BON NADAL I FELIÇ 2008

Que hi hagi pau en el món, que s'aturi el canvi climàtic i que tothom tingui un sou i un habitatge digne...

Un any més, Bones Festes i molta sort en el 2008!

Catalunya esclata per fi públicament!

Èxit aclaparador d'assistència. Catalunya per fi ha dit prou! Consignes ben clares contra la mala gestió de les infraestructures per part de l'Estat, per un aeroport digne, contra la manca de publicació de les balances fiscals, per la reivindicació d'un finançament propi, etc., com a eix vertebrador de la gran trobada d'ahir a la tarda a Barcelona, on grans i petits, famosos i ciutadans anònims, i ideologies polítiques diverses, ens vam unir per defensar cívicament però amb contundència la nostra dignitat davant una situació reiterada de malestar que té el seu punt culminant amb el caos de Rodalies, detonant de la manca de manteniment i d'inversió de les nostres infraestructures.

Un gran toc d'atenció al govern central (manifestació que per cert van silenciar la resta de televisions de l'Estat!). Un gran èxit però per als ciutadans de Catalunya, cada cop més emprenyats per una situació totalment injusta i que no tenim el deure de suportar i que per fi hem manifestat obertament, tots units, durant tota la tarda d'ahir des de les 17 h (a les 19 h encara hi havia gent que sortia de la pl. Catalunya) fins passades les 20 h del vespre. Una autèntica lliçó de civisme, reflectida per la manca d'incidents violents durant tot el recorregut. Xiulets davant les seus de CCOO i UGT (els defensors dels proletaris absents de la manifestació), senyeres, globus gegants, cants dels segadors i música de fons d'un traller van ser alguns dels elements d'una mani pacífica però multitudinària que finalitzà a l'estació de França, amb una aplaudida lectura d'un manifest que recollia el sentiment de cabreig i impotència dels catalans.

Hora del te

El te vermell o Pu-Erh , és considerat per la medicina tradicional xinesa com un remei per gaudir de bona salut i per aprimar. Les seves virtuts son tantes que se’l coneixia com el “Te dels Emperadors”.
És en realitat un te verd que al ser guardat en barriques i gràcies a un tractament especial al que es veu sotmès fa que es torni vermell i que tingui tantes propietats. Desintoxica i depura, activant el metabolisme del fetge. Reforça el sistema immunitari, prevenint contra les infeccions i els bacteris. Facilita la digestió dels greixos i disminueix el nivell de colesterol.

El te verd també s’utilitza en dietes de control de pes, per evitar l’acumulació de greixos, ajuda a augmentar la vitalitat, és molt antioxidant i té una acció antienvelliment. També disminueix el colesterol, i es també molt diürètic.

El te blanc s´obté dels brots tendres de la planta del te escollits curosament i cuits al vapor per a frenar-ne l´oxidació i, posteriorment, són assecats a l´ombra. Té menys teïna que el te verd i és el que té més propietats antioxidants.

Si el que volem és estar ben desperts, optarem per un te negre. És el que passa per més processos d'elaboració, que inclouen la fermentació, té un grau d'oxidació més alt i, en conseqüència, és més estimulant.Entre la gran varietat de tes d'aquest tipus es recomana el Darjeeling, conreat a la regió homònima de l'Índia a més de dos mil metres d'altura, als vessants de l'Himalaia. També els més comuns Earl Grey o Ceylan.

Els flavonoides i les catequines li confereixen al Te verd propietats diürètiques i antioxidants (ens protegeixen de l'acció dels perjudicials radicals lliures, endarrerint l'envelliment), que cada cop són més objecte d'estudi.

Segons la manera d'elaboració, els diferents tipus de te contenen més o menys catequines. El te negre, la fermentació del qual és major, presenta menys del 10% de catequines del seu pes total en sec. L’oolong, que està semifermentat, arriba al 20% com a màxim. Només el te verd, que no està fermentat, pot contenir fins a un 30% de catequines, deixant de banda el te blanc, amb el màxim poder antioxidant.

L'any 1904, el comerciant de cafè i te Thomas Sullivan de Nova York, va enviar per primer cop als seus clients diferents barreges de te servides en petites bosses de musselina. S'havia inventat el te en bosses.

