.legals, canvis d'usos urbanístics, desviament de fons, fraus i estafes diverses...) que estan sortint a la llum últimament: Gürtel (que per cert, vindria a ser "Correa" en alemany), Palma Arena, El Ejido, afer Millet, etc.. i ara Santa Coloma de Gramenet.

“Corrupció, la paraula de moda a Espanya”. Així va titular fa poc la BBC un article sobre la quantitat d'escàndols que estan apareixent a l'Estat i que esquitxen partits polítics, administracions públiques i importants empreses privades.

Acusacions mútues, crispació i desànim en aquest escenari que està posant de manifest les mancances dels mitjans de control de la gestió econòmica i com no han funcionat de manera eficient en aquests casos els mecanismes de fiscalització de l'actuació d'aquests ens.

La acumulación de casos de corrupción siembra la desolación en el Congreso

Aquí hi hauran castanyes ...

D'un altre tipus són les que menjarem aquest cap de setmana de celebració de Tots Sants o l'anglosaxó Halloween, que cada cop s'està implantant més suplantant les nostres tradicions.

La festa de Halloween, que es celebra la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre, té el seu origen en una celebració dels pobles celtes que vivien a Irlanda fa 2.500 anys, coneguda com a Samain o Samhuin. Es celebrava l 'arribada de l'hivern. Els immigrantes irlandesos que emigraren a Estats Units van instaurar la tradició de la carbassa anomenada "Jack-o’-lantern" . La nit anterior a la festa de Tots los Sants (traduïda com All hallow’s even) va derivar amb el nom amb què es coneix actualment.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Una versió històrica esmenta que la castanyada consta des de finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que no fossin llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panellets.

Any Nou Xinès

El dia 26 de gener del nostre calendari els xinesos de tot el món van celebrar l'entrada d'un nou any, el 4707 del calendari tradicional xinès. En aquest calendari, regulat per la posició de la Lluna i del Sol a la vegada, els anys són designats per determinats animals: rata, bou, tigre, llebre, drac, serp, cavall, ovella, mico, gall, gos i porc. Ara som a l'any del Bou, un animal que simbolitza els valors de la constància, de la perseverança, de l'esforç i de la determinació, molt necessaris als temps de crisi que patim...

Aquesta setmana se celebra a Barcelona la segona edició de Xinafest, un cicle d’activitats de diàleg i intercanvi sobre la cultura xinesa.

L'eix de la comunitat xinesa de Catalunya és la família: la reagrupació familiar és habitual. Curiosament, el 70% dels xinesos instal·lats a Catalunya prové del mateix indret: Qingtian, un districte muntanyós de la província de Zhejiang, amb una tradició migratòria que es remunta als anys 1920-1930.

L'horòscop xinès té milers d'anys d'antiguitat, molts més que els signes del zodíac que s'utilitzen a Occident. I és que mentre l'astrologia d'Occident es fonamenta en els dotze mesos de l'any, l'horòscop xinès es basa en un cicle lunar de dotze anys. Cadascun dels dotze signes de l'horòscop xinès rep el nom d'un animal. Explica una llegenda que, fa milers d'anys, Buda, quan era a punt de morir, va fer un crida a tots els animals perquè l'anessin a visitar. Però solament s'hi van presentar dotze, i per aquest ordre: la rata, el búfal, el tigre, la llebre, el drac, la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el senglar. Això explicaria el nom que reben els anys xinesos.

Vicky, Cristina...

Després de tanta promoció de la pel.lícula, a vegades és normal que t'acabi decebent una mica. No és de les millors d'en Woody Allen (molt més interessant "Match Point", per exemple), tot i que abunden els diàlegs enginyosos i la fina ironia a que ens té acostumats el director. Imatges de llocs emblemàtics de Barcelona es barregen amb un guió que comença bé però que va perdent pistonada. Una relació a tres bandes, amb les imatges de la Barcelona més turística de fons, vista des d'una perspectiva de dues nordamericanes, amb els tòpics habituals. Un viatge sobtat a Oviedo, arran d'una sorprenent proposició, dóna inici a la trama de la pel.lícula. Estranya barreja de músiques: "El noi de la mare" que sona de fons quan són a Astúries, i el so d'una guitarra espanyola a Barcelona. La Pe molt histriònica, interpretant un paper extrem, que més aviat sembla extret d'un culebró sudamericà.

Divertida a estones, es deixa veure però res més...

A Barcelona també s'ha inaugurat el nou restaurant del pizzero de Llívia, el "Taxi Keys", que és més modest, per prendre pizzes "tradicionals" a preu "normal". Més endavant obriran altra pizzeria d'alt standing (com la de La Cerdanya) on oferirà les seves creacions com la pizza aspirada, la de tòfones o la pizza amb or, que poden arribar a costar uns 100 € (no aptes per a la butxaca d'una servidora...).

Infinitat d'actes per a la Mercè. Molt bé, però també seria d'agrair una mica d'estalvi (ara que estem en època de retallades) en màrqueting i promoció de les festes (pamflets, mocadors, llapissos, pins, enganxines, catifetes per al ratolí de l'ordinador, etc...) i dedicar aquests diners a actuacions més urgents per als ciutadans com eliminar els barracons d'algunes escoles a Barcelona, per ex, que ja porten uns quants anys fent classes en aquestes circumstàncies, o invertir més en sanitat o habitatge públic. "La ciutat de les persones"... a veure si és veritat.

Esperem però que la pluja ens doni una treva i no s'hagin de suspendre alguns concerts.

Sempre ens quedarà la festa del cel...