Això no és democràcia

El dia en què:

• El Govern no impedeixi l'emissió d'un canal de TV, creat legalment, i que veuen milers de persones en un territori des de fa més de 20 anys.
• S'admetin a tràmit unes preguntes presentades legítimament per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableix el Reglament del Congrés, demanant una informació a la qual té dret, sobre el pressupost assignat a la Casa Reial, dotació que paguem els contribuents.
• Un Tribunal (que ha de ser "independent" segons la Constitució) no desacrediti una llei orgànica, "norma suprema" d'un territori, ja pactada i aprovada legalment pel Govern, Parlament i ciutadans...

Aquest dia començarem a pensar que la democràcia funciona i que els principis que enumera la Constitució realment es compleixen, sinó em sembla que estem més a prop de l'Espanya del reportatge de TV3 d'ahir a la nit que no pas, per posar un exemple europeu, del model suec amb el qual per cert juga a inspirar-se l'alcaldable Trias de cara a les properes municipals.

Rosa & Llibre

Les arrels de la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi es remunten al segle XIV. El 1378, el Consell de Cent barceloní va declarar dia festiu el 23 d'abril, i el Parlament català ho va ratificar el 1459. Per aquella època, va popularitzar-se una fira de roses que fins al 1840 va tenir lloc al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume, fira coneguda com la dels enamorats, ja que, com avui, els homes regalaven un ram de roses a les seves companyes. També cap al segle XV, les dames que assistien a la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també eren obsequiades amb la flor.

Ja començat el segle XX, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona establir una diada dedicada als llibres, diada que inicialment es va fixar el 7 d’octubre amb ànim commemoratiu, atès que era una de les suposades dates de naixement de Miguel de Cervantes, a hores d’ara encara sense concretar. El govern espanyol, dirigit dictatorialment pel general Miguel Primo de Rivera, va fer-se ressò de la idea i el 6 de febrer de 1926 el rei Alfons XIII va firmar un Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, esdevinguda el 1616 tot coincidint amb la de Garcilaso de la Vega i la de William Shakespeare, tot i que la mort d’aquest va ser com a mínim deu dies més tard, ja que l’Anglaterra del període es regia pel calendari julià quan a Espanya ja funcionava el gregorià i el seu 23 d’abril es correspondria al 3 o 4 de maig del calendari reformat.

No deixa de ser irònic que una data significativament marcada per la cultura i el catalanisme arrenqués enmig d’una etapa caracteritzada per la repressió de la llengua i de les institucions.

La XVIII Conferència General de la UNESCO, reunida a París, va aprovar el 15 de novembre de 1995 la creació del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor tot estipulant que havia de celebrar-se cada any el 23 d’abril, cosa que reforçava la tradició sorgida a Catalunya feia segles.

Per cert, Felicitats als Jordis i a les Georgines !!! (encara que sigui amb retard)

Per un Dia de la Terra tot l'any

Davant el repte de fer front al canvi climàtic, sorgeixen cada cop més iniciatives molt lloables com el dia de la terra o el proper concert Live Earth.

Els ciutadans estem sotmesos a una considerable pressió com a co-responsables de l'escalfament de la terra i de la destrucció de l'ecosistema. Sí, és cert en part. Podem reciclar tota mena d'envasos, estalviar aigua no dutxant-nos tant sovint o tirant menys de la cadena del WC ;-) , utilitzar el transport públic (sempre que funcioni sense problemes!), comprar productes bio o de cultiu ecològic (si la nostra butxaca ens ho permet...), etc.

No oblidem però que la responsabilitat última la tenen els Governs i les empreses. Nosaltres podem posar el nostre granet de sorra però cal que es conscienciïn també les Administracions i les grans empreses i es regulin veritablement les emisions de CO2 i els productes químics contaminants i s'estableixin mesures realment efectives per evitar la producció de substàncies nocives i les conductes delictives envers el medi ambient, així com també potenciar més els productes naturals i el comerç just i, sobretot, les energies alternatives!, per tal de garantir la nostra salut futura i una atmosfera lliure de contaminació, així com la subsistència de la flora i fauna autòctona.