Algunes adreces de botigues i teteries per recomanar a Barcelona:

L'omnipresent cadena de Tea Shops, Momentum Te (botiga virtual), T-Room (a Gran de Gràcia), Baraka (al carrer Valldonzella) o les teteries: Caj Chai (en el Call), el Bliss (a l'amagada placeta de Sant Just i Pastor), el Teashaker (al costat del cine Verdi), el Cafè Arabia (molt a prop de la Rambla del Poblenou) o la Tete (al costat del Harlem Jazz Club).

Si voleu però comprar te, en especial blanc, i no gastar-vos tants diners com és el cas d'algunes botigues, sempre queda el recurs dels paquets de te o les capses amb 20 bossetes Hacendado a 1,25 € aprox., que no estan gens malament, per gaudir d'aquest petit plaer que cada cop té més adeptes.

Suggèrencies diverses per prendre el te: te verd amb una fulla de menta i pinyons (a la manera tunisiana), amb rodanxes de llimona o taronja (per paliar la interferència del te en l'absorció del ferro) o amb gerds o mores (que ajuda a potenciar encara més les propietats antioxidants), amb anís i sàlvia (més digestiu), amb espècies com canyella, gingebre o cardamom (més aromàtic)

VOLEM SOLUCIONS NO NOMÉS DISCULPES!

Sí, es tracta d'una obra del "Gobierno de España" però que paga i pateix Catalunya. I encara hem d'explicar perquè som independentistes! (com ha dit algú...).

Centenars de persones s'han concentrat aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume (haurien d'haver estat moltes més...) per les contínues molèsties, retards i esvorancs, sobretot a Bellvitge i Gornal, així com membres de la plataforma Ave pel Litoral disconformes des de fa molt temps amb el traçat proposat, que cada cop s'intueix més insegur. Dimecres compareix en Zapatero al Congrés. A veure què dirà Mr. Marshall en època de precampanya... (Volem solucions i una mica més d'atenció a les persones, no només entonar el "mea culpa")

Mentrestant la "Maleni" (nom que li han adjudicat alguns...) Álvarez, el cap de setmana s'amagava a Sevilla, sota la protecció del PSOE andalús....

Resum: Segona setmana sense trens per als usuaris de Rodalies de RENFE, que comporta, entre d'altres maldecaps, que hagin de matinar molt més per intentar arribar d'hora o el menys tard possible, això sense comptar amb l'estrès i l'ansietat que aquesta situació provoca en la gent i la imatge tercermundista que estem donant de la Barcelona postolímpica, "cool" i suposat destí turístic de primera.

Per què no apostem quan trigarà a restablir-se el servei amb total normalitat i seguretat? Jo dic que tenim com a mínim per Nadal... (temps al temps)

Mentrestant podem entretenir-nos veient els anuncis següents:

El tren de los valores (publicitat a la web de RENFE):

"LAS EMPRESAS CON MÁS FUTURO. Excelencia en Creación de Valor. EL ESTUDIO PRESENTA UNA SELECCIÓN DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS CON UN GRAN FUTURO, ENTRE LAS QUE SE ENCUENTRA RENFE (premiada per la seva responsabilitat social!!!)
"Todas las empresas participantes en el proyecto han sido examinadas con un cuestionario minuciosamente elaborado por Deloitte
CRF España presenta una selección de las principales empresas nacionales que liderarán el futuro, atendiendo al cumplimiento de cinco criterios: una buena implantación en el mercado, una estrategia coherente, una sólida posición financiera, una atención prioritaria a las personas y un proceso de innovación consolidado."

Per a qualsevol suggerència o observació sobre el funcionament de Rodalies o trens de llarg recorregut, podeu enviar les vostres reclamacions a:

clientebarcelona@renfe.es

clientbarcelona@renfe.es

posant el vostre nom i cognoms i la vostra suggerència o observació sobre el servei.

També:

Telèfon d' Informació : 902 24 02 02

Telèfon del Servei de Reclamacions : 93 495 62 33 (Dilluns a divendres de 9 a 14 h.)

Telèfon d'Atenció al Client i Coordinació de Grups : 93 495 60 42 (Dilluns a divendres de 9 a 14 h)

Adreça Postal:
Plaça Països Catalans, s/n. Estació de Sants. 08014 BARCELONA

Molta sort i que el calvari s'acabi aviat!

