Va bé anar de tant en tant a sopar a un vegetarià (cada cop n'hi ha més, però pocs que valgui la pena recomanar). N'hi ha un al centre, que fa poc que van obrir, on s'amenitzen els sopars amb vetllades literàries, concerts, conferències, i a més a més, tenen una petita botiga. Un menú amb 3 plats que està prou bé, on destaca la sopa de remolatxa amb crema de llet, el taboulé de verdures amb falafel, l'hamburguesa de tofu, la lassanya d'espinacs amb seitan, etc. Fins aquí tot bé si no fos per l'escarabat tropical que va aparèixer per sorpresa sense haver estat convidat i es va estar passejant tranquil.lament durant una bona estona per sota de diferents taules.
"Aquí, a Ciutat vella, això passa sovint, és normal perquè són cases molt velles. Ja hem fumigat altres cops i no hi ha res a fer, tornen a sortir..." , va dir el cambrer en to de conya després d'haver demanat disculpes per l'incident (una parella, que acabava d'arribar a la taula on en aquell moment s'hostatjava el "convidat", va marxar de seguida que el va veure). Més val no ficar-se a la cuina...
Un llibre per recomanar on es plantegen, entre moltes altres coses, les diferències en la intel.ligència i aprenentatge dels diferents mamífers, l'etern debat sobre què és més determinant en l'evolució d'un individu: els gens o l'entorn, si el que ens suggereix el nostre incoscient és el que veritablement som, si l'ànima es pot entendre com el resultat de reaccions químiques o elèctriques...
Mentrestant els cervells de grans especialistes intenten crear màquines que processin la informació com ho fan els propis cervells humans, però a uns nivells superiors, més fiables, més perfectes.
La quantitat d'interrogants que genera el cervell i la seva manera de funcionar és infinita i només coneixem una ínfima part. Científics, filòsofs, metges, psicòlegs, artistes, etc. s'han sentit atrets per aquest enigma que tot just comencem ara a destapar. El que està clar és que a l'hora d'estudiar-lo, cal tenir una visió de conjunt, global, interrelacionant-la amb altres disciplines i no fixant-se només en un aspecte específic sense tenir en compte la visió d'altres àrees científiques i socials.
4 comentaris:
sort vas tenir tu que l'escarabat no et va saltar a sobre!
Bé, es que tu ja tens experiència en escarabats tropicals ;) (recorda la sidra irlandesa aquella que no hi ha forma humana de trobar...).
Respecte al cervell, hi havia un neurocirurgià rus que deia que el 90 por siento del cerrrebro no sirve para nada...
I no paren d'anunciar-la per tot arreu!
A alguns sí que no els serveix per res....
Mentre no apareguin ratolins... Jo hi tinc una certa experiència!
Publica un comentari a l'entrada