Vicky, Cristina...

Després de tanta promoció de la pel.lícula, a vegades és normal que t'acabi decebent una mica. No és de les millors d'en Woody Allen (molt més interessant "Match Point", per exemple), tot i que abunden els diàlegs enginyosos i la fina ironia a que ens té acostumats el director. Imatges de llocs emblemàtics de Barcelona es barregen amb un guió que comença bé però que va perdent pistonada. Una relació a tres bandes, amb les imatges de la Barcelona més turística de fons, vista des d'una perspectiva de dues nordamericanes, amb els tòpics habituals. Un viatge sobtat a Oviedo, arran d'una sorprenent proposició, dóna inici a la trama de la pel.lícula. Estranya barreja de músiques: "El noi de la mare" que sona de fons quan són a Astúries, i el so d'una guitarra espanyola a Barcelona. La Pe molt histriònica, interpretant un paper extrem, que més aviat sembla extret d'un culebró sudamericà.

Divertida a estones, es deixa veure però res més...

A Barcelona també s'ha inaugurat el nou restaurant del pizzero de Llívia, el "Taxi Keys", que és més modest, per prendre pizzes "tradicionals" a preu "normal". Més endavant obriran altra pizzeria d'alt standing (com la de La Cerdanya) on oferirà les seves creacions com la pizza aspirada, la de tòfones o la pizza amb or, que poden arribar a costar uns 100 € (no aptes per a la butxaca d'una servidora...).

Infinitat d'actes per a la Mercè. Molt bé, però també seria d'agrair una mica d'estalvi (ara que estem en època de retallades) en màrqueting i promoció de les festes (pamflets, mocadors, llapissos, pins, enganxines, catifetes per al ratolí de l'ordinador, etc...) i dedicar aquests diners a actuacions més urgents per als ciutadans com eliminar els barracons d'algunes escoles a Barcelona, per ex, que ja porten uns quants anys fent classes en aquestes circumstàncies, o invertir més en sanitat o habitatge públic. "La ciutat de les persones"... a veure si és veritat.

Esperem però que la pluja ens doni una treva i no s'hagin de suspendre alguns concerts.

Sempre ens quedarà la festa del cel...

Croeso i Cymru

Valle Crucis Abbey

Horshoe Pass

Balloons' Festival

Hipòdrom de Chester

Rellotge de Chester

Castell Dinas Bran

"La vida eterna" (claustre catedral de Chester )

Estació de tren de Llangollen

River Dee, Llangollen

Gal.les, un país per descobrir: muntanya, mar, castells, llegendes, trens... I un idioma que parla aproximadament un 20% de la població. Una llengua que pertany al grup cèltic com l'irlandès, l'escocès o el bretó, d'origen incert. Una història d'encontres i desencontres amb Anglaterra, una terra d'on se suposa provenien el Rei Artur i el mag Merlí, i que ha donat artistes famosos com Sir Anthony Hopkins (qui per cert va comprar el Mount Snowdon, la muntanya més alta de Gal.les, per tal de garantir la seva conservació), Catherine Zeta Jones, el "James Bond" Timothy Dalton o la cantant Duffy.

Quin canvi de temps! Ara cal tornar acostumar-se a la calor d'aquí... i a la rutina de la feina.

Espero que també passeu/hagueu passat unes bones vacances...