Construim una nació sobirana, cohesionada i moderna

Interessant trobada la d'ahir al Palau de Congressos de Barcelona, totalment necessària, on es van definir les línies a seguir en els propers anys i que acabaran de perfilar-se en el proper Congrés Nacional. A la tarda, ja des del començament, es va intuir que el debat seria animat amb l'anècdota del militant responsable de la primera esmena a la totalitat de la ponència, qui va decidir renunciar als cinc minuts de què disposava per defensar-la.

Alguns van parafrasejar Raimon "Al meu país la pluja no sap ploure" i van ser replicats amb un "A Occident ningú regala res, la independència és molt més lenta, necessita del consens de totes les forces socials. ERC es declara independentista pròpiament dit des del 1993" (sic conseller Huguet).

D'altra banda, també es va fer referència a les paraules que havia dit al matí el conseller de justícia basc "Us recordo que les convocatòries les fan els governs...", per comentar que no s'entenia el referent del 2014 si no s'explica com i amb quin govern ho farem...

De les 26 esmenes, algunes van ser retirades i altres acceptades, sense necessitat de debatre-les, i la resta no van tenir prou suport per ser aprovades per la majoria, tot i que especialment una d'elles, defensada per Uriel Bertran, va tenir un resultat força ajustat (des de l'àmplia visió de l'auditori de la llotja del primer pis, les votacions de les esmenes d'EI semblaven en ocasions molt més equilibrades entre els vots a favor i en contra, la qual cosa dóna un important toc d'atenció a la direcció del partit dels diferents corrents d'opinió i que s'han de tenir en consideració).

Finalment, després d'unes quantes hores de debat, s'aprovà la nova ponència, amb les esmenes finalment incorporades, consensuada per gairebé un 83 % dels militants presents aquella hora a la sala.

Va cloure l'acte el discurs d'en Josep-Lluís (que no don José Luis, segons s'entestaven a dir-li dos nacionalistes espanyolistes al programa "Tengo una pregunta para Ud." de dilluns passat).

I aquest assolellat matí de diumenge, hem pogut gaudir d'una trobada poètico-musical, a l'embolcallant escenari de la plaça Masadas, dins el X Cicle Cultural de Tardor, que s'organitza al districte de Sant Andreu. Música i paraules amb títols tant suggerent com "Mentides que són veritat", "Notes emparaulades" o "Aucells, bones herbes i bolets: lírica natura!" (on podrem veure la Lloll Bertran i el seu company, el Celdoni Fonoll).

Recitals gratuïts de contes, poemes i fragments literaris d'autors heterogenis, acompanyats de música, normalment de guitarra, que té lloc del 19 al 28 d'octubre a diferents escenaris del districte.

Heu vist aquest gag?

És boníssim!

Frankfurter Buch Messe

140 actes literaris amb la literatura catalana com a la gran protagonista. La participació de la cultura catalana gira al voltant de 3 eixos bàsics: les traduccions de clàssics de la llengua catalana a l'alemany, la presentació de traduccions d'autors contemporanis a l'alemany, i l'intercanvi entre autors catalans i germànics. Vegeu programa

La mostra finalitzarà el proper 14 d'octubre, quan l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel pronunciï el discurs de cloenda, acte amb el qual es cedirà el testimoni a la literatura turca.

Interessant discurs amb ritme i cadència frenètics d'en Quim Monzó, llargament aplaudit, molt diferent del poc innovador discurs institucional del president Montilla.

La fira col.loca la cultura catalana a l'aparador de les cultures universals i cal aprofitar-ho al màxim, donat que rarament rebem el recolzament necessari, és en ocasions com aquestes que hem de fer-ne la més àmplia difusió per tal que es conegui arreu l'especificitat de la nació catalana.

Mentrestant arriba la notícia que la Generalitat promourà una croada per fomentar la lectura, vist el dèficit de lectors en edat adulta..., i sembla ser que destinarà 24 milions a una campanya amb obsequis de llibres i subscripcions a diaris.

Si la gent llegís una mica més en les estones que dedica a veure els culebrons i realities de sempre que fan a la tele, seríem una societat molt més il.lustrada i s'aprofitaria millor el temps lliure.

REIVINDIQUEM ELS NOSTRES DRETS. FEM PAÍS!

El descontentament, la ràbia i la impotència per l'actual situació d'estancament de l'Estatut, del finançament, de la inversió en infraestructures i del futur de la sobirania de Catalunya es van viure en la Diada d'ahir.

