dilluns, d’abril 30, 2007

Això no és democràcia


El dia en què:
  • El Govern no impedeixi l'emissió d'un canal de TV, creat legalment, i que veuen milers de persones en un territori des de fa més de 20 anys.
  • S'admetin a tràmit unes preguntes presentades legítimament per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableix el Reglament del Congrés, demanant una informació a la qual té dret, sobre el pressupost assignat a la Casa Reial, dotació que paguem els contribuents.
  • Un Tribunal (que ha de ser "independent" segons la Constitució) no desacrediti una llei orgànica, "norma suprema" d'un territori, ja pactada i aprovada legalment pel Govern, Parlament i ciutadans...
Aquest dia començarem a pensar que la democràcia funciona i que els principis que enumera la Constitució realment es compleixen, sinó em sembla que estem més a prop de l'Espanya del reportatge de TV3 d'ahir a la nit que no pas, per posar un exemple europeu, del model suec amb el qual per cert juga a inspirar-se l'alcaldable Trias de cara a les properes municipals.

dimarts, d’abril 24, 2007

Rosa & Llibre


Les arrels de la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi es remunten al segle XIV. El 1378, el Consell de Cent barceloní va declarar dia festiu el 23 d'abril, i el Parlament català ho va ratificar el 1459. Per aquella època, va popularitzar-se una fira de roses que fins al 1840 va tenir lloc al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume, fira coneguda com la dels enamorats, ja que, com avui, els homes regalaven un ram de roses a les seves companyes. També cap al segle XV, les dames que assistien a la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també eren obsequiades amb la flor.
Ja començat el segle XX, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona establir una diada dedicada als llibres, diada que inicialment es va fixar el 7 d’octubre amb ànim commemoratiu, atès que era una de les suposades dates de naixement de Miguel de Cervantes, a hores d’ara encara sense concretar. El govern espanyol, dirigit dictatorialment pel general Miguel Primo de Rivera, va fer-se ressò de la idea i el 6 de febrer de 1926 el rei Alfons XIII va firmar un Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, esdevinguda el 1616 tot coincidint amb la de Garcilaso de la Vega i la de William Shakespeare, tot i que la mort d’aquest va ser com a mínim deu dies més tard, ja que l’Anglaterra del període es regia pel calendari julià quan a Espanya ja funcionava el gregorià i el seu 23 d’abril es correspondria al 3 o 4 de maig del calendari reformat.
No deixa de ser irònic que una data significativament marcada per la cultura i el catalanisme arrenqués enmig d’una etapa caracteritzada per la repressió de la llengua i de les institucions.
La XVIII Conferència General de la UNESCO, reunida a París, va aprovar el 15 de novembre de 1995 la creació del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor tot estipulant que havia de celebrar-se cada any el 23 d’abril, cosa que reforçava la tradició sorgida a Catalunya feia segles.
Per cert, Felicitats als Jordis i a les Georgines !!! (encara que sigui amb retard)

dissabte, d’abril 21, 2007

Per un Dia de la Terra tot l'any




Davant el repte de fer front al canvi climàtic, sorgeixen cada cop més iniciatives molt lloables com el dia de la terra o el proper concert Live Earth.
Els ciutadans estem sotmesos a una considerable pressió com a co-responsables de l'escalfament de la terra i de la destrucció de l'ecosistema. Sí, és cert en part. Podem reciclar tota mena d'envasos, estalviar aigua no dutxant-nos tant sovint o tirant menys de la cadena del WC ;-) , utilitzar el transport públic (sempre que funcioni sense problemes!), comprar productes bio o de cultiu ecològic (si la nostra butxaca ens ho permet...), etc.
No oblidem però que la responsabilitat última la tenen els Governs i les empreses. Nosaltres podem posar el nostre granet de sorra però cal que es conscienciïn també les Administracions i les grans empreses i es regulin veritablement les emisions de CO2 i els productes químics contaminants i s'estableixin mesures realment efectives per evitar la producció de substàncies nocives i les conductes delictives envers el medi ambient, així com també potenciar més els productes naturals i el comerç just i, sobretot, les energies alternatives!, per tal de garantir la nostra salut futura i una atmosfera lliure de contaminació, així com la subsistència de la flora i fauna autòctona.

diumenge, d’abril 01, 2007

Obrint els ulls al món







A prop de Tindouf, la ciutat algeriana situada més al sudoest del país, pròxima a les fronteres del Marroc i Mauritània, es troben els camps saharauis sota la protecció de Nacions Unides, que repeteixen els noms de les grans ciutats del Sàhara Occidental.
Sequedat ambiental, presència de finíssimes particules de sorra en l'aire, escassetat d'aigua, deficients condicions higièniques, manca d'aliments i medicaments, absència d'atenció sanitària, etc.. condueixen a una altíssima taxa de malalties oculars, des de conjuntivitis cròniques fins a cegueses prematures. Un drama per a una població que sobreviu, amb dificultat, gràcies a l'ajuda humanitària. És el context en el qual es duen a terme les activitats del projecte Ulls del Sàhara.
Deixa'm mirar-te.
A les teves pupil.les irritades
veig la imatge d'un futur menys ambigu
que el teu tens present.
Deixa'm mirar-te.
Ajuda'm a conjugar el verb veure.
Acosta't.
I jo també m'acosto.
No fan falta lupes
per veure un món tan injust.
Aquest que tu has sabut, malgrat tot,
convertir en tan humaà.
Vull veure.
Així que deixa'm mirar-te
(Inspirat en un text d'Abbeh, intel.lectual i poeta saharaui)