En referència al greu problema immobiliari que pateix especialment BCN i que afecta no només als joves, sinó també als jubilats, famílies monoparentals, singles, etc., les mesures que s'estan posant en marxa per intentar pal.liar-lo no són prou efectives.
La majoria d'habitatges de protecció oficial que s'estan construint ara són de lloguer "per a joves", o sigui, que signes un contracte per 5 anys, sense possibilitat de pròrroga encara que es continuïn complint els requisits. Això significa que al cap de 5 anys la persona anirà al carrer i es trobarà en la mateixa situació que abans o pitjor, perquè els preus dels lloguers i de compra dels pisos seran més elevats aleshores.
Per altra banda, els ajuts a la compra d'un habitatge són incoherents, perquè la Generalitat només ofereix una bonificació en el cas d'hipoteques contractades com a màxim pel 80% del preu de l'habitatge i a 25 anys (condicions que la majoria de gent avui en dia no compleix, donat que s'estan fent hipoteques pel 100% de l'import de l'habitatge i a 40 anys). D'aquests ajuts doncs, només se'n poden beneficiar irònicament les persones que tenen prou diners com per fer una hipoteca a 25 anys i com a màxim del 80% del total del pis (o sigui, il.lògicament, la gent que menys problemes té per finançar la seva hipoteca és la que rep l'ajut).
S'han d'ampliar al més aviat possible les condicions per accedir a aquests ajuts per al pagament de les hipoteques, per tal que la gent que demani el 100% de l'import, a 40 anys, també pugui sol.licitar aquestes bonificacions.
Tanmateix, cal destinar un percentatge més alt de les promocions previstes d'HPO a habitatges de compra i de lloguer de llarga durada ( no només per 5 anys, cosa que no sol.luciona el problema, sinó que únicament l'endarrereix).
