Una companya de feina ens ha portat unes petites ampolles de xarop d'auró ("arce" en castellà) del seu viatge al Canadà (producte nacional). És un xarop extret a partir de l'aigua de l'auró del sucre (aceràcia) o de la saba d'auró de començaments de la primavera, que ha estat concentrada amb ebullició. Es fa als boscs d'Amèrica del Nord (sobretot Ontario, Quebec i Vermont) i es distribueix avui arreu del món.
La tècnica ja la dominaven les tribus autòctones del Canadà abans que arribessin els europeus i el feien servir majoritàriament com a aliment tònic, a la primavera.
Nombroses llegendes ameríndies escenifiquen el xarop d'auró.
Aquí el podem utilitzar acompanyant gofres, creps, mató o torrades. Té un gust semblant entre la mel i el caramel líquid i té molts nutrients.
Altres apunts gastronòmics, de les illes gregues:
Escultures vegetals (petites obres d'art) fetes per un cuiner indonesi del vaixell (una manera de passar les hores lliures...)
Petros, el Pelicà, mascota de Mykonos (pregunteu per ell a la Taverna Nikos)
La principal font d'ingressos de Grècia ve donada per la seva flota naval i pesquera, seguida del turisme
Aprofitem per recordar, ara que ve la Diada, que cal fer una visita també a la mostra de productes de la terra que s'instal.la cada any a l'Arc de Triomf.
1 comentari:
No està malament el Matina (refresc de te, mate i llimona)
Publica un comentari a l'entrada