SOL DE MITJANIT

Hat trick Pilota d'Or

2012-01-10T11:26:00.003+01:00

Tercera Pilota d'Or i menció especial a Xavi Hernández. Un bon detall...

CycleMeHome: De Madrid a Budapest amb bicicleta.

2011-06-16T11:22:00.010+02:00

Si t'agraden les iniciatives diferents, l'aventura, conèixer gent i aprofitar per gastar el teu temps d'oci a passar unes vacances diferents, divertides i a més acompanyat de gent sana i esportista, no t'ho pensis dues vegades i uneix-te a l'original i interessant iniciativa del jove estudiant hongarès LEVI.

CycleMeHome és el projecte ideat per Levi i totalment obert, al qual et pots unir, ja sigui en l'etapa de sortida o bé al llarg del recorregut amb bicicleta que travessa diferents ciutats i països. CycleMeHome és una "road movie" realitzada per estudiants de cinema hongarès i espanyol. Levi, després d'acabar el seu semestre d'Erasmus a Madrid, tornarà a casa seva, Budapest, amb bicicleta amb els seus companys de classe, al mateix temps que aniran filmant el recorregut.

El trajecte començarà a Madrid el 4 de juliol: Durant els 38 dies del recorregut amb bicicleta i els seus 2.800 quilòmetres, travessarà ciutats com Barcelona, Marsella, Cannes, Venècia, etc. i arribarà finalment a Budapest el proper 10 d'agost. Concretament la destinació final serà l'esdeveniment de fama internacional Sziget Festival, que se celebra tots els anys a Budapest.

Principals parades del recorregut:

4 de juliol - MADRID
9 de juliol - BARCELONA
16 de juliol - MARSEILLE
19 de juliol - CANNES
20 de juliol - NICE
24 de juliol - TORINO
29 de juliol - PADOVA
30 de juliol - VENEZIA
1 agost - TRIESTE
2 agost - LJUBLJANA
7 agost - Balaton
10 d'agost - BUDAPEST, Sziget FESTIVAL

Contactar amb LEVI : cyclemehome@gmail.com

Font: BudapestDreams

Yes, we can! Som una nació. Nosaltres decidim...

2010-07-11T10:35:00.011+02:00

La nostra sentència: la Independència!

Las sentència emesa pel Tribunal Contitucional espanyol ha certificat la mort anunciada de l'autonomisme: espanya és irreformable. Tot i el fracàs de l'autonomisme, encara hi ha il.lusionistes que ens volen entretenir amb l'enèsim intent de pactar amb l'Estat. S'ha acabat el bròquil: aquesta gent ja no enganya ningú.

Per sortir d'aquest cul de sac només hi ha un camí: la ruptura amb l'Estat espanyol:

Dir adéu a trenta anys d'autonomisme esclau i iniciar el camí de la llibertat. Dir adéu a l'espoli fiscal i a les polítiques neoliberalsi de construir un Estat al servei dels ciutadans de Catalunya, que augmenti les pensions, els salaris mínims, la despesa en serveis públics, en infraestructures, etc..., etc... Dir adéu a la supremacia lingüística de l'Estat espanyol i convertir el català en una llengua necessària i de cohesió social.

"Jaleo": De cavalls i cavallers

2010-06-25T09:32:00.005+02:00

Les festes de Sant Joan són les més antigues de Menorca. Es remunten al segle XIV, on ja es celebraven a Ciutadella. Un total de 263 cavalls i 177 cavallers participen aquest any en la Colcada. El més gran de 82 anys i el més jove de 8. Les festes en sentit estricte comencen però el diumenge abans de la diada de Sant Joan: el dia des Be on un pagès amb un xai recorre el carrers de Ciutadellla, acompanyant dels caixers (els genets), també a peu. Es reprenen el 23 a les 14 h quan el flabioler entra al palau del caixer senyor i li demana permís per iniciar la festa.

Els principals protagonistes dels actes festius són els cavalls, convenientment guarnits, i els caixers, vestits de blanc i negre, que passen pels carres del poble tot demostrant les seves habilitats a cavall (jaleo).

Unes celebracions que atreuen turistes d'arreu (aquest any també l'anunci d'una coneguda cerves convida a anar-hi...). Cal recordar però, que no només per Sant Joan hi ha jaleo, sinó que també al llarg de l'estiu diferents pobles de Menorca celebren les seves festes majors on també podem ser testimonis d'aquestes exhibicions de cavalls i caixers.

17 M: Dia de celebracions

2010-03-18T20:38:00.005+01:00

El Barça va oferir tota una demostració de poder davant l'Stuttgart i la premsa internacional no ha dubtat a rendir-se al joc blaugrana i a la brillant actuació de Leo Messi i, per descomptat, de la pedrera en general (Pedro, Bojan, Iniesta...)

Messi però centrà els titulars de la premsa internacional:

La premsa nacional veu el Barça al Bernabéu "Al Barcelona només es malgasta futbol, no es malbarata diners" Gabi: "El Barça és el millor equip del món ... i amb diferència"

La premsa italiana s'ha posat als peus d'un Messi estel.lar i diaris com el Corriere dello Sport o la Gazzetta dello Sport han centrat la seva atenció en l'actuació del crac argentí. "Molt Barça, Molt Messi" o "Messi Show, 4-0" són els titulars que centren les portades d'aquests dos diaris de referència italians.

El gran partit del Barça tampoc ha passat desapercebut per a la premsa anglesa, meravellada per la maquinària blaugrana. 'The Times' titula "Un Messi màgic inspira el Barcelona" i afegeix una peça complementària a la que enfronta el crac argentí amb un altre dels jugadors del moment com Wayne Rooney assenyalant que "Messi accepta el repte de Rooney amb una classe magistral".

Per altra banda, el 'Daily Mirror' no dubta a assenyalar que "El Barça posa la clau a través de Messi", igual que el diari 'The Sun' que exalça l'instint golejador de l'argentí titulant "El matador Leo guia el Barça" .

A França, el diari L'Equipe segueix la tendència marcada a la resta de la premsa internacional amb "Bon Barça, Gran Messi".

Els compatriotes de Messi lloen el joc del 10 del Barça i el seu gran moment de cara a porteria titulant "El golejador de l'any". El diari argentí Olé ofereix xifres que demostren l'eficàcia golejadora de Messi en aquest nou any assenyalant que "el crac argentí aporta 15 gols en 14 partits el 2010".

Per altra banda, el dia coincidia amb una celebració cada cop més difosa arreu del món no anglòfon: Saint Patrick's day. Nombrosos pubs irlandesos guarnits amb globus verds i shamrocks mostraven el verd de la bella Irlanda, commemoració del sant patró de l'illa, responsable de fer fora les serps del país (suposadament els pagans...).

“Let’s go have some craic”

Any nou, nous propòsits

2010-01-05T16:40:00.007+01:00

Un cop començat el nou any sorgeix, com sempre, el moment de fer balanç de l’any anterior i marcar-se nous objectius de cara als 12 mesos que ens esperen, amb el propòsit de complir els projectes que hem planejat: alguns s’assoliran, d’altres potser no, però com diuen els experts, és important posar-se fites (n’hi ha prou amb què siguin petits reptes i relativament assolibles, en tot cas, cal que siguin viables en el temps i en la forma). Des de fa temps, els tres més desitjats acostumen a ser normalment: perdre pes, fer més exercici i deixar de fumar. També aprendre idiomes, independitzar-se, trobar parella, tenir un fill, que millori el servei de Rodalies de RENFE... :-)

Cinc tècniques per ajudar a complir els somnis del 2010

Com expressa molt bé l’Eduard Punset en el seu bloc, un dels llocs on es poden fer els canvis més grans és però en l’àrea dels sentiments, en lloc dels l’àmbits fisiològics i materials.

Inici del torn d'Espanya en la presidència de la UE: Mr Bean, ´apareix´ en una web falsa de la Presidència europea

El primer dia laborable del nou any, la URL de la web de la UE de la presidència espanyola redireccionava la pàgina a una web falsa amb la foto del personatge televisiu que interpreta l’actor Rowan Atkinson. La feina realitzada per un hacker, davant d'una fallada de seguretat, es va poder comprovar durant una bona part del dia.

Bones Festes

2009-12-23T10:49:00.004+01:00

“Tot es va amalgamar en una veu d’alegria que va durar un parell de minuts. Després, quan el primer esclat d’eufòria es va calmar una mica, la família Koroliov es va adonar que, a més de Volòdia, hi havia un altre noi, embolicat amb una bufanda i un tapaboques, també cobert del blanc de la neu. S’estava immòbil en un racó, mig amagat en una gran pellissa de guineu suspesa del penja-robes.
-Volòdia, estimat, qui és aquest noi?-va preguntar en veu baixa la mare.
-Ah! Sí! És veritat!-respongué Volòdia. Tinc l’honor de presentar-vos el meu company Txetxevitsin, alumne de segon curs. L’he convidat a passar el Nadal amb nosaltres.
-Molt bé, molt bé! Benvingut Txetxevitsin!-digué amb un to alegre el pare. Em perdonarà que vagi en mànigues de camisa, sense l’americana. Endavant! Natàlia, si us plau, ajuda el senyor Txetxevitsin a posar-se còmode.
Al cap d’una estona, atordits per aquella clamorosa acollida i vermells encara pel fred, Volòdia i Txetxevitsin es van asseure al menjador i van prendre una tassa de te. El sol de l’hivern que travessa els vidres mig glaçats brillava damunt el samovar i la vaixella. Al menjador feia calor i els nois sentien com dins del seu cos, el fred i la calor es debatien sense que un deixés lloc a l’altre.
Ben aviat serem a Nadal-va dir el senyor Koroliov, mentre s’enrotllava un cigarret amb un tabac vermell fosc. Sembla que fos ahir que la teva mare plorava perquè havies de marxar a l’escola...I fixa’t, ara ja tornes a ser a casa.”

Fragment d’ Els nois, Anton Txèkhov

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU PER A TOTHOM!

El millor Barça de la història!

2009-12-20T12:43:00.008+01:00

Genial!!! Va costar però el Barça va obtenir l'esperat 6è títol de la temporada: el campionat mundial de clubs a Abu Dhabi. Després d'una primer temps fluix i d'una segona part d'infart, amb pròrroga inclosa, el Barça aconseguí la seva fita, amb gols de Pedro i Messi, en un partit on la possessió de la pilota va ser en tot moment per al FC Barcelona, qui finalment va guanyar merescudament. Felicitats a l'entrenador i als jugadors per la part que els pertoca! Una temporada fantàstica...

Sant Jaume de Frontanyà, bonic poble...

2009-12-12T14:48:00.008+01:00

Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), 31 habitants, el poble més petit de Catalunya, és el primer dels 166, que s'ha avançat aquest cap de setmana en la consulta independentista. Un referèndum popular, sorgit de la iniciativa dels ciutadans i no dels estaments polítics, que té un gran significat en el moment de desencís que estem vivim el poble de Catalunya davant la possibilitat d'una sentència adversa envers el ja retalladíssim Estatut per part del Tribunal Constitucional, un òrgan clarament polititzat, la legitimitat del qual s'ha posat sovint en dubte. Catalunya ja ha dit prou, prou de ser menystinguda tant des del punt de vist econòmic com de nació.

Les consultes no tenen validesa jurídica, sí, però poden determinar un punt d'inflexió, un abans i un després de les relacions amb Espanya. Cal escoltar la veu de Catalunya. De moment està servint per mobilitzar els ciutadans enfront un objectiu comú i està generant una expectació i una projecció internacional que serveix perquè la resta del món es faci ressò de la situació dels Països Catalans. Una trentena d'observadors internacionals validaran les consultes sobre la independència. Mentrestant, restem a l'espera de la consulta a Barcelona el proper 25 d'abril.

Un gènere teatral diferent

2009-12-11T13:10:00.009+01:00

El Teatre Negre (o černé divadlo, en txec; black light theater, en anglès) és molt típic dels escenaris de Praga. Es tracta d'un tipus de representació teatral de caràcter mut que té lloc en un escenari a fosques, amb grans cortines i diferents efectes especials d'il.luminació que donen lloc a jocs de llum i ombres. La llum només il.lumina allò que volen que veiem, de manera que es produeixen uns originals efectes visuals. Moltes vegades sembla que els objectes i els propis actors estiguin volant.

Una obra que s'està representant al teatre Ta Fantàstika és Aspects of Alice, una recreació una mica sui generis del famós conte Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll, per al gaudi especialment dels nens i d'alguns grans.

Va de vins

2009-11-18T19:46:00.006+01:00

El proper dilluns 23 de novembre a les 17h el Palau de Congressos de Catalunya acollirà l’entrega dels premis Cartaví 2009, el concurs de cartes de vins dels restaurants de Catalunya. Seran premiats el restaurants de Catalunya que compten amb una carta de vins més elaborada a partir de criteris com la presència de marques associades a les DO catalanes, l’existència d’una carta exclusiva d’aquests vins, el preu, la traducció a diversos idiomes i les condicions de conservació i de servei del vi. Durant el lliurament hi haurà l’exposició-degustació vinícola-gastronòmica més important de bodegues i restaurants catalans.

Grans Viatges Al Mon Del Vi
View more presentations from ociovital.

Alguns dels establiments de Barcelona on trobar els millors vins:
Neyras Vins
Celler de La Boqueria
Celler de Gelida
Vilaviniteca
Le carte des vins
Lavinia
Onofre Vins
Colmado Quílez

Altres adreces d'interès: Vadevi, Tasts de vins als centres cívics, INCAVI, Denominacions d'origen catalanes

I aquest Nadal tasta Catalunya... Un dels establiments adherits a aquesta iniciativa és Casa Gispert, fundada al segle XIX, especialistes en fruits secs. Aquí podem trobar tota mena de delicatessen i productes de qualitat per elaborar magnífiques paneres de cara a les festes de Nadal.

"Fest der Freiheit"

2009-11-10T19:31:00.009+01:00

Caiguda simbòlica representada per fitxes de dòmino en un multitudinari i plujós dia de celebracions a Berlin.

A Barcelona, l’edifici del Goethe Institut es va quedar petit: llargues cues per entrar-hi i escoltar i veure, entre d’altres events, una interessant conversa entre l’expresident Jordi Pujol i l’Albert Peters, director del Cercle de Directius de Parla Alemanya.

El Molt Honorable recordà com un malentès amb les paraules del portaveu del Govern de la RDA va donar peu, va precipitar, el fet que els ciutadans consideressin que ja tenien via lliure per passar a l’altra banda sense cap tipus d’impediment. Tot això, esdevingué també amb l’ajut d’un règim comunista soviètic cada cop més afeblit i d’un Gorbatxov que no es caracteritzava massa per la seva fortalesa de caràcter i que va entendre que el comunisme tenia ja els dies comptats. Quan va caure el Mur, el MH President es trobava en una reunió de govern i li passaren una nota anunciant-li que ja es podia passar de la zona Est a l’Oest. El MH era, entre d’altres, amb una coneguda ministra francesa, jueva, qui en assabentar-se va plorar d’emoció. Pocs dies després en Pujol i la seva dona van viatjar per motius de feina a Dresde, on van poder copsar l’ambient que s’hi vivia. La senyora Ferrusola va voler visitar Berlin i observà com de la nit al dia els aparadors de les botigues de la part Est canviaven els seus productes pels de l’Oest. El MH també va reiterar la seva admiració i simpatia per Alemanya (pel caràcter de la seva gent, la seva cultura, la literatura, l’economia, etc.). Recordem que el seu pare el va matricular, quan tenia 5 anys, al Col.legi Alemany de Barcelona, situat al carrer Moià. Per altra banda, també va destacar el paper que van jugar com a detonant de la caiguda del Mur països com Polònia o Hongria.

Un actor alemany, resident a Barcelona, va introduir en català els noms dels ponents i va fer riure/reflexionar amb les seves anècdotes al llarg de la tarda/nit de la celebració al Goethe.

No hi van faltar evidentment els parlaments de rigor de les autoritats: la directora del Goethe, la cònsol a BCN, representants de la Generalitat, de l’Ajuntament, etc., alternant entre el català, el castellà i una mica d’alemany. També, diferents passis de documentals i pel.lícules relacionades amb els fets, tot amanit de menjar i begudes típiques.

Emoció a flor de pell, fins i tot, en les cares dels convidats alemanys (que els tòpics sovint ens descriuen com a individus freds i distants).

Europa, vint anys després de la caiguda del Mur

2009-11-03T18:00:00.005+01:00

La caiguda del mur de Berlin (construït el 13 d'agost de 1961) el 9 de novembre de 1989 va suposar l'esperança d'un món menys dividit i lliure de totalitarismes? Si més no, va transformar la política i l'economia dels països del centre i de l'est d'Europa, però també va esdevenir una fita simbòlica i cultural que va transcendir aquests límits.

Tot i això, al cap de 20 anys, la democràcia pren forma de capitalisme salvatge a l'est del continent, mentre es multipliquen els murs socials i polítics en una Europa formalment unificada?

Debat al CCB de Barcelona dilluns 9 de novembre , a les 19 h:

Els vells i els nous murs d'Europa (amb Juan Goytisolo, escriptor, i Tzvetan Todorov, crític, historiador i filòsof). Presenta i modera Monika Zgustová, escriptora.

La caiguda del mur de Berlin

Another brick in the wall (Pink Floyd)

Castanyes a dojo

2009-10-29T12:57:00.006+01:00

Encavalcament de casos de presumpta corrupció (comissions il.legals, canvis d'usos urbanístics, desviament de fons, fraus i estafes diverses...) que estan sortint a la llum últimament: Gürtel (que per cert, vindria a ser "Correa" en alemany), Palma Arena, El Ejido, afer Millet, etc.. i ara Santa Coloma de Gramenet.

“Corrupció, la paraula de moda a Espanya”. Així va titular fa poc la BBC un article sobre la quantitat d'escàndols que estan apareixent a l'Estat i que esquitxen partits polítics, administracions públiques i importants empreses privades.

Acusacions mútues, crispació i desànim en aquest escenari que està posant de manifest les mancances dels mitjans de control de la gestió econòmica i com no han funcionat de manera eficient en aquests casos els mecanismes de fiscalització de l'actuació d'aquests ens.

La acumulación de casos de corrupción siembra la desolación en el Congreso

Aquí hi hauran castanyes ...