La petició d'un estat propi es barrejava amb algunes declaracions com les del president Montilla tornant a demanar confiança en que se solucionaran els problemes (com?, per art de màgia?, "fets, no paraules") a uns ciutadans que ja hem perdut la paciència.

Algunes notes positives: missatges altament reivindicatius de sobirania per part d'ERC, i fins i tot, dels Molts Honorables Pujol i Maragall, cadascú dins la seva línia però, així com l'anècdota, al meu barri, d'uns paquistanesos que havien penjat la senyera al balcó en una lloable demostració de recolzament al país que els ha acollit.

ELS SEGADORS

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
Tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!

Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors,
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Curiositats gastronòmiques i marineres

Una companya de feina ens ha portat unes petites ampolles de xarop d'auró ("arce" en castellà) del seu viatge al Canadà (producte nacional). És un xarop extret a partir de l'aigua de l'auró del sucre (aceràcia) o de la saba d'auró de començaments de la primavera, que ha estat concentrada amb ebullició. Es fa als boscs d'Amèrica del Nord (sobretot Ontario, Quebec i Vermont) i es distribueix avui arreu del món.

La tècnica ja la dominaven les tribus autòctones del Canadà abans que arribessin els europeus i el feien servir majoritàriament com a aliment tònic, a la primavera.

Nombroses llegendes ameríndies escenifiquen el xarop d'auró.

Aquí el podem utilitzar acompanyant gofres, creps, mató o torrades. Té un gust semblant entre la mel i el caramel líquid i té molts nutrients.

Altres apunts gastronòmics, de les illes gregues:

Escultures vegetals (petites obres d'art) fetes per un cuiner indonesi del vaixell (una manera de passar les hores lliures...)

Petros, el Pelicà, mascota de Mykonos (pregunteu per ell a la Taverna Nikos)

La principal font d'ingressos de Grècia ve donada per la seva flota naval i pesquera, seguida del turisme

Aprofitem per recordar, ara que ve la Diada, que cal fer una visita també a la mostra de productes de la terra que s'instal.la cada any a l'Arc de Triomf.

FI DE VACANCES

Algunes fotos de les vacances (una petita selecció de les 164...) i un poema d'un dels més coneguts autors grecs. Espero que també hagueu passat/passeu un bon estiu i que Grècia es recuperi aviat dels terribles incendis.

JÒNIC

D’haver trossejat les estàtues llurs,

d’haver-los expulsat dels temples llurs,

no moriren de res d’això, els déus.

Oh terra de Jònia, prou t’estimen encara,

et tenen ben present llurs ànimes encara.

Quan damunt teu es lleva un bell matí d’agost

pel teu aire la vigoria de llur vida passa;

i a voltes l’etèria figura d’un noi

vagarívola, rabent s’envola

i es veu passar damunt dels teus turons.

Konstandinos P. Kavafis
(Trad. Carles Miralles)

Vista de l'Acròpoli

El "melic" del món

Canal de Corint

Molins de vent (Mykonos)

"La Petita Venècia" (Mykonos)

Creuers davant la costa de Santorini

Patmos

Firá (Santorini)

ADIO HELLAS

Parole, parole, parole

Després de les promeses d’en ZP en l’ajornada visita llàmpec de dijous a Barcelona (l’AVE a BCN el 21 de desembre (de quin any?), 500 milions d'euros, que es preveïa per al 2010, per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, 150 milions per al port i 600 milions per al transport per carretera, a més, de la creació d'una "unitat de seguiment de les inversions a Catalunya", que supervisarà "personalment" cada tres mesos).....(“Aprobaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”)... “qualsevol nit pot sortir el sol....” :-).

Ho sento però la seva credibilitat està cada cop menys demostrada (El PSOE impedeix als socialistes navarresos un govern amb Nafarroa Bai. L'Executiva Federal del PSOE descarta que els socialistes navarresos formin govern amb Nafarroa Bai per "divergències" politiques. L'única solució viable" (sic PSOE) que eviti tornar a repetir eleccions és que "el partit amb més escons assumeixi la responsabilitat de formar govern", per tant, presidirà UPN en un govern en minoria. El PSOE però ha assegurat que el seu vot en l'investidura de Miguel Sanz, el candidat de la formació germana del Partit Popular serà "crític però responsable"!!!).