Obrint els ulls al món

A prop de Tindouf, la ciutat algeriana situada més al sudoest del país, pròxima a les fronteres del Marroc i Mauritània, es troben els camps saharauis sota la protecció de Nacions Unides, que repeteixen els noms de les grans ciutats del Sàhara Occidental.

Sequedat ambiental, presència de finíssimes particules de sorra en l'aire, escassetat d'aigua, deficients condicions higièniques, manca d'aliments i medicaments, absència d'atenció sanitària, etc.. condueixen a una altíssima taxa de malalties oculars, des de conjuntivitis cròniques fins a cegueses prematures. Un drama per a una població que sobreviu, amb dificultat, gràcies a l'ajuda humanitària. És el context en el qual es duen a terme les activitats del projecte Ulls del Sàhara.

Deixa'm mirar-te.

A les teves pupil.les irritades

veig la imatge d'un futur menys ambigu

que el teu tens present.

Deixa'm mirar-te.

Ajuda'm a conjugar el verb veure.

Acosta't.

I jo també m'acosto.

No fan falta lupes

per veure un món tan injust.

Aquest que tu has sabut, malgrat tot,

convertir en tan humaà.

Vull veure.

Així que deixa'm mirar-te

(Inspirat en un text d'Abbeh, intel.lectual i poeta saharaui)

Cop d'efecte

Ens arriba ara la notícia que en Xavier Vendrell (foto, en el Congrés Nacional d'ERC) ha reptat CIU a convocar un referèndum per a l'autodeterminació a Catalunya com a condició per canviar les aliances al Govern en cas que el TC revoqui o retalli l'Estatut. Una proposta certament una mica sorprenent, però que demostra que la situació que estem patint per part de Madrid en diversos àmbits s'està tornant insostenible.

Mentrestant s'hauria agraït que el President Montilla es pronunciés en defensa del manifest dels empresaris l'altre dia a l'IESE en favor de l'aeroport, que no s'oblidés també de defensar l'oficialitat del català en el 50è aniversari de la UE, que respongués a la cacicada del PP valencià contra TV3, etc..., etc... Està clar que cal fer un esforç més gran i dur a terme polítiques més agosarades si volem defensar el progrés de Catalunya.

Pagar aquest preu per un pis?

En referència al greu problema immobiliari que pateix especialment BCN i que afecta no només als joves, sinó també als jubilats, famílies monoparentals, singles, etc., les mesures que s'estan posant en marxa per intentar pal.liar-lo no són prou efectives.
La majoria d'habitatges de protecció oficial que s'estan construint ara són de lloguer "per a joves", o sigui, que signes un contracte per 5 anys, sense possibilitat de pròrroga encara que es continuïn complint els requisits. Això significa que al cap de 5 anys la persona anirà al carrer i es trobarà en la mateixa situació que abans o pitjor, perquè els preus dels lloguers i de compra dels pisos seran més elevats aleshores.

Per altra banda, els ajuts a la compra d'un habitatge són incoherents, perquè la Generalitat només ofereix una bonificació en el cas d'hipoteques contractades com a màxim pel 80% del preu de l'habitatge i a 25 anys (condicions que la majoria de gent avui en dia no compleix, donat que s'estan fent hipoteques pel 100% de l'import de l'habitatge i a 40 anys). D'aquests ajuts doncs, només se'n poden beneficiar irònicament les persones que tenen prou diners com per fer una hipoteca a 25 anys i com a màxim del 80% del total del pis (o sigui, il.lògicament, la gent que menys problemes té per finançar la seva hipoteca és la que rep l'ajut).

S'han d'ampliar al més aviat possible les condicions per accedir a aquests ajuts per al pagament de les hipoteques, per tal que la gent que demani el 100% de l'import, a 40 anys, també pugui sol.licitar aquestes bonificacions.