D'un altre tipus són les que menjarem aquest cap de setmana de celebració de Tots Sants o l'anglosaxó Halloween, que cada cop s'està implantant més suplantant les nostres tradicions.

La festa de Halloween, que es celebra la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre, té el seu origen en una celebració dels pobles celtes que vivien a Irlanda fa 2.500 anys, coneguda com a Samain o Samhuin. Es celebrava l 'arribada de l'hivern. Els immigrantes irlandesos que emigraren a Estats Units van instaurar la tradició de la carbassa anomenada "Jack-o’-lantern" . La nit anterior a la festa de Tots los Sants (traduïda com All hallow’s even) va derivar amb el nom amb què es coneix actualment.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Una versió històrica esmenta que la castanyada consta des de finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que no fossin llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panellets.

THIS IS IT

2009-10-27T22:03:00.008+01:00

Demà s'estrena el documental amb els últims assaigs que va fer dos dies abans de morir, que promet no deixar indiferent ningú. "This is it", el títol de la gira de concerts que tenia previst realitzar...

Destacats de la setmana

2009-10-11T15:10:00.017+02:00

Sorpresa provinent de l'Acadèmia noruega. El Nobel premia prematurament l'actitud d'Obama d'estendre la mà al món, no sense precipitar-se donada la brevetat fins ara del seu mandat (9 mesos) i la incògnita de saber quin enfoc donarà a la seva política a partir d'ara i de si tindrà continuïtat o no la seva predisposició a la resolució de conflictes a nivell internacional i el seu idealisme en la recerca d'una societat més justa i plural.

Personalment, les meves preferències i les de molts internautes que van crear plataformes per tal d'impulsar la seva candidatura, anaven adreçades cap a la figura de Vicenç Ferrer, la dedicació del qual als menys desafavorits de la Índia és inqüestionable, tot i que volgudament passava més desapercebut a nivell mundial . Interessos polítics però fan que aquest preuat guardó hagi recaigut en l'actual president dels EEUU, la qual cosa afegirà més pressió a la ja difícil conjuntura política que està vivint el seu país i hauria de servir d'estímul per intentar assolir les promeses electorals que va defensar enèrgicament durant la seva campanya.

Canviant de registre, segons alguns mitjans de comunicació l'arribada de la grip A ja ha esdevingut una "epidèmia" a Catalunya. Google ha creat un web on es pot observar amb una certa exactitud l'estat de l'evolució del virus per països i zones del món. Mentrestant està circulant per Internet un article on la metgessa i monja Teresa Forcades recomana mantenir la calma i fins i tot no vacunar-se d'aquest virus que, segons es comenta, els efectes del qual serien més febles que la veritable grip estacional.

Finalment divendres va arribar a les pantalles de cinema l'esperada Àgora, d'Alejandro Amenábar, situada a l'Egipte del s. IV AD, sota la dominació de l'Imperi Romà, on les revoltes als carrers d'Alexandria (famosa, entre d'altres, pel seu llegendari far, setena meravella del món antic), arriben a la seva mítica biblioteca. La filòsofa i astrònoma Hipàtia, considerada la primera matemàtica de la Història, lluita per salvar la saviesa del món amb l'ajut dels seus deixebles. La seva violenta mort marcarà un punt d'inflexió entre el pensament racional grec i l'obscurantisme de l'època medieval.

Viatge al coneixement

2009-10-06T17:35:00.013+02:00

"The world is a book, and those who do not travel read but a page."

Saint Augustine

Una mica més a prop, la Ruta Pirineu Comtal proposa recórrer els territoris d'onze dels antics comtats que van ser l'escenari de la configuració i naixement del nostre país:

-Comtat de Berga: a l'ombra del Pedraforca

-Comtat de Besalú: la cort d'en Tallaferro

-Vescomtat de Cardona: els reis sense corona

-Comtat de Girona: la frontera de l'imperi carolingi

-Comtat d'Osona: clau de volta de la Catalunya vella

-Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya

-Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes

-Comtat de Ribagorça: la llum de les imatges

-Comtat de Ripoll: terra de comtes i abats

-Comtat d'Urgell: una catedral entre heretges i sants

-Comtat d'Empúries: el comtat independent

La ruta Pirineu Comtal s'emmarca en el context de les Rutes del Naixement de Catalunya, que la Direcció General de Turisme de la Generalitat promou d'acord amb les determinacions del Pla Estratègic.

THE GIRL WHO PLAYED WITH FIRE coming soon...

2009-09-20T15:13:00.005+02:00

A punt d'estrenar-se la 2a part de "Els homes que no estimaven les dones" (traducció per cert ben diferent del títol original), d'Stieg Larsson, la intriga, el suspens i la necessitat de conèixer el desenllaç de la trilogia han convertit Millennium en un fenomen de masses i Lisbeth Salander en la seva heroïna particular, una protagonista atípica, allunyada dels estereotips femenins: una "hacker", asocial, que es manté al marge de l'ordre establert i vulnera la llei constantment però que en el fons cau bé i enganxa els espectadors, i que actua com a contrapunt d'un Mikael Blomkvist, periodista d'investigació, amb el qual forma realment una peculiar parella en la lluita contra la corrupció. Aquests dos personatges mantenen durant tota la trilogia una denúncia constant contra l'abús de poder i a favor de la veritat i la justícia.

L'autor va saber plasmar sense tabús, tot i les llicències que es va permetre a l'hora d'escriure les novel.les, un rerefons que permet reflexionar sobre l'abús continuat del més fort cap al més dèbil, fent incís en els maltractaments a les dones; els excessos que genera el poder en polítics i empresaris d'alta volada; així com la llibertat de premsa i l'ètica periodística. Uns temes, desafortunadament d'àmplia actualitat. No hem d'anar gaire lluny per veure polítics i empresaris posant els seus interessos particulars per davant del bé general i enriquint-se il.lícitament a costa dels ciutadans...

Al fil de les diferències entre homes i dones, de les quals l'Eduard Punset n'ha parlat sovint en els seus llibres, aquesta nit TV3 emet al programa 30 Minuts el reportatge Quan manen les dones, que intentarà analitzar aquest tòpic sovint discutit. Per altra banda, recordem que dijous 24 s'estrena, també a TV3, el programa "Sexes en guerra" (un títol potser una mica desafortunat), una sèrie documental de divulgació científica que intentarà abordar les diferències entre homes i dones i explicar perquè es comporten de forma diferent, partint de les diferències biològiques i/o educacionals.

Les eleccions alemanyes més incertes

2009-09-17T16:27:00.007+02:00

El 27 de setembre pot passar de tot a les urnes i la cancellera Merkel, representant del CDU (Unió Cristianodemòcrata alemanya) actua amb cautela intentant mobilitzar els votants després de la desfeta del seu partit fa unes setmanes a les eleccions regionals del Saarland i Turíngia. La confiada CDU va encaixar una sonora derrota que li ha fet perdre la majoria absoluta en aquests dos estats i el seu home fort a l’Est (el fins ara primer ministre de Turíngia, Dieter Althaus). Les eleccions celebrades el passat 30 d’agost a tres lands alemanys anuncien un canvi de fase en la principal potència europea.

Els socialdemòcrates comencen a cedir pas clarament a l'esquerra (Die Linke) i la CDU baixa, encara que la tirada d'Angela Merkel potser li permeti allargar el seu cicle. La crisi ha tingut finalment el seu impacte en la política, una cosa que no estava tenint lloc fins ara en la UE, com va poder apreciar-se en les eleccions al Parlament Europeu. A Alemanya l'alternança política ha trigat més que a altres llocs de l'Europa Central.

Aquesta alternança es diu Die Linke (la formació liderada per Oscar Lafontaine i Gregor Gysi) que ha aconseguit superar les seves barreres, tant físiques com generacionals, amb la presentació en societat de polítics que quan va caure el Mur, fa ara 20 anys, aleshores en tenien poc més de 18. De cara a les eleccions generals del 27 de setembre, s'haurà de confirmar que el suport demanat a Saarland (País de Sarre), Sachsen (Saxònia) i Thüringen (Turíngia) anuncia realment un canvi de cicle en part de la societat alemanya, que atorga la seva confiança a l'esquerra fins a situar-la en situacions reals de poder institucional. Aquest és el repte de Die Linke, resultat de la fusió del Linkspartei, PDS i de la WASG de Lafontaine (expresident del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya) el 16 de juny 2007, fusió que els està permetent guanyar espai polític i ideològic en la societat alemanya després d'anys de transició.

Amb motiu de les eleccions alemanyes, aquesta tarda a les 19.30 h té lloc a l'Institut Goethe de Barcelona, una taula rodona que promet ser interessant sobre Federalisme i Democràcia, organitzada per la Fundació CatDem i que comptarà amb la presència de l'exministre de l'Interior de l'antiga RFA Gerhart Baum, així com de l'expresident Jordi Pujol.

Característiques de l'Estat Federal Alemany

Organització territorial d'Alemanya

El cel tornarà a plorar

2009-08-10T11:15:00.008+02:00

Les Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç donen nom a la pluja d'estels més popular de tot l'hemisferi nord. Són una pluja de meteors molt visible que s'estén entre el 17 de juliol i el 24 d'agost, coincidint el moment de màxima activitat al voltant del dia de Sant Llorenç. Pel que fa al seu nom clàssic, la pluja de meteors s'anomena Les Perseides perquè s'observa a la constel•lació de Perseu, heroi mitològic grec.

Les Perseides més brillants, les que s’anomenen bòlids, són visibles fins i tot en zones poc il·luminades de les ciutats però per observar una verdadera pluja d’estels cal allunyar-se una mica i anar cap a les zones rurals. Aquest any, la màxima intensitat està prevista per a la tarda del dia 12 d’agost, fet que no és podrà observar a la nostra latitud ja que encara no serà de nit i, a més, la Lluna no permetrà veure els estels més dèbils. El millor moment per gaudir de la pluja serà, doncs, la nit de dimecres 12 o dijous 13 d’agost. Si se’n volen veure moltes, caldrà estar en un lloc ben fosc i les condicions del cel hauran de ser òptimes. A més, l’observador haurà de tenir la vista acostumada a la foscor (l’ull humà necessita entre 15 i 20 minuts per aclimatar-se).

Llàgrimes pel capità

Aquest matí de dilluns es fa l'autòpsia al capità de l'Espanyol, Dani Jarque, que va morir sobtadament dissabte als 26 anys (i apararentment en plena forma) mentre es trobava concentrat amb el seu equip a Itàlia. No serà fins que acabi l'examen forense quan es podrà fixar el moment en el qual el cadàver del jugador podrà ser traslladat a Barcelona. La família, el club i fins i tot el Ministeri d'Afers Estrangers fan gestions amb les autoritats italianes per a intentar accelerar els tràmits tant com sigui possible de la repatriació del cos. La família de Dani Jarque i la direcció del club estan d'acord en celebrar un acte d'homenatge pòstum al nou estadi de Cornellà.

"Moments que no te’ls pots creure, però que són reals. No hi ha paraules per descriure la tristesa...”

Problemes i novetats en la telefonia mòbil

2009-07-17T21:26:00.011+02:00

Des de fa un any hi ha rumors de la possible incursió de Microsoft en la telefonia mòbil, i sembla que serà ja de cara a l'any vinent que el gegant informàtic llançarà al mercat un model que sembla ser s'anomenarà Pink, amb un sistema operatiu Windows Mobile 7 i que podria ser fabricat per Motorola o Sharp, segons publica El Economista. De fet sembla ser que Microsoft ja ha contratat una agència publicitària (McCann Erickson) per fer-se càrrec de la campanya de llançament. Les característiques de com serà el telèfon són encara un secret però.

Sense deixar de banda el tema de la telefonia mòbil, el Col.legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions ha informat de les localitats amb cobertura insuficient a l'estiu, a tenir en compte si hi aneu: Arenys de Mar, Cambrils, Castelldefels, Figueres, Gavà, L'Escala, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pol de Mar, Sitges, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, i Puigcerdà. Totes, poblacions turístiques, on es redueix la velocitat de connexió a Internet i les converses sovint es tallen. Cal considerar una sèrie de factors com són un nombre insuficient d'antenes, l'augment de serveis oferts pel mòbil, l'ús de la xarxa via mòbil i l'increment de la població. Esperem que es solucionin aviat aquests problemes logístico-tècnics.

Esdeveniments d'estiu

2009-07-08T11:08:00.009+02:00

"Les mil i una Índies", una interessant exposició de fotos i audiovisuals de Iara Houghton i Dailos Batista, que es pot veure al Centre Cívic Sagrada Família, de l'1 al 26 de juliol. Pretén representar una Índia en miniatura, a través de fotos de diverses zones del país i de la projecció de sis reportatges que ens hi traslladen directament. Aquest treball és fruit de les experiències viscudes pels autors en un viatge durant 6 mesos arreu de l'Índia.

El grup Slàinte neix el 1993 i agafa el nom del famós brindis gaèlic que significa "Salut". És el grup més veterà de l'anomenada música celta a Catalunya, centrant-se en les cançons populars d'Hibèrnia i Caledònia (Irlanda i Escòcia), fent incursions, de tant en tant, també en la música bretona i balcànica. Els membres del grup són Pello Garcia (uillean pipe i low whistle), Flavie Louesdon (acordió diatònic i violí), Quim Lamarca (violí, veu, mandolina i bodhran) i Jordi de Diego (bouzoki irlandès i guitarra acústica).

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va engegar la 47a edició amb tot un clàssic del rock de les darreres tres dècades. The Pretenders, amb Chrissie Hynde al capdavant de la banda, va presentar-hi les cançons del seu nou disc, "Break up the concrete", així com va fer un petit recordatori d'alguns clàssics, en l'únic concert que fan a Catalunya.

Els dissabtes de juliol i divendres d'agost al vespre podem gaudir de les sessions de Mecal i Sushi, una proposta diferent per als caps de setmana d'estiu a Barcelona. Curtmetratges, música i sushi a l'aire lliure són els ingredients d'aquest cocktail d'estiu. El Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona i el Poble Espanyol s'han unit per oferir unes vacances en format curt per a qui vulgui escapar de la ciutat sense sortir d'ella. Un exclusiu chillout amb hamaques i una gran varietat de propostes musicals i audiovisuals acompanyades d'un exquisit tast de menjar japonès.

I finalment, un petit suggeriment d'algunes de les millors terrasses d'estiu, segons la revista "Time out Barcelona" i l'Ajuntament:

* Terrasses de Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample

* Terrasses d’Horta Guinardó i Nou Barris

* Les millors terrasses de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi

* Terrasses de bars de Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc

* "Xiringuitos" de nit
* La ciutat de les terrasses

Ja ha arribat l'estiu!

2009-06-27T17:48:00.005+02:00

Summer Cat- Billie the Vision & The Dancers

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with youâ€¦'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

L'esforç té la seva recompensa

2009-06-02T20:35:00.004+02:00

Una altra versió (made in Brasil i en clau d'autoajuda) del vídeo motivacional de Gladiator que va utilitzar el Barça, amb èxit, com a recurs per aixecar l'ànim dels jugadors i guanyar la 3a Champions:

Ben segur que d'ara endavant en faran un bon ús les empreses de coaching i els gabinets de psicologia...

8a Festa de la Primavera

2009-04-25T20:53:00.010+02:00

Aquest càmping va obrir les seves portes l'1 d'agost de 1966 i no ha tancat mai al llarg de tots aquests anys. Obert tot l'any i amb un immillorable tracte familiar, ofereix 160 parcel.les, amb vistes al mar, aigua calenta gratuïta, dues piscines i zona d'esports. L'any 1992 es va posar una depuradora biològica. Al 2007 va ser declarat càmping de l'any d'Espanya i segon d'Europa per l'ANWB mediambiental. L'any 2008 se li concedí al propietari i director la medalla de plata al mèrit turístic de la Generalitat de Catalunya.

Avui ha tingut lloc la vuitena Festa de la Primavera, dedicada a la natura, al mar i a la muntanya, on s'ha estrenat una sardana cantada, "La natura és la nostra mare", realitzada especialment per a aquest esdeveniment pel compositor calellenc Joaquim Soms, amb lletra de Maria Serrat i cantada per Josep Cordón, i on cal destacar la participació d'una representació de les agrupacions de defensa forestal (ADFs).

En definitiva, un dia assolellat, amb un matí de sardanes, interpretades per la cobla Ciutat de Girona i un dinar de germanor entorn d'una paella gegant, que ha servit per celebrar aquesta festa dedicada als campistes i, en general, a tota la gent que tingui una sensibilitat especial envers la natura.

Sempre fent pàtria, respectuosos amb el medi, la cultura i les nostres arrels.

La revolució silenciosa

2009-04-19T14:02:00.008+02:00

A partir del 19 d'abril El Periódico ofereix la possibilitat de comprar el llibre "La revolució silenciosa", la biografia de Vicente Ferrer, fins al 26 d'abril. El periodista Alberto Oliveras narra la vida del recentment elegit Català de l'Any. Des de la seva infantesa jugant als carrers del casc antic de Barcelona (interessant relat costumista sobre la capital catalana dels anys 20) fins al reconeixement de la seva obra a Anantapur, una de les zones més deprimides de l'Índia, on la Fundació Vicente Ferrer ajuda més de dos milions de persones. Tanmateix, s'acaba de publicar també "Un pacto de amor" de la seva dona, Anne Perry. Dues possibles recomanacions de cara al proper dia de Sant Jordi, que ja ens estant recordant des de fa dies.

"The Saint Jordi festivity, which takes place the 23rd of April, is one of the most beautiful holidays in Catalonia. During this day, the streets are full of colours thanks to the book shops and roses stands. Many citizens and curious tourists walk through the city. Men give a rose as a present to their partners and women give a book to men (but can be a book for another book! :-) This day is also the Day of the Books, which is a remembering of Cervantes death and Shakespeare birthday.

The legend tells Saint Jordi was a lord who was born in Capadocia (Turkey nowadays). The Catalonian tradition believes that it happened in Tarragona, in a small town called Montblanc. In Montblanc there was a dragon that feared the people. The town wanted to sacrifice one person every day in order to avoid the monster to attack everybody. Naturally the problem was that there was nobody who wanted to be eaten by the dragon. Therefore, each day they picked one person from the population of the town. The system was very effective until one day the person who had to be delivered to the monster was the beautiful princess. The daughter of the king had to be sacrificed like the rest of his citizens. Fortunately, a gentleman appeared in front of the princess and killed the dragon with a spear (Saint Jordi, of course) and this tale has already been finished..."

