Un cicle econòmic vindria a ser una oscilació o fluctuació de la producció, la renda i el nivell de feina d'un país, que acostuma a durar entre 2 i 10 anys aproximadament i que es caracteritza, segons el cas, per una expansió o recessió general de la majoria dels sectors de la economia d'un país.
L'economista Schumpeter va classificar els cicles segons la seva durada en tres tipus: llarg, mitjà i curt (Kondratieff per als cicles de 40-50 a anys, Juglar per als cicles de 5-10 anys i Kitchin per als de durada inferior).
Hi ha diferents teories per explicar l'existència dels cicles: entre d'altres, la teoria del cicle polític (que coincideix amb els períodes d'eleccions aproximadament) i la del cicle tecnològic que explica l'existència dels cicles llargs per l'aparició d'alguns descobriments científics clau que permet l'aparició de noves tecnologies, la qual cosa estimula la inversió, la demanda i la creació de feina.
A Catalunya, els expedients de regulació d'ocupació i tancament d'empreses s'estan succeint dia rere dia. La desfavorable conjuntura econòmica i si no s'aconsegueix el sistema de finançament previst a l'Estatut, tal i com correspondria, comportaria greus problemes per a la realització de l'acció de govern de la Generalitat i impediria o retallaria les necessàries inversions previstes per als propers anys.
Mentrestant, sorgeixen iniciatives populars en moments de recessió econòmica com els mercats d'intercanvi (al barri de Gràcia, aquest cap de setmana), ofertes en els comerços de Santa Coloma de Gramenet, pet exemple, o podem comprovar també les cues que hi ha aquests dies en els Cash Converters, de gent venent i comprant productes de 2a mà.
Mesures de retallada i contenció de la despesa en les Administracions Públiques i en els sous dels funcionaris (la Casa Reial també hauria de donar exemple en aquest sentit...continuem assistint però a l'opacitat i manca de transparència en el seu pressupost, les preguntes parlamentàries d'ERC i IC-V no s'han admès mai a tràmit). En un sistema democràtic parlamentari que el cap d'estat sigui un càrrec hereditari, no escollit pels ciutadans, és incompatible amb el concepte de democràcia en si mateix (però això ja és un altre tema...).
Tornant al problema que ens ocupa (preocupa), calen mesures més efectives i contundents en diferents àmbits per afavorir el consum i el creixement de l'economia, que contrarestin la crisi hipotecària, l'increment de l'atur, la pujada de preus i la pèrdua de poder adquisitiu progressiu dels ciutadans, sinó s'està generant un cercle tancat (és un peix que es mossega la cua) del qual difícilment es podrà sortir.
