BARCELONA SE'NS APAGA

BCN s'està apagant per moments. La imatge d'una ciutat a les fosques i indignada (alguns hem estat un total de 50 hores o més amb la llum de la lluna) recorda com si fóssim en temps de guerra (amb la presència i tot de l'exèrcit transportant grups electrògens...).

Aquesta és la gota que vessa el got, però ja són moltes coses....l'esfondrament del Carmel, el caos d'un aeroport que no és digne d'una ciutat europea de primera, el funcionament vergonyós de Rodalies, un port que està perdent pes comercial en detriment de València, un AVE que hauria d'haver arribat fa 15 anys, etc, etc. I ara es posa en evidència la fragilitat de la nostra xarxa energètica! Ens l'estan fotent per tot arreu!

Està clar que fan falta més inversions en infraestructura i manteniment. Però no hem d'asseure'ns i esperar que passin incidents com aquests per actuar i reclamar el que necessitem. És evident que cal més PROACTIVITAT per part de les tres administracions. No hi ha prou amb queixar-se enèrgicament, s'ha d'ACTUAR. No és només responsabilitat de l'empresa productora/patidora dels danys, s'han d'implicar molt més les institucions i els polítics per aconseguir acords d'inversió, traspassos en condicions, lleis, reglaments, etc... necessaris per al bon funcionament de la societat.

Sembla que costa trobar diners per qüestions bàsiques com construir o millorar equipaments socials o infraestructures necessàries, però hi ha una fàcil disponibilitat a l'hora de donar, per posar un exemple, un milió i mig d'euros a un americà (que ni tan sols coneix la realitat de Catalunya) per finançar la seva pel.lícula (que consti que m'agraden les seves pelis). PRIORITZEM, si us plau!

Per altra banda, cal sempre ser PREVISORS tot contemplant les possibles incidències que puguin sorgir i actuar A PRIORI, abans que puguin passar els fets, per tal d'evitar danys i perjudicis al ciutadans que no tenim el deure jurídic de suportar. Aquí no es tracta de l'existència d'un cas de força major, sinó d'un fet que s'hauria pogut EVITAR (o si més no, minimitzar els seus efectes) amb unes infraestructures adequades i un manteniment òptim de la xarxa.

Mentrestant resulta indignant conèixer els beneficis obtinguts per la companyia, la qual a més a més estava disposada a pujar-nos en gran manera el rebut de la llum.
És inadmissible! És inaguantable! Això no pot continuar així!

Només esperem que la gent, amb el temps, no s'oblidi de tot el que ha passat i faci com si tot funcionés bé. Ens estem tornant bastant conformistes i ens ressignem massa aviat (amb tot el que estem rebent últimament!!!).

MÚSICA SOTA LA PALMERA PELS DRETS HUMANS

Amnistia Internacional amb la col.laboració de l'Ateneu Barcelonès presenta un cicle de músiques solidàries pels drets humans al Jardí Romàntic de l'Ateneu, on les fusions musicals de diferent procedència animen les nits dels divendres durant els mesos de juliol, agost i setembre, donant vida a un lloc emblemàtic de la ciutat que fins fa pocs anys passava desapercebut per a molts de nosaltres.

És una oportunitat per a Amnistia de comunicar els seus missatges a través del llenguatge universal de la música, de promoure la consciència contra la tortura, la pena de mort, la discriminació i la violació sistemàtica de drets humans a molts països.

Una mica de relax...

Ara que ja han començat les vacances per a alguns ;-) , algunes alternatives per passar l'estona...

Diversons, Nits al MNAC, La Pedrera de nit, Nits d'estiu al Palau Robert, Festival del Grec, Senglar Rock Lleida 2007, Acampada jove, Més festivals...d'estiu, Festes majors, and so on...

Incògnites humanes i espècies que lluiten per sobreviure

Va bé anar de tant en tant a sopar a un vegetarià (cada cop n'hi ha més, però pocs que valgui la pena recomanar). N'hi ha un al centre, que fa poc que van obrir, on s'amenitzen els sopars amb vetllades literàries, concerts, conferències, i a més a més, tenen una petita botiga. Un menú amb 3 plats que està prou bé, on destaca la sopa de remolatxa amb crema de llet, el taboulé de verdures amb falafel, l'hamburguesa de tofu, la lassanya d'espinacs amb seitan, etc. Fins aquí tot bé si no fos per l'escarabat tropical que va aparèixer per sorpresa sense haver estat convidat i es va estar passejant tranquil.lament durant una bona estona per sota de diferents taules.

