No han canviat pas tant les coses en 27 anys que portem de “democràcia”. Així no es podrà progressar mai. Tot segueix igual en alguns sectors, un miratge de la repressió passada: les mateixes gents, amb una disfressa pseudodemocràtica, enaltint algunes masses fàcilment dominables d’una manera malaltissa, contra qualsevol expressió totalment lícita, justa i pacífica que ens caracteritza a nosaltres, els catalans, en defensa dels nostres drets històrics i legítims que ens foren arrabassats i que ens esforcem a recuperar amb tota la nostra força de voluntat, dignitat i tenacitat de què sempre ens hem de sentir orgullosos.
El deplorable panorama, propi d’un pati d’escola, que han estat escenificant alguns, durant aquests 2 anys i escaig, arran la necessitat que teníem de modificar el “nostre” Estatut (finalment mutilat i censurat per sectors aparentment democràtics i “avançats” amb la col.laboració irresponsable d’algunes de les nostres forces polítiques pressumptament “defensores del catalanisme”), ens retorna al punt inicial de fa més de vint anys quan es discutia el contingut de la Constitució espanyola i el terme nacionalitat, entre d’altres acepcions, i del qual seguim sense sortir.
Catalunya és una NACIÓ, encara que certs sectors rancis i immobilistes que es quedaren ancorats en segles passats de la història d’Espanya, no ho vulguin reconèixer o s’estimin més silenciar-ho per interessos diversos.
Catalunya és una NACIÓ, encara que certs sectors rancis i immobilistes que es quedaren ancorats en segles passats de la història d’Espanya, no ho vulguin reconèixer o s’estimin més silenciar-ho per interessos diversos.
No hauríem d’haver permès que es canviés aquest terme per qualsevol altre “políticament correcte” només perquè a alguns els molestava. No hauríem d’haver cedit tan fàcilment amb això ni rebaixar el sostre en el capítol del finançament. Ara hem de fer tot el possible per continuar lluitant i arribar a aconseguir el règim de concert i conveni econòmic de què gaudeixen el País Basc i Navarra, i dels quals ningú se’n queixa. Hi tenim dret...
Cal ser hàbils per aprofitar el nou marc polític de diàleg a Euskadi per obrir una finestra cap a les nostres aspiracions, tot i el desencís provocat per aquest text estatutari tan prematurament tancat amb clau i forrallat.
5 comentaris:
No era això el que volíem senyors, no era això... (Lluís Llach)
Endavant en les properes eleccions!
Més empenta i ànims que mai!!!
Companys, no es aixo...No era aixo, companys, no era aixopel que varen morir tantes flors,pel que varem plorar tants anhels.Potser cal ser valents altre copi dir no, amics meus, no es aixo.No es aixo, companys, no es aixo,ni paraules de pau amb garrots,ni el comerç que es fa amb els nostres drets,drets que son, que no fan ni desfannous barrots sota forma de lleis.No es aixo, companys, no es aixo;ens diran que ara cal esperar.I esperem, ben segur que esperem.Es l'espera dels que no ens aturaremfins que no calgui dir: no es aixo
Lluis Llach
Pose'm-nos tots el google català com a pàgina d'inici:
http://google.ppcc.cat/
Estimats amics.
En un procés de negociació no es pot obtenir completament tot el qwue vol una sola banda; d'això es tracta, de negociar. S'han obtingut avanços, però no vulgueu ser immobilistes i només veureel que haguessiu desitjat sense negociar. La gent s'entén parlant i la nació no es fa d'avui per demà, s'ha de parlar democràticament sense imoposar tampoc tot el que es desitja a l'altre vàndol. Encara que no ho vulguem, traieu-vos la vena dels ulls, perquè pertanyem a Espanya i hem de negociar amb ells.
Albert
Publica un comentari a l'entrada