A l'esquerra, foto de Lakshmi (una imatge que m'han passat recentment).

Deesa molt venerada a l'Índia que simbolitza la riquesa i prosperitat, tant material com espiritual. Dona del déu Vishnu, símbol de la bellesa i de la bona sort, segons la tradició va néixer de l'escuma del mar, un mite similar al naixement de Venus a la mitologia grega.

La crisi econòmica d'Espanya vista des de fora

2009-03-22T16:42:00.012+01:00

The New York Times: " Durant més d'una dècada, Espanya ha viscut un gran boom de la construcció. Arà s'ha acabat. Com a herència ha deixat un fort increment dels preus i dels costos en relació a la resta de l'eurozona. S'haurà de produir una deflació, cosa que ja és difícil amb temps normals"

Le Monde: " Malgrat l'hemorràgia de l'ocupació, el carrer continua en silenci" (només alterat per la manifestació presumptament anti Bolonya...)

Herald Tribune: "A Espanya ara es competeix per aconseguir feines que s'havien abandonat per anar a treballar a la construcció, a l'hostaleria i al comerç"

Financial Times: "S'ha acabat la fiesta"

Alguns missatges que hem escoltat aquests dies per superar l’actual context de crisi econòmica:

“ Cal esforç, risc, iniciativa i imaginació ”.

1. Pensar en positiu: La vida no s'acaba amb aquesta etapa. S'ha de començar a pensar en aquells projectes que sempre havíem desitjat fer 2.- Renovar-se : Un canvi de vida i de look és important. També s'ha de renovar 3.- Cercar suports : Aquesta etapa no es pot passar sol/a. Tampoc és bo dependre d'algú, però és convenient cercar col.legues, amics/amigues i renovar xarxes de contactes 4.- Mantenir-se actiu: Fer exercici per millorar l'estat anímic. Iniciar nous projectes. Fer activitats creatives, etc.

"Control dels recursos públics que han rebut les entitats financeres. La banca ha de fer arribar aquests diners a les famílies i a la petita i mitjana empresa "

Propostes d'ATTAC (Justícia econòmica global)

Al mal temps, bona cara... divendres passat va començar la primavera astronòmica

Barcelona més cara que Londres

2009-03-10T21:29:00.007+01:00

La llista de ciutats més cares del món que elabora "The Economist" situa Barcelona i Madrid, en el 18è i 20è lloc , respectivament, per davant de Londres. Barcelona "guanya" així un lloc en el rànquing respecte l'any passat, mentre que la capital anglesa (tradicionalment considerada com una de les més cares d'Europa) baixa del 8è al 27è! Tòquio, com ja és habitual, recupera la posició com la més cara del món. En 2n lloc, Osaka, seguida de Paris, Copenhague, Oslo, Zurich, Francfort, Helsinki i Ginebra (les capitals escandinaves sempre estan amunt).

Per contrarrestar els preus cada cop més elevats per als barcelonins, si volem sortir i no gastar gaire les nits del cap de setmana, sempre ens quedarà l'alternativa de menjar-nos un entrepà. Altres suggeriments d'algunes activitats encara gratuïtes o gairebé a Barcelona i també a Londres (els museus, of course).

I ja sabem que, de moment, hi haurà un únic concert a Barcelona d'U2, el 30 de juny (i potser un altre més, al dia següent...) amb 10.000 entrades al mòdic preu de 30 € (les més barates) i la resta no s'especifica clarament (només es diu que costaran menys de 95...). No line on the horizon

En record d'en Carles Sabater

2009-02-12T17:59:00.006+01:00

Demà ja fa 10 anys que en Carles Sabater ens va deixar. En acabar un concert a Vilafranca se li apagà la veu per sempre més. Un mite del rock català que marcà una època a tots els d'una generació que vam crèixer amb les seves cançons.

El cantant de Sau només tenia 36 anys, i s'ha convertit en un icone del panorama musical català, així com altres cantants, a nivell internacional, com per exemple, Kurt Cobain, Jim Morrison o Bob Marley.

La seva veu i la seva capacitat de seducció a dalt d'un escenari (com a cantant i com a actor) van ser determinants, juntament amb les melodies de Pep Sala, per convertir Sau en la banda més popular de la música en català de la dècada dels noranta, juntament amb Sopa de Cabra i Els Pets. Deu anys després de la seva desaparició a causa d'una inesperada aturada cardiorespiratòria, tothom encara recorda les seves cançons, algunes de les quals s'han convertit en veritables himnes a l'amor, en contra de la guerra, etc...

Programes de ràdio i televisió especials, discos de tribut i la desena trobada de fans aquest diumenge a Llançà, on està enterrat, són alguns dels actes en la seva memòria. Televisió de Catalunya emetrà demà, coincidint amb el desè aniversari, un documental especial dirigit pel periodista Pep Blay.

Any Nou Xinès

2009-02-07T15:46:00.020+01:00

El dia 26 de gener del nostre calendari els xinesos de tot el món van celebrar l'entrada d'un nou any, el 4707 del calendari tradicional xinès. En aquest calendari, regulat per la posició de la Lluna i del Sol a la vegada, els anys són designats per determinats animals: rata, bou, tigre, llebre, drac, serp, cavall, ovella, mico, gall, gos i porc. Ara som a l'any del Bou, un animal que simbolitza els valors de la constància, de la perseverança, de l'esforç i de la determinació, molt necessaris als temps de crisi que patim...

Aquesta setmana se celebra a Barcelona la segona edició de Xinafest, un cicle d’activitats de diàleg i intercanvi sobre la cultura xinesa.

L'eix de la comunitat xinesa de Catalunya és la família: la reagrupació familiar és habitual. Curiosament, el 70% dels xinesos instal·lats a Catalunya prové del mateix indret: Qingtian, un districte muntanyós de la província de Zhejiang, amb una tradició migratòria que es remunta als anys 1920-1930.

L'horòscop xinès té milers d'anys d'antiguitat, molts més que els signes del zodíac que s'utilitzen a Occident. I és que mentre l'astrologia d'Occident es fonamenta en els dotze mesos de l'any, l'horòscop xinès es basa en un cicle lunar de dotze anys. Cadascun dels dotze signes de l'horòscop xinès rep el nom d'un animal. Explica una llegenda que, fa milers d'anys, Buda, quan era a punt de morir, va fer un crida a tots els animals perquè l'anessin a visitar. Però solament s'hi van presentar dotze, i per aquest ordre: la rata, el búfal, el tigre, la llebre, el drac, la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el senglar. Això explicaria el nom que reben els anys xinesos.

Great expectations

2009-01-25T12:49:00.007+01:00

Font: The Times

Un cop han arribat al seu fi les megacelebracions mediàtiques d'aquests últims dies entorn el jurament de Barack Obama (veure interpretació del llenguatge corporal de la parella presidencial durant la cerimònia), nous reptes se li presenten en els primers dies de mandat al flamant president dels EEUU.

La primera decisió en política exterior: nomenar els enviats especials a l'Afganistan i Pakistan, per una banda, i al Pròxim Orient, per una altra, respectivament, Richard Holbrooke, un dels artífexs dels acords de pau de Dayton, que van ajudar a posar fi a la Guerra dels Balcans, i George Mitchell, qui efectuà tasques de mediació per aconseguir el Pacte de Divendres Sant a Irlanda del Nord. Dues persones experimentades, per afrontar els conflictes bèl.lics en dues zones extremadament sensibles.

Primeres actuacions trencadores amb l'anterior Administració Bush: tancament de la presó de Guantámo (que encara però pot trigar a fer-se efectiva un any ben bé), primeres proves en humans d’un tractament per a lesions de la medul·la espinal que utilitza cèl·lules mare, aixecar la prohibició de Bush de finançar amb fons de la cooperació ONGs que ajudin a interrompre l’embaràs a l’estranger, buscar una estructura financera bancària basada en el Banc Europeu d'Inversions per intentar combatre la crisi financera o promeses d'especials inversions en energies renovables, atenció sanitària i infraestructures.

Un discurs del qual se n'esperen grans esperances (parafrasejant el títol de la novel.la de Dickens...)

Sota zero

2009-01-09T15:27:00.006+01:00

Últims dies del temporal de fred i neu que estem patint (gaudint alguns...). Diuen que no teníem unes temperatures tan baixes, i durant un període relativament llarg, des de l'any 2001. Per altra banda, l'altre recordatori ja és del 1987, quan Europa pateix una intensa onada de fred, segons diuen, la més important dels últims 30 anys.

Alguns dels que s'estan fregant les mans amb aquesta nevada són els propietaris de les pistes d'esquí que estan fent l'agost, l'organitzador de la Pirena (el reciclat "Capità Enciam", Pep Parès) o els nens d'algunes escoles rurals que han de fer campana obligada aquests dies...

Tema de conversa a les botigues, ascensors, amb els amics, família, etc.. (està caient aiguaneu a Barcelona! (ho haveu vist!!!), o potser també una excusa ideal que van poder aprofitar alguns per no haver de desplaçar-se el dia de Reis a casa de familiars llunyans per fer l'obligada "visita de cortesia"...). Com n'està gaudint en Tomàs Molina! Quina satisfacció que demostra, quines rialles de felicitat! L'altre dia anava ben vestit amb americana i corbata, i "xiruques", tal com va dir ell, "per si sorgís alguna necessitat imminent de viatjar in situ i a correcuita al bell mig de les nevades".

Algunes temperatures extremes d'ahir, per ex., de -2 de màx. i -15 de mín. a Das, a la Cerdanya, o no tan llunyanes, de 2 i -5, respectivament, a Vic.

A les terres de l'Ebre, la neu s'ha fet esperar però al final també ha arribat...

Per altra banda, ha hagut més de cent vols cancel·lats al Prat pel temporal de neu a Barajas. Dels 132 vols de l'aeroport de Barcelona vinculats a Madrid, només se n'han arribat a enlairar 25. Canviant de tema... recordem un cop més, un dels problemes també de no tenir autonomia en els vols internacionals.

MERRY XMAS & HAPPY NEW YEAR

2008-12-23T08:26:00.006+01:00

Malgrat la crisi, que ens recorden constantment, la majoria de la gent sempre destina un pressupost x per a jugar a la loteria de Nadal (el cost social d'un somni col.lectiu i un important ingrés per a les arques de l'Estat). Sembla que a més desgràcies sofertes, més es juga, en un intent desesperat d'aconseguir esmorteir d'alguna manera els efectes de la mala sort patida.

Una il.lusió que es repeteix any rera any. Per sort, sembla que els més beneficiats són gent treballadora, més aviat de barris humils. Almenys l'atzar compensa, de vegades, els llocs amb la sort més adversa. Un d'aquests: terres àrides, conflictes constants... al bressol de la història que se suposa que celebrem aquests dies no crec que els interessin gaire els llocs d'atzar. Prou tenen per sobreviure al present. Tant de bo avui en dia els Reis Mags aconseguissin arribar a Betlem sans i estalvis...

BONES FESTES I TOT EL MILLOR PER AL NOU ANY 2009!!!

P.S. Tanquem la paradeta fins a l'any vinent!

La Marató

2008-12-09T08:33:00.008+01:00

Un any més, fent un petit esforç col.lectiu podem posar el nostre gra de sorra a una molt bona causa i deixar ben alta la imatge de Catalunya, i en especial de Barcelona, com a lloc de trobada de gent emprenedora i conscienciada en el camp de la recerca, tant important per a contribuir al progrés de la societat en l'àmbit de la salut.

Interessant d'escoltar el disc de La Marató de TV3, sobretot cançons com "Somriu" o "Ja surt el sol".

Gaudeix de l'encant de Budapest: cada cop més a prop

2008-11-13T18:33:00.010+01:00

La capital d'Hongria, ciutat de referència de la dinastia dels Habsburg, juntament amb Viena i Praga (però més acollidora que aquestes últimes), està formada per tres poblacions: Buda i Òbuda, a la llera oest del Danubi i la plana Pest, a l'est. Hi ha nombrosos indrets d'interès històric, com el Parlament neoclàssic, el Pont de les Cadenes, el Palau Reial, l'Òpera, la Sinagoga, la basílica de Sant Esteve, els banys turcs, nombrosos balnearis (com el famós Gellért, foto esquerra) o les ruïnes d'Aquincum, als afores de la ciutat, per esmentar només uns quants llocs a destacar d'aquesta encantadora ciutat, capital d'un país cada cop més proper des del punt de vista del turisme i de les relacions comercials. Un lloc ideal per anar de vacances o passar uns dies, amb un preus certament més econòmics que aquí.

Un web català interessant per recomanar, on es pot trobar més informació: BUDAPEST DREAMS

Crisi, finançament i democràcia

2008-10-06T19:13:00.004+02:00

Un cicle econòmic vindria a ser una oscilació o fluctuació de la producció, la renda i el nivell de feina d'un país, que acostuma a durar entre 2 i 10 anys aproximadament i que es caracteritza, segons el cas, per una expansió o recessió general de la majoria dels sectors de la economia d'un país.

L'economista Schumpeter va classificar els cicles segons la seva durada en tres tipus: llarg, mitjà i curt (Kondratieff per als cicles de 40-50 a anys, Juglar per als cicles de 5-10 anys i Kitchin per als de durada inferior).

Hi ha diferents teories per explicar l'existència dels cicles: entre d'altres, la teoria del cicle polític (que coincideix amb els períodes d'eleccions aproximadament) i la del cicle tecnològic que explica l'existència dels cicles llargs per l'aparició d'alguns descobriments científics clau que permet l'aparició de noves tecnologies, la qual cosa estimula la inversió, la demanda i la creació de feina.

A Catalunya, els expedients de regulació d'ocupació i tancament d'empreses s'estan succeint dia rere dia. La desfavorable conjuntura econòmica i si no s'aconsegueix el sistema de finançament previst a l'Estatut, tal i com correspondria, comportaria greus problemes per a la realització de l'acció de govern de la Generalitat i impediria o retallaria les necessàries inversions previstes per als propers anys.

Mentrestant, sorgeixen iniciatives populars en moments de recessió econòmica com els mercats d'intercanvi (al barri de Gràcia, aquest cap de setmana), ofertes en els comerços de Santa Coloma de Gramenet, pet exemple, o podem comprovar també les cues que hi ha aquests dies en els Cash Converters, de gent venent i comprant productes de 2a mà.

Mesures de retallada i contenció de la despesa en les Administracions Públiques i en els sous dels funcionaris (la Casa Reial també hauria de donar exemple en aquest sentit...continuem assistint però a l'opacitat i manca de transparència en el seu pressupost, les preguntes parlamentàries d'ERC i IC-V no s'han admès mai a tràmit). En un sistema democràtic parlamentari que el cap d'estat sigui un càrrec hereditari, no escollit pels ciutadans, és incompatible amb el concepte de democràcia en si mateix (però això ja és un altre tema...).

Tornant al problema que ens ocupa (preocupa), calen mesures més efectives i contundents en diferents àmbits per afavorir el consum i el creixement de l'economia, que contrarestin la crisi hipotecària, l'increment de l'atur, la pujada de preus i la pèrdua de poder adquisitiu progressiu dels ciutadans, sinó s'està generant un cercle tancat (és un peix que es mossega la cua) del qual difícilment es podrà sortir.

Vicky, Cristina...

2008-09-22T17:35:00.009+02:00

Després de tanta promoció de la pel.lícula, a vegades és normal que t'acabi decebent una mica. No és de les millors d'en Woody Allen (molt més interessant "Match Point", per exemple), tot i que abunden els diàlegs enginyosos i la fina ironia a que ens té acostumats el director. Imatges de llocs emblemàtics de Barcelona es barregen amb un guió que comença bé però que va perdent pistonada. Una relació a tres bandes, amb les imatges de la Barcelona més turística de fons, vista des d'una perspectiva de dues nordamericanes, amb els tòpics habituals. Un viatge sobtat a Oviedo, arran d'una sorprenent proposició, dóna inici a la trama de la pel.lícula. Estranya barreja de músiques: "El noi de la mare" que sona de fons quan són a Astúries, i el so d'una guitarra espanyola a Barcelona. La Pe molt histriònica, interpretant un paper extrem, que més aviat sembla extret d'un culebró sudamericà.

Divertida a estones, es deixa veure però res més...

A Barcelona també s'ha inaugurat el nou restaurant del pizzero de Llívia, el "Taxi Keys", que és més modest, per prendre pizzes "tradicionals" a preu "normal". Més endavant obriran altra pizzeria d'alt standing (com la de La Cerdanya) on oferirà les seves creacions com la pizza aspirada, la de tòfones o la pizza amb or, que poden arribar a costar uns 100 € (no aptes per a la butxaca d'una servidora...).

Infinitat d'actes per a la Mercè. Molt bé, però també seria d'agrair una mica d'estalvi (ara que estem en època de retallades) en màrqueting i promoció de les festes (pamflets, mocadors, llapissos, pins, enganxines, catifetes per al ratolí de l'ordinador, etc...) i dedicar aquests diners a actuacions més urgents per als ciutadans com eliminar els barracons d'algunes escoles a Barcelona, per ex, que ja porten uns quants anys fent classes en aquestes circumstàncies, o invertir més en sanitat o habitatge públic. "La ciutat de les persones"... a veure si és veritat.

Esperem però que la pluja ens doni una treva i no s'hagin de suspendre alguns concerts.

Sempre ens quedarà la festa del cel...

Croeso i Cymru

2008-09-10T19:56:00.015+02:00

Valle Crucis Abbey

Horshoe Pass

Balloons' Festival

Hipòdrom de Chester

Rellotge de Chester

Castell Dinas Bran

"La vida eterna" (claustre catedral de Chester )

Estació de tren de Llangollen

River Dee, Llangollen

Gal.les, un país per descobrir: muntanya, mar, castells, llegendes, trens... I un idioma que parla aproximadament un 20% de la població. Una llengua que pertany al grup cèltic com l'irlandès, l'escocès o el bretó, d'origen incert. Una història d'encontres i desencontres amb Anglaterra, una terra d'on se suposa provenien el Rei Artur i el mag Merlí, i que ha donat artistes famosos com Sir Anthony Hopkins (qui per cert va comprar el Mount Snowdon, la muntanya més alta de Gal.les, per tal de garantir la seva conservació), Catherine Zeta Jones, el "James Bond" Timothy Dalton o la cantant Duffy.