Tanmateix, cal destinar un percentatge més alt de les promocions previstes d'HPO a habitatges de compra i de lloguer de llarga durada ( no només per 5 anys, cosa que no sol.luciona el problema, sinó que únicament l'endarrereix).

Setmana del llibre en català

Avui comença a la carpa instal.lada a Plaça Catalunya la 25a setmana per promocionar el llibre en català. Cal conscienciar i animar les editorials que publiquin més en llengua catalana ja que costa trobar certs títols en català, les tirades són més curtes o de vegades t'has d'esperar uns mesos fins que surt l'edició catalana.
Canviant de tema, l'Institut d'Estudis Baleàrics es suma al govern andorrà amb la seva presència a la Fira de Francfort. Bona notícia.

Minimalisme japonès

Muji abreviatura de Mujirushi Ryohin Keikaku) és una botiga japonesa de marca blanca, que no fa gaire ha obert dos sucursals a Barcelona.

Un nou concepte d'establiment comercial de disseny minimalista i ecològic on es barregen els productes de papereria, aromateràpia, articles per a la llar i accessoris de viatge, entre d'altres ítems. Hi pots trobar des de bolígrafs de colors intercanviables, sabó de bany de menta i cogombre, una samarreta compactada ideal per portar de viatge o uns altaveus de cartró desmuntables.

El progrés d'aquesta marca s'inicia amb el llançament d'un ventall de productes venuts en supermercats japonesos l'any 1980, passant per la primera botiga independent creada el 1983 i fins a arribar a la cadena actual amb més de 300 establiments a Àsia i també a Europa. Tanmateix té altres negocis addicionals com 3 càmpings al Japó, restaurants, òptiques i cases modulars energèticament eficients i de distribució oberta dissenyades per arquitectes per al mercat japonès.

Innovació i creativitat en el desenvolupament de productes per a una nova filosofia vital, un concepte d'estil de vida total que fa que en les seves botigues es trobin productes tan heterogenis com una tetera, una bicicleta o un sofà.

Menys harmonitzar i més desenvolupar

El manifest d'harmonització autònomica que ha elaborat el govern de Zapatero de cara a les eleccions municipals limita clarament l'abast de les reformes territorials i prima la negociació multilateral del finançament autònomic. Els socialistes catalans inexplicablement avalen aquests criteris restrictius (amb quin fonament?) , ERC i també CIU evidentment estan en contra d'una proposta que suposa una regressió competencial. Una més que vulnera les nostres potestats. El que cal fer ara més que mai és pressionar perquè el Govern de l'Estat rectifiqui i en lloc d'harmonitzar acceleri el desenvolupament de l'Estatut, que ja toca!!!

Més traves a l'Estatut

El Govern de l'Estat ha decidit paralitzar el desplegament de l'Estatut.

Això és l'últim que ens faltava sentir dins d'aquesta legislatura, després de les demandes d'inconstitucionalitat que ens han presentat contra un bon grapat d'articles, aprovats legalment pel poble de Catalunya i refrendats per les Corts. Això sí, l'Estatut d'Andalusia en té 26 de calcats als nostres i el PP ha arribat a un acord amb el PSOE andalús per no impugnar-los (Ells sí que saben!). Mentrestant, amb alguns articles impugnats, ens trobarem amb una situació curiosa, de buit legal, donat que aquests no poden ser aplicables mentre estiguin impugnats i no ens podem remetre a l'EAC del 1979 donat que lògicament ja està derogat.

La pressió política i mediàtica, diuen, que està exercint el PP i l'ala més conservadora del PSOE ha ficat la por al cos al Govern i aquest no s'atreveix a perdre electorat de cara a les properes votacions, impedint-li realitzar algunes de les polítiques més "agosarades" que tenia a l'agenda. Alguns sectors continuen preferint la involució: posar traves, sabotejar projectes, evitar la pau, etc., abans que anar cap endavant i millorar, dialogar, proposar, ajuntar esforços, tirar endavant, modernitzar, endegar nous projectes, etc... A sobre, només ens faltava la recusació d'un dels membres "progres" del Tribunal Constitucional. Tot plegat sembla un complot digne de pel.lícula on el/la protagonista és injustament acusat d'un crim que no ha comès i pateix totes les injustícies i drames possibles. Espero que tingui final feliç.

