dilluns, de setembre 22, 2008

Vicky, Cristina...


Després de tanta promoció de la pel.lícula, a vegades és normal que t'acabi decebent una mica. No és de les millors d'en Woody Allen (molt més interessant "Match Point", per exemple), tot i que abunden els diàlegs enginyosos i la fina ironia a que ens té acostumats el director. Imatges de llocs emblemàtics de Barcelona es barregen amb un guió que comença bé però que va perdent pistonada. Una relació a tres bandes, amb les imatges de la Barcelona més turística de fons, vista des d'una perspectiva de dues nordamericanes, amb els tòpics habituals. Un viatge sobtat a Oviedo, arran d'una sorprenent proposició, dóna inici a la trama de la pel.lícula. Estranya barreja de músiques: "El noi de la mare" que sona de fons quan són a Astúries, i el so d'una guitarra espanyola a Barcelona. La Pe molt histriònica, interpretant un paper extrem, que més aviat sembla extret d'un culebró sudamericà.
Divertida a estones, es deixa veure però res més...

A Barcelona també s'ha inaugurat el nou restaurant del pizzero de Llívia, el "Taxi Keys", que és més modest, per prendre pizzes "tradicionals" a preu "normal". Més endavant obriran altra pizzeria d'alt standing (com la de La Cerdanya) on oferirà les seves creacions com la pizza aspirada, la de tòfones o la pizza amb or, que poden arribar a costar uns 100 € (no aptes per a la butxaca d'una servidora...).

Infinitat d'actes per a la Mercè. Molt bé, però també seria d'agrair una mica d'estalvi (ara que estem en època de retallades) en màrqueting i promoció de les festes (pamflets, mocadors, llapissos, pins, enganxines, catifetes per al ratolí de l'ordinador, etc...) i dedicar aquests diners a actuacions més urgents per als ciutadans com eliminar els barracons d'algunes escoles a Barcelona, per ex, que ja porten uns quants anys fent classes en aquestes circumstàncies, o invertir més en sanitat o habitatge públic. "La ciutat de les persones"... a veure si és veritat.

Esperem però que la pluja ens doni una treva i no s'hagin de suspendre alguns concerts.

Sempre ens quedarà la festa del cel...

3 comentaris:

Replicant ha dit...

Molt encertat el comentari a la pel.lícula, jo només afegiria que tampoc s'ha matat massa a retratar la ciutat: només surt un tros de la Pedrera pex, no surt gens la façana litoral, el Raval queda tal qual (carrers estrets i negres de brutícia) Jo no l'hauria retratat així, la ciutat!
I les nordamericanes, en fi, no queden massa bé...

Anna Catalan ha dit...

Surten els tòpics de sempre.
I ja veurem si els agrada a EEUU això de la relació a tres bandes...

Per cert, no ens vam trobar al final ahir a la sortida del tren a BCN Sants...

Replicant ha dit...

Certainly not, vam canviar de bagó per trobar lloc i després resulta que hi havia una gentada que baixava a BCN Sants, lògicament..