"Aquí, a Ciutat vella, això passa sovint, és normal perquè són cases molt velles. Ja hem fumigat altres cops i no hi ha res a fer, tornen a sortir..." , va dir el cambrer en to de conya després d'haver demanat disculpes per l'incident (una parella, que acabava d'arribar a la taula on en aquell moment s'hostatjava el "convidat", va marxar de seguida que el va veure). Més val no ficar-se a la cuina...

Un llibre per recomanar on es plantegen, entre moltes altres coses, les diferències en la intel.ligència i aprenentatge dels diferents mamífers, l'etern debat sobre què és més determinant en l'evolució d'un individu: els gens o l'entorn, si el que ens suggereix el nostre incoscient és el que veritablement som, si l'ànima es pot entendre com el resultat de reaccions químiques o elèctriques...

Mentrestant els cervells de grans especialistes intenten crear màquines que processin la informació com ho fan els propis cervells humans, però a uns nivells superiors, més fiables, més perfectes.

La quantitat d'interrogants que genera el cervell i la seva manera de funcionar és infinita i només coneixem una ínfima part. Científics, filòsofs, metges, psicòlegs, artistes, etc. s'han sentit atrets per aquest enigma que tot just comencem ara a destapar. El que està clar és que a l'hora d'estudiar-lo, cal tenir una visió de conjunt, global, interrelacionant-la amb altres disciplines i no fixant-se només en un aspecte específic sense tenir en compte la visió d'altres àrees científiques i socials.

Setmana de "ficcions"

Recuperats ja de la ressaca de les municipals (alguns ens hem donat a la beguda ;-) ), el report de la setmana supera la ficció, en la tònica dels últims temps, amb notícies gens engrescadores: disturbis a Alemanya contra els G-8, bombardejos sense treva de l'exèrcit libanès a camps de refugiats palestins, un grup terrorista que planejava atemptar al JFK de NY, el muntatge d'un suposat reality show on es "sortejava" un ronyó, la visita de la Condi -per als amics- Rice a Espanya, etc.

Més a prop nostre una notícia sorprenent: l'Ajuntament ha demandat als propietaris de 3 pisos del carrer Sotstinent Navarro, al costat de la Via Laietana, per fer millores no permeses en els seus habitatges i els exigeix que les desfacin i deixin l'immoble en l'estat en què estava inicialment (és dir, amb uns banys i cuines deplorables, indignes per viure-hi).

Una de cine: interessant peli on, entre d'altres coses més profundes, ens expliquen com n'és d'important posar-li al fill un bon nom (foto).

I per acabar, aquest cap de setmana s'ha tancat la Bridal Week. Sembla que està tenint força èxit, tot i el comprovat descens en el nombre de casaments. Aquest tema atreu l'atenció de la nostra profe d'anglès (la classe es converteix en un monogràfic d'hora i mitja al voltant del qual "we spoke about why traditional marriage has ceased to be the preferred living choice in most households". I encara continuarem la setmana vinent... (sembla que dóna molt de si el tema).

Per si ens serveix d'ajuda en el difícil món de les relacions, podem escoltar els consells d'un actor argentí que ens dóna pistes sobre què tenen els homes al cap o una escriptora que ens informa sobre el cervell femení :-)

Una nit per oblidar

L’abstenció (a BCN un 50,42 % contra un 40,76 % al 2003) guanya a Catalunya i, a més, arriba acompanyada de la irrupció, puntual però contundent, de fenòmens preocupants com els resultats de la candidatura xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha entrat amb força en alguns ajuntaments. És cert que cal destriar entre els municipis petits i alguns de mitjans, i els grans. És en aquests darrers on el cansament i la protesta s’han fet més evidents, precisament perquè en aquestes poblacions la política municipal es mira en clau més general.

