Un dia de platja
Redescobrint indrets de la costa catalana: una agradable cala, un petit poble, un port esportiu i un interessant conjunt monumental modernista, en un dia que començava ennuvolat i va acabar aclarint-se.
Un sopar japonès
Sembla ser que la tempura no és una tècnica japonesa, sinó que la van implantar els missioners portuguesos en els seus viatges al Japó al segle XVI. Al restaurant Tempura Ya (Eixample Esquerre) n’és lògicament una de les seves especialitats (de verdures, de llagostins i vieires, de calamar…) Recomanable agafar un variat de cada (de rotllos, de naguri, de sushi, sashimi i makis, etc.) i després que cadascú triï un altre dia el que més li hagi agradat. Les postres també molt bones… i el preu pot estar entre els 25 i els 30 €.
Una pel.li en V.O
Fluixeta però divertida adaptació del musical del mateix nom. Curiosa de veure pels coneguts protagonistes (en un paper molt diferent al que ens tenen acostumats) i les magnífiques vistes de les illes gregues. Un punt d’excentricitat i comicitat en aquest film que no té cap altra pretensió més que satisfer les demandes dels qui siguin fans d’ABBA de tancar la trilogia (cançons, musical, pel.lícula).
Redescobrint indrets de la costa catalana: una agradable cala, un petit poble, un port esportiu i un interessant conjunt monumental modernista, en un dia que començava ennuvolat i va acabar aclarint-se.
Un sopar japonès
Sembla ser que la tempura no és una tècnica japonesa, sinó que la van implantar els missioners portuguesos en els seus viatges al Japó al segle XVI. Al restaurant Tempura Ya (Eixample Esquerre) n’és lògicament una de les seves especialitats (de verdures, de llagostins i vieires, de calamar…) Recomanable agafar un variat de cada (de rotllos, de naguri, de sushi, sashimi i makis, etc.) i després que cadascú triï un altre dia el que més li hagi agradat. Les postres també molt bones… i el preu pot estar entre els 25 i els 30 €.
Una pel.li en V.O
Fluixeta però divertida adaptació del musical del mateix nom. Curiosa de veure pels coneguts protagonistes (en un paper molt diferent al que ens tenen acostumats) i les magnífiques vistes de les illes gregues. Un punt d’excentricitat i comicitat en aquest film que no té cap altra pretensió més que satisfer les demandes dels qui siguin fans d’ABBA de tancar la trilogia (cançons, musical, pel.lícula).
3 comentaris:
A mi em va agradar molt la pel.li, és molt vitalista, molt alegre. La Meryl Streep una mica histriònica però demostra que és una actriu "tot terreny", que s'atreveix amb tot.
Mmmm, la afoto del poble (que, per cert, no dius on és...top secret, eh?) em resulta coneguda, je ;)
Potser li dediqui jo alguna entradeta al meu bloc...
Has resumit molt bé la resta del dia.
Respecte a la peli, potser m'animaré a anar-la a veure, per les vistes, més que res (Brosnan, Farrell...):P
M'he permès la llicència de penjarla ;-) (Creative commons...)
El lloc queda entre nosaltres... Per cert l'altre dia van anar-hi els meus pares (els hi va agradar molt, sobretot a ma mare)
Colin Firth (el pobre nòvio de la Bridget Jones!)
Publica un comentari a l'entrada