Detingut per fi el criminal de guerra més buscat!

Radovan Karadzic (a la foto amb aparença de boig predicador) vivia a Belgrad amb una identitat falsa i sota el nom de Dragan Davic treballava en un centre de medicina alternativa per a un metge de capçalera privat (compadeixo els pobres pacients que es devien posar a les seves mans...)

L'antic polític serbobosnià (psiquiatre de titulació), acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra es trobava en parador desconegut des de feia tretze anys, tot i que després de la guerra, durant molt de temps, se'l va veure a la localitat de Pale, en territori de la Republika Srpska de Bòsnia.

Sobta però que s'hagi trigat tant de temps a trobar-lo, tan a prop com era i exercint lliurement la medicina sense que ningú se n'adonés (és clar però que estava totalment canviat: amb el cabell blanc, ulleres i una llarga barba que recorda als talibans).

Karadzic, perseguit pel genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes bosnians musulmans van ser assassinats per les forces sèrbies el 1995, i pel setge de Sarajevo, on van morir 12.000 persones, va ser interrogat davant el jutge d'instrucció de la Sala de Crims de Guerra del Tribunal de Belgrad. La seva mà dreta, el general Ratko Mladic, que liderava les tropes serbobosnianes durant la guerra i també inculpat per genocidi, es troba encara desaparegut. Els dos estan considerats com els principals responsables de la massacre de Srebrenica, la pitjor comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i del setge de Sarajevo.

L'arrest de Karadzic era una de les condicions que la Unió Europea posava a Sèrbia per avançar cap a l'adhesió

Sumari del cas a l'ONU

Al setembre del 2002 vaig ser a Sarajevo, amb un grup de gent de la UB, participant a la Joint Summer University Barcelona - Sarajevo (Barcelona va participar activament en la reconstrucció de Sarajevo, com a ciutat agermanada, i a través de nombrosos intercanvis culturals i econòmics). Vam poder comprovar els terribles efectes que deixa una guerra, conèixer la informació de primera mà per part dels seus ciutadans sobre l'inacabable setge que patí la ciutat, especialment entre 1992 i 1993, i comprovar com n'era de difícil encara la recuperació econòmica i (la més important) l'emocional. Un cop signats els acords de pau de Dayton l'any 1995, a partir de 1997 es va reemplaçar la IFOR (força d'implementació de Nacions Unides) per una força d'estabilització (l'SFOR) per garantir el compliment dels acords de pau; les ferides no obstant encara es mantenien/es mantenen obertes...

Resulta curiós però com comença a sorgir a alguns indrets l'anomenat turisme de la guerra. Alguns fan visites en pla ruta turística dels llocs emblemàtics durant la guerra: l'hotel on s'allotjaven els corresponsals (tirotejat i amb les marques dels trets de bala a la seva façana); l'edifici destruït dels mitjans de comunicació, al costat de la residència d'estudiants (Studentski dom Nedzarici); la maltreta Biblioteca Nacional (anteriorment una meravella arquitectònica); el túnel que construïren per connectar el Parlament amb l'aeroport; els cementiris...

Esperem que per fi es faci justícia i els criminals de guerra siguin jutjats com els correspon. L'únic tema a millorar seria la lentitud i la poca eficiència que han demostrat en ocasions els Tribunals Penals Internacionals, creats amb molt bona voluntat, però que no sempre han pogut exercir les seves competències plenament i de la manera més ràpida i efectiva, restant a l'espera de vegades dels llargs i feixucs processos d'extradició dels criminals per part dels seus països d'origen.

Miss Sarajevo, d'U2 i Pavarotti (emblemàtica cançó, una de les meves preferides...)