I un apunt curiós: avui s'ha publicat al DOGC l'acord pel qual el Govern de la Generalitat crea el Consell per a l'impuls i el seguiment del desplegament de l'Estatut (Quina ironia!). O li posem més ganes a l'assumpte o ens quedarem sense res....

Kosovo, més a prop de la independència

Els albanokosovars han acollit amb satisfacció el pla de l'ONU per al futur estatus de Kosovo (Kosova, que dirien els autòctons), que els dóna certes prerrogatives d'estat i obre el camí cap a la independència.

Per contra, el govern de Belgrad rebutja la proposta perquè "no garanteix la integritat de Sèrbia" i ja ha comentat, com era de preveure, que s'oposa a la idea d'un Kosovo independent.

L'enviat especial de Nacions Unides, Martti Ahtisaari, ex-president finlandès, va donar a conèixer ahir aquest pla que no esmenta però expressament la paraula "independència", però dóna dret si més no a accedir a les institucions internacionas (reservat als estats sobirans), així com a tenir una bandera pròpia i altres símbols. La minoría sèrbia, unes 100.000 persones que viuen en enclaus, tindrien un ampli autogovern. Eufòria i confiança doncs en què a partir d'ara està cada cop més a prop la tant desitjada independència. Prenguem nota! Ara però, serà responsabilitat de la comunitat internacional protegir els ciutadans en cas que no ho facin els seus respectius governs. Felicitats !

Dret a la llibertat d'expressió

És totalment desproporcionada i inexplicable la petició de la Fiscalia d'una multa de 21.600 € per a Rubianes per considerar que va incórrer en delicte d'ultratge contra la "nació espanyola", arran de la querella presentada en el seu dia per la DENAES (Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola), presidida pel parlamentari basc del PP Santiago Abascal i de la que formen part entre d'altres, el sociòleg Amando de Miguel i "l'amic" Alejo Vidal-Quadras (autors de perles com “cada unidad de España puede separarse sólo con la decisión de todos los españoles y con una gran mayoría. Si no se cumple, vamos a tener una guerra civil... ¡Sobreviva España! o “Si la víbora enroscada en el hacha (ETA) emponzoña este árbol frondoso (el logo de DENAES) yo ya no seré español, pero tampoco querré ser catalán”, respectivament.

Aquesta mesura posa de manifest que la suposada llibertat d'expressió és més fictícia que real i que les opinions polítiques es mesuren de manera diferent segons d'on provénen. Per aquesta regla de tres, també s'hauria de condemnar alguns comunicadors com la COPE amb la seva màxima "estrella mediàtica" (en Jiménez Losantos) per les barbaritats i difamacions que fa contínuament contra els catalans, que inciten a la catalanofòbia i que no han rebut cap càstig jurídic. Anàlogament haurem de crear també una Fundació per a la Defensa de la Nació Catalana.

També fa reflexionar la decisió discutible de l'Audiència Nacional sobre el cas De Juana Chaos, condemnat a més de 12 anys de presó per un delicte d'opinió.

Continuo pensant, com sempre, que les coses no han canviat tant en aquests gairebé 30 anys de " Democràcia Cuirassada " (com diria en López Bofill).

USUCAPIÓ

S'està posant de moda utilitzar aquest mecanisme per esdevenir propietari d'un pis (ja que no podem comprar-lo o llogar-lo, l'okupem!). La usucapió va ser utilitzada en l'edat mitjana com a instrument per afavorir la repoblació dels territoris fronterers entre els comtats cristians del Nord i els regnes musulmans del Sud de Catalunya durant el xoc de civilitzacions que es va desenvolupar durant segles a la Península Ibèrica. Els colons cristians prenien una terra de frontera, la conreaven i la defensaven dels musulmans. Al cap de 30 anys la feien seva. Això també s'ha donat en molts altres indrets del planeta.
Sembla que hi ha coses que no canvien amb el pas del temps....