"Esquerra és conscient de les dificultats de tornar a fer una gran pujada tan espectacular com fa quatre anys", va assegurar en Carod dient que aquell salt s'ha complementat ara amb una resistència moderada i sostinguda.
Ara però caldrà un canvi d'estratègia i més empenta que mai de cara a les properes eleccions estatals, per tornar a revifar i aconseguir uns millors resultats.

La cita del lector: (per reflexionar)
Aquest augment de l'abstenció ha perjudicat la democràcia. Ja són molts els electors que voldrien votar i no ho fan perquè estàn decebuts de la política i dels polítics, i pensen que ells ja no decideixen res.

Resultats a BCN

Resultats al districte de Sant Andreu

Amb el cap i amb el cor

Quina Barcelona volem: Una més justa, on es distribueixi millor la RIQUESA? On els ingressos provinents del turisme reverteixin en els ciutadans en forma de serveis? Un pacte amb les entitats financers per evitar que el cost de les hipoteques superi el 45% dels ingressos familiars? On s'impulsin les borses d'HABITATGE de lloguer i es creïn més habitatges públics assequibles? On es pugui negociar amb fermesa com volem gestionar l'AEROPORT i aconseguir un hub amb vols intercontinentals? Una Barcelona ben comunicada i sense problemes de RODALIES i amb un traçat de l'AVE segur i eficaç? Amb ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA en la teva pròpia llar quan sigui necessari? On es defensin els nostres interessos com a ciutats i com a PAÍS?

Una societat forta i cohesionada, segura i assequible, d'emprenedors i sostenible?

Una ciutat amb projecció internacional però que alhora tingui cura dels BARRIS, de les PERSONES, de la nostra LLENGUA... Una Barcelona on s'intentin solucionar els problemes de la gent per arribar a final de mes, una Barcelona que doni la SEGURETAT als seus ciutadans de trobar un lloc on viure, una feina on realitzar-se, una escola per als seus fills, assistència social i sanitària de qualitat quan es requereixi, on sigui segur passejar per qualsevol lloc sense perill de robatoris, on es disminueixi la contaminació i es millori el transport públic, en definitiva, UNA CIUTAT PER VIURE i no només per ensenyar a un grapat de turistes que potser no hi tornaran més !

Acte final de la campanya a BCN: Divendres 25 de maig 20 h (Plaça Catalunya). Amb Jordi Portabella i Josep Lluís Carod-Rovira. Jocs infantils, actuacions musicals i sopar a l'aire lliure

Nova beguda isotònica

Ja tenim el nou "Red Bull" català, anomenat com el famós crit dels almogàvers.

A veure si el tasten alguns i serveix perquè s'espavilin una mica!

Els nacionalistes fan història al vèncer per primer cop a Escòcia

Els independentistes del Partit Nacionalista Escocès (SNP) s'imposen per només un escó d'avantatge en el Parlament de Holyrood (web en català!), la moderna cambra dissenyada pels "nostres" Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, convertint-se per primera vegada en el partit majoritari i acabant d'aquesta manera amb 55 anys d' hegemonia laborista.

Les séus nacionalista i laborista van viure ahir una jornada maratoniana, enterbolida a més per un còmput caòtic de vots.

(Les nostres properes municipals també poden ser d'infart...)

Els 47 escons aconseguits però els mantenen allunyats de la majoria absoluta amb la qual cosa és probable que hagin d'acabar en un difícil govern tripartit (amb els liberaldemòcrates, que es declaren contraris a la independència, i possiblement, els verds).

Això no és democràcia

El dia en què:

• El Govern no impedeixi l'emissió d'un canal de TV, creat legalment, i que veuen milers de persones en un territori des de fa més de 20 anys.
• S'admetin a tràmit unes preguntes presentades legítimament per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableix el Reglament del Congrés, demanant una informació a la qual té dret, sobre el pressupost assignat a la Casa Reial, dotació que paguem els contribuents.
• Un Tribunal (que ha de ser "independent" segons la Constitució) no desacrediti una llei orgànica, "norma suprema" d'un territori, ja pactada i aprovada legalment pel Govern, Parlament i ciutadans...

Aquest dia començarem a pensar que la democràcia funciona i que els principis que enumera la Constitució realment es compleixen, sinó em sembla que estem més a prop de l'Espanya del reportatge de TV3 d'ahir a la nit que no pas, per posar un exemple europeu, del model suec amb el qual per cert juga a inspirar-se l'alcaldable Trias de cara a les properes municipals.

