Per què es celebra cada cop més Saint Patrick's Day?

Saint Patrick's Day ha vingut a associar-se amb tot allò que és irlandès incloent el gold pot, els arcs de Sant Martí, leprechauns, shamrocks, així com el color verd. Es celebra simplement per tots aquells que només volen una excusa per passar-s'ho bé així com per aquells devots de Sant Patrici.

Es creu que es celebra aquest dia perquè es commemora la mort, el 17 de març, de Sant Patrici. Així doncs, els irlandesos que emigraren a altres indrets van voler mantenir les tradicions, la història i les creences de la seva terra d'origen, especialment el dia de Sant Patrici, que es celebra molt també als Estats Units, sobretot a Boston, Chicago o Nova York. Tot i que el Sant va néixer fa 1600 anys aproximadament, la seva presència se sent encara avui en dia per tot el món, gràcies en gran part al merchandising. Només cal passejar-se pel centre de Dublin i veure les botigues de regals carregades de banderes, leprechauns, trèvols per plantar (per cert, a mi no em van crèixer), barrets i gerres de cervesa amb logos diversos.

Article La pinta de Sant Patrici de La Vanguardia

Aquest cap de setmana, amb ocasió d'aquesta festa celta, hem pogut assistir a la sala Apolo a un interessant concert del grup Kila (que per cert actua avui a Dublin) i que ens va fer ballar i aplaudir amb una dinàmica fusió de sons amb el regust de fons de les verdes terres d'Eire i la presència dels teloners Qui hi ha (de Sant Boi de Llobregat), un grup que semblava realment Irish.

Glen Hansard & Markéta Irglová "Falling Slowly" (Once)

Petites pinzellades del debat

Petites pinzellades del debat d’ahir a TV3, l’únic entre els cinc caps de llista catalans (i el que més interès despertava per a molts de nosaltres):

Debat articulat en 4 blocs : polítiques socials, econòmiques, reptes de futur i la relació Catalunya-Espanya, que podien interrelacionar-se.

Breu presentació dels candidats per part d'en Josep Cuní, exercint d'estricte moderador en un debat molt pautat .

Enfrontament personal Carme Chacón-Dolors Nadal, reflexe d’en què estan basant les seves respectives campanyes electorals. Excessius somriures i moviments amb les mans (potser aconsellada pels seus assessors) de la ministra de l’Habitatge en contrast amb la manca de rialles i el rictus tens de la seva oponent.

El candidat d'ERC, Joan Ridao, recorda la baixa inversió acumulada en infraestructures catalanes, tant en època de governs socialistes com del PP. Ridao, a més, va emplaçar Chacón a aclarir quan aceptarà el PSOE traspassar, como es va comprometre Zapatero, la gestió del servei de Rodalies de Renfe i quan es decidiran a publicar les balances fiscals.

Ridao, en preguntar a la ministra Chacón si acceptarà José Bono com a president del Congrés, no va rebre resposta d’aquesta en el seu torn de paraula. Costa molt de creure, com s’ha demostrat ja altres vegades al Congrés, que el PSC es salti la disciplina de vot en el supòsit suggerit pel candidat d'ERC (sucursalisme a Madrid, acatament de les decisions del partit mare...).

Duran i Lleida, que sembla que no es trobava gaire bé en arribar als estudis de TV3, va intentar mantenir les distàncies entre PSOE i PP i defugir la confrontació evident entre Carme Chacón i Dolors Nadal. En un moment donat, va voler cridar l’atenció en mostrar un pamflet amb consells sobre el cultiu i ús del cannabis, editat pel Departament de Salut.

CC fent patent l’eslògan de la seva campanya considera que vivim "un moment històric" pel que fa a inversions de l'Estat a Catalunya i, a més, augura "un futur esplèndid" (baixem d'Utopia, toquem de peus a terra...).

DN donant la “matraca” (sic Joan Herrera) per enèsima vegada amb el tema de la llengua i la segregació a les aules, tipus apartheid. El candidat d’IC-V, força incisiu (es nota que va agafant més confiança com a orador) va centrar-se bastant en reclamar al PSOE, com sempre, més polítiques d'esquerres i en reiterar el tema de l'ecologia.

Cadascun amb els seus gràfics de colors, interpretant de manera diferent la realitat, i tots reivindicant el seu torn de paraula quan eren interromputs per un altre candidat

Com a anècdota, rebequeria de l’Albert Rivera, que va donar la nota instal.lant-se per veure el debat, amb una cadira i un televisor als jardins de TV3, en senyal de protesta.