Dret a la llibertat d'expressió

És totalment desproporcionada i inexplicable la petició de la Fiscalia d'una multa de 21.600 € per a Rubianes per considerar que va incórrer en delicte d'ultratge contra la "nació espanyola", arran de la querella presentada en el seu dia per la DENAES (Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola), presidida pel parlamentari basc del PP Santiago Abascal i de la que formen part entre d'altres, el sociòleg Amando de Miguel i "l'amic" Alejo Vidal-Quadras (autors de perles com “cada unidad de España puede separarse sólo con la decisión de todos los españoles y con una gran mayoría. Si no se cumple, vamos a tener una guerra civil... ¡Sobreviva España! o “Si la víbora enroscada en el hacha (ETA) emponzoña este árbol frondoso (el logo de DENAES) yo ya no seré español, pero tampoco querré ser catalán”, respectivament.

Aquesta mesura posa de manifest que la suposada llibertat d'expressió és més fictícia que real i que les opinions polítiques es mesuren de manera diferent segons d'on provénen. Per aquesta regla de tres, també s'hauria de condemnar alguns comunicadors com la COPE amb la seva màxima "estrella mediàtica" (en Jiménez Losantos) per les barbaritats i difamacions que fa contínuament contra els catalans, que inciten a la catalanofòbia i que no han rebut cap càstig jurídic. Anàlogament haurem de crear també una Fundació per a la Defensa de la Nació Catalana.

També fa reflexionar la decisió discutible de l'Audiència Nacional sobre el cas De Juana Chaos, condemnat a més de 12 anys de presó per un delicte d'opinió.

Continuo pensant, com sempre, que les coses no han canviat tant en aquests gairebé 30 anys de " Democràcia Cuirassada " (com diria en López Bofill).

USUCAPIÓ

S'està posant de moda utilitzar aquest mecanisme per esdevenir propietari d'un pis (ja que no podem comprar-lo o llogar-lo, l'okupem!). La usucapió va ser utilitzada en l'edat mitjana com a instrument per afavorir la repoblació dels territoris fronterers entre els comtats cristians del Nord i els regnes musulmans del Sud de Catalunya durant el xoc de civilitzacions que es va desenvolupar durant segles a la Península Ibèrica. Els colons cristians prenien una terra de frontera, la conreaven i la defensaven dels musulmans. Al cap de 30 anys la feien seva. Això també s'ha donat en molts altres indrets del planeta.
Sembla que hi ha coses que no canvien amb el pas del temps....

Mentrestant, la mediàtica parella de Montgat ara ja ha okupat una segona vivenda, després de decidir deixar la primera perquè era plena de records del propietari i això els generava una certa incomoditat (Quina barra!). La policia nega que hagués tolerat aquesta situació i mentrestant el cas està al jutjat. També resulta que el pis protegit a què encara opten és un projecte i s'hauria d'edificar en una finca també okupada (Ironies de la vida!).

Els altres intrusos recentment coneguts, els xilens del carrer Urgell, manifesten que van pagar un lloguer (Increïble!).

La solució passaria, entre d'altres mesures, perquè l'aplicació de la llei fos més ràpida i eficaç a l'hora de desallotjar els okupants il.legals així com perquè el Govern donés més facilitats per garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans però això va per llarg....

BABEL

Dos nens marroquins decideixen provar el rifle que acaba de comprar el seu pare, pastor d'un ramat de cabres en mig del desert. Però l'abast de la bala és més gran del que imaginen. En un moment, les vides dels protagonistes de tres històries es veuen enllaçades, tot i la distància dels llocs on succeeixen (el Marroc, Mèxic i el Japó) i els problemes de comunicació entre cultures antagòniques.

Una parella de turistes dels EEUU, una adolescent japonesa sorda i que es rebel.la contra el seu pare, i la mainadera mexicana que s'endú sense permís a dos nens dels EEUU a un casament a l'altra banda de la frontera. No es coneixen entre ells però tenen en comú més del què pensen. Tot i les diferències culturals, comparteixen la incapacitat de comunicar-se amb aquells que els envolten, l'aïllament en què es troben i el dolor que pateixen arran d'una sèrie d'esdeveniments. Es troben perduts: en el desert, en el món, en si mateixos...

Tres vivències paral.leles amb un nexe en comú que es va destapant amb el decurs del temps i on es colen gran quantitat de subtemes d'actualitat a la nostra societat (els "sensepapers" i les deportacions a la frontera mexicana, el rol dels EEUU al món i el seu recel cap als països àrabs, l'actuació dels mitjans de comunicació, el suicidi al Japó, noves tecnologies i còctels d'alcohol i pastilles en les societats d'avantguarda, etc.

Sols de mitjanit

"SOLS DE MITJANIT" (el més lluminós, enviat per un altre blogger santandreuenc)

Fenòmens naturals observables en latituds properes als cercles polars àrtic i antàrtic, on el sol és visible les 24 hores del dia, en les dates properes al solstici d'estiu. Els països que poden gaudir d'aquest fenomen són tots a l'hemisferi nord: Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de l'antiga Rússia. El fenomen contrari, la nit polar, es produeix durant el solstici d'hivern, quan el sol no s'arriba a veure en l'horitzó durant tot el dia.

Any nou i vells conflictes

Quina manera d'acabar l'any! (atemptat a Barajas i execució televisada d'en Saddam). I per canviar de to, el dia de Reis (nova data) la comitiva del Dakar ja enfila cap a Àfrica. El controvertit rally nadalenc (aquest cop, Lisboa-Dakar) té la seguretat com a principal prioritat, segons els organitzadors, després que en l'edició de l'any passat morissin un nen i un participant.

Mentrestant, i seguint una curiosa tradició, a Arenys de Mar un any més els napaires i les penjacols han sortit la Nit de Reis a penjar-se naps i cols, recíprocament, en una mena de terapia col.lectiva. Originàriament les víctimes eren les dones (com acostuma a passar al llarg de la Història), acusades pels seus propis veïns. Una manera de denunciar-les públicament...

Afortunadament, l’evolució en les últimes dècades del concepte de moralitat i, sobretot, el canvi de mentalitat respecte a la sexualitat, ha fet que l’acció de penjar un nap hagi modificat el seu significat. Potser perquè el "delicte" denunciat ja no té aquella condemna social que tenia aleshores. Ara s’obsequia amb un nap totes les noies que es coneixen o que es voldria conèixer, acompanyat d’una nota poètica, de contingut eròtic, tot i fent conya. I el mateix fan les noies, les penjacols, amb els nois. Sembla ser que fins i tot la broma es pot estendre als capellans o a qualsevol "tibat" del poble!