Altres inquietuds (dels banyistes) aquest estiu...

Alguns consells pràctics per a picades de meduses (Font: Recerca en acció)

Una vegada s'ha produït la picada cal:

1.- Sortir de l'aigua.
2.- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb tovalloles ni amb sorra.
3.- No heu d'utilitzar amoníac.
4.- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.
5.- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els nematocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.
6.- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts. Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.
7.- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

Aquestes mesures s'han de prendre com més aviat millor. El 90% de les incidències que es produeixen a les platges poden ser solucionades d'aquesta manera. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, cal acudir a un centre sanitari.

Les meduses són Cnidaris, nom que prové del mot grec cnida, que vol dir ortiga. Les meduses són, doncs, les "ortigues del mar". Òbviament ortigues i meduses son dos organismes molt diferents, però que tenen en comú la seva capacitat urticant.

En el cas de les meduses, això es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles. Aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrotllat. Quan un banyista (o un peix, o un crustaci planctònic...) pren contacte amb la superfície de la medusa, s'obren els nematocists, els filaments surten disparats i penetren a la pell, tot injectant el verí que contenen. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se.

BARCELONA SE'NS APAGA

BCN s'està apagant per moments. La imatge d'una ciutat a les fosques i indignada (alguns hem estat un total de 50 hores o més amb la llum de la lluna) recorda com si fóssim en temps de guerra (amb la presència i tot de l'exèrcit transportant grups electrògens...).

Aquesta és la gota que vessa el got, però ja són moltes coses....l'esfondrament del Carmel, el caos d'un aeroport que no és digne d'una ciutat europea de primera, el funcionament vergonyós de Rodalies, un port que està perdent pes comercial en detriment de València, un AVE que hauria d'haver arribat fa 15 anys, etc, etc. I ara es posa en evidència la fragilitat de la nostra xarxa energètica! Ens l'estan fotent per tot arreu!

Està clar que fan falta més inversions en infraestructura i manteniment. Però no hem d'asseure'ns i esperar que passin incidents com aquests per actuar i reclamar el que necessitem. És evident que cal més PROACTIVITAT per part de les tres administracions. No hi ha prou amb queixar-se enèrgicament, s'ha d'ACTUAR. No és només responsabilitat de l'empresa productora/patidora dels danys, s'han d'implicar molt més les institucions i els polítics per aconseguir acords d'inversió, traspassos en condicions, lleis, reglaments, etc... necessaris per al bon funcionament de la societat.

Sembla que costa trobar diners per qüestions bàsiques com construir o millorar equipaments socials o infraestructures necessàries, però hi ha una fàcil disponibilitat a l'hora de donar, per posar un exemple, un milió i mig d'euros a un americà (que ni tan sols coneix la realitat de Catalunya) per finançar la seva pel.lícula (que consti que m'agraden les seves pelis). PRIORITZEM, si us plau!

Per altra banda, cal sempre ser PREVISORS tot contemplant les possibles incidències que puguin sorgir i actuar A PRIORI, abans que puguin passar els fets, per tal d'evitar danys i perjudicis al ciutadans que no tenim el deure jurídic de suportar. Aquí no es tracta de l'existència d'un cas de força major, sinó d'un fet que s'hauria pogut EVITAR (o si més no, minimitzar els seus efectes) amb unes infraestructures adequades i un manteniment òptim de la xarxa.

Mentrestant resulta indignant conèixer els beneficis obtinguts per la companyia, la qual a més a més estava disposada a pujar-nos en gran manera el rebut de la llum.
És inadmissible! És inaguantable! Això no pot continuar així!

Només esperem que la gent, amb el temps, no s'oblidi de tot el que ha passat i faci com si tot funcionés bé. Ens estem tornant bastant conformistes i ens ressignem massa aviat (amb tot el que estem rebent últimament!!!).

MÚSICA SOTA LA PALMERA PELS DRETS HUMANS

Amnistia Internacional amb la col.laboració de l'Ateneu Barcelonès presenta un cicle de músiques solidàries pels drets humans al Jardí Romàntic de l'Ateneu, on les fusions musicals de diferent procedència animen les nits dels divendres durant els mesos de juliol, agost i setembre, donant vida a un lloc emblemàtic de la ciutat que fins fa pocs anys passava desapercebut per a molts de nosaltres.