Quin canvi de temps! Ara cal tornar acostumar-se a la calor d'aquí... i a la rutina de la feina.

Espero que també passeu/hagueu passat unes bones vacances...

DIGUEM PROU

2008-08-17T13:09:00.005+02:00

Una dada: el Ministeri de Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat a Catalunya. Per contra, a Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps s’ha fet més del doble de la seva xarxa d'autovies amb diners estatals. I el futur no és tampoc gens esperançador per a nosaltres: la previsió de la ministra Magdalena Álvarez no passa per millorar aquesta situació de claríssima inferioritat de la xarxa d’autovies catalanes respecte a la resta de l’Estat.

Sense un finançament just i adequat no podrem salvar mai aquest greuge comparatiu i ens veurem obligats a continuar recorrent a la iniciativa privada (fins quan?), amb el conseqüent encariment dels projectes d’infraestructures i la repercussió en les economies familiars dels catalans, que veiem disminuïdes les nostres rendes com a conseqüència, entre d’altres coses, d’haver de pagar uns peatges considerables cada cop que volem anar a la platja, a la muntanya o simplement, visitar familiars o amics que viuen en alguna altra ciutat o poble de Catalunya. Estaria molt bé que vinguessin alguns andalusos o castellans a comprovar in situ la realitat de les carreteres i autopistes catalanes, enlloc de parlar tant sense coneixement de causa. A veure què els hi semblaria haver de pagar cada dos per tres, per ex, per cada 20 o 25 quilòmetres que facin. Un “robatori” amb majúscules...

Per altra banda, segons una auditoria independent elaborada cada dos anys per l'Associació Espanyola de Carreteres (AEC), les vies catalanes que no són de pagament i són estatals són les que estan en pitjor estat. La mala conservació de les vies que depenen de l'Estat situen Catalunya per sota de Castella i Lleó, que és la que ha tret més mala nota.

Veure article Avui

Tarifes autopistes catalanes

I què hem de dir del disseny radial de la xarxa de línies de l’AVE. PSOE i PP coincideixen (com no podia ser d’una altra manera!). El projecte del nacionalisme espanyol és situar totes les capitals de província del país a 3 hores de Madrid. Una mostra: per anar de Barcelona a València, cal passar per Madrid. El mateix, per exemple, que per anar de Barcelona al País Basc.El disseny radial té una forta càrrega ideològica i és contrari a l’eficiència i a la racionalitat econòmica. Dues de les línies més rendibles de l’Estat serien el corredor de l’Ebre (Barcelona - Saragossa - Pamplona - Bilbao) i l’eix del Mediterrani (Barcelona - València - Alacant - Múrcia), però cap de les dues no està prevista. I no ho estan perquè no parteixen de Madrid i, per tant, això no els interessa, no beneficia la capital del reino i sí, en canvi, beneficiaria l’economia i la connectivitat entre aquests indrets que suposaria un major desenvolupament econòmic, comercial, industrial i de serveis.

La planificació de l’AVE s’ha fet clarament amb criteris de centralisme polític, i no d’eficiència econòmica (punt de vista centralista amb el quals coincideixen tant un partit com l’altre, això ens demostra que no estan tant lluny l’un de l’altre en la seva percepció d’una “España grande y única”).

Per altra banda, s’ha demostrat que RENFE ha invertit en dos anys el doble a Madrid que a Catalunya, un altre greuge comparatiu. Només cal veure com continuen estant els trens de Rodalies (els problemes no s’han sol.lucionat encara, tot i que ja no se’n parli tant...), la freqüència de pas i les constants avaries degudes a problemes amb la catenària, caigudes diverses i incidències meteorològiques, logístiques i qualsevol altra imaginable.

Vist com està anant de malament la negociació del finançament de l’Estatut, està clar que el que hem de fer (i ràpid) és un referèndum per demanar el concert econòmic.

DIGUEM PROU!

Una mica de tot... (a glimpse of events)

2008-08-11T11:21:00.008+02:00

Un dia de platja

Redescobrint indrets de la costa catalana: una agradable cala, un petit poble, un port esportiu i un interessant conjunt monumental modernista, en un dia que començava ennuvolat i va acabar aclarint-se.

Un sopar japonès

Sembla ser que la tempura no és una tècnica japonesa, sinó que la van implantar els missioners portuguesos en els seus viatges al Japó al segle XVI. Al restaurant Tempura Ya (Eixample Esquerre) n’és lògicament una de les seves especialitats (de verdures, de llagostins i vieires, de calamar…) Recomanable agafar un variat de cada (de rotllos, de naguri, de sushi, sashimi i makis, etc.) i després que cadascú triï un altre dia el que més li hagi agradat. Les postres també molt bones… i el preu pot estar entre els 25 i els 30 €.

Una pel.li en V.O

Fluixeta però divertida adaptació del musical del mateix nom. Curiosa de veure pels coneguts protagonistes (en un paper molt diferent al que ens tenen acostumats) i les magnífiques vistes de les illes gregues. Un punt d’excentricitat i comicitat en aquest film que no té cap altra pretensió més que satisfer les demandes dels qui siguin fans d’ABBA de tancar la trilogia (cançons, musical, pel.lícula).

Insatisfacció política i econòmica a Espanya i a Catalunya

2008-08-03T13:13:00.009+02:00

A finals de juliol s'han publicat els últims baròmetres d'opinió i de satisfacció política corresponents al 3er trimestre del 2008: del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).

Com era de preveure la satisfacció dels ciutadans amb els polítics en general ha baixat de manera significativa. Augmenta el percentatge d' enquestats que consideren la situació econòmica a Catalunya com a dolenta i que aquesta, juntament amb la situació política, és bastant pitjor respecte l'any passat. Creix també considerablement el nombre de desvinculats insatisfets (aquells qui es troben insatisfets tant estructuralment com conjuntural) i baixa el d'integrats satisfets i el de desvinculats satisfets.

La lluita pel finançament establert a l'Estatut, que no s'acaba d'assolir (desafortunadament, tal com era de preveure...), està afectant molt la credibilitat del Govern estatal per part dels catalans. L'Estatut (la norma de màxim rang a Catalunya i d'obligat compliment per part de l'Estat) sembla a la pràctica paper mullat. Quina democràcia és aquesta? Fets no paraules.... (Però on estan els fets?) Molta demagogia hi ha per part d'alguns polítics i alguns que s'autoproclamen d'esquerres ben bé podrien estar formant part de les files del principal partit de dretes de l'Estat (i resulta curiós que un Govern, presumptament d'esquerres, ara busqui el centre).

A nivell estatal, la majoria dels enquestats consideren la gestió del PSOE al govern com a regular o dolenta i l'actuació política que està fent el PP a l'oposició com a dolenta. A destacar el fet que si actualment es celebressin eleccions al Parlament de l'Estat l'estimació de vot, segons l'enquesta del CIS, seria la següent:

PSOE - 29,3%

PP - 22,8%

IU-ICV - 4,3%

CIU - 2,3%

UPyD - 1,7%

PNV - 1%

ERC - 1,2%

BNG - 0,5%

CC- 0,2%

Na Bai - 0,1%

Per altra banda, els ciutadans no confien que la situació econòmica s'arregli properament: un 47,4% dels enquestats creu que dintre d'un any la situació serà pitjor i un 26,6% pensen que continuarà igual que ara.

Pel que fa a la crisi immobiliària, experts economistes afirmem que sí, que l'any vinent es preveuen baixades en els preus dels pisos, però que aquestes seren lleugeres (no baixaran de manera escandalosa, no ens fem il.lusions de veure grans rebaixes...).

Ara, a l'estiu, la crisi econòmica s'està notant també en molts àmbits, per ex., en l'ocupació hotelera. A la costa catalana no s'arriba ni de bon tros al 100% i en alguns llocs de l'interior encara és pitjor (i això que molts catalans han decidit no fer viatges a l'estranger o tan llargs per estalviar-se els alts costos del carburant...). Fa uns dies, per ex., em va sobtar trobar diversos hotels i restaurants de la zona del Montseny tancats per vacances (a finals de juliol!, en plena temporada) quan altres anys no tancaven durant tot l'any o bé feien només uns dies de vacances a la tardor (fora de temporada).

També l'1 d'agost, tradicional dia d'operació sortida, no ha estat tan terrorífic com altres anys i no s'ha notat tant la massificació de turistes ni a les carreteres catalanes ni als aeroports.

Detingut per fi el criminal de guerra més buscat!

2008-07-22T12:24:00.017+02:00

Radovan Karadzic (a la foto amb aparença de boig predicador) vivia a Belgrad amb una identitat falsa i sota el nom de Dragan Davic treballava en un centre de medicina alternativa per a un metge de capçalera privat (compadeixo els pobres pacients que es devien posar a les seves mans...)

L'antic polític serbobosnià (psiquiatre de titulació), acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra es trobava en parador desconegut des de feia tretze anys, tot i que després de la guerra, durant molt de temps, se'l va veure a la localitat de Pale, en territori de la Republika Srpska de Bòsnia.

Sobta però que s'hagi trigat tant de temps a trobar-lo, tan a prop com era i exercint lliurement la medicina sense que ningú se n'adonés (és clar però que estava totalment canviat: amb el cabell blanc, ulleres i una llarga barba que recorda als talibans).

Karadzic, perseguit pel genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes bosnians musulmans van ser assassinats per les forces sèrbies el 1995, i pel setge de Sarajevo, on van morir 12.000 persones, va ser interrogat davant el jutge d'instrucció de la Sala de Crims de Guerra del Tribunal de Belgrad. La seva mà dreta, el general Ratko Mladic, que liderava les tropes serbobosnianes durant la guerra i també inculpat per genocidi, es troba encara desaparegut. Els dos estan considerats com els principals responsables de la massacre de Srebrenica, la pitjor comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i del setge de Sarajevo.

L'arrest de Karadzic era una de les condicions que la Unió Europea posava a Sèrbia per avançar cap a l'adhesió

Sumari del cas a l'ONU

Al setembre del 2002 vaig ser a Sarajevo, amb un grup de gent de la UB, participant a la Joint Summer University Barcelona - Sarajevo (Barcelona va participar activament en la reconstrucció de Sarajevo, com a ciutat agermanada, i a través de nombrosos intercanvis culturals i econòmics). Vam poder comprovar els terribles efectes que deixa una guerra, conèixer la informació de primera mà per part dels seus ciutadans sobre l'inacabable setge que patí la ciutat, especialment entre 1992 i 1993, i comprovar com n'era de difícil encara la recuperació econòmica i (la més important) l'emocional. Un cop signats els acords de pau de Dayton l'any 1995, a partir de 1997 es va reemplaçar la IFOR (força d'implementació de Nacions Unides) per una força d'estabilització (l'SFOR) per garantir el compliment dels acords de pau; les ferides no obstant encara es mantenien/es mantenen obertes...

Resulta curiós però com comença a sorgir a alguns indrets l'anomenat turisme de la guerra. Alguns fan visites en pla ruta turística dels llocs emblemàtics durant la guerra: l'hotel on s'allotjaven els corresponsals (tirotejat i amb les marques dels trets de bala a la seva façana); l'edifici destruït dels mitjans de comunicació, al costat de la residència d'estudiants (Studentski dom Nedzarici); la maltreta Biblioteca Nacional (anteriorment una meravella arquitectònica); el túnel que construïren per connectar el Parlament amb l'aeroport; els cementiris...

Esperem que per fi es faci justícia i els criminals de guerra siguin jutjats com els correspon. L'únic tema a millorar seria la lentitud i la poca eficiència que han demostrat en ocasions els Tribunals Penals Internacionals, creats amb molt bona voluntat, però que no sempre han pogut exercir les seves competències plenament i de la manera més ràpida i efectiva, restant a l'espera de vegades dels llargs i feixucs processos d'extradició dels criminals per part dels seus països d'origen.

Miss Sarajevo, d'U2 i Pavarotti (emblemàtica cançó, una de les meves preferides...)

Alemanya vs Espanya

2008-06-29T16:06:00.010+02:00

Tokio Hotel - Monsoon

Fins a 1.500 € han fet pagar algunes agències per anar a veure la final de la "roja" (quin negoci, quina manera de timar la gent!). Per posar alguns exemples, per aquest preu podem anar de circuït 10 dies a Rússia (tot inclòs) o 16 dies a Costa Rica (i encara ens sobren diners...)

Eufòria desfermada en algunes ciutats d'Espanya pel trencament de la maledicció dels "quarts" de final en aquesta Eurocopa, torneig que serveix de mercat per descobrir i "comprar" nous fitxatges.

Mercadeig de jugadors abans d'iniciar la lliga... I amb Ronaldinho, què fem??? (la pregunta del milió). Ara ja no val res i tampoc és recuperable. Aquesta i altres difícils decisions haurà d'afrontar en Laporta o qui sigui qui guanyi la moció de censura...

Per cert, a veure si pronunciem bé el nom d'en Cesc Fàbregas. No és "Cés" com s'encaparren a dir alguns (altres ja desisteixen i prefereixen anomenar-lo només pel cognom, que és més fàcil...).

Per si és d'interès, s'han escollit els jugadors més atractius de l'Eurocopa, entre d'altres, són a les primeres posicions: Iker Casillas, Cesc Fàbregas, Cristiano Ronaldo, el "niño" Torres (hi ha gustos per a tot). S'accepten opinions... ;-)

Crònica de la setmana

2008-06-16T12:00:00.005+02:00

Exposició interessant a la Nau Ivanow (antiga fàbrica de pintures) sobre la lluita antifranquista a Sant Andreu, 25è Congrès Nacional d’ERC el resultat del qual no ha estat tan satisfactori com s’hauria volgut, excursió a Arbúcies per fer senderisme, setmana de comiats a la feina (que no d’acomiadaments però!)... i, ara que una té un any més (el temps passa volant, potser és que estem més ocupats i no ens n’adonem...), la visió d’aquests últims dies no ha estat massa optimista, poques notícies engrescadores realment.

Recordant que en xinès la paraula crisi té un doble significat, tant oportunitat com perill, depèn d’un mateix com ho vulgui enfocar...

Carpe diem quam minimum credula postero

"Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi".

Ous passats per aigua

2008-05-25T19:38:00.008+02:00

Un altre cap de setmana de pluja, que ajuda a omplir una mica més els embassaments, però que no permet encara abaixar la guàrdia i aixecar les prohicions establertes al decret de la sequera, malgrat alguns ho reclamin insistentment.

I l'economia que està com el temps, en situació de borrasca contínua, i sembla que va per llarg... Pujada del gasoil sense precedents, dels aliments, de l'euríbor, crisi immobiliària, increment de l'atur (d'un 52% en el sector de la construcció...), etc... I els nostres sous, que no estan gens en consonància amb l'IPC (aquesta cistella de la compra, per cert, és una mica bizarre, que dirien els francesos...)

Diuen que l'únic que va bé és el turisme. I què? Com beneficia això a les economies domèstiques ? Ben poc, ans el contrari, a la pràctica produeix un efecte inflacionista....

(Sí, fem més propaganda de Barcelona perquè vinguin més guiris, què bé..., què bé que en Woody Allen ha donat més rellevància a la ciutat, què fashion, som cada cop més "cool", es respira disseny per tot arreu... BCN s'està convertint en una ciutat "pija progre" (o hauríem de dir "pobre"... en infraestructures, en escoles, en habitatges assequibles, etc...)

Tornant al gasoil... sort que alguns comencen a mobilitzar-se, encara que tímidament (els nostres pescadors han decidit per fi copiar els sempres reivindicatius francesos, quan veuen els efectes que comporta l'augment del carburant en la seva professió...)

Les economies familiars estan patint les conseqüències a l'hora de menjar i de pagar la hipoteca del seu habitatge (potser ha arribat per a molts l'hora de començar a fer dieta i de pensar a viure en parella o, fins i tot, de tornar a casa amb els pares!).

Està clar que els tipus d'interès no baixaran fins que no ho faci també la inflació, així doncs el Govern cal que porti a terme una política més contundent i agosarada en diferents àmbits per contrarrestar aquesta situació de crisi, que s'hauria hagut de preveure en el seu moment (ara hi ha molta feina a fer...)

"Iuris et de iure"

2008-05-08T19:39:00.013+02:00

Sobren les paraules...

Si d'aquí al 9 d'agost no s'aconsegueix desenrocar el tema del finançament a l'Estatut (cosa improbable), ja cal que anem pensant en estratègies més efectives i contundents per superar les constants dilacions a les quals el Govern de l'Estat està sotmetent la qüestió (una suposada implementació al 2010?, retallada per tots els costats i de totes les maneres possibles..., negociada a nivell de totes les altres CCAA i no bilateralment (ja hi tornem al "café para todos" ...). Així no aconseguirem arribar en les condicions desitjables al 2014. Cal negociar i reclamar el que és de justícia, el dèficit econòmic i d'infraestructures és cada cop més insostenible. Prenguem nota del govern basc, que sempre van un pas endavant nostre.

No volem les engrunes, volem el que ens correspon per dret, no estem demandant res que no hagi estat aprovat democràticament i pels ciutadans de Catalunya, seguint les regles del joc. Si no es compleix la llei, és que aquesta democràcia és una falàcia, només ho és en la forma però no en el contingut i aquest sistema no pot continuar, té els dies comptats...

Setmana medieval de Montblanc

2008-04-29T18:26:00.011+02:00

Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha.
El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei.
El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia.
I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa.
El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien.
Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la...

(Petit extracte de "St Jordi i el Drac dels quatre elements", d'Anna de Valldaura)

Catalunya sota els efectes de la sequera

2008-04-03T13:53:00.020+02:00

La conselleria de Medi Ambient estudia portar aigua a Barcelona amb tren

Francesc Baltasar (per cert, amb titulació de periodista) anuncia aquesta nova possibilitat al Parlament. En contradicció amb les seves paraules de la setmana, assegura que no s'ha arribat a la situació d'emergència.

