DIGUEM PROU

Una dada: el Ministeri de Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat a Catalunya. Per contra, a Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps s’ha fet més del doble de la seva xarxa d'autovies amb diners estatals. I el futur no és tampoc gens esperançador per a nosaltres: la previsió de la ministra Magdalena Álvarez no passa per millorar aquesta situació de claríssima inferioritat de la xarxa d’autovies catalanes respecte a la resta de l’Estat.

Sense un finançament just i adequat no podrem salvar mai aquest greuge comparatiu i ens veurem obligats a continuar recorrent a la iniciativa privada (fins quan?), amb el conseqüent encariment dels projectes d’infraestructures i la repercussió en les economies familiars dels catalans, que veiem disminuïdes les nostres rendes com a conseqüència, entre d’altres coses, d’haver de pagar uns peatges considerables cada cop que volem anar a la platja, a la muntanya o simplement, visitar familiars o amics que viuen en alguna altra ciutat o poble de Catalunya. Estaria molt bé que vinguessin alguns andalusos o castellans a comprovar in situ la realitat de les carreteres i autopistes catalanes, enlloc de parlar tant sense coneixement de causa. A veure què els hi semblaria haver de pagar cada dos per tres, per ex, per cada 20 o 25 quilòmetres que facin. Un “robatori” amb majúscules...

Per altra banda, segons una auditoria independent elaborada cada dos anys per l'Associació Espanyola de Carreteres (AEC), les vies catalanes que no són de pagament i són estatals són les que estan en pitjor estat. La mala conservació de les vies que depenen de l'Estat situen Catalunya per sota de Castella i Lleó, que és la que ha tret més mala nota.

Veure article Avui

Tarifes autopistes catalanes

I què hem de dir del disseny radial de la xarxa de línies de l’AVE. PSOE i PP coincideixen (com no podia ser d’una altra manera!). El projecte del nacionalisme espanyol és situar totes les capitals de província del país a 3 hores de Madrid. Una mostra: per anar de Barcelona a València, cal passar per Madrid. El mateix, per exemple, que per anar de Barcelona al País Basc.El disseny radial té una forta càrrega ideològica i és contrari a l’eficiència i a la racionalitat econòmica. Dues de les línies més rendibles de l’Estat serien el corredor de l’Ebre (Barcelona - Saragossa - Pamplona - Bilbao) i l’eix del Mediterrani (Barcelona - València - Alacant - Múrcia), però cap de les dues no està prevista. I no ho estan perquè no parteixen de Madrid i, per tant, això no els interessa, no beneficia la capital del reino i sí, en canvi, beneficiaria l’economia i la connectivitat entre aquests indrets que suposaria un major desenvolupament econòmic, comercial, industrial i de serveis.

La planificació de l’AVE s’ha fet clarament amb criteris de centralisme polític, i no d’eficiència econòmica (punt de vista centralista amb el quals coincideixen tant un partit com l’altre, això ens demostra que no estan tant lluny l’un de l’altre en la seva percepció d’una “España grande y única”).

Per altra banda, s’ha demostrat que RENFE ha invertit en dos anys el doble a Madrid que a Catalunya, un altre greuge comparatiu. Només cal veure com continuen estant els trens de Rodalies (els problemes no s’han sol.lucionat encara, tot i que ja no se’n parli tant...), la freqüència de pas i les constants avaries degudes a problemes amb la catenària, caigudes diverses i incidències meteorològiques, logístiques i qualsevol altra imaginable.

Vist com està anant de malament la negociació del finançament de l’Estatut, està clar que el que hem de fer (i ràpid) és un referèndum per demanar el concert econòmic.

DIGUEM PROU!

Una mica de tot... (a glimpse of events)

Un dia de platja

Redescobrint indrets de la costa catalana: una agradable cala, un petit poble, un port esportiu i un interessant conjunt monumental modernista, en un dia que començava ennuvolat i va acabar aclarint-se.