Rosa & Llibre

Les arrels de la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi es remunten al segle XIV. El 1378, el Consell de Cent barceloní va declarar dia festiu el 23 d'abril, i el Parlament català ho va ratificar el 1459. Per aquella època, va popularitzar-se una fira de roses que fins al 1840 va tenir lloc al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume, fira coneguda com la dels enamorats, ja que, com avui, els homes regalaven un ram de roses a les seves companyes. També cap al segle XV, les dames que assistien a la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també eren obsequiades amb la flor.

Ja començat el segle XX, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona establir una diada dedicada als llibres, diada que inicialment es va fixar el 7 d’octubre amb ànim commemoratiu, atès que era una de les suposades dates de naixement de Miguel de Cervantes, a hores d’ara encara sense concretar. El govern espanyol, dirigit dictatorialment pel general Miguel Primo de Rivera, va fer-se ressò de la idea i el 6 de febrer de 1926 el rei Alfons XIII va firmar un Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, esdevinguda el 1616 tot coincidint amb la de Garcilaso de la Vega i la de William Shakespeare, tot i que la mort d’aquest va ser com a mínim deu dies més tard, ja que l’Anglaterra del període es regia pel calendari julià quan a Espanya ja funcionava el gregorià i el seu 23 d’abril es correspondria al 3 o 4 de maig del calendari reformat.

No deixa de ser irònic que una data significativament marcada per la cultura i el catalanisme arrenqués enmig d’una etapa caracteritzada per la repressió de la llengua i de les institucions.

La XVIII Conferència General de la UNESCO, reunida a París, va aprovar el 15 de novembre de 1995 la creació del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor tot estipulant que havia de celebrar-se cada any el 23 d’abril, cosa que reforçava la tradició sorgida a Catalunya feia segles.

Per cert, Felicitats als Jordis i a les Georgines !!! (encara que sigui amb retard)

Per un Dia de la Terra tot l'any

Davant el repte de fer front al canvi climàtic, sorgeixen cada cop més iniciatives molt lloables com el dia de la terra o el proper concert Live Earth.

Els ciutadans estem sotmesos a una considerable pressió com a co-responsables de l'escalfament de la terra i de la destrucció de l'ecosistema. Sí, és cert en part. Podem reciclar tota mena d'envasos, estalviar aigua no dutxant-nos tant sovint o tirant menys de la cadena del WC ;-) , utilitzar el transport públic (sempre que funcioni sense problemes!), comprar productes bio o de cultiu ecològic (si la nostra butxaca ens ho permet...), etc.

No oblidem però que la responsabilitat última la tenen els Governs i les empreses. Nosaltres podem posar el nostre granet de sorra però cal que es conscienciïn també les Administracions i les grans empreses i es regulin veritablement les emisions de CO2 i els productes químics contaminants i s'estableixin mesures realment efectives per evitar la producció de substàncies nocives i les conductes delictives envers el medi ambient, així com també potenciar més els productes naturals i el comerç just i, sobretot, les energies alternatives!, per tal de garantir la nostra salut futura i una atmosfera lliure de contaminació, així com la subsistència de la flora i fauna autòctona.

Obrint els ulls al món

A prop de Tindouf, la ciutat algeriana situada més al sudoest del país, pròxima a les fronteres del Marroc i Mauritània, es troben els camps saharauis sota la protecció de Nacions Unides, que repeteixen els noms de les grans ciutats del Sàhara Occidental.

Sequedat ambiental, presència de finíssimes particules de sorra en l'aire, escassetat d'aigua, deficients condicions higièniques, manca d'aliments i medicaments, absència d'atenció sanitària, etc.. condueixen a una altíssima taxa de malalties oculars, des de conjuntivitis cròniques fins a cegueses prematures. Un drama per a una població que sobreviu, amb dificultat, gràcies a l'ajuda humanitària. És el context en el qual es duen a terme les activitats del projecte Ulls del Sàhara.

Deixa'm mirar-te.

A les teves pupil.les irritades

veig la imatge d'un futur menys ambigu

que el teu tens present.

Deixa'm mirar-te.

Ajuda'm a conjugar el verb veure.

Acosta't.

I jo també m'acosto.