Ramon Folch: 'Hem de deixar d'actuar com un país ric en aigua'

Consells per estalviar aigua (alguns ja fa temps que els posem en pràctica)

Canviant de tema, Bush vol més tropes a l'Afganistan perquè l'OTAN "no pot perdre"

La petició del president dels EEUU troba escàs ressò entre els líders europeus a l'inici de la cimera de l'OTAN.

Un llibre interessant a propòsit de descobrir com és la vida a l'Afganistan : El llibreter de Kabul. Aquesta pobra gent sí que no tenen aigua... Condemnats a viure a la misèria i amb restriccions de tota mena, fins i tot aquells qui tenen més possibilitats econòmiques. Després de la guerra dels talibans i d'anteriors enfrontaments, el país segueix sense aixecar cap i la presència de les forces de l'OTAN tampoc sembla ajudar gaire a reconstruir-lo.

A l'altre extrem, un verd país, Gal.les, que ha guanyat recentment França al torneig de les Sis Nacions de rugbi. Un lloc interessant per descobrir.

Per què es celebra cada cop més Saint Patrick's Day?

2008-03-17T14:26:00.008+01:00

Saint Patrick's Day ha vingut a associar-se amb tot allò que és irlandès incloent el gold pot, els arcs de Sant Martí, leprechauns, shamrocks, així com el color verd. Es celebra simplement per tots aquells que només volen una excusa per passar-s'ho bé així com per aquells devots de Sant Patrici.

Es creu que es celebra aquest dia perquè es commemora la mort, el 17 de març, de Sant Patrici. Així doncs, els irlandesos que emigraren a altres indrets van voler mantenir les tradicions, la història i les creences de la seva terra d'origen, especialment el dia de Sant Patrici, que es celebra molt també als Estats Units, sobretot a Boston, Chicago o Nova York. Tot i que el Sant va néixer fa 1600 anys aproximadament, la seva presència se sent encara avui en dia per tot el món, gràcies en gran part al merchandising. Només cal passejar-se pel centre de Dublin i veure les botigues de regals carregades de banderes, leprechauns, trèvols per plantar (per cert, a mi no em van crèixer), barrets i gerres de cervesa amb logos diversos.

Article La pinta de Sant Patrici de La Vanguardia

Aquest cap de setmana, amb ocasió d'aquesta festa celta, hem pogut assistir a la sala Apolo a un interessant concert del grup Kila (que per cert actua avui a Dublin) i que ens va fer ballar i aplaudir amb una dinàmica fusió de sons amb el regust de fons de les verdes terres d'Eire i la presència dels teloners Qui hi ha (de Sant Boi de Llobregat), un grup que semblava realment Irish.

Glen Hansard & Markéta Irglová "Falling Slowly" (Once)

2008-03-08T20:29:00.001+01:00

Petites pinzellades del debat

2008-03-01T13:45:00.006+01:00

Petites pinzellades del debat d’ahir a TV3, l’únic entre els cinc caps de llista catalans (i el que més interès despertava per a molts de nosaltres):

Debat articulat en 4 blocs : polítiques socials, econòmiques, reptes de futur i la relació Catalunya-Espanya, que podien interrelacionar-se.

Breu presentació dels candidats per part d'en Josep Cuní, exercint d'estricte moderador en un debat molt pautat .

Enfrontament personal Carme Chacón-Dolors Nadal, reflexe d’en què estan basant les seves respectives campanyes electorals. Excessius somriures i moviments amb les mans (potser aconsellada pels seus assessors) de la ministra de l’Habitatge en contrast amb la manca de rialles i el rictus tens de la seva oponent.

El candidat d'ERC, Joan Ridao, recorda la baixa inversió acumulada en infraestructures catalanes, tant en època de governs socialistes com del PP. Ridao, a més, va emplaçar Chacón a aclarir quan aceptarà el PSOE traspassar, como es va comprometre Zapatero, la gestió del servei de Rodalies de Renfe i quan es decidiran a publicar les balances fiscals.

Ridao, en preguntar a la ministra Chacón si acceptarà José Bono com a president del Congrés, no va rebre resposta d’aquesta en el seu torn de paraula. Costa molt de creure, com s’ha demostrat ja altres vegades al Congrés, que el PSC es salti la disciplina de vot en el supòsit suggerit pel candidat d'ERC (sucursalisme a Madrid, acatament de les decisions del partit mare...).

Duran i Lleida, que sembla que no es trobava gaire bé en arribar als estudis de TV3, va intentar mantenir les distàncies entre PSOE i PP i defugir la confrontació evident entre Carme Chacón i Dolors Nadal. En un moment donat, va voler cridar l’atenció en mostrar un pamflet amb consells sobre el cultiu i ús del cannabis, editat pel Departament de Salut.

CC fent patent l’eslògan de la seva campanya considera que vivim "un moment històric" pel que fa a inversions de l'Estat a Catalunya i, a més, augura "un futur esplèndid" (baixem d'Utopia, toquem de peus a terra...).

DN donant la “matraca” (sic Joan Herrera) per enèsima vegada amb el tema de la llengua i la segregació a les aules, tipus apartheid. El candidat d’IC-V, força incisiu (es nota que va agafant més confiança com a orador) va centrar-se bastant en reclamar al PSOE, com sempre, més polítiques d'esquerres i en reiterar el tema de l'ecologia.

Cadascun amb els seus gràfics de colors, interpretant de manera diferent la realitat, i tots reivindicant el seu torn de paraula quan eren interromputs per un altre candidat

Com a anècdota, rebequeria de l’Albert Rivera, que va donar la nota instal.lant-se per veure el debat, amb una cadira i un televisor als jardins de TV3, en senyal de protesta.

TRET DE SORTIDA: EL MÉS CALENT AL FRONT DE MADRID

2008-02-23T12:07:00.009+01:00

En una setmana on per fi s'ha donat el toc d'inici a la campanya electoral 2008 al Congrés dels Diputats, crida l'atenció a Barcelona una notícia que intenta mostrar-nos que el color del vot a cada barri sembla que és proporcional a l'import dels ajuts econòmics que rebran del govern municipal les entitats de la zona. Aquest és un principi detectat segons els grups de l'oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Discriminació per districtes?

Mentrestant, ahir amb l'objectiu de concentrar el vot independentista, Joan Ridao, el candidat d'Esquerra al Congrés va tornar a recordar als assistents a un míting que Duran i Lleida no té com a horitzó per a Catalunya la independència de cap de les maneres. Per altra banda, insistir que l'objectiu principal d'ERC és un finançament transparent, acabar amb l'espoli fiscal i més polítiques socials per a Catalunya.

Com diem molts: Tenim uns impostos de primera, un aeroport de segona i molts serveis de tercera (hi estem d'acord, oi?). Així doncs, objectiu: un país de primera (per això volem la independència).

Recomano llegir El més calent...al front de Madrid, per ajudar a reflexionar a alguns indecisos... Ens juguem massa per llençar ara la tovallola.

Menorca més a prop

2008-02-14T20:03:00.007+01:00

Per fi s'han inaugurat les noves instal·lacions de la Casa de Menorca a Barcelona (c. Diputació, 215, darrera de la Universitat de Barcelona). La Casa de Menorca, de llarga tradició a la ciutat, però que passava desapercebuda per a molts, aplega els menorquins residents a Barcelona en activitats socials i culturals, i també disposa d’una residència d’estudiants per als universitaris que cursen estudis aquí. Ara han inaugurat oficialment el Punt i l’Espai Menorca, una sala i un cafè-bar, tot i que ja funcionaven des de desembre passat.

Una oportunitat de sentir-nos més a prop de sa illa i de gaudir del formatge de Maó, les ensaimades de Ca´s Sucrer, el gin Xoriguer, la sobrassada o altres embotits com la carn i xua, per exemple. En definitiva, un petit racó a Barcelona per a tots aquells que s'estimen/ens estimem l'illa de la calma.

Fer i desfer

2008-02-01T14:14:00.000+01:00

Construir per tornar a destruir uns anys després

El pitjor de tot és que hi ha molts altres casos a tota Barcelona.

Malbaratament dels diners públics! Si us plau, cal tenir més cura dels diners del ciutadans. Hem d'exigir d'una vegada per totes una gestió més eficient i racionalitzada del pressupost públic i m'estic referint a nivell de totes les administracions (no només dels ajuntaments). Es parla molt del capteniment de la despesa i de gestionar amb eficàcia i eficiència, però es posa poc en pràctica. La demanda d'una millor gestió vindria donada per fer una previsió i una millor planificació a priori de les necessitats de l'exercici/s pressupostari/s següent/s i dels expedients de pluriennalitat. És imprescindible també vetllar per la transparència i el correcte compliment de les contractacions públiques a través dels mecanismes dels quals ens dota la Llei de Contractes i el seu Reglament d'aplicació i sobretot, fer auditories periòdiques realitzades per experts independents de la gestió duta a terme.

Opcions diverses per al cap de setmana

2008-01-20T12:16:00.000+01:00

Una petita selecció per planificar el cap de setmana si no sortiu de Barcelona:

Últims dies per visitar al Palau de la Virreina l'interessant exposició sobre el Che: Revolució i mercat. Una ruta des de l'icònica foto del Che Guevara al fetitxisme derivat de la famosa imatge mundialment coneguda, representada en fotos, posters, roba o objectes de tota mena.

Referent a la mítica i controvertida figura, divendres 25 de gener a les 19:30 h hi ha programada la presentació del llibre Darreres hores amb el Che, a la Casa Amèrica.

Fins al 27 de gener, a La Pedrera, també darres dies per visitar Passió i Negoci: l'art a la Venècia dels segles XVII i XVIII (pintures, dibuixos, escultures i il.lustracions de diversos artistes en l'època daurada de la ciutat, d'entrada lliure).

De teatre, multiculturalitat present en dues obres ben diferents: trobada de cultures a Homebody Kabul, al Romea, que versa sobre l'Afganistan i la relació històrica i actual d'Occident amb aquell país. Dirigida per Tony Kushner, un dramaturg en el punt de mira de molts (americà, jueu, homosexual i antisionista, que sempre fica el dit a la llaga...). Al Club Capitol, en Rubianes dóna la seva particular visió de l'Àfrica Negra, amb humor i ironia, acompanyat de cinc ballarines etíops, a La sonrisa etíope. Per cert, una adreça del primer restaurant etíop obert a Barcelona: Abissínia. C/ Torrent de les Flors 55, a Gràcia.

Música:

Tot just acaba de començar el Festival Barnasants, de música d'autor, a diversos escenaris de la ciutat i voltants, que dura del 10/1 al 21/3 i on destaquen Tomeu Penya, Jabier Muguruza, Ana Belén, Ismael Serrano, Marina Rossell, Luis Eduardo Aute, Albert Pla, Sanjosex, etc...

També el Festival Internacional de Percussió de Catalunya, del 26 de gener al 29 de febrer, amb infinitat de propostes heterogènies, a destacar el concert solidari 2000 Tambors per l'Àfrica, a l'Auditori, el 24 de febrer.

Com sempre, les jam session i música en viu al Taller de Músics, Jazz sí club, amb entrada entre els 4 i 8 €, consumició inclosa.

Una altra opció: contes per a adults a les 21 h i després continuar a les 23.30 h amb sessions de jazz, afrofusió, música cubana, blues, flamenc fusió, salsa, etc... al Harlem Jazz Club.

Una Guinness (per als qui els agradi...) i escoltar música o veure partits de futbol en pantalla gegant en els pubs irlandesos del carrer Ferran i voltants (Temple Stone, Flagerty's, The Quiet Man...). Si es prefereix una de belga, millor anar al Belchica (Esquerra de l'Eixample).

De pelis:

Noves estrenes, per ex., Els crims d'Oxford, oportunitat de veure l'Elijah Wood (d'El Senyor dels Anells) en un registre molt diferent, en una peli d'intriga amb el món de les matemàtiques com a rerefons, acompanyat de la Leonor Waitling i dirigits per l'Àlex de la Iglesia, amb l'interessant escenari de la Universitat d'Oxford).

Per altra banda, l'esperada adaptació d' El amor en los tiempos del cólera, de García Márquez, amb Javier Bardem de protagonista i un repartiment multicultural.

Per sopar quelcom diferent: menjar nepalès al Kathmandú, creps salades i dolces a la Via Laietana, peix i marisc fresc triat d'una parada de mercat, unes fondues de formatge o cuina tradicional d' Indonèsia i el sudest asiàtic.

Després potser ens animem/us animeu a fer una copa freda...

9 M: Comença la cursa...

2008-01-13T19:00:00.000+01:00

Sense deixar de banda la mediàtica campanya electoral dels EEUU, on hi ha sorpreses constants, que culminen la renyida lluita demòcrata Barack Obama vs Hillary Clinton, comencen uns mesos moguts a l'Estat Espanyol. Tornem-hi "que no ha estat res"...

Després de diferents comicis tan seguits la curiositat i l'interès rau, entre d'altres coses, a conèixer l'índex d'abstenció que hi haurà aquest cop i els possibles càstigs a les diferents formacions en funció de "si han fet els deures" o no.
Mentrestant ens podem entretenir amb les diferents enquestes sobre intenció de vot , veient que els % poden variar considerablement depenent de quina agafem com a model.

Tanmateix el Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat ara al gener l'Índex de satisfacció política a Catalunya.

P.S.Esperem que els polítics d'aquí no facin shows mediàtics com el Sr. Sarkozy amb la Srta. Bruni per desviar l'atenció dels problemes del país cap a una altra banda...

BON NADAL I FELIÇ 2008

2007-12-23T13:26:00.000+01:00

Que hi hagi pau en el món, que s'aturi el canvi climàtic i que tothom tingui un sou i un habitatge digne...

Un any més, Bones Festes i molta sort en el 2008!

Catalunya esclata per fi públicament!

2007-12-02T15:22:00.001+01:00

Èxit aclaparador d'assistència. Catalunya per fi ha dit prou! Consignes ben clares contra la mala gestió de les infraestructures per part de l'Estat, per un aeroport digne, contra la manca de publicació de les balances fiscals, per la reivindicació d'un finançament propi, etc., com a eix vertebrador de la gran trobada d'ahir a la tarda a Barcelona, on grans i petits, famosos i ciutadans anònims, i ideologies polítiques diverses, ens vam unir per defensar cívicament però amb contundència la nostra dignitat davant una situació reiterada de malestar que té el seu punt culminant amb el caos de Rodalies, detonant de la manca de manteniment i d'inversió de les nostres infraestructures.

Un gran toc d'atenció al govern central (manifestació que per cert van silenciar la resta de televisions de l'Estat!). Un gran èxit però per als ciutadans de Catalunya, cada cop més emprenyats per una situació totalment injusta i que no tenim el deure de suportar i que per fi hem manifestat obertament, tots units, durant tota la tarda d'ahir des de les 17 h (a les 19 h encara hi havia gent que sortia de la pl. Catalunya) fins passades les 20 h del vespre. Una autèntica lliçó de civisme, reflectida per la manca d'incidents violents durant tot el recorregut. Xiulets davant les seus de CCOO i UGT (els defensors dels proletaris absents de la manifestació), senyeres, globus gegants, cants dels segadors i música de fons d'un traller van ser alguns dels elements d'una mani pacífica però multitudinària que finalitzà a l'estació de França, amb una aplaudida lectura d'un manifest que recollia el sentiment de cabreig i impotència dels catalans.

Hora del te

2007-11-18T14:55:00.000+01:00

El te vermell o Pu-Erh , és considerat per la medicina tradicional xinesa com un remei per gaudir de bona salut i per aprimar. Les seves virtuts son tantes que se’l coneixia com el “Te dels Emperadors”.
És en realitat un te verd que al ser guardat en barriques i gràcies a un tractament especial al que es veu sotmès fa que es torni vermell i que tingui tantes propietats. Desintoxica i depura, activant el metabolisme del fetge. Reforça el sistema immunitari, prevenint contra les infeccions i els bacteris. Facilita la digestió dels greixos i disminueix el nivell de colesterol.

El te verd també s’utilitza en dietes de control de pes, per evitar l’acumulació de greixos, ajuda a augmentar la vitalitat, és molt antioxidant i té una acció antienvelliment. També disminueix el colesterol, i es també molt diürètic.

El te blanc s´obté dels brots tendres de la planta del te escollits curosament i cuits al vapor per a frenar-ne l´oxidació i, posteriorment, són assecats a l´ombra. Té menys teïna que el te verd i és el que té més propietats antioxidants.

Si el que volem és estar ben desperts, optarem per un te negre. És el que passa per més processos d'elaboració, que inclouen la fermentació, té un grau d'oxidació més alt i, en conseqüència, és més estimulant.Entre la gran varietat de tes d'aquest tipus es recomana el Darjeeling, conreat a la regió homònima de l'Índia a més de dos mil metres d'altura, als vessants de l'Himalaia. També els més comuns Earl Grey o Ceylan.

Els flavonoides i les catequines li confereixen al Te verd propietats diürètiques i antioxidants (ens protegeixen de l'acció dels perjudicials radicals lliures, endarrerint l'envelliment), que cada cop són més objecte d'estudi.

Segons la manera d'elaboració, els diferents tipus de te contenen més o menys catequines. El te negre, la fermentació del qual és major, presenta menys del 10% de catequines del seu pes total en sec. L’oolong, que està semifermentat, arriba al 20% com a màxim. Només el te verd, que no està fermentat, pot contenir fins a un 30% de catequines, deixant de banda el te blanc, amb el màxim poder antioxidant.

L'any 1904, el comerciant de cafè i te Thomas Sullivan de Nova York, va enviar per primer cop als seus clients diferents barreges de te servides en petites bosses de musselina. S'havia inventat el te en bosses.

Algunes adreces de botigues i teteries per recomanar a Barcelona:

L'omnipresent cadena de Tea Shops, Momentum Te (botiga virtual), T-Room (a Gran de Gràcia), Baraka (al carrer Valldonzella) o les teteries: Caj Chai (en el Call), el Bliss (a l'amagada placeta de Sant Just i Pastor), el Teashaker (al costat del cine Verdi), el Cafè Arabia (molt a prop de la Rambla del Poblenou) o la Tete (al costat del Harlem Jazz Club).

Si voleu però comprar te, en especial blanc, i no gastar-vos tants diners com és el cas d'algunes botigues, sempre queda el recurs dels paquets de te o les capses amb 20 bossetes Hacendado a 1,25 € aprox., que no estan gens malament, per gaudir d'aquest petit plaer que cada cop té més adeptes.

