Una de les abstencions més altes dels últims comicis (43,3 %) va marcar la jornada electoral que tots estàvem esperant. CIU guanya (com era previsible segons les últimes enquestes) en vots i escons a les quatre circumscripcions però ha de pactar amb PSC o ERC si vol evitar que es reediti el tripartit. Esquerra manté posicions amb 21 diputats i segueix sent clau. Cal ser hàbil ara a l'hora de pactar i posar sobre la taula els punts mínims que haurien de garantir els convergents per gaudir de la confiança d'ERC i aconseguir així un govern catalanista i de progrés, que desenvolupi al màxim les possibilitats de l'Estatut i garanteixi que Catalunya rebrà el finançament necessari per tirar endavant les polítiques socials que calen i invertir en les infraestructures necessàries. Només ERC pot contrarrestar les polítiques més "dretanes" de CIU i configurar un gran eix catalanista que defensi al màxim els nostres interessos com a país. A més no és creïble ni estaria ben vist que ERC pactés amb qui l'ha fet fora del Govern, després de 3 anys de bon govern de les conselleries d'Esquerra, i fes president en Montilla, el gran perdedor de les eleccions.
Ja no hi ha excusa ara: CIU+ERC (El millor pacte possible per a un govern catalanista que vetlli pels nostres interessos i no depengui de Madrid)
Crònica de l'1 N des d'un col.legi electoral
Des de la visió com a coordinadora d'un col.legi electoral de BCN, la jornada va transcórrer amb normalitat, amb la novetat de la transmissió de dades dels avanços de participació i escrutini mitjançant una PDA, que va permetre que els resultats es coneguessin amb més rapidesa.
Cal dir que l'abandonament d'una de les vocals d'una mesa, que es va sentir marejada i amb nàusees, va ser un dels incidents que va marcar la jornada en aquest col.legi, donat que no es va permetre la seva substitució pel vocal suplent, al.legant la Junta Electoral que ja s'havia constituït la mesa.
La conseqüència és que en aquesta mesa van quedar únicament 2 persones (el mínim necessari de membres que han de romandre en tot moment), que no van poder fer torns per anar a dinar, amb la conseqüent emprenyamenta per una normativa totalment kafkiana que no permet la substitució dels membres pels suplents un cop constituïda la mesa. O sigui, que un cop presents els titulars, més val que s'ho mirin dos cops abans d'abandonar la mesa, que no els passi res durant la jornada, perquè si es troben malament i han de marxar, faran una mala jugada als seus companys, deixant-los en inferioritat de condicions respecte a la resta de meses. Una normativa totalment surrealista que caldria revisar donat que no és la primera vegada que passa aquest tipus d'incidents durant una jornada electoral.
Una altra anècdota la va donar una apoderada del PP que va "ajudar" gentilment a una senyora qu no tenia clar a qui votar i li va demanar que li triés la papereta que ella volgués. Naturalment, la representant pepera no va dubtar a ficar-li en el sobre la llista de la candidatura a la qual representava. Sort que vam arribar a temps per recordar-li allò que el vot és personal i intransferible i que no es pot influir en el vot dels electors durant la jornada electoral. Una actitud reprobable...
Sorpresa, per altra banda, per l'aparició, amb una certa representació, de Ciutadans de Catalunya (partit que pot donar lloc a confusions, tant pel seu nom com pel que prediquen).
Una evident inexperiència d'alguns membres de les meses, ajudats per la bona voluntat i predisposició d'alguns interventors, apoderats i representants de l'Administració, sobretot en l'escrutini i a l'hora de guardar la gran quantitat de paperassa utilitzada en els sobres corresponents, per enviar als jutjats i a la comissaria de la Guàrdia Urbana, i apa!, amb ganes d'anar cap a casa... que la jornada va ser llarga.