És una oportunitat per a Amnistia de comunicar els seus missatges a través del llenguatge universal de la música, de promoure la consciència contra la tortura, la pena de mort, la discriminació i la violació sistemàtica de drets humans a molts països.

Una mica de relax...

Ara que ja han començat les vacances per a alguns ;-) , algunes alternatives per passar l'estona...

Diversons, Nits al MNAC, La Pedrera de nit, Nits d'estiu al Palau Robert, Festival del Grec, Senglar Rock Lleida 2007, Acampada jove, Més festivals...d'estiu, Festes majors, and so on...

Incògnites humanes i espècies que lluiten per sobreviure

Va bé anar de tant en tant a sopar a un vegetarià (cada cop n'hi ha més, però pocs que valgui la pena recomanar). N'hi ha un al centre, que fa poc que van obrir, on s'amenitzen els sopars amb vetllades literàries, concerts, conferències, i a més a més, tenen una petita botiga. Un menú amb 3 plats que està prou bé, on destaca la sopa de remolatxa amb crema de llet, el taboulé de verdures amb falafel, l'hamburguesa de tofu, la lassanya d'espinacs amb seitan, etc. Fins aquí tot bé si no fos per l'escarabat tropical que va aparèixer per sorpresa sense haver estat convidat i es va estar passejant tranquil.lament durant una bona estona per sota de diferents taules.

"Aquí, a Ciutat vella, això passa sovint, és normal perquè són cases molt velles. Ja hem fumigat altres cops i no hi ha res a fer, tornen a sortir..." , va dir el cambrer en to de conya després d'haver demanat disculpes per l'incident (una parella, que acabava d'arribar a la taula on en aquell moment s'hostatjava el "convidat", va marxar de seguida que el va veure). Més val no ficar-se a la cuina...

Un llibre per recomanar on es plantegen, entre moltes altres coses, les diferències en la intel.ligència i aprenentatge dels diferents mamífers, l'etern debat sobre què és més determinant en l'evolució d'un individu: els gens o l'entorn, si el que ens suggereix el nostre incoscient és el que veritablement som, si l'ànima es pot entendre com el resultat de reaccions químiques o elèctriques...

Mentrestant els cervells de grans especialistes intenten crear màquines que processin la informació com ho fan els propis cervells humans, però a uns nivells superiors, més fiables, més perfectes.

La quantitat d'interrogants que genera el cervell i la seva manera de funcionar és infinita i només coneixem una ínfima part. Científics, filòsofs, metges, psicòlegs, artistes, etc. s'han sentit atrets per aquest enigma que tot just comencem ara a destapar. El que està clar és que a l'hora d'estudiar-lo, cal tenir una visió de conjunt, global, interrelacionant-la amb altres disciplines i no fixant-se només en un aspecte específic sense tenir en compte la visió d'altres àrees científiques i socials.

Setmana de "ficcions"

Recuperats ja de la ressaca de les municipals (alguns ens hem donat a la beguda ;-) ), el report de la setmana supera la ficció, en la tònica dels últims temps, amb notícies gens engrescadores: disturbis a Alemanya contra els G-8, bombardejos sense treva de l'exèrcit libanès a camps de refugiats palestins, un grup terrorista que planejava atemptar al JFK de NY, el muntatge d'un suposat reality show on es "sortejava" un ronyó, la visita de la Condi -per als amics- Rice a Espanya, etc.

Més a prop nostre una notícia sorprenent: l'Ajuntament ha demandat als propietaris de 3 pisos del carrer Sotstinent Navarro, al costat de la Via Laietana, per fer millores no permeses en els seus habitatges i els exigeix que les desfacin i deixin l'immoble en l'estat en què estava inicialment (és dir, amb uns banys i cuines deplorables, indignes per viure-hi).

Una de cine: interessant peli on, entre d'altres coses més profundes, ens expliquen com n'és d'important posar-li al fill un bon nom (foto).

I per acabar, aquest cap de setmana s'ha tancat la Bridal Week. Sembla que està tenint força èxit, tot i el comprovat descens en el nombre de casaments. Aquest tema atreu l'atenció de la nostra profe d'anglès (la classe es converteix en un monogràfic d'hora i mitja al voltant del qual "we spoke about why traditional marriage has ceased to be the preferred living choice in most households". I encara continuarem la setmana vinent... (sembla que dóna molt de si el tema).