Mentrestant, la mediàtica parella de Montgat ara ja ha okupat una segona vivenda, després de decidir deixar la primera perquè era plena de records del propietari i això els generava una certa incomoditat (Quina barra!). La policia nega que hagués tolerat aquesta situació i mentrestant el cas està al jutjat. També resulta que el pis protegit a què encara opten és un projecte i s'hauria d'edificar en una finca també okupada (Ironies de la vida!).

Els altres intrusos recentment coneguts, els xilens del carrer Urgell, manifesten que van pagar un lloguer (Increïble!).

La solució passaria, entre d'altres mesures, perquè l'aplicació de la llei fos més ràpida i eficaç a l'hora de desallotjar els okupants il.legals així com perquè el Govern donés més facilitats per garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans però això va per llarg....

BABEL

Dos nens marroquins decideixen provar el rifle que acaba de comprar el seu pare, pastor d'un ramat de cabres en mig del desert. Però l'abast de la bala és més gran del que imaginen. En un moment, les vides dels protagonistes de tres històries es veuen enllaçades, tot i la distància dels llocs on succeeixen (el Marroc, Mèxic i el Japó) i els problemes de comunicació entre cultures antagòniques.

Una parella de turistes dels EEUU, una adolescent japonesa sorda i que es rebel.la contra el seu pare, i la mainadera mexicana que s'endú sense permís a dos nens dels EEUU a un casament a l'altra banda de la frontera. No es coneixen entre ells però tenen en comú més del què pensen. Tot i les diferències culturals, comparteixen la incapacitat de comunicar-se amb aquells que els envolten, l'aïllament en què es troben i el dolor que pateixen arran d'una sèrie d'esdeveniments. Es troben perduts: en el desert, en el món, en si mateixos...

Tres vivències paral.leles amb un nexe en comú que es va destapant amb el decurs del temps i on es colen gran quantitat de subtemes d'actualitat a la nostra societat (els "sensepapers" i les deportacions a la frontera mexicana, el rol dels EEUU al món i el seu recel cap als països àrabs, l'actuació dels mitjans de comunicació, el suicidi al Japó, noves tecnologies i còctels d'alcohol i pastilles en les societats d'avantguarda, etc.

Sols de mitjanit

"SOLS DE MITJANIT" (el més lluminós, enviat per un altre blogger santandreuenc)

Fenòmens naturals observables en latituds properes als cercles polars àrtic i antàrtic, on el sol és visible les 24 hores del dia, en les dates properes al solstici d'estiu. Els països que poden gaudir d'aquest fenomen són tots a l'hemisferi nord: Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de l'antiga Rússia. El fenomen contrari, la nit polar, es produeix durant el solstici d'hivern, quan el sol no s'arriba a veure en l'horitzó durant tot el dia.

Any nou i vells conflictes

Quina manera d'acabar l'any! (atemptat a Barajas i execució televisada d'en Saddam). I per canviar de to, el dia de Reis (nova data) la comitiva del Dakar ja enfila cap a Àfrica. El controvertit rally nadalenc (aquest cop, Lisboa-Dakar) té la seguretat com a principal prioritat, segons els organitzadors, després que en l'edició de l'any passat morissin un nen i un participant.

Mentrestant, i seguint una curiosa tradició, a Arenys de Mar un any més els napaires i les penjacols han sortit la Nit de Reis a penjar-se naps i cols, recíprocament, en una mena de terapia col.lectiva. Originàriament les víctimes eren les dones (com acostuma a passar al llarg de la Història), acusades pels seus propis veïns. Una manera de denunciar-les públicament...

