Un altre cap de setmana de pluja, que ajuda a omplir una mica més els embassaments, però que no permet encara abaixar la guàrdia i aixecar les prohicions establertes al decret de la sequera, malgrat alguns ho reclamin insistentment.
I l'economia que està com el temps, en situació de borrasca contínua, i sembla que va per llarg... Pujada del gasoil sense precedents, dels aliments, de l'euríbor, crisi immobiliària, increment de l'atur (d'un 52% en el sector de la construcció...), etc... I els nostres sous, que no estan gens en consonància amb l'IPC (aquesta cistella de la compra, per cert, és una mica bizarre, que dirien els francesos...)
Diuen que l'únic que va bé és el turisme. I què? Com beneficia això a les economies domèstiques ? Ben poc, ans el contrari, a la pràctica produeix un efecte inflacionista....
(Sí, fem més propaganda de Barcelona perquè vinguin més guiris, què bé..., què bé que en Woody Allen ha donat més rellevància a la ciutat, què fashion, som cada cop més "cool", es respira disseny per tot arreu... BCN s'està convertint en una ciutat "pija progre" (o hauríem de dir "pobre"... en infraestructures, en escoles, en habitatges assequibles, etc...)
Tornant al gasoil... sort que alguns comencen a mobilitzar-se, encara que tímidament (els nostres pescadors han decidit per fi copiar els sempres reivindicatius francesos, quan veuen els efectes que comporta l'augment del carburant en la seva professió...)
Les economies familiars estan patint les conseqüències a l'hora de menjar i de pagar la hipoteca del seu habitatge (potser ha arribat per a molts l'hora de començar a fer dieta i de pensar a viure en parella o, fins i tot, de tornar a casa amb els pares!).
Està clar que els tipus d'interès no baixaran fins que no ho faci també la inflació, així doncs el Govern cal que porti a terme una política més contundent i agosarada en diferents àmbits per contrarrestar aquesta situació de crisi, que s'hauria hagut de preveure en el seu moment (ara hi ha molta feina a fer...)