Per si ens serveix d'ajuda en el difícil món de les relacions, podem escoltar els consells d'un actor argentí que ens dóna pistes sobre què tenen els homes al cap o una escriptora que ens informa sobre el cervell femení :-)

Una nit per oblidar

L’abstenció (a BCN un 50,42 % contra un 40,76 % al 2003) guanya a Catalunya i, a més, arriba acompanyada de la irrupció, puntual però contundent, de fenòmens preocupants com els resultats de la candidatura xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha entrat amb força en alguns ajuntaments. És cert que cal destriar entre els municipis petits i alguns de mitjans, i els grans. És en aquests darrers on el cansament i la protesta s’han fet més evidents, precisament perquè en aquestes poblacions la política municipal es mira en clau més general.

"Esquerra és conscient de les dificultats de tornar a fer una gran pujada tan espectacular com fa quatre anys", va assegurar en Carod dient que aquell salt s'ha complementat ara amb una resistència moderada i sostinguda.
Ara però caldrà un canvi d'estratègia i més empenta que mai de cara a les properes eleccions estatals, per tornar a revifar i aconseguir uns millors resultats.

La cita del lector: (per reflexionar)
Aquest augment de l'abstenció ha perjudicat la democràcia. Ja són molts els electors que voldrien votar i no ho fan perquè estàn decebuts de la política i dels polítics, i pensen que ells ja no decideixen res.

Resultats a BCN

Resultats al districte de Sant Andreu

Amb el cap i amb el cor

Quina Barcelona volem: Una més justa, on es distribueixi millor la RIQUESA? On els ingressos provinents del turisme reverteixin en els ciutadans en forma de serveis? Un pacte amb les entitats financers per evitar que el cost de les hipoteques superi el 45% dels ingressos familiars? On s'impulsin les borses d'HABITATGE de lloguer i es creïn més habitatges públics assequibles? On es pugui negociar amb fermesa com volem gestionar l'AEROPORT i aconseguir un hub amb vols intercontinentals? Una Barcelona ben comunicada i sense problemes de RODALIES i amb un traçat de l'AVE segur i eficaç? Amb ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA en la teva pròpia llar quan sigui necessari? On es defensin els nostres interessos com a ciutats i com a PAÍS?

Una societat forta i cohesionada, segura i assequible, d'emprenedors i sostenible?

Una ciutat amb projecció internacional però que alhora tingui cura dels BARRIS, de les PERSONES, de la nostra LLENGUA... Una Barcelona on s'intentin solucionar els problemes de la gent per arribar a final de mes, una Barcelona que doni la SEGURETAT als seus ciutadans de trobar un lloc on viure, una feina on realitzar-se, una escola per als seus fills, assistència social i sanitària de qualitat quan es requereixi, on sigui segur passejar per qualsevol lloc sense perill de robatoris, on es disminueixi la contaminació i es millori el transport públic, en definitiva, UNA CIUTAT PER VIURE i no només per ensenyar a un grapat de turistes que potser no hi tornaran més !

Acte final de la campanya a BCN: Divendres 25 de maig 20 h (Plaça Catalunya). Amb Jordi Portabella i Josep Lluís Carod-Rovira. Jocs infantils, actuacions musicals i sopar a l'aire lliure

Nova beguda isotònica

Ja tenim el nou "Red Bull" català, anomenat com el famós crit dels almogàvers.

A veure si el tasten alguns i serveix perquè s'espavilin una mica!

Els nacionalistes fan història al vèncer per primer cop a Escòcia

Els independentistes del Partit Nacionalista Escocès (SNP) s'imposen per només un escó d'avantatge en el Parlament de Holyrood (web en català!), la moderna cambra dissenyada pels "nostres" Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, convertint-se per primera vegada en el partit majoritari i acabant d'aquesta manera amb 55 anys d' hegemonia laborista.

Les séus nacionalista i laborista van viure ahir una jornada maratoniana, enterbolida a més per un còmput caòtic de vots.

(Les nostres properes municipals també poden ser d'infart...)

Els 47 escons aconseguits però els mantenen allunyats de la majoria absoluta amb la qual cosa és probable que hagin d'acabar en un difícil govern tripartit (amb els liberaldemòcrates, que es declaren contraris a la independència, i possiblement, els verds).