Afortunadament, l’evolució en les últimes dècades del concepte de moralitat i, sobretot, el canvi de mentalitat respecte a la sexualitat, ha fet que l’acció de penjar un nap hagi modificat el seu significat. Potser perquè el "delicte" denunciat ja no té aquella condemna social que tenia aleshores. Ara s’obsequia amb un nap totes les noies que es coneixen o que es voldria conèixer, acompanyat d’una nota poètica, de contingut eròtic, tot i fent conya. I el mateix fan les noies, les penjacols, amb els nois. Sembla ser que fins i tot la broma es pot estendre als capellans o a qualsevol "tibat" del poble!

Bones festes i els millors desitjos per al 2007

S'acosta el Nadal i la tradició ens mou a expressar els nostres sentiments de diverses maneres, per exemple, fent-nos regals o felicitant-nos les festes.

Que l'alegria i la màgia d'aquests dies es perllongui durant tot el 2007.

http://www.croire.com/html/noel/creche2006.htm

Mercat medieval passat per aigua

Des del 6 (dia de Sant Nicolau) fins al diumenge 10 de desembre es celebra un any més el tradicional mercat medieval de Vic. Vam recórrer els centenars de parades instal.lades al casc antic i a la rambla, on vam poder gaudir des d'espectacles de flautistes i grups de xaranga a demostracions diverses de fabricació artesanal de pa o d'articles de pell, fets amb vidre, cera, fusta o d'altres matèries primeres. Tot això en un ambient rodejat de flaires a encens, botifarres a la brasa, embotits de la terra o anís provinent de les coques (boníssimes) i rosquilles. Un matí passat per aigua que va deslluir una mica la jornada, aguantant-se però el temps durant la tarda, amb una evident baixada de les temperatures. Visita recomanable també a la catedral, la muralla i els ponts medievals, i a l'exposició de pessebres de diversos indrets de Catalunya.

Nou govern

Tripartit caganer

www.caganer.com

Ja s'està perfilant el nou organigrama departamental (nous consellers i primers alts càrrecs)

El Govern queda configurat així:
President José Montilla, Conseller de la Vicepresidència Josep Lluís Carod-Rovira, Consellera d'Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila , Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció rural Joaquim Llena, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras, Conseller d'Economia i Finances Antoni Castells, Conseller d'Educació Ernest Maragall, Conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet ,
Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura, Consellera de Justícia Montserrat Tura, Conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, Consellera de Salut Marina Geli, Consellera de Treball Ma. del Mar Serna

L'amor ni mata ni destrueix

Per amor es perdona tot? Quan estic amb ell/a em sento jo mateix/xa, o em sento cohibit/a? No et demana mai disculpes? Et dóna ordres i vol que l'obeeixi? Si no hi ha gelosia no és amor? L'amor tot ho pot? Vol decidir de quina manera t'has de vestir? Vol controlar tot el que fas i penses? L'amor de veritat dura per sempre? No puc viure sense ell/ella? L'amor és sacrifici? Si t'estimen et faran patir?

Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets , es continuen aplicant des d'una perspectiva patrialcal d'una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Segons el Consell d'Europa, entre un 20 i un 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o grup d'edat. Amnistia Internacional assenyala que al món una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones que són assasinades, ho és a mans de les seves parelles o exparelles.

Però no només hi ha maltractaments dins l'àmbit domèstic sinó també al treball i a la mateixa societat. Davant d'aquesta situació cal denunciar, rebutjar, posicionar-se i passar a l'acció:

• Adoptar mesures de prevenció educatives i socialitzadores per aturar la violència envers les dones.
• Trencar el silenci, denunciant els casos de maltractaments físics i psíquics.
• Sensibilitzar els ciutadans de la importància de la qüestió.
• Atenció ràpida i eficaç tant per part de la justícia, com de les forces i cossos de seguretat com dels professionals experts en la problemàtica de violència de gènere.

Plataforma unitària contra les violències de gènere

C/ Junta del Comerç, 17 entl. 08001 Barcelona Tel. 627 398 316

prouviolencia@yahoo.es