Massacre al Líban

No interessa ningú posar fi a la violència a l'Orient Mitjà? Cal aturar els bombardejos indiscriminats contra la població civil. La situació actual difícilment es podrà superar si no hi ha una intervenció exterior, una força neutral que asseguri que no es produiran més agressions entre les parts beligerants. Per què li costa tant a l'ONU i a la resta de la comunitat internacional implicar-se més per frenar l' escalada de violència? L'objectiu primordial és aconseguir una treva per posar fi al patiment de la població civil que no té culpa de les actuacions suïcides dels "sonats" de Hezbol.là ("Partit de Déu"), armats, això sí, més que mai i que disposen de míssils de llarga distància de procedència iraniana i siriana. La reacció del govern israelià ha estat però desafortunada i desproporcionada pel que fa a l'abast de les conseqüències. Cal intentar per tots els mitjans un "alto al foc" que permeti la presència internacional per intentar la pacificació de la zona.

Fusions del Magrib

1. Jomed Montuno Noreño (Algeria/Cuba)
2. Samira Saeid Aal Eah (Morocco)
3. Amr Diab Nour El Ain (Egypt)
4. Faudel Si Tu le Veux (Algeria)
5. Rhany Un Mot de Toi (Morocco/Tunisia)
6. Amina Dis-Moi Pourquoi (Tunisia)
7. Cheb Jilani Bahebbak (Libya)
8. Hamid Baroudi Sidi (Algeria)
9. Khaled Ya-Rayi (Algeria)
10. Cheb Mami Viens Habibi (Algeria)
11. Mohamed Mounir Hanina (Egypt)
12. Eastenders feat. Shady Sheha On the Ride
(Egypt/Germany)

http://www.putumayo.com

Sopars a la fresca

Se m'oblidava....
L'altre dia vam estar a un lloc que m'havien recomanat: l'Spiritual (molt xulo i d'aire exòtic, per sopar a l'estiu). Està ubicat dins el jardí del recinte gòtic del Museu Marítim. Durant el dia és un restaurant vegetarià i per la nit es transforma també en bar de copes amb catifes índies, coixins, actuacions de ballarines de dansa del ventre, música chill out i espectacles diversos. També es pot fumar amb shishes. Cuina creativa amb menús que surten per uns 30 €: gaspatxo amb meló i taronja, couscous, crema de pastanaga amb gingebre, polenta cremosa amb ceps confitats, amanida de ruccula amb fruits del bosc, ragout de bolets amb formatge de cabra i tomàquet confitat, arròs amb llet amb escuma de pinya, "brocheta" de fruites amb xocolata..., com a exemple.

Probably the most interesting celtic music...
http://www.u2.com
http://www.capercaillie.co.uk
http://www.cranberries.ie
http://www.thechieftains.com
http://www.thecorrswebsite.com
http://www.salsaceltica.com

Vacances!

Catalunya és molt més que aquest Estatut

No han canviat pas tant les coses en 27 anys que portem de “democràcia”. Així no es podrà progressar mai. Tot segueix igual en alguns sectors, un miratge de la repressió passada: les mateixes gents, amb una disfressa pseudodemocràtica, enaltint algunes masses fàcilment dominables d’una manera malaltissa, contra qualsevol expressió totalment lícita, justa i pacífica que ens caracteritza a nosaltres, els catalans, en defensa dels nostres drets històrics i legítims que ens foren arrabassats i que ens esforcem a recuperar amb tota la nostra força de voluntat, dignitat i tenacitat de què sempre ens hem de sentir orgullosos.

El deplorable panorama, propi d’un pati d’escola, que han estat escenificant alguns, durant aquests 2 anys i escaig, arran la necessitat que teníem de modificar el “nostre” Estatut (finalment mutilat i censurat per sectors aparentment democràtics i “avançats” amb la col.laboració irresponsable d’algunes de les nostres forces polítiques pressumptament “defensores del catalanisme”), ens retorna al punt inicial de fa més de vint anys quan es discutia el contingut de la Constitució espanyola i el terme nacionalitat, entre d’altres acepcions, i del qual seguim sense sortir.
Catalunya és una NACIÓ, encara que certs sectors rancis i immobilistes que es quedaren ancorats en segles passats de la història d’Espanya, no ho vulguin reconèixer o s’estimin més silenciar-ho per interessos diversos.

No hauríem d’haver permès que es canviés aquest terme per qualsevol altre “políticament correcte” només perquè a alguns els molestava. No hauríem d’haver cedit tan fàcilment amb això ni rebaixar el sostre en el capítol del finançament. Ara hem de fer tot el possible per continuar lluitant i arribar a aconseguir el règim de concert i conveni econòmic de què gaudeixen el País Basc i Navarra, i dels quals ningú se’n queixa. Hi tenim dret...

Cal ser hàbils per aprofitar el nou marc polític de diàleg a Euskadi per obrir una finestra cap a les nostres aspiracions, tot i el desencís provocat per aquest text estatutari tan prematurament tancat amb clau i forrallat.