Suggèrencies diverses per prendre el te: te verd amb una fulla de menta i pinyons (a la manera tunisiana), amb rodanxes de llimona o taronja (per paliar la interferència del te en l'absorció del ferro) o amb gerds o mores (que ajuda a potenciar encara més les propietats antioxidants), amb anís i sàlvia (més digestiu), amb espècies com canyella, gingebre o cardamom (més aromàtic)

VOLEM SOLUCIONS NO NOMÉS DISCULPES!

2007-10-29T20:50:00.001+01:00

Sí, es tracta d'una obra del "Gobierno de España" però que paga i pateix Catalunya. I encara hem d'explicar perquè som independentistes! (com ha dit algú...).

Centenars de persones s'han concentrat aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume (haurien d'haver estat moltes més...) per les contínues molèsties, retards i esvorancs, sobretot a Bellvitge i Gornal, així com membres de la plataforma Ave pel Litoral disconformes des de fa molt temps amb el traçat proposat, que cada cop s'intueix més insegur. Dimecres compareix en Zapatero al Congrés. A veure què dirà Mr. Marshall en època de precampanya... (Volem solucions i una mica més d'atenció a les persones, no només entonar el "mea culpa")

Mentrestant la "Maleni" (nom que li han adjudicat alguns...) Álvarez, el cap de setmana s'amagava a Sevilla, sota la protecció del PSOE andalús....

Resum: Segona setmana sense trens per als usuaris de Rodalies de RENFE, que comporta, entre d'altres maldecaps, que hagin de matinar molt més per intentar arribar d'hora o el menys tard possible, això sense comptar amb l'estrès i l'ansietat que aquesta situació provoca en la gent i la imatge tercermundista que estem donant de la Barcelona postolímpica, "cool" i suposat destí turístic de primera.

Per què no apostem quan trigarà a restablir-se el servei amb total normalitat i seguretat? Jo dic que tenim com a mínim per Nadal... (temps al temps)

Mentrestant podem entretenir-nos veient els anuncis següents:

El tren de los valores (publicitat a la web de RENFE):

"LAS EMPRESAS CON MÁS FUTURO. Excelencia en Creación de Valor. EL ESTUDIO PRESENTA UNA SELECCIÓN DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS CON UN GRAN FUTURO, ENTRE LAS QUE SE ENCUENTRA RENFE (premiada per la seva responsabilitat social!!!)
"Todas las empresas participantes en el proyecto han sido examinadas con un cuestionario minuciosamente elaborado por Deloitte
CRF España presenta una selección de las principales empresas nacionales que liderarán el futuro, atendiendo al cumplimiento de cinco criterios: una buena implantación en el mercado, una estrategia coherente, una sólida posición financiera, una atención prioritaria a las personas y un proceso de innovación consolidado."

Per a qualsevol suggerència o observació sobre el funcionament de Rodalies o trens de llarg recorregut, podeu enviar les vostres reclamacions a:

clientebarcelona@renfe.es

clientbarcelona@renfe.es

posant el vostre nom i cognoms i la vostra suggerència o observació sobre el servei.

També:

Telèfon d' Informació : 902 24 02 02

Telèfon del Servei de Reclamacions : 93 495 62 33 (Dilluns a divendres de 9 a 14 h.)

Telèfon d'Atenció al Client i Coordinació de Grups : 93 495 60 42 (Dilluns a divendres de 9 a 14 h)

Adreça Postal:
Plaça Països Catalans, s/n. Estació de Sants. 08014 BARCELONA

Molta sort i que el calvari s'acabi aviat!

Construim una nació sobirana, cohesionada i moderna

2007-10-21T13:43:00.000+02:00

Interessant trobada la d'ahir al Palau de Congressos de Barcelona, totalment necessària, on es van definir les línies a seguir en els propers anys i que acabaran de perfilar-se en el proper Congrés Nacional. A la tarda, ja des del començament, es va intuir que el debat seria animat amb l'anècdota del militant responsable de la primera esmena a la totalitat de la ponència, qui va decidir renunciar als cinc minuts de què disposava per defensar-la.

Alguns van parafrasejar Raimon "Al meu país la pluja no sap ploure" i van ser replicats amb un "A Occident ningú regala res, la independència és molt més lenta, necessita del consens de totes les forces socials. ERC es declara independentista pròpiament dit des del 1993" (sic conseller Huguet).

D'altra banda, també es va fer referència a les paraules que havia dit al matí el conseller de justícia basc "Us recordo que les convocatòries les fan els governs...", per comentar que no s'entenia el referent del 2014 si no s'explica com i amb quin govern ho farem...

De les 26 esmenes, algunes van ser retirades i altres acceptades, sense necessitat de debatre-les, i la resta no van tenir prou suport per ser aprovades per la majoria, tot i que especialment una d'elles, defensada per Uriel Bertran, va tenir un resultat força ajustat (des de l'àmplia visió de l'auditori de la llotja del primer pis, les votacions de les esmenes d'EI semblaven en ocasions molt més equilibrades entre els vots a favor i en contra, la qual cosa dóna un important toc d'atenció a la direcció del partit dels diferents corrents d'opinió i que s'han de tenir en consideració).

Finalment, després d'unes quantes hores de debat, s'aprovà la nova ponència, amb les esmenes finalment incorporades, consensuada per gairebé un 83 % dels militants presents aquella hora a la sala.

Va cloure l'acte el discurs d'en Josep-Lluís (que no don José Luis, segons s'entestaven a dir-li dos nacionalistes espanyolistes al programa "Tengo una pregunta para Ud." de dilluns passat).

I aquest assolellat matí de diumenge, hem pogut gaudir d'una trobada poètico-musical, a l'embolcallant escenari de la plaça Masadas, dins el X Cicle Cultural de Tardor, que s'organitza al districte de Sant Andreu. Música i paraules amb títols tant suggerent com "Mentides que són veritat", "Notes emparaulades" o "Aucells, bones herbes i bolets: lírica natura!" (on podrem veure la Lloll Bertran i el seu company, el Celdoni Fonoll).

Recitals gratuïts de contes, poemes i fragments literaris d'autors heterogenis, acompanyats de música, normalment de guitarra, que té lloc del 19 al 28 d'octubre a diferents escenaris del districte.

Heu vist aquest gag?

2007-10-15T19:31:00.000+02:00

És boníssim!

Frankfurter Buch Messe

2007-10-11T14:16:00.000+02:00

140 actes literaris amb la literatura catalana com a la gran protagonista. La participació de la cultura catalana gira al voltant de 3 eixos bàsics: les traduccions de clàssics de la llengua catalana a l'alemany, la presentació de traduccions d'autors contemporanis a l'alemany, i l'intercanvi entre autors catalans i germànics. Vegeu programa

La mostra finalitzarà el proper 14 d'octubre, quan l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel pronunciï el discurs de cloenda, acte amb el qual es cedirà el testimoni a la literatura turca.

Interessant discurs amb ritme i cadència frenètics d'en Quim Monzó, llargament aplaudit, molt diferent del poc innovador discurs institucional del president Montilla.

La fira col.loca la cultura catalana a l'aparador de les cultures universals i cal aprofitar-ho al màxim, donat que rarament rebem el recolzament necessari, és en ocasions com aquestes que hem de fer-ne la més àmplia difusió per tal que es conegui arreu l'especificitat de la nació catalana.

Mentrestant arriba la notícia que la Generalitat promourà una croada per fomentar la lectura, vist el dèficit de lectors en edat adulta..., i sembla ser que destinarà 24 milions a una campanya amb obsequis de llibres i subscripcions a diaris.

Si la gent llegís una mica més en les estones que dedica a veure els culebrons i realities de sempre que fan a la tele, seríem una societat molt més il.lustrada i s'aprofitaria millor el temps lliure.

REIVINDIQUEM ELS NOSTRES DRETS. FEM PAÍS!

2007-09-12T16:13:00.000+02:00

El descontentament, la ràbia i la impotència per l'actual situació d'estancament de l'Estatut, del finançament, de la inversió en infraestructures i del futur de la sobirania de Catalunya es van viure en la Diada d'ahir.

La petició d'un estat propi es barrejava amb algunes declaracions com les del president Montilla tornant a demanar confiança en que se solucionaran els problemes (com?, per art de màgia?, "fets, no paraules") a uns ciutadans que ja hem perdut la paciència.

Algunes notes positives: missatges altament reivindicatius de sobirania per part d'ERC, i fins i tot, dels Molts Honorables Pujol i Maragall, cadascú dins la seva línia però, així com l'anècdota, al meu barri, d'uns paquistanesos que havien penjat la senyera al balcó en una lloable demostració de recolzament al país que els ha acollit.

ELS SEGADORS

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
Tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!

Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors,
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Curiositats gastronòmiques i marineres

2007-09-08T12:35:00.000+02:00

Una companya de feina ens ha portat unes petites ampolles de xarop d'auró ("arce" en castellà) del seu viatge al Canadà (producte nacional). És un xarop extret a partir de l'aigua de l'auró del sucre (aceràcia) o de la saba d'auró de començaments de la primavera, que ha estat concentrada amb ebullició. Es fa als boscs d'Amèrica del Nord (sobretot Ontario, Quebec i Vermont) i es distribueix avui arreu del món.

La tècnica ja la dominaven les tribus autòctones del Canadà abans que arribessin els europeus i el feien servir majoritàriament com a aliment tònic, a la primavera.

Nombroses llegendes ameríndies escenifiquen el xarop d'auró.

Aquí el podem utilitzar acompanyant gofres, creps, mató o torrades. Té un gust semblant entre la mel i el caramel líquid i té molts nutrients.

Altres apunts gastronòmics, de les illes gregues:

Escultures vegetals (petites obres d'art) fetes per un cuiner indonesi del vaixell (una manera de passar les hores lliures...)

Petros, el Pelicà, mascota de Mykonos (pregunteu per ell a la Taverna Nikos)

La principal font d'ingressos de Grècia ve donada per la seva flota naval i pesquera, seguida del turisme

Aprofitem per recordar, ara que ve la Diada, que cal fer una visita també a la mostra de productes de la terra que s'instal.la cada any a l'Arc de Triomf.

FI DE VACANCES

2007-09-01T10:58:00.001+02:00

Algunes fotos de les vacances (una petita selecció de les 164...) i un poema d'un dels més coneguts autors grecs. Espero que també hagueu passat/passeu un bon estiu i que Grècia es recuperi aviat dels terribles incendis.

JÒNIC

D’haver trossejat les estàtues llurs,

d’haver-los expulsat dels temples llurs,

no moriren de res d’això, els déus.

Oh terra de Jònia, prou t’estimen encara,

et tenen ben present llurs ànimes encara.

Quan damunt teu es lleva un bell matí d’agost

pel teu aire la vigoria de llur vida passa;

i a voltes l’etèria figura d’un noi

vagarívola, rabent s’envola

i es veu passar damunt dels teus turons.

Konstandinos P. Kavafis
(Trad. Carles Miralles)

Vista de l'Acròpoli

El "melic" del món

Canal de Corint

Molins de vent (Mykonos)

"La Petita Venècia" (Mykonos)

Creuers davant la costa de Santorini

Patmos

Firá (Santorini)

ADIO HELLAS

Parole, parole, parole

2007-08-04T10:45:00.000+02:00

Després de les promeses d’en ZP en l’ajornada visita llàmpec de dijous a Barcelona (l’AVE a BCN el 21 de desembre (de quin any?), 500 milions d'euros, que es preveïa per al 2010, per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, 150 milions per al port i 600 milions per al transport per carretera, a més, de la creació d'una "unitat de seguiment de les inversions a Catalunya", que supervisarà "personalment" cada tres mesos).....(“Aprobaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”)... “qualsevol nit pot sortir el sol....” :-).

Ho sento però la seva credibilitat està cada cop menys demostrada (El PSOE impedeix als socialistes navarresos un govern amb Nafarroa Bai. L'Executiva Federal del PSOE descarta que els socialistes navarresos formin govern amb Nafarroa Bai per "divergències" politiques. L'única solució viable" (sic PSOE) que eviti tornar a repetir eleccions és que "el partit amb més escons assumeixi la responsabilitat de formar govern", per tant, presidirà UPN en un govern en minoria. El PSOE però ha assegurat que el seu vot en l'investidura de Miguel Sanz, el candidat de la formació germana del Partit Popular serà "crític però responsable"!!!).

Altres inquietuds (dels banyistes) aquest estiu...

Alguns consells pràctics per a picades de meduses (Font: Recerca en acció)

Una vegada s'ha produït la picada cal:

1.- Sortir de l'aigua.
2.- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb tovalloles ni amb sorra.
3.- No heu d'utilitzar amoníac.
4.- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.
5.- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els nematocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.
6.- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts. Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.
7.- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

Aquestes mesures s'han de prendre com més aviat millor. El 90% de les incidències que es produeixen a les platges poden ser solucionades d'aquesta manera. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, cal acudir a un centre sanitari.

Les meduses són Cnidaris, nom que prové del mot grec cnida, que vol dir ortiga. Les meduses són, doncs, les "ortigues del mar". Òbviament ortigues i meduses son dos organismes molt diferents, però que tenen en comú la seva capacitat urticant.

En el cas de les meduses, això es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles. Aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrotllat. Quan un banyista (o un peix, o un crustaci planctònic...) pren contacte amb la superfície de la medusa, s'obren els nematocists, els filaments surten disparats i penetren a la pell, tot injectant el verí que contenen. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se.

BARCELONA SE'NS APAGA

2007-07-27T12:25:00.001+02:00

BCN s'està apagant per moments. La imatge d'una ciutat a les fosques i indignada (alguns hem estat un total de 50 hores o més amb la llum de la lluna) recorda com si fóssim en temps de guerra (amb la presència i tot de l'exèrcit transportant grups electrògens...).

Aquesta és la gota que vessa el got, però ja són moltes coses....l'esfondrament del Carmel, el caos d'un aeroport que no és digne d'una ciutat europea de primera, el funcionament vergonyós de Rodalies, un port que està perdent pes comercial en detriment de València, un AVE que hauria d'haver arribat fa 15 anys, etc, etc. I ara es posa en evidència la fragilitat de la nostra xarxa energètica! Ens l'estan fotent per tot arreu!

Està clar que fan falta més inversions en infraestructura i manteniment. Però no hem d'asseure'ns i esperar que passin incidents com aquests per actuar i reclamar el que necessitem. És evident que cal més PROACTIVITAT per part de les tres administracions. No hi ha prou amb queixar-se enèrgicament, s'ha d'ACTUAR. No és només responsabilitat de l'empresa productora/patidora dels danys, s'han d'implicar molt més les institucions i els polítics per aconseguir acords d'inversió, traspassos en condicions, lleis, reglaments, etc... necessaris per al bon funcionament de la societat.

Sembla que costa trobar diners per qüestions bàsiques com construir o millorar equipaments socials o infraestructures necessàries, però hi ha una fàcil disponibilitat a l'hora de donar, per posar un exemple, un milió i mig d'euros a un americà (que ni tan sols coneix la realitat de Catalunya) per finançar la seva pel.lícula (que consti que m'agraden les seves pelis). PRIORITZEM, si us plau!

Per altra banda, cal sempre ser PREVISORS tot contemplant les possibles incidències que puguin sorgir i actuar A PRIORI, abans que puguin passar els fets, per tal d'evitar danys i perjudicis al ciutadans que no tenim el deure jurídic de suportar. Aquí no es tracta de l'existència d'un cas de força major, sinó d'un fet que s'hauria pogut EVITAR (o si més no, minimitzar els seus efectes) amb unes infraestructures adequades i un manteniment òptim de la xarxa.

Mentrestant resulta indignant conèixer els beneficis obtinguts per la companyia, la qual a més a més estava disposada a pujar-nos en gran manera el rebut de la llum.
És inadmissible! És inaguantable! Això no pot continuar així!

Només esperem que la gent, amb el temps, no s'oblidi de tot el que ha passat i faci com si tot funcionés bé. Ens estem tornant bastant conformistes i ens ressignem massa aviat (amb tot el que estem rebent últimament!!!).

MÚSICA SOTA LA PALMERA PELS DRETS HUMANS

2007-07-22T10:59:00.000+02:00

Amnistia Internacional amb la col.laboració de l'Ateneu Barcelonès presenta un cicle de músiques solidàries pels drets humans al Jardí Romàntic de l'Ateneu, on les fusions musicals de diferent procedència animen les nits dels divendres durant els mesos de juliol, agost i setembre, donant vida a un lloc emblemàtic de la ciutat que fins fa pocs anys passava desapercebut per a molts de nosaltres.

És una oportunitat per a Amnistia de comunicar els seus missatges a través del llenguatge universal de la música, de promoure la consciència contra la tortura, la pena de mort, la discriminació i la violació sistemàtica de drets humans a molts països.

Una mica de relax...

2007-06-29T20:05:00.001+02:00

Ara que ja han començat les vacances per a alguns ;-) , algunes alternatives per passar l'estona...

Diversons, Nits al MNAC, La Pedrera de nit, Nits d'estiu al Palau Robert, Festival del Grec, Senglar Rock Lleida 2007, Acampada jove, Més festivals...d'estiu, Festes majors, and so on...

Incògnites humanes i espècies que lluiten per sobreviure

2007-06-16T17:11:00.000+02:00

Va bé anar de tant en tant a sopar a un vegetarià (cada cop n'hi ha més, però pocs que valgui la pena recomanar). N'hi ha un al centre, que fa poc que van obrir, on s'amenitzen els sopars amb vetllades literàries, concerts, conferències, i a més a més, tenen una petita botiga. Un menú amb 3 plats que està prou bé, on destaca la sopa de remolatxa amb crema de llet, el taboulé de verdures amb falafel, l'hamburguesa de tofu, la lassanya d'espinacs amb seitan, etc. Fins aquí tot bé si no fos per l'escarabat tropical que va aparèixer per sorpresa sense haver estat convidat i es va estar passejant tranquil.lament durant una bona estona per sota de diferents taules.

"Aquí, a Ciutat vella, això passa sovint, és normal perquè són cases molt velles. Ja hem fumigat altres cops i no hi ha res a fer, tornen a sortir..." , va dir el cambrer en to de conya després d'haver demanat disculpes per l'incident (una parella, que acabava d'arribar a la taula on en aquell moment s'hostatjava el "convidat", va marxar de seguida que el va veure). Més val no ficar-se a la cuina...