Un sopar japonès

Sembla ser que la tempura no és una tècnica japonesa, sinó que la van implantar els missioners portuguesos en els seus viatges al Japó al segle XVI. Al restaurant Tempura Ya (Eixample Esquerre) n’és lògicament una de les seves especialitats (de verdures, de llagostins i vieires, de calamar…) Recomanable agafar un variat de cada (de rotllos, de naguri, de sushi, sashimi i makis, etc.) i després que cadascú triï un altre dia el que més li hagi agradat. Les postres també molt bones… i el preu pot estar entre els 25 i els 30 €.

Una pel.li en V.O

Fluixeta però divertida adaptació del musical del mateix nom. Curiosa de veure pels coneguts protagonistes (en un paper molt diferent al que ens tenen acostumats) i les magnífiques vistes de les illes gregues. Un punt d’excentricitat i comicitat en aquest film que no té cap altra pretensió més que satisfer les demandes dels qui siguin fans d’ABBA de tancar la trilogia (cançons, musical, pel.lícula).

Insatisfacció política i econòmica a Espanya i a Catalunya

A finals de juliol s'han publicat els últims baròmetres d'opinió i de satisfacció política corresponents al 3er trimestre del 2008: del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).

Com era de preveure la satisfacció dels ciutadans amb els polítics en general ha baixat de manera significativa. Augmenta el percentatge d' enquestats que consideren la situació econòmica a Catalunya com a dolenta i que aquesta, juntament amb la situació política, és bastant pitjor respecte l'any passat. Creix també considerablement el nombre de desvinculats insatisfets (aquells qui es troben insatisfets tant estructuralment com conjuntural) i baixa el d'integrats satisfets i el de desvinculats satisfets.

La lluita pel finançament establert a l'Estatut, que no s'acaba d'assolir (desafortunadament, tal com era de preveure...), està afectant molt la credibilitat del Govern estatal per part dels catalans. L'Estatut (la norma de màxim rang a Catalunya i d'obligat compliment per part de l'Estat) sembla a la pràctica paper mullat. Quina democràcia és aquesta? Fets no paraules.... (Però on estan els fets?) Molta demagogia hi ha per part d'alguns polítics i alguns que s'autoproclamen d'esquerres ben bé podrien estar formant part de les files del principal partit de dretes de l'Estat (i resulta curiós que un Govern, presumptament d'esquerres, ara busqui el centre).

A nivell estatal, la majoria dels enquestats consideren la gestió del PSOE al govern com a regular o dolenta i l'actuació política que està fent el PP a l'oposició com a dolenta. A destacar el fet que si actualment es celebressin eleccions al Parlament de l'Estat l'estimació de vot, segons l'enquesta del CIS, seria la següent:

PSOE - 29,3%

PP - 22,8%

IU-ICV - 4,3%

CIU - 2,3%

UPyD - 1,7%

PNV - 1%

ERC - 1,2%

BNG - 0,5%

CC- 0,2%

Na Bai - 0,1%

Per altra banda, els ciutadans no confien que la situació econòmica s'arregli properament: un 47,4% dels enquestats creu que dintre d'un any la situació serà pitjor i un 26,6% pensen que continuarà igual que ara.

Pel que fa a la crisi immobiliària, experts economistes afirmem que sí, que l'any vinent es preveuen baixades en els preus dels pisos, però que aquestes seren lleugeres (no baixaran de manera escandalosa, no ens fem il.lusions de veure grans rebaixes...).

Ara, a l'estiu, la crisi econòmica s'està notant també en molts àmbits, per ex., en l'ocupació hotelera. A la costa catalana no s'arriba ni de bon tros al 100% i en alguns llocs de l'interior encara és pitjor (i això que molts catalans han decidit no fer viatges a l'estranger o tan llargs per estalviar-se els alts costos del carburant...). Fa uns dies, per ex., em va sobtar trobar diversos hotels i restaurants de la zona del Montseny tancats per vacances (a finals de juliol!, en plena temporada) quan altres anys no tancaven durant tot l'any o bé feien només uns dies de vacances a la tardor (fora de temporada).

També l'1 d'agost, tradicional dia d'operació sortida, no ha estat tan terrorífic com altres anys i no s'ha notat tant la massificació de turistes ni a les carreteres catalanes ni als aeroports.