No fan falta lupes

per veure un món tan injust.

Aquest que tu has sabut, malgrat tot,

convertir en tan humaà.

Vull veure.

Així que deixa'm mirar-te

(Inspirat en un text d'Abbeh, intel.lectual i poeta saharaui)

Cop d'efecte

Ens arriba ara la notícia que en Xavier Vendrell (foto, en el Congrés Nacional d'ERC) ha reptat CIU a convocar un referèndum per a l'autodeterminació a Catalunya com a condició per canviar les aliances al Govern en cas que el TC revoqui o retalli l'Estatut. Una proposta certament una mica sorprenent, però que demostra que la situació que estem patint per part de Madrid en diversos àmbits s'està tornant insostenible.

Mentrestant s'hauria agraït que el President Montilla es pronunciés en defensa del manifest dels empresaris l'altre dia a l'IESE en favor de l'aeroport, que no s'oblidés també de defensar l'oficialitat del català en el 50è aniversari de la UE, que respongués a la cacicada del PP valencià contra TV3, etc..., etc... Està clar que cal fer un esforç més gran i dur a terme polítiques més agosarades si volem defensar el progrés de Catalunya.

Pagar aquest preu per un pis?

En referència al greu problema immobiliari que pateix especialment BCN i que afecta no només als joves, sinó també als jubilats, famílies monoparentals, singles, etc., les mesures que s'estan posant en marxa per intentar pal.liar-lo no són prou efectives.
La majoria d'habitatges de protecció oficial que s'estan construint ara són de lloguer "per a joves", o sigui, que signes un contracte per 5 anys, sense possibilitat de pròrroga encara que es continuïn complint els requisits. Això significa que al cap de 5 anys la persona anirà al carrer i es trobarà en la mateixa situació que abans o pitjor, perquè els preus dels lloguers i de compra dels pisos seran més elevats aleshores.

Per altra banda, els ajuts a la compra d'un habitatge són incoherents, perquè la Generalitat només ofereix una bonificació en el cas d'hipoteques contractades com a màxim pel 80% del preu de l'habitatge i a 25 anys (condicions que la majoria de gent avui en dia no compleix, donat que s'estan fent hipoteques pel 100% de l'import de l'habitatge i a 40 anys). D'aquests ajuts doncs, només se'n poden beneficiar irònicament les persones que tenen prou diners com per fer una hipoteca a 25 anys i com a màxim del 80% del total del pis (o sigui, il.lògicament, la gent que menys problemes té per finançar la seva hipoteca és la que rep l'ajut).

S'han d'ampliar al més aviat possible les condicions per accedir a aquests ajuts per al pagament de les hipoteques, per tal que la gent que demani el 100% de l'import, a 40 anys, també pugui sol.licitar aquestes bonificacions.

Tanmateix, cal destinar un percentatge més alt de les promocions previstes d'HPO a habitatges de compra i de lloguer de llarga durada ( no només per 5 anys, cosa que no sol.luciona el problema, sinó que únicament l'endarrereix).

Setmana del llibre en català

Avui comença a la carpa instal.lada a Plaça Catalunya la 25a setmana per promocionar el llibre en català. Cal conscienciar i animar les editorials que publiquin més en llengua catalana ja que costa trobar certs títols en català, les tirades són més curtes o de vegades t'has d'esperar uns mesos fins que surt l'edició catalana.
Canviant de tema, l'Institut d'Estudis Baleàrics es suma al govern andorrà amb la seva presència a la Fira de Francfort. Bona notícia.

Minimalisme japonès

Muji abreviatura de Mujirushi Ryohin Keikaku) és una botiga japonesa de marca blanca, que no fa gaire ha obert dos sucursals a Barcelona.

Un nou concepte d'establiment comercial de disseny minimalista i ecològic on es barregen els productes de papereria, aromateràpia, articles per a la llar i accessoris de viatge, entre d'altres ítems. Hi pots trobar des de bolígrafs de colors intercanviables, sabó de bany de menta i cogombre, una samarreta compactada ideal per portar de viatge o uns altaveus de cartró desmuntables.