Un llibre per recomanar on es plantegen, entre moltes altres coses, les diferències en la intel.ligència i aprenentatge dels diferents mamífers, l'etern debat sobre què és més determinant en l'evolució d'un individu: els gens o l'entorn, si el que ens suggereix el nostre incoscient és el que veritablement som, si l'ànima es pot entendre com el resultat de reaccions químiques o elèctriques...

Mentrestant els cervells de grans especialistes intenten crear màquines que processin la informació com ho fan els propis cervells humans, però a uns nivells superiors, més fiables, més perfectes.

La quantitat d'interrogants que genera el cervell i la seva manera de funcionar és infinita i només coneixem una ínfima part. Científics, filòsofs, metges, psicòlegs, artistes, etc. s'han sentit atrets per aquest enigma que tot just comencem ara a destapar. El que està clar és que a l'hora d'estudiar-lo, cal tenir una visió de conjunt, global, interrelacionant-la amb altres disciplines i no fixant-se només en un aspecte específic sense tenir en compte la visió d'altres àrees científiques i socials.

Setmana de "ficcions"

2007-06-04T15:53:00.001+02:00

Recuperats ja de la ressaca de les municipals (alguns ens hem donat a la beguda ;-) ), el report de la setmana supera la ficció, en la tònica dels últims temps, amb notícies gens engrescadores: disturbis a Alemanya contra els G-8, bombardejos sense treva de l'exèrcit libanès a camps de refugiats palestins, un grup terrorista que planejava atemptar al JFK de NY, el muntatge d'un suposat reality show on es "sortejava" un ronyó, la visita de la Condi -per als amics- Rice a Espanya, etc.

Més a prop nostre una notícia sorprenent: l'Ajuntament ha demandat als propietaris de 3 pisos del carrer Sotstinent Navarro, al costat de la Via Laietana, per fer millores no permeses en els seus habitatges i els exigeix que les desfacin i deixin l'immoble en l'estat en què estava inicialment (és dir, amb uns banys i cuines deplorables, indignes per viure-hi).

Una de cine: interessant peli on, entre d'altres coses més profundes, ens expliquen com n'és d'important posar-li al fill un bon nom (foto).

I per acabar, aquest cap de setmana s'ha tancat la Bridal Week. Sembla que està tenint força èxit, tot i el comprovat descens en el nombre de casaments. Aquest tema atreu l'atenció de la nostra profe d'anglès (la classe es converteix en un monogràfic d'hora i mitja al voltant del qual "we spoke about why traditional marriage has ceased to be the preferred living choice in most households". I encara continuarem la setmana vinent... (sembla que dóna molt de si el tema).

Per si ens serveix d'ajuda en el difícil món de les relacions, podem escoltar els consells d'un actor argentí que ens dóna pistes sobre què tenen els homes al cap o una escriptora que ens informa sobre el cervell femení :-)

Una nit per oblidar

2007-05-28T12:10:00.000+02:00

L’abstenció (a BCN un 50,42 % contra un 40,76 % al 2003) guanya a Catalunya i, a més, arriba acompanyada de la irrupció, puntual però contundent, de fenòmens preocupants com els resultats de la candidatura xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha entrat amb força en alguns ajuntaments. És cert que cal destriar entre els municipis petits i alguns de mitjans, i els grans. És en aquests darrers on el cansament i la protesta s’han fet més evidents, precisament perquè en aquestes poblacions la política municipal es mira en clau més general.

"Esquerra és conscient de les dificultats de tornar a fer una gran pujada tan espectacular com fa quatre anys", va assegurar en Carod dient que aquell salt s'ha complementat ara amb una resistència moderada i sostinguda.
Ara però caldrà un canvi d'estratègia i més empenta que mai de cara a les properes eleccions estatals, per tornar a revifar i aconseguir uns millors resultats.

La cita del lector: (per reflexionar)
Aquest augment de l'abstenció ha perjudicat la democràcia. Ja són molts els electors que voldrien votar i no ho fan perquè estàn decebuts de la política i dels polítics, i pensen que ells ja no decideixen res.

Resultats a BCN

Resultats al districte de Sant Andreu

Amb el cap i amb el cor

2007-05-20T18:50:00.000+02:00

Quina Barcelona volem: Una més justa, on es distribueixi millor la RIQUESA? On els ingressos provinents del turisme reverteixin en els ciutadans en forma de serveis? Un pacte amb les entitats financers per evitar que el cost de les hipoteques superi el 45% dels ingressos familiars? On s'impulsin les borses d'HABITATGE de lloguer i es creïn més habitatges públics assequibles? On es pugui negociar amb fermesa com volem gestionar l'AEROPORT i aconseguir un hub amb vols intercontinentals? Una Barcelona ben comunicada i sense problemes de RODALIES i amb un traçat de l'AVE segur i eficaç? Amb ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA en la teva pròpia llar quan sigui necessari? On es defensin els nostres interessos com a ciutats i com a PAÍS?

Una societat forta i cohesionada, segura i assequible, d'emprenedors i sostenible?

Una ciutat amb projecció internacional però que alhora tingui cura dels BARRIS, de les PERSONES, de la nostra LLENGUA... Una Barcelona on s'intentin solucionar els problemes de la gent per arribar a final de mes, una Barcelona que doni la SEGURETAT als seus ciutadans de trobar un lloc on viure, una feina on realitzar-se, una escola per als seus fills, assistència social i sanitària de qualitat quan es requereixi, on sigui segur passejar per qualsevol lloc sense perill de robatoris, on es disminueixi la contaminació i es millori el transport públic, en definitiva, UNA CIUTAT PER VIURE i no només per ensenyar a un grapat de turistes que potser no hi tornaran més !

Acte final de la campanya a BCN: Divendres 25 de maig 20 h (Plaça Catalunya). Amb Jordi Portabella i Josep Lluís Carod-Rovira. Jocs infantils, actuacions musicals i sopar a l'aire lliure

Nova beguda isotònica

2007-05-16T18:21:00.001+02:00

Ja tenim el nou "Red Bull" català, anomenat com el famós crit dels almogàvers.

A veure si el tasten alguns i serveix perquè s'espavilin una mica!

Els nacionalistes fan història al vèncer per primer cop a Escòcia

2007-05-05T20:50:00.000+02:00

Els independentistes del Partit Nacionalista Escocès (SNP) s'imposen per només un escó d'avantatge en el Parlament de Holyrood (web en català!), la moderna cambra dissenyada pels "nostres" Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, convertint-se per primera vegada en el partit majoritari i acabant d'aquesta manera amb 55 anys d' hegemonia laborista.

Les séus nacionalista i laborista van viure ahir una jornada maratoniana, enterbolida a més per un còmput caòtic de vots.

(Les nostres properes municipals també poden ser d'infart...)

Els 47 escons aconseguits però els mantenen allunyats de la majoria absoluta amb la qual cosa és probable que hagin d'acabar en un difícil govern tripartit (amb els liberaldemòcrates, que es declaren contraris a la independència, i possiblement, els verds).

Això no és democràcia

2007-04-30T13:09:00.000+02:00

El dia en què:

El Govern no impedeixi l'emissió d'un canal de TV, creat legalment, i que veuen milers de persones en un territori des de fa més de 20 anys.
S'admetin a tràmit unes preguntes presentades legítimament per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableix el Reglament del Congrés, demanant una informació a la qual té dret, sobre el pressupost assignat a la Casa Reial, dotació que paguem els contribuents.
Un Tribunal (que ha de ser "independent" segons la Constitució) no desacrediti una llei orgànica, "norma suprema" d'un territori, ja pactada i aprovada legalment pel Govern, Parlament i ciutadans...

Aquest dia començarem a pensar que la democràcia funciona i que els principis que enumera la Constitució realment es compleixen, sinó em sembla que estem més a prop de l'Espanya del reportatge de TV3 d'ahir a la nit que no pas, per posar un exemple europeu, del model suec amb el qual per cert juga a inspirar-se l'alcaldable Trias de cara a les properes municipals.

Rosa & Llibre

2007-04-24T16:22:00.000+02:00

Les arrels de la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi es remunten al segle XIV. El 1378, el Consell de Cent barceloní va declarar dia festiu el 23 d'abril, i el Parlament català ho va ratificar el 1459. Per aquella època, va popularitzar-se una fira de roses que fins al 1840 va tenir lloc al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume, fira coneguda com la dels enamorats, ja que, com avui, els homes regalaven un ram de roses a les seves companyes. També cap al segle XV, les dames que assistien a la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també eren obsequiades amb la flor.

Ja començat el segle XX, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona establir una diada dedicada als llibres, diada que inicialment es va fixar el 7 d’octubre amb ànim commemoratiu, atès que era una de les suposades dates de naixement de Miguel de Cervantes, a hores d’ara encara sense concretar. El govern espanyol, dirigit dictatorialment pel general Miguel Primo de Rivera, va fer-se ressò de la idea i el 6 de febrer de 1926 el rei Alfons XIII va firmar un Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, esdevinguda el 1616 tot coincidint amb la de Garcilaso de la Vega i la de William Shakespeare, tot i que la mort d’aquest va ser com a mínim deu dies més tard, ja que l’Anglaterra del període es regia pel calendari julià quan a Espanya ja funcionava el gregorià i el seu 23 d’abril es correspondria al 3 o 4 de maig del calendari reformat.

No deixa de ser irònic que una data significativament marcada per la cultura i el catalanisme arrenqués enmig d’una etapa caracteritzada per la repressió de la llengua i de les institucions.

La XVIII Conferència General de la UNESCO, reunida a París, va aprovar el 15 de novembre de 1995 la creació del Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor tot estipulant que havia de celebrar-se cada any el 23 d’abril, cosa que reforçava la tradició sorgida a Catalunya feia segles.

Per cert, Felicitats als Jordis i a les Georgines !!! (encara que sigui amb retard)

Per un Dia de la Terra tot l'any

2007-04-21T18:50:00.000+02:00

Davant el repte de fer front al canvi climàtic, sorgeixen cada cop més iniciatives molt lloables com el dia de la terra o el proper concert Live Earth.

Els ciutadans estem sotmesos a una considerable pressió com a co-responsables de l'escalfament de la terra i de la destrucció de l'ecosistema. Sí, és cert en part. Podem reciclar tota mena d'envasos, estalviar aigua no dutxant-nos tant sovint o tirant menys de la cadena del WC ;-) , utilitzar el transport públic (sempre que funcioni sense problemes!), comprar productes bio o de cultiu ecològic (si la nostra butxaca ens ho permet...), etc.

No oblidem però que la responsabilitat última la tenen els Governs i les empreses. Nosaltres podem posar el nostre granet de sorra però cal que es conscienciïn també les Administracions i les grans empreses i es regulin veritablement les emisions de CO2 i els productes químics contaminants i s'estableixin mesures realment efectives per evitar la producció de substàncies nocives i les conductes delictives envers el medi ambient, així com també potenciar més els productes naturals i el comerç just i, sobretot, les energies alternatives!, per tal de garantir la nostra salut futura i una atmosfera lliure de contaminació, així com la subsistència de la flora i fauna autòctona.

Obrint els ulls al món

2007-04-01T14:31:00.000+02:00

A prop de Tindouf, la ciutat algeriana situada més al sudoest del país, pròxima a les fronteres del Marroc i Mauritània, es troben els camps saharauis sota la protecció de Nacions Unides, que repeteixen els noms de les grans ciutats del Sàhara Occidental.

Sequedat ambiental, presència de finíssimes particules de sorra en l'aire, escassetat d'aigua, deficients condicions higièniques, manca d'aliments i medicaments, absència d'atenció sanitària, etc.. condueixen a una altíssima taxa de malalties oculars, des de conjuntivitis cròniques fins a cegueses prematures. Un drama per a una població que sobreviu, amb dificultat, gràcies a l'ajuda humanitària. És el context en el qual es duen a terme les activitats del projecte Ulls del Sàhara.

Deixa'm mirar-te.

A les teves pupil.les irritades

veig la imatge d'un futur menys ambigu

que el teu tens present.

Deixa'm mirar-te.

Ajuda'm a conjugar el verb veure.

Acosta't.

I jo també m'acosto.

No fan falta lupes

per veure un món tan injust.

Aquest que tu has sabut, malgrat tot,

convertir en tan humaà.

Vull veure.

Així que deixa'm mirar-te

(Inspirat en un text d'Abbeh, intel.lectual i poeta saharaui)

Cop d'efecte

2007-03-26T08:48:00.000+02:00

Ens arriba ara la notícia que en Xavier Vendrell (foto, en el Congrés Nacional d'ERC) ha reptat CIU a convocar un referèndum per a l'autodeterminació a Catalunya com a condició per canviar les aliances al Govern en cas que el TC revoqui o retalli l'Estatut. Una proposta certament una mica sorprenent, però que demostra que la situació que estem patint per part de Madrid en diversos àmbits s'està tornant insostenible.

Mentrestant s'hauria agraït que el President Montilla es pronunciés en defensa del manifest dels empresaris l'altre dia a l'IESE en favor de l'aeroport, que no s'oblidés també de defensar l'oficialitat del català en el 50è aniversari de la UE, que respongués a la cacicada del PP valencià contra TV3, etc..., etc... Està clar que cal fer un esforç més gran i dur a terme polítiques més agosarades si volem defensar el progrés de Catalunya.

Pagar aquest preu per un pis?

2007-03-23T19:22:00.000+01:00

En referència al greu problema immobiliari que pateix especialment BCN i que afecta no només als joves, sinó també als jubilats, famílies monoparentals, singles, etc., les mesures que s'estan posant en marxa per intentar pal.liar-lo no són prou efectives.
La majoria d'habitatges de protecció oficial que s'estan construint ara són de lloguer "per a joves", o sigui, que signes un contracte per 5 anys, sense possibilitat de pròrroga encara que es continuïn complint els requisits. Això significa que al cap de 5 anys la persona anirà al carrer i es trobarà en la mateixa situació que abans o pitjor, perquè els preus dels lloguers i de compra dels pisos seran més elevats aleshores.

Per altra banda, els ajuts a la compra d'un habitatge són incoherents, perquè la Generalitat només ofereix una bonificació en el cas d'hipoteques contractades com a màxim pel 80% del preu de l'habitatge i a 25 anys (condicions que la majoria de gent avui en dia no compleix, donat que s'estan fent hipoteques pel 100% de l'import de l'habitatge i a 40 anys). D'aquests ajuts doncs, només se'n poden beneficiar irònicament les persones que tenen prou diners com per fer una hipoteca a 25 anys i com a màxim del 80% del total del pis (o sigui, il.lògicament, la gent que menys problemes té per finançar la seva hipoteca és la que rep l'ajut).

S'han d'ampliar al més aviat possible les condicions per accedir a aquests ajuts per al pagament de les hipoteques, per tal que la gent que demani el 100% de l'import, a 40 anys, també pugui sol.licitar aquestes bonificacions.

Tanmateix, cal destinar un percentatge més alt de les promocions previstes d'HPO a habitatges de compra i de lloguer de llarga durada ( no només per 5 anys, cosa que no sol.luciona el problema, sinó que únicament l'endarrereix).

Setmana del llibre en català

2007-03-01T08:34:00.000+01:00

Avui comença a la carpa instal.lada a Plaça Catalunya la 25a setmana per promocionar el llibre en català. Cal conscienciar i animar les editorials que publiquin més en llengua catalana ja que costa trobar certs títols en català, les tirades són més curtes o de vegades t'has d'esperar uns mesos fins que surt l'edició catalana.
Canviant de tema, l'Institut d'Estudis Baleàrics es suma al govern andorrà amb la seva presència a la Fira de Francfort. Bona notícia.

Minimalisme japonès

2007-02-24T16:15:00.000+01:00

Muji abreviatura de Mujirushi Ryohin Keikaku) és una botiga japonesa de marca blanca, que no fa gaire ha obert dos sucursals a Barcelona.

Un nou concepte d'establiment comercial de disseny minimalista i ecològic on es barregen els productes de papereria, aromateràpia, articles per a la llar i accessoris de viatge, entre d'altres ítems. Hi pots trobar des de bolígrafs de colors intercanviables, sabó de bany de menta i cogombre, una samarreta compactada ideal per portar de viatge o uns altaveus de cartró desmuntables.

El progrés d'aquesta marca s'inicia amb el llançament d'un ventall de productes venuts en supermercats japonesos l'any 1980, passant per la primera botiga independent creada el 1983 i fins a arribar a la cadena actual amb més de 300 establiments a Àsia i també a Europa. Tanmateix té altres negocis addicionals com 3 càmpings al Japó, restaurants, òptiques i cases modulars energèticament eficients i de distribució oberta dissenyades per arquitectes per al mercat japonès.

Innovació i creativitat en el desenvolupament de productes per a una nova filosofia vital, un concepte d'estil de vida total que fa que en les seves botigues es trobin productes tan heterogenis com una tetera, una bicicleta o un sofà.

Menys harmonitzar i més desenvolupar

2007-02-21T12:27:00.000+01:00

El manifest d'harmonització autònomica que ha elaborat el govern de Zapatero de cara a les eleccions municipals limita clarament l'abast de les reformes territorials i prima la negociació multilateral del finançament autònomic. Els socialistes catalans inexplicablement avalen aquests criteris restrictius (amb quin fonament?) , ERC i també CIU evidentment estan en contra d'una proposta que suposa una regressió competencial. Una més que vulnera les nostres potestats. El que cal fer ara més que mai és pressionar perquè el Govern de l'Estat rectifiqui i en lloc d'harmonitzar acceleri el desenvolupament de l'Estatut, que ja toca!!!

Més traves a l'Estatut

2007-02-15T18:56:00.000+01:00

El Govern de l'Estat ha decidit paralitzar el desplegament de l'Estatut.

Això és l'últim que ens faltava sentir dins d'aquesta legislatura, després de les demandes d'inconstitucionalitat que ens han presentat contra un bon grapat d'articles, aprovats legalment pel poble de Catalunya i refrendats per les Corts. Això sí, l'Estatut d'Andalusia en té 26 de calcats als nostres i el PP ha arribat a un acord amb el PSOE andalús per no impugnar-los (Ells sí que saben!). Mentrestant, amb alguns articles impugnats, ens trobarem amb una situació curiosa, de buit legal, donat que aquests no poden ser aplicables mentre estiguin impugnats i no ens podem remetre a l'EAC del 1979 donat que lògicament ja està derogat.

