Bones Festes

“Tot es va amalgamar en una veu d’alegria que va durar un parell de minuts. Després, quan el primer esclat d’eufòria es va calmar una mica, la família Koroliov es va adonar que, a més de Volòdia, hi havia un altre noi, embolicat amb una bufanda i un tapaboques, també cobert del blanc de la neu. S’estava immòbil en un racó, mig amagat en una gran pellissa de guineu suspesa del penja-robes.
-Volòdia, estimat, qui és aquest noi?-va preguntar en veu baixa la mare.
-Ah! Sí! És veritat!-respongué Volòdia. Tinc l’honor de presentar-vos el meu company Txetxevitsin, alumne de segon curs. L’he convidat a passar el Nadal amb nosaltres.
-Molt bé, molt bé! Benvingut Txetxevitsin!-digué amb un to alegre el pare. Em perdonarà que vagi en mànigues de camisa, sense l’americana. Endavant! Natàlia, si us plau, ajuda el senyor Txetxevitsin a posar-se còmode.
Al cap d’una estona, atordits per aquella clamorosa acollida i vermells encara pel fred, Volòdia i Txetxevitsin es van asseure al menjador i van prendre una tassa de te. El sol de l’hivern que travessa els vidres mig glaçats brillava damunt el samovar i la vaixella. Al menjador feia calor i els nois sentien com dins del seu cos, el fred i la calor es debatien sense que un deixés lloc a l’altre.
Ben aviat serem a Nadal-va dir el senyor Koroliov, mentre s’enrotllava un cigarret amb un tabac vermell fosc. Sembla que fos ahir que la teva mare plorava perquè havies de marxar a l’escola...I fixa’t, ara ja tornes a ser a casa.”

Fragment d’ Els nois, Anton Txèkhov

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU PER A TOTHOM!