El progrés d'aquesta marca s'inicia amb el llançament d'un ventall de productes venuts en supermercats japonesos l'any 1980, passant per la primera botiga independent creada el 1983 i fins a arribar a la cadena actual amb més de 300 establiments a Àsia i també a Europa. Tanmateix té altres negocis addicionals com 3 càmpings al Japó, restaurants, òptiques i cases modulars energèticament eficients i de distribució oberta dissenyades per arquitectes per al mercat japonès.

Innovació i creativitat en el desenvolupament de productes per a una nova filosofia vital, un concepte d'estil de vida total que fa que en les seves botigues es trobin productes tan heterogenis com una tetera, una bicicleta o un sofà.

Menys harmonitzar i més desenvolupar

El manifest d'harmonització autònomica que ha elaborat el govern de Zapatero de cara a les eleccions municipals limita clarament l'abast de les reformes territorials i prima la negociació multilateral del finançament autònomic. Els socialistes catalans inexplicablement avalen aquests criteris restrictius (amb quin fonament?) , ERC i també CIU evidentment estan en contra d'una proposta que suposa una regressió competencial. Una més que vulnera les nostres potestats. El que cal fer ara més que mai és pressionar perquè el Govern de l'Estat rectifiqui i en lloc d'harmonitzar acceleri el desenvolupament de l'Estatut, que ja toca!!!

Més traves a l'Estatut

El Govern de l'Estat ha decidit paralitzar el desplegament de l'Estatut.

Això és l'últim que ens faltava sentir dins d'aquesta legislatura, després de les demandes d'inconstitucionalitat que ens han presentat contra un bon grapat d'articles, aprovats legalment pel poble de Catalunya i refrendats per les Corts. Això sí, l'Estatut d'Andalusia en té 26 de calcats als nostres i el PP ha arribat a un acord amb el PSOE andalús per no impugnar-los (Ells sí que saben!). Mentrestant, amb alguns articles impugnats, ens trobarem amb una situació curiosa, de buit legal, donat que aquests no poden ser aplicables mentre estiguin impugnats i no ens podem remetre a l'EAC del 1979 donat que lògicament ja està derogat.

La pressió política i mediàtica, diuen, que està exercint el PP i l'ala més conservadora del PSOE ha ficat la por al cos al Govern i aquest no s'atreveix a perdre electorat de cara a les properes votacions, impedint-li realitzar algunes de les polítiques més "agosarades" que tenia a l'agenda. Alguns sectors continuen preferint la involució: posar traves, sabotejar projectes, evitar la pau, etc., abans que anar cap endavant i millorar, dialogar, proposar, ajuntar esforços, tirar endavant, modernitzar, endegar nous projectes, etc... A sobre, només ens faltava la recusació d'un dels membres "progres" del Tribunal Constitucional. Tot plegat sembla un complot digne de pel.lícula on el/la protagonista és injustament acusat d'un crim que no ha comès i pateix totes les injustícies i drames possibles. Espero que tingui final feliç.

I un apunt curiós: avui s'ha publicat al DOGC l'acord pel qual el Govern de la Generalitat crea el Consell per a l'impuls i el seguiment del desplegament de l'Estatut (Quina ironia!). O li posem més ganes a l'assumpte o ens quedarem sense res....

Kosovo, més a prop de la independència

Els albanokosovars han acollit amb satisfacció el pla de l'ONU per al futur estatus de Kosovo (Kosova, que dirien els autòctons), que els dóna certes prerrogatives d'estat i obre el camí cap a la independència.

Per contra, el govern de Belgrad rebutja la proposta perquè "no garanteix la integritat de Sèrbia" i ja ha comentat, com era de preveure, que s'oposa a la idea d'un Kosovo independent.

L'enviat especial de Nacions Unides, Martti Ahtisaari, ex-president finlandès, va donar a conèixer ahir aquest pla que no esmenta però expressament la paraula "independència", però dóna dret si més no a accedir a les institucions internacionas (reservat als estats sobirans), així com a tenir una bandera pròpia i altres símbols. La minoría sèrbia, unes 100.000 persones que viuen en enclaus, tindrien un ampli autogovern. Eufòria i confiança doncs en què a partir d'ara està cada cop més a prop la tant desitjada independència. Prenguem nota! Ara però, serà responsabilitat de la comunitat internacional protegir els ciutadans en cas que no ho facin els seus respectius governs. Felicitats !