La pressió política i mediàtica, diuen, que està exercint el PP i l'ala més conservadora del PSOE ha ficat la por al cos al Govern i aquest no s'atreveix a perdre electorat de cara a les properes votacions, impedint-li realitzar algunes de les polítiques més "agosarades" que tenia a l'agenda. Alguns sectors continuen preferint la involució: posar traves, sabotejar projectes, evitar la pau, etc., abans que anar cap endavant i millorar, dialogar, proposar, ajuntar esforços, tirar endavant, modernitzar, endegar nous projectes, etc... A sobre, només ens faltava la recusació d'un dels membres "progres" del Tribunal Constitucional. Tot plegat sembla un complot digne de pel.lícula on el/la protagonista és injustament acusat d'un crim que no ha comès i pateix totes les injustícies i drames possibles. Espero que tingui final feliç.

I un apunt curiós: avui s'ha publicat al DOGC l'acord pel qual el Govern de la Generalitat crea el Consell per a l'impuls i el seguiment del desplegament de l'Estatut (Quina ironia!). O li posem més ganes a l'assumpte o ens quedarem sense res....

Kosovo, més a prop de la independència

2007-02-03T14:40:00.000+01:00

Els albanokosovars han acollit amb satisfacció el pla de l'ONU per al futur estatus de Kosovo (Kosova, que dirien els autòctons), que els dóna certes prerrogatives d'estat i obre el camí cap a la independència.

Per contra, el govern de Belgrad rebutja la proposta perquè "no garanteix la integritat de Sèrbia" i ja ha comentat, com era de preveure, que s'oposa a la idea d'un Kosovo independent.

L'enviat especial de Nacions Unides, Martti Ahtisaari, ex-president finlandès, va donar a conèixer ahir aquest pla que no esmenta però expressament la paraula "independència", però dóna dret si més no a accedir a les institucions internacionas (reservat als estats sobirans), així com a tenir una bandera pròpia i altres símbols. La minoría sèrbia, unes 100.000 persones que viuen en enclaus, tindrien un ampli autogovern. Eufòria i confiança doncs en què a partir d'ara està cada cop més a prop la tant desitjada independència. Prenguem nota! Ara però, serà responsabilitat de la comunitat internacional protegir els ciutadans en cas que no ho facin els seus respectius governs. Felicitats !

Dret a la llibertat d'expressió

2007-01-28T16:37:00.000+01:00

És totalment desproporcionada i inexplicable la petició de la Fiscalia d'una multa de 21.600 € per a Rubianes per considerar que va incórrer en delicte d'ultratge contra la "nació espanyola", arran de la querella presentada en el seu dia per la DENAES (Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola), presidida pel parlamentari basc del PP Santiago Abascal i de la que formen part entre d'altres, el sociòleg Amando de Miguel i "l'amic" Alejo Vidal-Quadras (autors de perles com “cada unidad de España puede separarse sólo con la decisión de todos los españoles y con una gran mayoría. Si no se cumple, vamos a tener una guerra civil... ¡Sobreviva España! o “Si la víbora enroscada en el hacha (ETA) emponzoña este árbol frondoso (el logo de DENAES) yo ya no seré español, pero tampoco querré ser catalán”, respectivament.

Aquesta mesura posa de manifest que la suposada llibertat d'expressió és més fictícia que real i que les opinions polítiques es mesuren de manera diferent segons d'on provénen. Per aquesta regla de tres, també s'hauria de condemnar alguns comunicadors com la COPE amb la seva màxima "estrella mediàtica" (en Jiménez Losantos) per les barbaritats i difamacions que fa contínuament contra els catalans, que inciten a la catalanofòbia i que no han rebut cap càstig jurídic. Anàlogament haurem de crear també una Fundació per a la Defensa de la Nació Catalana.

També fa reflexionar la decisió discutible de l'Audiència Nacional sobre el cas De Juana Chaos, condemnat a més de 12 anys de presó per un delicte d'opinió.

Continuo pensant, com sempre, que les coses no han canviat tant en aquests gairebé 30 anys de " Democràcia Cuirassada " (com diria en López Bofill).

USUCAPIÓ

2007-01-26T09:43:00.000+01:00

S'està posant de moda utilitzar aquest mecanisme per esdevenir propietari d'un pis (ja que no podem comprar-lo o llogar-lo, l'okupem!). La usucapió va ser utilitzada en l'edat mitjana com a instrument per afavorir la repoblació dels territoris fronterers entre els comtats cristians del Nord i els regnes musulmans del Sud de Catalunya durant el xoc de civilitzacions que es va desenvolupar durant segles a la Península Ibèrica. Els colons cristians prenien una terra de frontera, la conreaven i la defensaven dels musulmans. Al cap de 30 anys la feien seva. Això també s'ha donat en molts altres indrets del planeta.
Sembla que hi ha coses que no canvien amb el pas del temps....

Mentrestant, la mediàtica parella de Montgat ara ja ha okupat una segona vivenda, després de decidir deixar la primera perquè era plena de records del propietari i això els generava una certa incomoditat (Quina barra!). La policia nega que hagués tolerat aquesta situació i mentrestant el cas està al jutjat. També resulta que el pis protegit a què encara opten és un projecte i s'hauria d'edificar en una finca també okupada (Ironies de la vida!).

Els altres intrusos recentment coneguts, els xilens del carrer Urgell, manifesten que van pagar un lloguer (Increïble!).

La solució passaria, entre d'altres mesures, perquè l'aplicació de la llei fos més ràpida i eficaç a l'hora de desallotjar els okupants il.legals així com perquè el Govern donés més facilitats per garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans però això va per llarg....

BABEL

2007-01-21T17:50:00.000+01:00

Dos nens marroquins decideixen provar el rifle que acaba de comprar el seu pare, pastor d'un ramat de cabres en mig del desert. Però l'abast de la bala és més gran del que imaginen. En un moment, les vides dels protagonistes de tres històries es veuen enllaçades, tot i la distància dels llocs on succeeixen (el Marroc, Mèxic i el Japó) i els problemes de comunicació entre cultures antagòniques.

Una parella de turistes dels EEUU, una adolescent japonesa sorda i que es rebel.la contra el seu pare, i la mainadera mexicana que s'endú sense permís a dos nens dels EEUU a un casament a l'altra banda de la frontera. No es coneixen entre ells però tenen en comú més del què pensen. Tot i les diferències culturals, comparteixen la incapacitat de comunicar-se amb aquells que els envolten, l'aïllament en què es troben i el dolor que pateixen arran d'una sèrie d'esdeveniments. Es troben perduts: en el desert, en el món, en si mateixos...

Tres vivències paral.leles amb un nexe en comú que es va destapant amb el decurs del temps i on es colen gran quantitat de subtemes d'actualitat a la nostra societat (els "sensepapers" i les deportacions a la frontera mexicana, el rol dels EEUU al món i el seu recel cap als països àrabs, l'actuació dels mitjans de comunicació, el suicidi al Japó, noves tecnologies i còctels d'alcohol i pastilles en les societats d'avantguarda, etc.

Sols de mitjanit

2007-01-11T21:06:00.000+01:00

"SOLS DE MITJANIT" (el més lluminós, enviat per un altre blogger santandreuenc)

Fenòmens naturals observables en latituds properes als cercles polars àrtic i antàrtic, on el sol és visible les 24 hores del dia, en les dates properes al solstici d'estiu. Els països que poden gaudir d'aquest fenomen són tots a l'hemisferi nord: Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de l'antiga Rússia. El fenomen contrari, la nit polar, es produeix durant el solstici d'hivern, quan el sol no s'arriba a veure en l'horitzó durant tot el dia.

Any nou i vells conflictes

2007-01-07T13:29:00.000+01:00

Quina manera d'acabar l'any! (atemptat a Barajas i execució televisada d'en Saddam). I per canviar de to, el dia de Reis (nova data) la comitiva del Dakar ja enfila cap a Àfrica. El controvertit rally nadalenc (aquest cop, Lisboa-Dakar) té la seguretat com a principal prioritat, segons els organitzadors, després que en l'edició de l'any passat morissin un nen i un participant.

Mentrestant, i seguint una curiosa tradició, a Arenys de Mar un any més els napaires i les penjacols han sortit la Nit de Reis a penjar-se naps i cols, recíprocament, en una mena de terapia col.lectiva. Originàriament les víctimes eren les dones (com acostuma a passar al llarg de la Història), acusades pels seus propis veïns. Una manera de denunciar-les públicament...

Afortunadament, l’evolució en les últimes dècades del concepte de moralitat i, sobretot, el canvi de mentalitat respecte a la sexualitat, ha fet que l’acció de penjar un nap hagi modificat el seu significat. Potser perquè el "delicte" denunciat ja no té aquella condemna social que tenia aleshores. Ara s’obsequia amb un nap totes les noies que es coneixen o que es voldria conèixer, acompanyat d’una nota poètica, de contingut eròtic, tot i fent conya. I el mateix fan les noies, les penjacols, amb els nois. Sembla ser que fins i tot la broma es pot estendre als capellans o a qualsevol "tibat" del poble!

Bones festes i els millors desitjos per al 2007

2006-12-23T13:51:00.000+01:00

S'acosta el Nadal i la tradició ens mou a expressar els nostres sentiments de diverses maneres, per exemple, fent-nos regals o felicitant-nos les festes.

Que l'alegria i la màgia d'aquests dies es perllongui durant tot el 2007.

http://www.croire.com/html/noel/creche2006.htm

Mercat medieval passat per aigua

2006-12-07T13:39:00.000+01:00

Des del 6 (dia de Sant Nicolau) fins al diumenge 10 de desembre es celebra un any més el tradicional mercat medieval de Vic. Vam recórrer els centenars de parades instal.lades al casc antic i a la rambla, on vam poder gaudir des d'espectacles de flautistes i grups de xaranga a demostracions diverses de fabricació artesanal de pa o d'articles de pell, fets amb vidre, cera, fusta o d'altres matèries primeres. Tot això en un ambient rodejat de flaires a encens, botifarres a la brasa, embotits de la terra o anís provinent de les coques (boníssimes) i rosquilles. Un matí passat per aigua que va deslluir una mica la jornada, aguantant-se però el temps durant la tarda, amb una evident baixada de les temperatures. Visita recomanable també a la catedral, la muralla i els ponts medievals, i a l'exposició de pessebres de diversos indrets de Catalunya.

Nou govern

2006-12-03T19:07:00.000+01:00

Tripartit caganer

www.caganer.com

Ja s'està perfilant el nou organigrama departamental (nous consellers i primers alts càrrecs)

El Govern queda configurat així:
President José Montilla, Conseller de la Vicepresidència Josep Lluís Carod-Rovira, Consellera d'Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila , Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció rural Joaquim Llena, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras, Conseller d'Economia i Finances Antoni Castells, Conseller d'Educació Ernest Maragall, Conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet ,
Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura, Consellera de Justícia Montserrat Tura, Conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, Consellera de Salut Marina Geli, Consellera de Treball Ma. del Mar Serna

L'amor ni mata ni destrueix

2006-11-25T16:36:00.000+01:00

Per amor es perdona tot? Quan estic amb ell/a em sento jo mateix/xa, o em sento cohibit/a? No et demana mai disculpes? Et dóna ordres i vol que l'obeeixi? Si no hi ha gelosia no és amor? L'amor tot ho pot? Vol decidir de quina manera t'has de vestir? Vol controlar tot el que fas i penses? L'amor de veritat dura per sempre? No puc viure sense ell/ella? L'amor és sacrifici? Si t'estimen et faran patir?

Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets , es continuen aplicant des d'una perspectiva patrialcal d'una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Segons el Consell d'Europa, entre un 20 i un 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o grup d'edat. Amnistia Internacional assenyala que al món una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones que són assasinades, ho és a mans de les seves parelles o exparelles.

Però no només hi ha maltractaments dins l'àmbit domèstic sinó també al treball i a la mateixa societat. Davant d'aquesta situació cal denunciar, rebutjar, posicionar-se i passar a l'acció:

Adoptar mesures de prevenció educatives i socialitzadores per aturar la violència envers les dones.
Trencar el silenci, denunciant els casos de maltractaments físics i psíquics.
Sensibilitzar els ciutadans de la importància de la qüestió.
Atenció ràpida i eficaç tant per part de la justícia, com de les forces i cossos de seguretat com dels professionals experts en la problemàtica de violència de gènere.

Plataforma unitària contra les violències de gènere

C/ Junta del Comerç, 17 entl. 08001 Barcelona Tel. 627 398 316

prouviolencia@yahoo.es

XIII Setmana cultural "Gràcia amb Bòsnia"

2006-11-23T20:01:00.000+01:00

Del 20 al 25 de novembre tenen lloc a diversos espais de Gràcia (La Sedeta, Centre Cívic El Coll, Casal Cardener i la pròpia séu del districte) una sèrie d'activitats dedicades, un any més, al projecte de solidaritat amb Bòsnia i Herzegovina, on es poden veure interessants exposicions de fotos i documentals, així com assistir a xerrades-col.loqui o escoltar actuacions musicals de grups autòctons. Val la pena d'anar-hi, és una oportunitat per conèixer una mica aquest país tant desconegut per a molts europeus, saber què s'hi està fent actualment, com es viu el dia a dia, com ha canviat i quines expectatives de futur tenen.

www.fundacioperlapau.org/agenda/interior_agenda.php?ID=228

Tot recordant el viatge que vaig fer al setembre del 2002 (probablement un dels més interessants i didàctics que recordo), em vénen al cap les imatges de Sarajevo, amb les seves mesquites, les aromes del barri turc (foto d'adalt), la Biblioteca Nacional, el riu amb una aigua freda i transparent (foto abaix), els baretos amb els "cevapi" (plat nacional, una mena d'empanada farcida de carn, ceba i espècies) i les "pivos" (cerveses), l'hospitalitat i les ganes de conèixer gent dels seus habitants; també, les belles imatges de la ciutat de Mostar amb el riu i el pont antic (aleshores en procés de reconstrucció, Patrimoni de la Humanitat); i tants altres records que de ben segur tenim a les nostres retines tots els que hi vam anar, una llarga ruta (34 hores d'autocar) per passar uns dies ben intensos i plens de visites i emocions de tota mena.

www.sarajevo.ba/ba/index.php

Una veritat que crema

2006-11-17T18:51:00.000+01:00

La conferència sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides a Nairobi va obrir amb l'avís que el canvi climàtic pot ser l'amenaça més seriosa que ha hagut de fer front la humanitat. El perill de l'escalfament global que estem patint està tenint conseqüències greus sobretot per als països menys desenvolupats, per a la gent més pobra del planeta. Una de les actuacions que s'han dut a terme ha estat negociar compromisos més enllà del 2012 per als països que van signar el protocol de Kyoto, enfocant el tema de com avançar en el desenvolupament d'una manera sostenible. (Ara cal també intentar convèncer el govern dels EEUU, el major emissor de gasos que produeixen l'anomenat "efecte hivernacle", que es consciencïi d'una vegada per totes i es comprometi amb l'esmentat protocol). Sens dubte, és "una veritat incòmoda" (el documental que presenta l'Al Gore sobre l'escalfament global intenta almenys despertar els ciutadans enfront la desídia governamental i la desinformació).

www.climatecrisis.net "An unconvenient truth"

www.realclimate.org/index.php/archives/2006/05/al-gores-movie

http://unfccc.int/2860.php "UN Convention on Climate Change, Nairobi 6-17 th November 2006"

www.nairobi2006.go.ke/

MOVIMENT CONTRA EL CANVI CLIMATIC http://www.movimientoclima.org/

Pros i contres del tripartit

2006-11-10T20:12:00.000+01:00

CONDEMNATS A ENTENDRE'S DURANT 4 ANYS

El govern de l'Entesa Nacional pel Progrés, vol fer el possible perquè no torni a assemblar-se al malaguanyat govern anterior, tot ideant mecanismes per resoldre els possibles conflictes d'interessos entre els seus membres (que n'hi hauran!).

Màxima coordinació i, en la mesura del possible, majoria i unitat d'acció (permeteu-me que sigui una mica escèptica, vista l'experiència).

De moment, els portaveus dels tres partits, Miquel Iceta (PSC), Joan Ridao (ERC) i Joan Boada (ICV-EUiA), s'han reunit al Parlament per analitzar, d'una banda, un protocol d'actuació de la majoria i, de l'altra, les possibilitats d'aplicar les regles de proporcionalitat més favorables a fi que hi hagi majoria d'esquerres.

Esperem que s'aconsegueixi realment un govern d'esquerres unit i estable que pugui tirar endavant, sense problemes de gestió ni interferències del govern estatal, les polítiques socials que demandem els ciutadans i puguem evolucionar com a país i arribar més enllà de les possibilitats (poques) que ens deixa aquest Estatut, pel que fa al desenvolupament de la llengua, a l'autonomia financera, a les infraestructures (per ex. RENFE, i sobretot la gestió de l'aeroport del Prat, de la crisis del qual (no ho oblidem!!!) els socialistes: Clos, Maragall, Montilla, Zapatero i companyia, es van desentendre totalment), i a un llarg reguitzell de drets i serveis al ciutadà.

Esperem que aquest cop no ensopeguem dos cops amb el mateix roc. Aquest nou govern estarà sotmès a una pressió i escrutini constants per part dels ciutadans, de l'oposició i dels mitjans de comunicació. Que no es pensin que el suport al tripartit és gratuït. Ja cal que s'escarrassin i treguin bona nota, ja que el nivell que se'ls exigirà per arribar a convèncer és molt alt. Si no es compleixen les expectatives generades alguns ho podrien pagar molt car en les properes eleccions.

Donarem, de moment, un vot de confiança condicionat però a l'assoliment amb escreix de les nostres demandes, essent però menys permissius i més exigents que mai en l'execució de les polítiques i reclamant la quota de benestar que ens mereixem com a treballadors i contribuents.

Està d'acord que PSC, ICV i ERC reeditin el Govern tripartit?

www.elperiodico.cat/encuestas.asp