Va de vins

El proper dilluns 23 de novembre a les 17h el Palau de Congressos de Catalunya acollirà l’entrega dels premis Cartaví 2009, el concurs de cartes de vins dels restaurants de Catalunya. Seran premiats el restaurants de Catalunya que compten amb una carta de vins més elaborada a partir de criteris com la presència de marques associades a les DO catalanes, l’existència d’una carta exclusiva d’aquests vins, el preu, la traducció a diversos idiomes i les condicions de conservació i de servei del vi. Durant el lliurament hi haurà l’exposició-degustació vinícola-gastronòmica més important de bodegues i restaurants catalans.

Grans Viatges Al Mon Del Vi

View more presentations from ociovital.

Alguns dels establiments de Barcelona on trobar els millors vins:
Neyras Vins
Celler de La Boqueria
Celler de Gelida
Vilaviniteca
Le carte des vins
Lavinia
Onofre Vins
Colmado Quílez

Altres adreces d'interès: Vadevi, Tasts de vins als centres cívics, INCAVI, Denominacions d'origen catalanes

I aquest Nadal tasta Catalunya... Un dels establiments adherits a aquesta iniciativa és Casa Gispert, fundada al segle XIX, especialistes en fruits secs. Aquí podem trobar tota mena de delicatessen i productes de qualitat per elaborar magnífiques paneres de cara a les festes de Nadal.

"Fest der Freiheit"

Caiguda simbòlica representada per fitxes de dòmino en un multitudinari i plujós dia de celebracions a Berlin.

A Barcelona, l’edifici del Goethe Institut es va quedar petit: llargues cues per entrar-hi i escoltar i veure, entre d’altres events, una interessant conversa entre l’expresident Jordi Pujol i l’Albert Peters, director del Cercle de Directius de Parla Alemanya.

El Molt Honorable recordà com un malentès amb les paraules del portaveu del Govern de la RDA va donar peu, va precipitar, el fet que els ciutadans consideressin que ja tenien via lliure per passar a l’altra banda sense cap tipus d’impediment. Tot això, esdevingué també amb l’ajut d’un règim comunista soviètic cada cop més afeblit i d’un Gorbatxov que no es caracteritzava massa per la seva fortalesa de caràcter i que va entendre que el comunisme tenia ja els dies comptats. Quan va caure el Mur, el MH President es trobava en una reunió de govern i li passaren una nota anunciant-li que ja es podia passar de la zona Est a l’Oest. El MH era, entre d’altres, amb una coneguda ministra francesa, jueva, qui en assabentar-se va plorar d’emoció. Pocs dies després en Pujol i la seva dona van viatjar per motius de feina a Dresde, on van poder copsar l’ambient que s’hi vivia. La senyora Ferrusola va voler visitar Berlin i observà com de la nit al dia els aparadors de les botigues de la part Est canviaven els seus productes pels de l’Oest. El MH també va reiterar la seva admiració i simpatia per Alemanya (pel caràcter de la seva gent, la seva cultura, la literatura, l’economia, etc.). Recordem que el seu pare el va matricular, quan tenia 5 anys, al Col.legi Alemany de Barcelona, situat al carrer Moià. Per altra banda, també va destacar el paper que van jugar com a detonant de la caiguda del Mur països com Polònia o Hongria.

Un actor alemany, resident a Barcelona, va introduir en català els noms dels ponents i va fer riure/reflexionar amb les seves anècdotes al llarg de la tarda/nit de la celebració al Goethe.

No hi van faltar evidentment els parlaments de rigor de les autoritats: la directora del Goethe, la cònsol a BCN, representants de la Generalitat, de l’Ajuntament, etc., alternant entre el català, el castellà i una mica d’alemany. També, diferents passis de documentals i pel.lícules relacionades amb els fets, tot amanit de menjar i begudes típiques.

Emoció a flor de pell, fins i tot, en les cares dels convidats alemanys (que els tòpics sovint ens descriuen com a individus freds i distants).

Europa, vint anys després de la caiguda del Mur

La caiguda del mur de Berlin (construït el 13 d'agost de 1961) el 9 de novembre de 1989 va suposar l'esperança d'un món menys dividit i lliure de totalitarismes? Si més no, va transformar la política i l'economia dels països del centre i de l'est d'Europa, però també va esdevenir una fita simbòlica i cultural que va transcendir aquests límits.

Tot i això, al cap de 20 anys, la democràcia pren forma de capitalisme salvatge a l'est del continent, mentre es multipliquen els murs socials i polítics en una Europa formalment unificada?

Debat al CCB de Barcelona dilluns 9 de novembre , a les 19 h:

Els vells i els nous murs d'Europa (amb Juan Goytisolo, escriptor, i Tzvetan Todorov, crític, historiador i filòsof). Presenta i modera Monika Zgustová, escriptora.

La caiguda del mur de Berlin

Another brick in the wall (Pink Floyd)