El descontentament, la ràbia i la impotència per l'actual situació d'estancament de l'Estatut, del finançament, de la inversió en infraestructures i del futur de la sobirania de Catalunya es van viure en la Diada d'ahir.
La petició d'un estat propi es barrejava amb algunes declaracions com les del president Montilla tornant a demanar confiança en que se solucionaran els problemes (com?, per art de màgia?, "fets, no paraules") a uns ciutadans que ja hem perdut la paciència.
Algunes notes positives: missatges altament reivindicatius de sobirania per part d'ERC, i fins i tot, dels Molts Honorables Pujol i Maragall, cadascú dins la seva línia però, així com l'anècdota, al meu barri, d'uns paquistanesos que havien penjat la senyera al balcó en una lloable demostració de recolzament al país que els ha acollit.
ELS SEGADORS
Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
Tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç! 
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors,
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra! 
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
