L'arrest de Karadzic era una de les condicions que la Unió Europea posava a Sèrbia per avançar cap a l'adhesió
Sumari del cas a l'ONU
Al setembre del 2002 vaig ser a Sarajevo, amb un grup de gent de la UB, participant a la Joint Summer University Barcelona - Sarajevo (Barcelona va participar activament en la reconstrucció de Sarajevo, com a ciutat agermanada, i a través de nombrosos intercanvis culturals i econòmics). Vam poder comprovar els terribles efectes que deixa una guerra, conèixer la informació de primera mà per part dels seus ciutadans sobre l'inacabable setge que patí la ciutat, especialment entre 1992 i 1993, i comprovar com n'era de difícil encara la recuperació econòmica i (la més important) l'emocional. Un cop signats els acords de pau de Dayton l'any 1995, a partir de 1997 es va reemplaçar la IFOR (força d'implementació de Nacions Unides) per una força d'estabilització (l'SFOR) per garantir el compliment dels acords de pau; les ferides no obstant encara es mantenien/es mantenen obertes...
Resulta curiós però com comença a sorgir a alguns indrets l'anomenat turisme de la guerra. Alguns fan visites en pla ruta turística dels llocs emblemàtics durant la guerra: l'hotel on s'allotjaven els corresponsals (tirotejat i amb les marques dels trets de bala a la seva façana); l'edifici destruït dels mitjans de comunicació, al costat de la residència d'estudiants (Studentski dom Nedzarici); la maltreta Biblioteca Nacional (anteriorment una meravella arquitectònica); el túnel que construïren per connectar el Parlament amb l'aeroport; els cementiris...
Esperem que per fi es faci justícia i els criminals de guerra siguin jutjats com els correspon. L'únic tema a millorar seria la lentitud i la poca eficiència que han demostrat en ocasions els Tribunals Penals Internacionals, creats amb molt bona voluntat, però que no sempre han pogut exercir les seves competències plenament i de la manera més ràpida i efectiva, restant a l'espera de vegades dels llargs i feixucs processos d'extradició dels criminals per part dels seus països d'origen.
Miss Sarajevo, d'U2 i Pavarotti (emblemàtica cançó, una de les meves preferides...)
3 comentaris:
Sí, és molt maca aquesta cançó. La lletra diu moltes coses i la combinació Bono-Luciano Pavarotti li dona un to espectacular.
Un petit homenatge a Sarajevo i al desaparegut Luciano Pavarotti...
M'alegro de que tornis a escriure...l'he llegit avui. Els tribunals internacionals són una pena...amb prous feines se'n van sortir a Nuremberg i ara queden un munt de dictadors/assassins lliures completament i tant feliços mentre massacren els seus pobles..
Publica un comentari a l'entrada